Silencis del DIEC

Paraules, significats i expressions que no figuren en el diccionari acadèmic

B

bacallà
fotre’s el bacallà
Fotre’s *mà, fotre’s el *lot; morrejar-se i grapejar-se una parella.
Els vaig enganxar fotent-se el bacallà al portal de casa.

backstage
m. Espai que hi ha darrere l’escenari. (ésAdir)

bacon
m. Bacó, cansalada fumada a tires. (GDLC; ésAdir i DNV: béicon)
Ous ferrats amb bacon.

bactèria
f. Bacteri. (DCVB, DCCN)

bafle
m. Caixa que conté un o més altaveus i que facilita la bona difusió i qualitat del so. (DCCN, GD62, GDLC)
A mig concert ha caigut un dels bafles de l’escenari.

baguet
f. Barra de pa llarga i estreta. (GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)

baixos
m. pl. Genitals.
Em sembla que et convé una repassada de baixos!

baixa
ser baixa 1. Un jugador, no estar disponible per a algun partit per motius de salut. (DCCN, GD62?)
El porter de l’Espanyol és baixa per al partit de diumenge.
2. No poder participar en alguna cosa per un contratemps. (DCCN?, GD62?)
Sóc baixa d’última hora per al sopar d’avui.

balcòning
m. Fet de saltar a la piscina des del balcó d’una habitació d’un hotel.
No sé pas quants guiris s’han matat fent balcòning a les Balears!

ballaruca
f. Acció i efecte de ballar.
Una nit de festa i ballaruca.

banda
a banda de loc. prep. A *part de.
A banda del piano, toca molt bé el clarinet.
agafar (algú) per banda Parlar-hi a part per tractar alguna cosa. (DNV en part)
No t’amoïnis per en Manel; ja l’agafaré per banda i l’hi explicaré.
tancar-se en banda Obstinar-se, negar-se a cedir o concedir res. (DSFF, DNV; DCVB: tancar-se a la banda)
Els sindicats s’han tancat en banda i no negociaran si el govern no canvia d’actitud.

bandau
m. Mastegot, ventallot, cop.
No l’emprenyis gaire, que encara et fotrà un bandau!

bandera
de bandera loc. adj. Extraordinari. (DNV)
És un cantant de bandera.

bàner
m. Espai publicitari en una pàgina web. (GDLC, Neoloteca, ésAdir)

bany
donar un bany Donar mostres clares de domini i superioritat.
Avui al Girona li han donat un bany.
Ha donat un bany als altres candidats tant en propostes com en bones formes.

barcelonitis
f. Fet de tenir constantment present el Barça, ja sigui per aversió o per simpatia.
Moltes vegades diuen que tenim madriditis, i en realitat són ells que tenen barcelonitis.

barco
m. Vaixell. (DCVB, DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
No he viatjat mai amb barco ni amb avió.
Qui sap fer barquets de paper?

bareto
m. Bar. (DCCN, GD62)
Han obert un bareto molt guapo al costat de casa.

barraca
f. En certes expressions esportives, porteria. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
L’equip ha estat encertadíssim de cara a barraca: tres xuts entre els tres pals, tres gols.
Avui els davanters no han xutat a barraca.
anar de cara a barraca Anar per feina.
Va, anem de cara a barraca, que si no, no acabarem.
tancar la barraca Tancar la *parada, plegar. (DNV en part)
He mantingut el blog molts anys, però ara he decidit tancar la barraca.

barret
treure’s (una cosa) del barret Treure-se-la de la *màniga, inventar-se-la, improvisar-la, generalment amb un factor de sorpresa.
A gerència s’han tret del barret una mesura que portarà polèmica.
El jugador s’ha tret del barret una passada impossible.

basca
f. Colla, tropa, grup d’amics; gent, *penya. (en part, DCCN, GD62 i DNV)
Surts de marxa amb tota la basca?
Al concert hi havia una basca acollonant.

base
a base de loc. prep. A còpia de. (DCCN, ésAdir)
Ho ha aconseguit a base d’insistir.
a base de bé loc. adv. Molt, en abundància.
Fuma a base de bé.
en base a loc. prep. Segons, basant-se en.
Actuarem en base als seus consells.

bastó
posar bastons a les rodes Posar *pals a les rodes, destorbar, entorpir una acció. (GD62, DSFF)
L’únic que fa l’oposició és posar bastons a les rodes!

basto
pinten bastos Expressió que es diu quan es preveu que les coses vagin mal dades. (ésAdir)
Pel que han dit els del temps, pinten bastos per a aquest cap de setmana.

batí
m. Bata d’estar per casa. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DNV)

batucada
f. Música d’origen brasiler tocada amb instruments de percussió.
Per la festa major hi ha una gran batucada a la plaça.

berenar
v. tr. Menjar per berenar. (ésAdir, DNV; DIEC2: verb intransitiu)
Avui he berenat pa amb xocolata.

bestial
adj. Extraordinari, brutal.
És una pel·lícula bestial, de les millors que he vist els últims anys.

betum
a l’alçada (o altura) del betum Com un drap brut. (DSFF en part)
L’has deixat a l’alçada del betum. T’has quedat a gust, no?
Amb aquesta interpretació han quedat a l’altura del betum.

biberó
m. Tallat fet amb llet condensada.

Bíblia
la Bíblia en vers 1. Discurs o text llarg i avorrit.
Aquestes instruccions són la Bíblia en vers.
2. Explicació amb grans floritures.
Es tracta de fer una proposta amb cara i ulls, no d’escriure la Bíblia en vers.
3. Qüestions metafísiques.
Ens trobem un cop l’any i parlem de la situació actual del món, del futur dels nostres fills i de la Bíblia en vers.
4. Històries, punyetes.
Ni esquerres ni dretes ni la Bíblia amb vers. Ja m’he cansat de tots!
saber-se la Bíblia en vers Saber de tot.
Aquest se sap la Bíblia en vers sobre lleis.

bici
f. Bicicleta. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
M’he comprat una bici nova.
carril bici m. Carril reservat perquè hi circulin les bicicletes. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
A Barcelona hi han molts carrils bici, però la gent que va a peu no els respecta gaire.

biombo
m. Mampara que es pot plegar i desplegar. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Si t’has de despullar haurem de posar un biombo.

birlar
v. tr. Robar. (DCVB, DCCN)
No t’han birlat mai res a la platja?

birra
f. Cervesa. (DCVB, ésAdir, DNV)
He quedat per anar a fer unes birres amb els col·legues.

bírria
f. Cosa poc valuosa, nyap, porqueria. (DCVB, DCCN)
Una bírria de pel·lícula, de sou, de momument.
fet, -a una bírria loc. adj. Fet una merda.
Avui he dormit poquíssim i estic feta una bírria.

bla bla bla
interj. Expressa la xerrameca.
Diu que està molt preocupat per les conseqüències que pugui tenir tot plegat i bla bla bla.

blanc
quedar-se en blanc Oblidar-se sobtadament d’alguna cosa. (DNV; GD62 i DSFF: quedar en blanc)
Ara no sé què anava a dir; m’he quedat en blanc…
He estudiat molt, però quan m’han posat l’examen a davant m’he quedat en blanc.

blanca
estar sense blanca Estar escurat, estar més pelat que una rata. (DSFF; DIEC2: no tenir blanca)

blaugranes
adj. i m. i f. Forma de plural de blaugrana. (ésAdir, en part)
S’han reunit els directius de les diverses seccions blaugranes.
Es desplaçaran a la final més de vint mil blaugranes.

bloguista
m. i f. Bloguer. (ésAdir)

blogosfera
f. Conjunt de blogs i les seves interconnexions.
La blogosfera catalana és una de les més productives del món.

bo
estar bo, bona Ser atractiu. (GD62, DSFF, DNV)
Qui és el tio que està més bo de l’institut?

boca
amb la boca oberta loc. adv. Sorprès, bocabadat. (GD62, DSFF, DNV; DCVB: estar amb la boca oberta; GDLC: deixar amb la boca oberta)
La gent es va quedar amb la boca oberta quan va sortir vestit d’aquella manera.
boca de pinyó (o de pinyonet) f. Boca molt petita. (DCVB, GD62, DSFF, GDLC; DNV)
boca-orella m. Difusió oral d’una informació directament d’una persona a una altra. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir)
Aquesta restaurant funciona gràcies al boca-orella.
boques (o bocasses) adj. i m. i f. 1. Que tot ho xerra, bocamoll.
No li pots confiar secrets; és un boques.
2. Que diu una cosa que no és certa o que no sap del cert.
Tu no ets capaç d’alçar cent quilos; ets un bocasses!
dir (alguna cosa) amb la boca petita [també amb altres verbs de dicció: anunciar, demanar, explicar, etc.] Dir-la sense fer-ne grans ostentacions.
La guineu diu amb la boca petita que no s’han de robar gallines.
Quan es fan les coses mal fetes, les disculpes es demanen amb la boca petita, si és que es demanen.
en boca de loc. prep. Dit per.
És una consideració que he sentit en boca d’escriptors i d’actors.
en boca de tothom Esmentat per tothom. (en part GD62, DSFF i GDLC)
És una qüestió que està en boca de tothom.
fer boca Desvetllar el desig d’alguna cosa, fer-ne un *tastet.
La setmana que ve treuen el disc, però podem anar fent boca amb aquest petit avançament que ens ofereixen.
fer-se la boca aigua Tenir desig de menjar o beure alguna cosa. (DCVB, GD62, DSFF, DNV)
Amb els programes de cuina se’m fa la boca aigua.
no dir aquesta boca és meva Callar, no dir absolutament res. (DCVB)
Hi ha hagut un error gravíssim i ningú diu aquesta boca és meva.
obrir boca Fer boca, desvetllar la gana o bé el desig d’alguna cosa.
Abans del partit, per anar obrint boca, repassarem els millors gols que han fet els dos equips.
omplir-se la boca (d’alguna cosa o amb alguna cosa) No parar de dir-la, però generalment sense que ho acompanyin els fets.
Durant la campanya es van omplir la boca de transparència, però a l’hora de la veritat són tan hermètics com tots.
Tothom s’omple la boca amb la paraula solidaritat, però a l’hora de la veritat l’única solidaritat que trobes és una bona coça al cul.
saber (alguna cosa) per boca de (algú) Tenir-ne coneixement per haver-l’hi sentit a dir. (DSFF)
Això ho sé per boca del meu avi.
posar (alguna cosa) en boca de (algú) Atribuir-l’hi. (DSFF)
En aquest programa posen en boca dels famosos el que en realitat no han dit.

bocato di cardinale
m. [generalment amb el verb ser i sense article] Es diu dels aliments que són una exquisidesa.
Aquest plat que expliques és bocato di cardinale.

boig
val més boig conegut que savi per conèixer Refrany que indica que és millor una cosa o persona coneguda, de la qual se’n coneixen les virtuts i els defectes, que no pas una de desconeguda, encara que prometi molt. (DCVB, GDLC)
Ha sortit un nova versió d’aquesta aplicació però em sembla que no la canviaré, perquè val més boig conegut que savi per conèixer.

boing
interj. Expressa el soroll d’un objecte que bota o rebota.
Boing, boing! Vinga a fer la pilota al profe!

boja
f. Gai que té molta *ploma.

bola
f. pl. Collons o bé pits.
M’han agafat per les boles i no he pogut dir que no!
Mira com es despilota aquesta… I ara es començarà a tocar les boles.
agafar en boles Agafar desprevingut.
Amb aquesta pregunta m’agafes en boles.
anar a la meva (teva, seva…) bola Anar a la meva (teva, seva…). (DSFF)
No es preocupa pels altres; va a la seva bola!
en boles loc. adj. Despullat o bé en inferioritat de condicions, sense recursos.
A la portada surt una tia en boles.
En certes qüestions socials estem en boles en comparació amb altres països.
fer bola Acumular-se el menjar a la boca sense empassar-se’l.
Menja a poc a poc, que si no et farà bola.
no rascar bola Vg. rascar.

bolera
f. Local on es juga a bitlles.
Anirem al cine i després a la bolera.

