Silencis del DIEC

Paraules, significats i expressions que no figuren en el diccionari acadèmic

Actualitzacions DIEC2

Deixo constància de les incorporacions que s’han fet al DIEC2 des del 2015 respecte a les entrades que havien figurat en aquest blog i que ara ja no hi són perquè han deixat de ser silencis del DIEC. Dono la informació tal com la serveix el DIEC2 mateix. En algun cas, però, mantinc l’entrada aquí i en la lletra corresponent del blog perquè considero que hi ha algun aspecte que encara no queda cobert pel diccionari acadèmic (casos de blaugranacarpa, crac, lot, només faltarianano).

agafar
v. intr. Venir sobtadament un desig.
Llavors em va agafar per no menjar carn.
Al meu fill li ha agafat pel bàsquet.

al·lucinar
(fins al 2017 considerat només transitiu)
v. intr.
Experimentar percepcions o visions imaginàries.

aprofitar
v. intr. Emprar útilment l’avinentesa.
Com que l’elecció s’ha ajornat dos mesos, els sectors immobilistes han aprofitat per a reorganitzar la seva candidatura.
Aprofita i ves-te’n ara que no et veu ningú.

apujar
v. tr. Fer ascendir a un nivell més alt.
Apujar el cap, els braços.
Apujar-se l’ala del capell.
Apujar-se les mànigues.
Apujar-se el coll de l’abric.

ara
per ara loc. adv. En aquest moment si més no.
Per ara no canviarem de plans.

blaugrana
adj. [pl. blaugranes o blaugrana]
Els seguidors blaugranes entren a l’estadi.

buscador buscadora
m. i f. Cercador, cercadora.

carpa
f. Envelat d’un circ.
Han muntat la carpa a la plaça del poble.

cas
per si de cas loc. adv. Per si s’esdevé la circumstància en què cal.
Pren diners, per si de cas.

caure
v. intr. Causar una impressió determinada en els gustos, l’opinió o l’ànim d’algú.
L’Andreu cau bé a tothom.
El pobre Oriol sempre li ha caigut malament.

color
color de gos com fuig Color de catxumbo.

cornut, -uda
adj. i m. i f. A qui la seva parella és infidel.

crac
m. As.
El crac de l’equip va fer tres gols.
La Maria és un crac de les noves tecnologies.

desvelar
v. tr. Revelar.

diferent
adv. Diferentment.
Pensa diferent de nosaltres.

disseccionar
v. tr. 1.1. Obrir (un ésser viu) i discernir-ne les parts per estudiar-ne l’anatomia o per realitzar-hi una intervenció quirúrgica.
1.2. Analitzar minuciosament.
Disseccionar un llibre, una obra d’art.

dron
m. Aeronau no tripulada que és dirigida per telecomandament o bé que obeeix les ordres d’un programa informàtic.

encantar
(fins al 2017 considerat només transitiu)
v. intr.
 Produir (a algú) com un dolç arravatament, plaure-li en alt grau, captivar.
Una veu que encanta a tothom.
Li encanta cuinar.

erradicar
(fins al 2017 escrit eradicar)
v. tr.
Llevar radicalment.
Erradicar la tuberculosi.

estelada
f. Bandera groga amb quatre faixes vermelles i un triangle a l’asta que té al mig una estrella de cinc puntes, símbol del moviment per la independència de Catalunya o dels Països Catalans.

faltar
només faltaria Expressió de cortesia que indica acord amb el que s’ha dit en la proposició anterior fins al punt de considerar inadmissible la possibilitat contrària.
Nosaltres també volem donar un cop de mà, només faltaria!
només faltaria això [o només faltaria] No caldria sinó.

fer-se
v. tr. pron. Sempre es fa el valent.

fireta
de fireta loc. adj. 1. De nyigui-nyogui.
2. Per ext. Tenim una democràcia de fireta!

forma
de forma que loc. conj. De manera que.

hàndicap
(fins al 2017 escrit handicap)
m.
 1. Desavantatge, dificultat.
Aquestes insuficiències tècniques, que anys enrere constituïen un hàndicap, avui es resolen fàcilment.
Les persones amb hàndicaps físics necessiten una atenció especial de la societat.
2.1. En una competició, cosa que causa un desavantatge a un dels competidors.
2.2. En una competició esportiva, desavantatge imposat al competidor que se suposa superior, a fi d’igualar les probabilitats de guanyar.

impactant
adj. Que impacta.
Una escenografia impactant.

impactar
(fins al 2020 definit únicament com “Un projectil, tocar el blanc”)
v. intr.
 1. Un cos en moviment, fer impacte en un altre cos.
La pedra ha impactat en el vidre del cotxe.
2. Produir un efecte en algú, en alguna cosa.
Les xarxes socials han impactat en la vida de molta gent.
v. intr. i tr. 3. Causar una impressió intensa.
L’obra va impactar pel seu contingut ideològic.
L’obra el va impactar.

lent
adv. Lentament.
Corre molt més lent que tu.

lot
f. Llanterna.

maleducat, -ada
adj. i m. i f. Que no té urbanitat.
Sou unes persones molt maleducades.
Ets un maleducat.

més
sense més ni més loc. adv. Expressió usada per a indicar que un esdeveniment es produeix sense motiu aparent i és percebut com un fet imprevist o sobtat.
La Maria se’n va anar de casa sense més ni més.

nano, nana
m. i f. Nen, nena.

no?
interj. Expressió que, al final d’una oració, s’usa per a demanar la confirmació del que es diu o l’assentiment a una demanda.
Vindràs, no?

només
Seguit opcionalment de la preposició de, introduint una oració d’infinitiu, tan aviat com.
Només obrir la porta, ja es veu el jardí al fons.
Només de veure’ns va començar a plorar.
Seguit de la preposició de i introduint una oració d’infinitiu, o bé introduint una oració encapçalada per la conjunció que, introdueix la condició suficient perquè s’acompleixi alguna cosa.
No vol pujar als avions, només de pensar-hi ja es mareja.
Només que el toquis, cau.

nominació
f. Acció de nominar; l’efecte.

obstar
no obstant loc. adv. Tanmateix.
Els exàmens han de ser simultanis; no obstant, es pot fer alguna excepció si cal.

ostres
interj. Eufemisme per hòstia.
Ostres, tu, quin desastre.

paperina
fer el paperina Fer el préssec.

picar
picar alt Tenir objectius ambiciosos.
Vols ser president? Si que piques alt!

ràpid
adv. Ràpidament.
Neda molt més ràpid que jo.

reconeixible
adj. Susceptible d’ésser reconegut.
És una de les veus més reconeixibles de la ràdio.

recte
adv. En línia recta.
Seguiu recte fins a la cruïlla i gireu a la dreta.

saber-se
v. tr. pron. [amb complement directe determinat] Se sabia la lliçó de memòria.

ser
o sigui [o o sia, o siga] És a dir.
o sigui que [o o sia que, o siga que] loc. conj. Introdueix una conseqüència.
Soc més gran que tu, o sigui que fes-me cas.

tenir-se-les
Discutir, disputar, etc., sobre alguna cosa.
En aquella casa se les tenen dia sí dia també.

vegà -ana
adj. Relatiu o pertanyent al veganisme.
Dieta vegana. Restaurant vegà.
adj. i m. i f. Que practica el veganisme.

veganisme
m. Estil de vida basat en el respecte pels animals, que exclou totalment l’ús i el consum de productes i aliments d’origen animal.

%d bloggers like this: