Deixo constància de les incorporacions que s’han fet al DIEC2 des del 2015 respecte a les entrades que havien figurat en aquest blog i que ara ja no hi són perquè han deixat de ser silencis del DIEC. Dono la informació tal com la serveix el DIEC2 mateix. En alguns casos, però, mantinc l’entrada aquí i en la lletra corresponent del blog perquè considero que hi ha algun aspecte que encara no queda cobert pel diccionari acadèmic. Concretament: anar a menys, anar a més, blaugrana, carpa, crac, lot, només faltaria, nano, poblat i com (a) sardines.
afer
m. Relació amorosa, especialment quan no es fa pública.
Fa anys que tenen un afer.
Tothom parlava de l’afer del secretari amb la directora de l’empresa.
aforament
m. Nombre màxim autoritzat de persones que es pot admetre en un local públic en un moment determinat.
L’aforament de la sala és de 600 persones.
S’han venut totes les entrades que permet l’aforament.
agafar
v. intr. Venir sobtadament un desig.
Llavors em va agafar per no menjar carn.
Al meu fill li ha agafat pel bàsquet.
al·lucinar
(fins al 2017 considerat només transitiu)
v. intr. Experimentar percepcions o visions imaginàries.
aprofitar
v. intr. Emprar útilment l’avinentesa.
Com que l’elecció s’ha ajornat dos mesos, els sectors immobilistes han aprofitat per a reorganitzar la seva candidatura.
Aprofita i ves-te’n ara que no et veu ningú.
apujar
v. tr. Fer ascendir a un nivell més alt.
Apujar el cap, els braços.
Apujar-se l’ala del capell.
Apujar-se les mànigues.
Apujar-se el coll de l’abric.
apuntar-se
v. intr. pron. PER EXT. Si aneu al cine, jo m’hi apunto.
ara
per ara loc. adv. En aquest moment si més no.
Per ara no canviarem de plans.
avall
interj. Exclamació amb què s’indica que s’ha donat una solució simple i definitiva a una situació complicada.
Doncs si no vol venir, avall, que es quedi a casa.
Poca broma amb aquesta gent: quan algú els molesta el liquiden i avall!
avall, que fa baixada interj. Avall.
Si tens pressa, agafa un taxi i apa, avall, que fa baixada.
blaugrana
adj. [pl. blaugranes o blaugrana]
Els seguidors blaugranes entren a l’estadi.
buscador buscadora
m. i f. Cercador, cercadora.
carpa
f. Envelat d’un circ.
Han muntat la carpa a la plaça del poble.
cas
per si de cas loc. adv. Per si s’esdevé la circumstància en què cal.
Pren diners, per si de cas.
casat, -ada
adj. i m. i f. Que s’ha casat.
Van jugar el partit solters contra casats.
caure
v. intr. Causar una impressió determinada en els gustos, l’opinió o l’ànim d’algú.
L’Andreu cau bé a tothom.
El pobre Oriol sempre li ha caigut malament.
clatellada
f. Fet de cobrar a algú una quantitat de diners excessiva.
A l’hora de pagar ens foteren una bona clatellada.
colló
agafar algú pels collons Dominar-lo aprofitant que es troba en una situació compromesa.
dels collons loc. adj. Qualifica despectivament el sintagma nominal que modifica.
Vejam si pares de cantar algun dia la cançó aquesta dels collons.
estar fins als collons d’algú o d’alguna cosa Estar fins al capdamunt d’algú o d’alguna cosa.
Ja n’estava fins als collons, de tu i de les teves collonades.
i un colló [o i un colló de mico] loc. interj. Expressió que denota oposició al que diu una persona.
Enutjat per l’acusació, li va replicar: i un colló, aquest home és un valent.
per collons loc. adv. Per obligació.
En un cas tan greu com aquest ens havíem d’entendre per collons.
tenir collons Una cosa, ésser desconcertant i de mal tolerar.
Té collons que em diguin que encara he d’estar-ne content.
tenir els collons ben posats Tenir fermesa de cor per a afrontar una situació.
El teu germà sí que té els collons ben posats.
tenir els collons plens Estar tip d’una cosa o d’algú.
Tinc els collons plens de tota aquesta història!
Comencem a tenir-ne els collons plens, de tants secrets!
un colló loc. adv. Molt.
Hem trigat un colló a arribar.
un colló de loc. prep. Una gran quantitat de.
Al concert hi havia un colló de gent.
color
color de gos com fuig Color de catxumbo.
cornut, -uda
adj. i m. i f. A qui la seva parella és infidel.
correu
m. Correu electrònic.
correu electrònic Missatge personalitzat enviat a través del correu electrònic.