boli
m. Bolígraf. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Necessito dos bolis, un de blau i un de vermell.

bolí
m. Bolig, boleta usada en les botxes i la petanca.

bòlit
anar de bòlit Estar molt enfeinat, anar molt atrafegat; no parar. (DSFF; recollit en altres diccionaris, incloent-hi el DIEC2, en un altre sentit)
Vaig de bòlit perquè s’ha d’acabar aquest informe abans d’anar a dinar.
Anem de bòlit preparant el casament.

bollera
f. [despectivament] Lesbiana. (ésAdir)

bolo
m. Actuació artística fora de l’àmbit on sol actuar habitualment la persona o el grup contractat. (GD62 i, impròpiament, DCCN, ésAdir i DNV)
Dissabte l’equip del programa fa un bolo a Tarragona.

bolonyesa
salsa bolonyesa (o simplement bolonyesa) f. Salsa feta amb tomàquet, espècies i carn picada.

bolso
m. Bossa que utilitzen generalment les dones per portar els diners, la documentació, les claus i altres objectes personals. (DCVB, ésAdir)
Porta un bolso a joc amb el vestit.

bomba
f. Es diu d’allò que és impactant, que causa sensació. (DCVB, GDLC, DNV)
Aquesta notícia sí que és una bomba!
bomba de rellotgeria Es diu de qualsevol situació generada per un tema, notícia o problema greus que pot desencadenar una gran reacció. (DSFF)
Aquesta filtració és una autèntica bomba de rellotgeria per al partit.
bomba fètida Ampolleta de vidre que quan es trenca deixa anar un líquid pudent. (DNV)
a prova de bomba loc. adj. Molt resistent. (DCVB, DSFF, GDLC, DNV)
Tinc un estómac a prova de bomba.
llançar-se (o tirar-se) en bomba (a l’aigua) Llançar-s’hi saltant amb les cames del tot flexionades i les mans agafant les cames.
ser la bomba Ser espectacular, increïble, extraordinari. (DSFF)
Aquest tio és la bomba: fa una hora que no para d’explicar acudits.

bombardeig
apuntar-se a un bombardeig *Apuntar-se a qualsevol pla. (DNV)
En Jaume segur que vindrà. Aquest s’apunta a un bombardeig.

bomber
idea de bomber m. Idea extravagant.

bombo
m. Ventre voluminós d’una embarassada. (DNV)
Quin bombo que té! Segur que deu estar a punt de parir!
a bombo i platerets loc. adv. A so de bombo i platerets, amb molta propaganda o amb lloances.
Aquest nou programa s’ha anunciat a bombo i platerets.
posar el (o un) cap com un bombo [també amb altres verbs com tenir, deixar, fotre] Posar el cap com un *timbal, atabalar algú sobretot a base de parlar. (DSFF: posar un cap com un bombo; DNV: fer el cap com un bombo)
Quan comencen a donar tantes dades em posen el cap com un bombo.

bombó
m. [també es diu sovint en diminutiu] Persona atractiva o cosa molt agradable. (DNV en part)
La nova recepcionista és un bombó.
Aquesta cançó és un bombonet que ens arriba des de Bèlgica.

bonus
m. Targeta que dóna dret a la utilització d’un servei, sovint durant un cert temps o un determinat nombre de vegades.
Un bonus de deu massatges et surt per 200 euros.
bonus regal m. Bonus que es regala.
Ens han fet dos bonus regal: un per saltar en paracaigudes i un altre per dinar en un restaurant.
estar en bonus En bàsquet, es diu de l’equip que ha comès quatre *personals o més en un mateix quart, fet que comporta que totes les faltes que cometi a partir d’aquell moment fins al final del quart suposaran tirs lliures per al rival.

bonyiga
f. *Bírria. (DNV)
Una bonyiga de treball, de llibre, d’exposició.
fet, -a una bonyiga loc. adj. Fet una *bírria.
Necessito descansar perquè estic fet una bonyiga.

borinot
fer el borinot 1. Voltar, no fer res en concret.
Vam anar a la discoteca a fer el borinot.
2. Molestar per la xerrameca, per la insistència. (DCCN, GD62, DSFF)
El meu germà sempre està fent el borinot per la meva habitació.

