Silencis del DIEC

Paraules, significats i expressions que no figuren en el diccionari acadèmic

Inici

Aquest blog mostra tot de paraules, significats i expressions majoritàriament d’ús habitual i amb un denominador comú: no n’hi ha cap que figuri al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2, edició en línia).

La introducció del DIEC2 (part I) adverteix que és “substancial no confondre un diccionari normatiu amb un diccionari de l’ús de la llengua”, però em fa l’efecte que de vegades la noció de normativa n’eclipsa una altra de molt més rellevant: i és que, abans que normatiu, el DIEC2 és un diccionari general. I tot i que una obra d’aquestes característiques ha de ser necessàriament selectiva, la tria del diccionari acadèmic és massa restrictiva i deixa al marge moltes realitats i maneres d’expressar-se dels nostres dies, especialment (però no únicament) en el terreny de la llengua col·loquial, que els últims anys ha eixamplat molt el seu camp d’actuació en mitjans de comunicació i literatura.

A més a més, el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (DNV, edició en línia) ha demostrat que normativa i ús són dos conceptes que poden conviure perfectament en un mateix diccionari.

Segons la meva manera d’entendre la llengua, si no totes, la majoria d’entrades que dono en aquest blog haurien de ser en el DIEC2. De fet, moltes ja apareixen en altres diccionaris i fonts de referència. He contrastat –i ho anoto en cada cas quan s’hi troben– les següents obres:

  • DCVBDiccionari català-valencià-balear (edició en línia). És el diccionari descriptiu més complet del segle XX.
  • DCCN: Diccionari complementari del català normatiu (1998). Va aparèixer després de la publicació del DIEC1, i era un recull de paraules que l’autor, Lluís López del Castillo, considerava que havien de figurar al diccionari normatiu. Avui dia, moltes d’aquelles paraules encara no figuren al DIEC2.
  • DUVC: Diccionari d’ús dels verbs catalans (1999). És el diccionari sobre significats i règims verbals més complet que hi ha al mercat.
  • GD62: Gran Diccionari 62 de la llengua catalana (2a edició, 2005). És un diccionari que va apostar fort per l’ús i, malgrat que fa uns quants anys que no s’actualitza, continua estant molt al dia. És una llàstima que no es pugui consultar en línia.
  • GDLCGran diccionari de la llengua catalana (edició en línia). És el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. M’he basat en el contingut consultable a www.diccionari.cat i no pas a www.enciclopedia.cat perquè la informació s’ha anat bolcant d’un portal a l’altre fa relativament poc temps.
  • DSFFDiccionari de sinònims de frases fetes (2006). És el diccionari de fraseologia més complet que hi ha al mercat.
  • Neoloteca: portal del Termcat que conté els neologismes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT. Ve a ser una avantsala del DIEC.
  • ésAdir: portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (en línia). Per necessitats comunicatives, sempre va un pas endavant en la fixació del lèxic i actualitza constantment els continguts.
  • DNVDiccionari normatiu valencià (en línia). Es va publicar el febrer del 2014 i, com el GD62, aposta fort per l’ús.

Una petita instrucció pràctica per acabar. Les paraules que porten un asterisc (*) a davant vol dir que tenen entrada pròpia en el blog a la lletra que correspongui. Aquest sistema pot remetre també a expressions (si surt per la *cara en una definició vol dir que cara té entrada pròpia, i a dins hi ha l’expressió per la cara).

Passeu i remeneu, que n’hi ha per donar i per vendre!

Jaume Salvanyà