He rebut dos correus electrònics teus.
crac
m. As.
El crac de l’equip va fer tres gols.
La Maria és un crac de les noves tecnologies.
dentetes
(fins al 2022 només hi havia fer denteta)
fer denteta [o fer dentetes] a) Fer enveja menjant.
[…] Els feia dentetes veure com s’atipaven. Ara et faré dentetes perquè he demanat unes postres exquisides.
fer denteta [o fer dentetes] b) per ext. […] Ens va ensenyar les fotos del viatge per fer-nos dentetes.
despistar-se
v. intr. pron. Distreure[‘s].
—Disculpeu-me, m’he despistat; què dèieu?
despuntar
v. intr. Algú o alguna cosa, destacar per la seva excel·lència.
Aquesta entitat despunta en la promoció de la llengua catalana.
desvelar
v. tr. Revelar.
dia
dia a dia Vida quotidiana.
Demà emeten un reportatge sobre el dia a dia en els camps de refugiats.
Els bons futbolistes solen tenir un dia a dia ordenat i sense excessos.
dialogant
adj. 1. Predisposat al diàleg com a mitjà d’entesa.
Persona dialogant.
2. Propi d’una persona dialogant.
Tarannà dialogant.
diferent
adv. Diferentment.
Pensa diferent de nosaltres.
disseccionar
v. tr. 1.1. Obrir (un ésser viu) i discernir-ne les parts per estudiar-ne l’anatomia o per realitzar-hi una intervenció quirúrgica.
1.2. Analitzar minuciosament.
Disseccionar un llibre, una obra d’art.
divorciat, -ada
adj. i m. i f. Que s’ha divorciat.
Era una senyora de mitjana edat i divorciada.
dos
cada dos per tres loc. adv. Molt sovint.
dron
m. Aeronau no tripulada que és dirigida per telecomandament o bé que obeeix les ordres d’un programa informàtic.
encantar
(fins al 2017 considerat només transitiu)
v. intr. Produir (a algú) com un dolç arravatament, plaure-li en alt grau, captivar.
Una veu que encanta a tothom.
Li encanta cuinar.
erradicar
(fins al 2017 escrit eradicar)
v. tr. Llevar radicalment.
Erradicar la tuberculosi.
escarafall
(fins al 2022 només hi havia escarafalls, en plural)
m. [usat generalment en plural] Demostració exagerada, artificiosa, d’un sentiment.
[…] A pesar de l’escàndol, no em feu cap escarafall.
espeternegar
v. intr. Espetarregar.
Assegut vora la llar, sentia com espeternegava la llenya.
estelada
f. Bandera groga amb quatre faixes vermelles i un triangle a l’asta que té al mig una estrella de cinc puntes, símbol del moviment per la independència de Catalunya o dels Països Catalans.
faltar
només faltaria Expressió de cortesia que indica acord amb el que s’ha dit en la proposició anterior fins al punt de considerar inadmissible la possibilitat contrària.
Nosaltres també volem donar un cop de mà, només faltaria!
només faltaria això [o només faltaria] No caldria sinó.
fer-se
v. tr. pron. Sempre es fa el valent.
fireta
de fireta loc. adj. 1. De nyigui-nyogui.
2. Per ext. Tenim una democràcia de fireta!
forma
de forma que loc. conj. De manera que.
gas
m. Barreja gasosa de carburant i aire que alimenta un motor d’explosió.
Donar gas, treure gas, llevar gas.
Després del pas a nivell, dona gas i s’allunya rabent.
a tot gas loc. adv. Amb la màxima potència.
De vegades passa un automòbil a tot gas.
La seva imaginació, de natural tan eixuta, ara treballa a tot gas.
hàndicap
(fins al 2017 escrit handicap)
m. 1. Desavantatge, dificultat.
Aquestes insuficiències tècniques, que anys enrere constituïen un hàndicap, avui es resolen fàcilment.
Les persones amb hàndicaps físics necessiten una atenció especial de la societat.
2.1. En una competició, cosa que causa un desavantatge a un dels competidors.
2.2. En una competició esportiva, desavantatge imposat al competidor que se suposa superior, a fi d’igualar les probabilitats de guanyar.
hora
l’hora de la veritat El moment decisiu.
Ha arribat l’hora de la veritat.
idil·li
m. Relació amorosa intensa.
Aquell estiu vam viure un idil·li inoblidable.
impactant
adj. Que impacta.
Una escenografia impactant.
impactar
(fins al 2020 definit únicament com “Un projectil, tocar el blanc”)
v. intr. 1. Un cos en moviment, fer impacte en un altre cos.