bota
f. Calçat amb protecció especial o amb algun reforç utilitzat en alguns esports. (GD62, GDLC, DNV)
Botes de futbol, de rugbi, d’hoquei herba.
penjar les botes 1. Acabar la seva carrera futbolística un jugador.
El jugador ha dit que vol penjar les botes en el club on ha jugat sempre.
2. Per extensió, plegar, retirar-se d’un esport, una carrera, un càrrec, etc. (DNV)
Va penjar les botes com a policia i va muntar un bufet de detectius.
L’alcalde ha penjat les botes després de setze anys al capdavant del govern municipal.
posar-se les botes 1. [aplicat generalment al menjar] Gaudir molt del plaer d’alguna cosa fins a quedar-ne saciat. (DNV i, en part, DSFF)
Vam anar a una marisqueria i ens vam posar les botes.
Érem cinc tios i més de vint ties. Ens pensàvem que ens posaríem les botes, però al final res de res!
2. Fer el seu agost, fer-se la barba d’or.
Els cines es posaran les botes amb aquesta pel·lícula.

botar
v. tr. 1. Fer botar. (DCCN, ésAdir)
En bàsquet, si et mous sense botar la pilota et xiulen passes.
2. Despatxar, fer fora, fer *saltar.
L’han botat per incompetent.

boti-boti
m. *Inflable.
En aquest hotel tenen un boti-boti per als nens.

bou
agafar el bou per les banyes Agafar el *toro per les banyes, encarar decididament una situació dolenta. (GD62, DSFF, GDLC, DNV)
Si no agafem el bou per les banyes, se’ns complicarà la situació.

bowling
m. 1. Joc de bitlles. (GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir)
Ens en anem a fer un bowling amb la gent de l’empresa.
2. *Bolera, local on es juga a bitlles. (DCCN, GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir)
Els universitaris es passen el dia al bar o al bowling.

bòxer
m. [usat sobretot en plural] Calçotets curts amb camals. (Neoloteca, ésAdir)
¿Com vas més còmode, amb eslips o amb bòxers?

braga, bragues
f. *Calça, calces, peça de roba interior femenina. (DCCN, GD62 i GDLC: bragues)
Ets menys glamurós que les bragues de la meva àvia.
Se m’ha espatllat la rentadora i no tinc cap braga neta. Quin horror!
en bragues loc. adj. En *calces, desprevingut, sense arguments. (DNV: deixar en bragues)
Doncs ho sento, però ara mateix m’enganxes en bragues!
Si seguim aquesta estratègia, els deixarem en bragues.
fet, -a una braga loc. adj. 1. Cansat físicament o moralment. (DNV)
La caminada d’aquesta tarda m’ha deixat feta una braga.
2. Aplicat a coses, destrossat. (DNV)
En aquesta casa no hi podem venir a viure; està feta una braga!
ta tia en bragues! (o ta tia la guenya!) Expressió de rebuig o incredulitat pel que diu algú.

branca
anar-se’n per les branques 1. Defugir una qüestió en una conversa.
Sempre que li pregunten sobre la renovació, se’n va per les branques.
2. Divagar.
Xerra molt però no diu res perquè se’n va per les branques constantment.

brava
a la brava loc. adv. De qualsevol manera, sense miraments. (DSFF)
No es poden fer les coses així, a la brava. S’ha d’anar més amb compte.
agafar-se (o prendre’s) a la brava (una cosa) Prendre-se-la a la valenta. (DSFF)
S’ho ha agafat a la brava, això de treure’s el carnet de camió!
braves f. Vg. patates braves.
per les braves loc. adv. A la *brava.

break
m. Pausa en una activitat. (ésAdir)
Fa tres hores que m’hi barallo i no entenc l’error. Necessito fer un break i mirar-m’ho amb uns altres ulls.