La pedra ha impactat en el vidre del cotxe.
2. Produir un efecte en algú, en alguna cosa.
Les xarxes socials han impactat en la vida de molta gent.
v. intr. i tr. 3. Causar una impressió intensa.
L’obra va impactar pel seu contingut ideològic.
L’obra el va impactar.
infecte, -a
adj. Que és repugnant al gust.
Un menjar infecte.
D’una qualitat pèssima.
Una novel·la infecta.
joc
jocs paralímpics Sèrie de competicions esportives internacionals destinades a esportistes discapacitats, que se celebren cada quatre anys a la seu d’uns jocs olímpics quan aquests ja han acabat.
lent
adv. Lentament.
Corre molt més lent que tu.
llançadora
f. [sovint usat en aposició] Vehicle que transporta passatgers d’una manera contínua i regular entre dos punts.
Autobús llançadora.
Tenen l’encàrrec de gestió de la llançadora a l’aeroport de Barcelona.
llarg
de llarg loc. adv. Molt més enllà del límit pres en consideració.
El corredor va batre, de llarg, el rècord del món.
llit elàstic
Lona fermada amb molles a una estructura rígida sobre la qual se salta per fer acrobàcies o per diversió.
lot
f. Llanterna.
maleducat, -ada
adj. i m. i f. Que no té urbanitat.
Sou unes persones molt maleducades.
Ets un maleducat.
menys
anar a menys [o venir a menys] 1. Passar a un grau inferior.
El dolor va a menys.
2. Empitjorar econòmicament.
L’aristocràcia local havia anat a menys.
meravella
de meravella loc. adv. Excel·lentment.
Avui l’equip ha jugat de meravella.
merda
de merda loc. adj. Digne del més gran menyspreu.
Ets un insolidari i un egoista de merda.
més
anar a més 1. Passar a un grau superior.
La febre va a més.
2. Millorar econòmicament.
La ciutat ha anat a més gràcies al comerç internacional.
sense més ni més loc. adv. Expressió usada per a indicar que un esdeveniment es produeix sense motiu aparent i és percebut com un fet imprevist o sobtat.
La Maria se’n va anar de casa sense més ni més.
mòbil
m. Telèfon mòbil.
M’he deixat el mòbil, ja et trucaré quan arribi a casa.
Apunta’t el meu mòbil i ja em trucaràs.
nano, nana
m. i f. Nen, nena.
negacionisme
m. Actitud consistent en la negació de fets històrics demostrats o de principis científics
àmpliament avalats, utilitzant arguments poc rigorosos o validables.
El negacionisme nega l’holocaust que va patir el poble jueu.
negacionista
1 adj. Relatiu o pertanyent al negacionisme.
Partit negacionista.
2 adj. i m. i f. Partidari del negacionisme.
Els negacionistes de la covid.
no?
interj. Expressió que, al final d’una oració, s’usa per a demanar la confirmació del que es diu o l’assentiment a una demanda.
Vindràs, no?
nom
a nom de loc. prep. Constant com a propietari o destinatari.
El pesquer està registrat a nom d’una empresa nord-americana.
Envio el llibre per correu certificat a nom d’ell.
no tenir nom Un acte, una actitud, ésser inqualificable de tan mesquí.
La seva falta de consideració no té nom.
només
Seguit opcionalment de la preposició de, introduint una oració d’infinitiu, tan aviat com.
Només obrir la porta, ja es veu el jardí al fons.
Només de veure’ns va començar a plorar.
Seguit de la preposició de i introduint una oració d’infinitiu, o bé introduint una oració encapçalada per la conjunció que, introdueix la condició suficient perquè s’acompleixi alguna cosa.
No vol pujar als avions, només de pensar-hi ja es mareja.
Només que el toquis, cau.
nominació
f. Acció de nominar; l’efecte.
obstar
no obstant loc. adv. Tanmateix.
Els exàmens han de ser simultanis; no obstant, es pot fer alguna excepció si cal.
ocurrent
adj. Que sovint té ocurrències.
Aquella professora és molt ocurrent, en té de bones.
Que denota enginy i gràcia.
Hi ha una frase seva que em sembla molt ocurrent. Va tenir una idea ocurrent.
orla
f. Làmina, tradicionalment amb una orla al voltant, que aplega les fotografies dels estudiants d’una mateixa promoció acadèmica i del seu professorat.
ostres
interj. Eufemisme per hòstia.
Ostres, tu, quin desastre.
ou
agafar algú pels ous Agafar algú pels collons.
estar fins als ous d’algú o d’alguna cosa Estar fins al capdamunt d’algú o d’alguna cosa.
paperina
fer el paperina Fer el préssec.
paralímpic, -a
adj. Relatiu o pertanyent als jocs paralímpics.
Un esport paralímpic, una prova paralímpica.
passar
passar-ho bé [o passar-s’ho bé] Divertir-se.
Ho has passat bé amb els avis?
L’altre dia ens ho vam passar bé al cine.
passar-ho malament [o passar-s’ho malament] Patir 2.4 i 2.5.
Amb la malaltia de la dona ho ha passat malament.
Ja sé que us ho vau passar malament ahir.
perdre
v. tr. Portar (algú) cap al desastre.
Si ens deneguen la feina, estarem ben perdudes.
pet
de pet loc. adv. De cap b).
Estic tan cansat que me’n vaig de pet al llit.
picar
picar alt Tenir objectius ambiciosos.
Vols ser president? Si que piques alt!
poblat, -ada
adj. Que té molt de pèl, s’aplica a les celles, a la barba.
En Marc té les celles poblades i llargues.
premsa groga
Premsa sensacionalista.
primera
a la primera loc. adv. A la primera ocasió.
L’ha encertat a la primera.
punter, -a
adj. i m. i f. Capdavanter.
Ha establert acords de cooperació amb companyies punteres en l’àmbit de la microelectrònica.
punxar
v. intr. Tenir una punxada de roda.
Hem punxat anant a l’aeroport.
La moto va punxar en sortir del revolt.
ràpid
adv. Ràpidament.
Neda molt més ràpid que jo.
rave
importar un rave a algú Una cosa, provocar-li una indiferència absoluta.
Li importava un rave que l’acompanyés o no.
reconeixible
adj. Susceptible d’ésser reconegut.
És una de les veus més reconeixibles de la ràdio.
recte
adv. En línia recta.
Seguiu recte fins a la cruïlla i gireu a la dreta.
rodona
a la rodona loc. adj. Mesurat des d’un punt concret en totes direccions, de manera que determina un espai circular al seu voltant, s’aplica a una distància.
Es va sentir el crit a cent metres a la rodona.
ronso
fer el ronso Ronsejar.
saber-se
v. tr. pron. [amb complement directe determinat] Se sabia la lliçó de memòria.
salut
interj. Fórmula de salutació.
Salut, companys, fins demà!
sardina
com sardines loc. adv. Molt estrets, pel fet d’haver-hi un nombre excessiu de persones en un espai molt limitat.
Al metro anàvem com sardines.
separat, -ada
adj. i m. i f. Que ha interromput la convivència amb el cònjuge o parella.
Al club de lectura hi ha moltes separades i un parell de divorciats.
per separat loc. adv. Separadament.
Han arribat a la festa per separat; ella amb unes amigues, ell tot sol.
Tractarem aquests temes per separat.
ser
o sigui [o o sia, o siga] És a dir.
o sigui que [o o sia que, o siga que] loc. conj. Introdueix una conseqüència.
Soc més gran que tu, o sigui que fes-me cas.
sidral
m. Situació de molt de desordre, soroll i confusió.
A la festa hi va haver un sidral de cal déu.
telèfon
telèfon mòbil a) Telèfon de dimensions petites i independent de qualsevol suport, que funciona mitjançant ones de ràdio d’alta freqüència.
b) Número d’identificació assignat a un telèfon mòbil, que s’usa per a establir-hi comunicació.
Passa’m el teu telèfon mòbil i ja et trucaré.
tenir-se-les
Discutir, disputar, etc., sobre alguna cosa.
En aquella casa se les tenen dia sí dia també.
tirar la tovallola
Donar-se per vençut en una empresa.
Els viticultors han tirat la tovallola i no reclamaran l’augment del preu del raïm.
uniformat, -ada
adj. i m. i f. Que vesteix amb uniforme.
Policia uniformat.
Xofer uniformat.
Cada matí ens creuem amb un grup d’escolars uniformats.
La cuinera no anava uniformada.
Els uniformats van envoltar els manifestants.
vegà -ana
adj. Relatiu o pertanyent al veganisme.
Dieta vegana. Restaurant vegà.
adj. i m. i f. Que practica el veganisme.
veganisme
m. Estil de vida basat en el respecte pels animals, que exclou totalment l’ús i el consum de productes i aliments d’origen animal.
xiular
v. tr. L’àrbitre, indicar (un aspecte del joc) tocant el xiulet.
Xiular una falta.
Xiular el final del partit.
Silencis del DIEC 