broma
en broma loc. adv. En to de broma.
Una vegada, la Teresa, cosa que no feia mai, li parlà de Salvador Valldaura mig en broma i ell li tapà la boca amb la mà… (Mercè Rodoreda, Mirall trencat, 1974)

bronca
f. 1. Esbroncada. (DCVB, DCCN, GD62, ésAdir)
Si arribo tard em caurà una bona bronca.
2. Discussió, raons, baralla, batussa, esbatussada. (DCVB, GD62, ésAdir, DNV)
Deixa’l tranquil, que ha tingut bronca.
En aquesta discoteca cada dos per tres hi han bronques!
bronques m. i f. Buscabregues, busca-raons. (ésAdir, DSFF)
Tan bona noia que sembla i és una bronques!

bronze
m. Moreno, color de la pell després d’haver pres el sol. (GD62)
Quin bronze que portes!
fer bronze Posar-se moreno. (GDLC)
A l’estiu dedica una hora diària a fer bronze.

bronzo
m. *Bronze.
fer bronzo Fer *bronze.

brutal
adj. Extraordinari, bestial. (DNV)
Si no has anat mai a fer parapent, prova-ho: és brutal!
Un dolor brutal.

BTT
sigla f. Bicicleta tot *terreny. (GD62, GDLC, Neoloteca)

buf
m. [de la marca comercial Buff®] Peça de roba en forma de tub per tapar el coll. (ésAdir)

buf!
interj. Expressa el que pot connotar un bufit: cansament, contrarietat, admiració, record, repte, disgust, rebuig… (ésAdir indirectament i, en part, DNV)
Fa tres hores que m’ho miro i no hi ha manera! Buf!
Buf, s’ha tret la carrera amb una mitjana d’excel·lent!
Ara he de fer això? Buf, quin rotllo!

bufar
v. intr. Beure alcohol.
Entre un hooligan anglès i un d’alemany, hauríem de veure qui bufa més.
bufar-la (alguna cosa, a algú) [amb pronom de datiu: me, te, li…] Ser-li indiferent, portar-l’hi *fluixa, *pelar-l’hi, *suar-l’hi. (DUVC, DSFF)
A mi el que diguin els pares me la bufa!
Em sembla que el futbol l’hi bufa bastant.

bugui
m. Vehicle tot terreny de quatre rodes amb carrosseria baixa i oberta i neumàtics amples. (Neoloteca; DCCN i GD62: buggy)

buidar
v. intr. *Descarregar, ejacular un home. (DCVB implícitament i DUVC només en ús pronominal)
Si has de buidar agafa un clínex!

buidat
buidat de cervell m. Rentat de cervell.
Vigila amb els de l’Opus, que et fan un buidat de cervell important.

bulla
f. 1. *Bronca.
M’han fotut bulla per haver arribat tard.
2. Enrenou, sarau, merder, sidral. (DCVB, DNV)
Quan sortim de festa ens agrada fer bulla.
Sempre que ve en Joan acabem muntant una bulla de cal Déu!

burlar
v. tr. Escapar-se de, evitar, esquivar. (DCVB, DCCN, DUVC, ésAdir, DNV)
Burlar el bloqueig, una vigilància, la censura.

burra
f. Generador.
Se n’ha anat la llum i han hagut d’engegar la burra.

burro
caure del burro Adonar-se, finalment, d’alguna cosa. (DCVB, DNV)
El dia que caiguis del burro ja rectificaràs.
(no) baixar del burro (No) abandonar una actitud de tossuderia. (en part, GD62, DSFF, DNV)
Fins que no baixi del burro no podrem continuar.
el burro sempre va a davant Expressió que es diu quan algú s’anomena ell mateix primer que els altres. (DCVB, GDLC)
no veure-hi (o no veure’n) tres dalt d’un burro (o a cavall d’un burro) No veure-hi gaire. (DSFF, en part)
No hi veus (o no en veus) tres dalt d’un burro; compra’t ulleres noves!

bus
carril bus m. Carril reservat perquè hi circulin autobusos, autocars i taxis. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Mira, totes les motos circulen pel carril bus!

busca
m. Buscapersones. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)

buscapersones
m. Aparell electrònic portàtil que avisa l’usuari de la recepció d’un missatge emetent un senyal acústic. (GD62, ésAdir, DNV)

 

Anuncis
%d bloggers like this: