C

cable
creuar-se-li els cables (a algú) Vg. creuar-se.

cabreig
m. *Emprenyada. (GDLC, ésAdir, DNV)

cabrejada
f. *Emprenyada. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir)

cabrejar
v. tr. Emprenyar. (GD62, GDLC, DNV)
No el cabregis més, que està a punt d’explotar.
pron. Emprenyar-se. (DCCN, DUVC, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Sempre es cabreja per tonteries.

caçatalents
m. i f. Persona que busca joves promeses en algun terreny professional per recomanar-ne la contractació o per promocionar-les. (ésAdir, DNV)
Els grans equips tenen caçatalents que volten per tot el món.

caçatendències
m. i f. Persona encarregada d’observar les tendències socials en els hàbits de consum, especialment dels joves. (ésAdir)

cacau
m. 1. Xut molt fort. (GDLC, ésAdir)
Aquest jugador té un cacau impressionant.
2. Embolic, sarau, merder. (DCCN, GD62, DNV)
Quin cacau que hi ha hagut avui a l’aeroport!
cacau mental Desordre, confusió mental.
Entre la feina, els exàmens i tot plegat porto un cacau mental que no m’aguanto!

cadena
tirar la cadena Accionar l’aigua del vàter.
S’eixugà bé, tirà la cadena i es rentà les mans amb el seu sabó especial (Montserrat Roig, El temps de les cireres, 1977)

cadira
escalfar la cadira Vg. escalfar.

cagada
f. Error, equivocació. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DNV)
El govern va fer una cagada impressionant amb aquesta decisió.
interj. Expressa contrarietat per una equivocació.
Només tinc una oportunitat. Si no em surt bé a la primera, cagada!
cagada l’hemus! Cagada! (DSFF)
Prova de fer-ho d’aquesta altra manera, i si no surt bé, cagada l’hemus!
cagada pastoret! Cagada! (DSFF)
Si no fem les coses amb un cert ordre, cagada pastoret!
cagada roc! Cagada!
Si no poses bé el peu i rellisques, cagada roc!

cagalera
f. Por, cangueli.
Quan el va amenaçar de denunciar-lo li va agafar la cagalera.

cagamandúrries
m. i f. Tarambana. (DNV: cagabandúrries)

cagar
a cagar! [es pot reforçar amb locatius com a la via, a la platja, a l’hort, a la vinya…] Expressió per engegar algú o alguna cosa.
A cagar l’escola! Ja som a l’estiu!
Ja s’ha tornat a penjar l’ordinador. A cagar a la platja!
anar (o anar-se’n) a cagar (algú) [generalment en forma imperativa; es pot reforçar amb locatius com a la via, a la platja, a l’hort, a la vinya…] Es diu per engegar algú de mala manera.
Au, vés a cagar a l’hort una estona i no m’emprenyis més!
Per mi us en podeu anar a cagar tots!
anar-se’n a cagar (una cosa) [es pot reforçar amb locatius com a la via, a la platja, a l’hort, a la vinya…] Fracassar, malmetre’s.
La relació se’n va anar a cagar per culpa de la falta de confiança.
No sé quin botó vaig tocar, que se’n va anar tot a cagar a la via.
allà on cagues deixes la merda! [també en tercera persona o en plural] Es diu a algú que és molt deixat o desordenat. (DCVB, DSFF)
Aquests nanos, quan acaben de jugar, no endrecen mai res: allà on caguen deixen la merda!
cagar-s’hi [es pot reforçar amb a sobre, al mig…] 1. Fer una cosa molt malament.
S’hi han ben cagat amb aquestes escales!
Durant quatre anys s’han fet les coses ben fetes. I ara arriben els nous i s’hi caguen al mig!
2. Es diu per mostrar decepció, contrarietat, pena per alguna cosa. (DSFF)
Si hem de fer les coses d’aquesta manera, jo m’hi cago a sobre!
cagar-se en (alguna cosa) Maleir-la. (DCVB, DUVC, GD62, GDLC, DNV)
Me cago en l’ascensor dels collons! Ja s’ha tornat a espatllar!
del cagar loc. adj. En grau considerable.
Aquest estiu ha fet una calor del cagar!
enviar (o engegar) a cagar [es pot reforçar amb locatius com a la via, a la platja, a l’hort, a la vinya…] Engegar de mala manera. (DSFF)
Em va trucar a les dues de la matinada i el vaig enviar a cagar.
estar (algú) que no caga No poder-se treure del cap una cosa que fa estar molt content, emocionat, satisfet, enamorat, impacient, intranquil, etc., segons el cas.
Els meus sogres estan que no caguen amb això de ser avis.
El meu germà està que no caga amb aquesta presentadora.
Tothom està que no caga amb el final d’aquesta sèrie.
Estic que no cago amb la selectivitat.
fer cagar Fer fàstic, fer pena, ser patètic.
La campanya d’aquest candidat fa cagar.
haver-n’hi (o ser) per cagar-s’hi Es diu d’alguna cosa que causa decepció, contrarietat, pena. (DSFF indirectament)
Amb aquests ordinadors tan lents n’hi ha per cagar-s’hi.
La proposta que fan des de l’ajuntament és per cagar-s’hi.
ja t’hi cagues! És el súmmum.
Cobres pasta, tens un bon cotxe i si a sobre ets guapo, ja t’hi cagues!
me cago en cony! (o en dena!, en l’hòstia!, en l’olla!, en l’ou!, en la mare que em va parir, en la puta, en tot, etc.) Expressions de contrarietat. (en part, GDLC, GD62 i DSFF)
que t’hi cagues! Serveix per qualificar una cosa en un grau elevat.
Una casa que t’hi cagues!
Ens ha sortit un programa que t’hi cagues!

cagat, -ada
adj. Pastat, clavat. (DNV)
Aquesta nena és cagada a son pare.

cagatió
m. 1. Tió de Nadal.
A casa tenim tres o quatre cagations.
2. Acte de fer cagar el tió. (DCVB, GDLC, ésAdir)
Quin dia feu el cagatió, el 24 a la nit o el 25?

cagueta
adj. i m. i f. Covard. (DCVB en part // DIEC2: caguetes)
Han pres la decisió més cagueta que podien prendre.
Va, no siguis cagueta i arrisca’t!

caipirinya
f. Beguda d’origen brasiler feta a base d’aiguardent de canya, llima i sucre. (ésAdir: caipirinha)

caixa
caixa tonta f. Televisor o televisió. (ésAdir, DSFF)
El millor que pots fer és apagar la caixa tonta i llegir un llibre.
La caixa tonta, més que culturitzar, el que fa és idiotitzar.
partir-se la caixa (o el cul) Partir-se de riure.
M’he partit la caixa escoltant aquest programa!

calada
f. Pipada.
M’agrada fer una calada de tant en tant.

calaix
ser de calaix Ser evident, de sentit comú, , de *llibre, que cau pel seu propi pes. (DSFF)
Si tens mal de panxa no pots prendre xocolata; això és de calaix.

calbo
adj. i m. i f. Calb. (DCCN, GD62, ésAdir)
D’aquí a cent anys, tots calbos.
fer un calbo Acció d’abaixar-se els pantalons, ensenyar el cul i tornar-se’ls a apujar.
Els manifestants han fet un calbo tots alhora.

calça
f. Peça de roba interior femenina, calces.
S’ha comprat un conjunt de calça i sostenidor molt seductor.
en calces loc. adj. Desprevingut, sense arguments.
La passa de grip ens ha agafat en calces.
Amb aquest argument, s’ha quedat en calces.

calçador
amb calçador loc. adv. D’una manera molt forçada.
Aquest personatge està posat amb calçador en aquesta obra.
ni amb calçador loc. adv. De cap manera, ni fent servir tots els recursos possibles. (DSFF)
Les matemàtiques no m’entraven ni amb calçador.

calceta, calcetes
f. *Calça, calces, peça de roba interior femenina. (calcetes: DCCN, GD62, GDLC)
Què t’agrada més, el tanga o la calceta?

calçotets
en calçotets loc. adj. En *calces.

caldo
fet, -a caldo loc. adj. Fet *pols, físicament o moralment. (DSFF // DCCN i GD62: estar fet caldo)
Estava tan feta caldo que no vaig ni sopar.
L’entrenament m’ha deixat fet caldo.

calent, -a
el més calent és a l’aigüera No haver-hi res preparat per menjar quan n’és hora o bé no haver-hi res fet d’una qüestió que hauria d’estar avançada. (DCVB, GD62, DSFF, GDLC i, en part, DCCN)
posar(-se) calent Excitar(-se) sexualment. (GDLC i DNV implícitament // DSFF i ésAdir: posar calent)
La posa molt calenta que li mosseguin l’orella.
Cada vegada que parlo amb la seva nòvia em poso calent.

calentor
f. [usat generalment en plural] Excitació sexual, fogots, *calentura.
Noi, quines calentors que t’agafen!

calentura
f. Excitació sexual, *calentors, fogots.
La primavera, la sang altera. I és veritat, perquè t’agafa una calentura que Déu n’hi do!

caler
m. [usat generalment en plural] Diner. (DIEC2, DCVB, GD62, GDLC i DNV: calé)
Quan tingui uns quants calers estalviats faré un viatge ben llarg.

calimotxo
m. Barreja de vi negre i coca-cola. (ésAdir, DNV)

callar
qui calla atorga Qui calla consent. (DCVB)

calma
amb la calma loc. adv. Prenent-s’ho amb calma, amb tranquil·litat. (DSFF)
Faré el que em demanes, però amb la calma.

calor
calor de justícia f. Calor molt forta.
Aquests dies està fent una calor de justícia a tot arreu.
entrar en calor Començar a escalfar-se o bé a fer *boca.
A l’hivern una bona sopa sempre fa entrar en calor.
Per entrar en calor, hi haurà un estriptis masculí i un de femení.

calzone
f. Pizza amb la massa plegada, com una empanada.

camaco, -a
m. i f. Es diu dels barcelonins que fan les vocals neutres com una a i, per extensió, dels barcelonins en general.
Com cada estiu, hi ha una invasió de camacos a la Cerdanya.

cama
per cames loc. adv. Per *potes, corrents, cames ajudeu-me. (ésAdir i DSFF: sortir per cames)
Hem hagut de fugir per cames.

camarot
m. Cabina de vaixell que serveix de dormitori. (DCVB, DCCN, DNV)

camí
camí de loc. prep. Fent camí cap a. (ésAdir // DCCN i GD62: anar camí de)
Els ciclistes ja són camí d’Andorra.
Anem camí de les tres hores de programa.
obrir-se camí Vèncer les dificultats per aconseguir un objectiu, generalment de progrés social. (DCVB, GD62, DSFF, GDLC, DNV)
A la vida t’has d’anar obrint camí perquè ningú no et regala res.

caminar sol
Es diu d’una cosa molt bruta (generalment la roba) o plena de cucs, insectes, etc. (generalment un aliment).
Fes el favor de rentar aquests mitjons, perquè caminen sols!
Vam anar a collir bolets, però en vam haver de llençar la meitat perquè caminaven sols.
La màquina de cafè caminava sola i la van haver de venir a canviar.

camisó
m. Camisa de dormir. (DNV)
La veïna de davant sempre dorm amb camisó.

camp
camp a través loc. adv. Travessant el camp, camps a través. (DSFF i DNV // DIEC2: camps a través)
S’ha de seguir el camí senyalitzat i està prohibit anar camp a través.

campanada
f. Sorpresa, cosa inesperada. (DNV)
La convocatòria d’eleccions ha sigut la campanada de l’any.
donar la campanada Sorprendre, escandalitzar. (en part, GD62 i DSFF)
Més d’un equip de tercera divisió ha donat la campanada eliminant de la copa un equip de primer nivell.
L’actriu ha donat la campanada dient que fa el salt al món del porno.

campionat
de campionat loc. adj. Extraordinari, desmesurat. (DSFF, DNV)
Un fred de campionat, una mariscada de campionat.

campus
m. Estada per adquirir coneixements i pràctica sobre una disciplina, generalment esportiva.
Aquest estiu l’escola organitza un campus de futbol i un altre de bàsquet.
M’he apuntat a un campus per a gent emprenedora que es farà el mes que ve.

cana
f. Cabell blanc. (ésAdir, DNV)
Amb vint anys ja em va sortir la primera cana.
Un respecte per les canes, noi!

canalla
adj. *Gamberro, irreverent, descarat, transgressor. (ésAdir)
Penso sobretot en llibres […] que barregin creativitat i sentit de l’humor, amb un punt irreverent i més canalla per aprendre català. (Enric Gomà (ed.), Molt a favor, 2021)

canari
canviar l’aigua al canari Canviar l’aigua de les *olives, orinar. (DSFF // DCVB: mudar l’aigua al canari)

canastreta
f. Cistell o caixa amb roba i altre material per als nadons que han de néixer. (ésAdir)

candau
m. Cadenat. (DCCN, ésAdir)

candela
fotre candela Fotre *canya.
Fot-li candela, que tenim poc temps!

canguelo
m. Cangueli, por. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Quan em va avisar que l’anés a veure al despatx em va agafar el canguelo.

cangur
m. i f. Fet d’exercir de cangur.
Avui tinc cangur de 9 a 12.
Faig classes particulars i cangurs.

canó
a boca de canó loc. adv. En alguns esports, dit del llançament fort molt a prop de la porteria. (DNV)
L’únic gol del partit ha sigut una rematada de cap a boca de canó.

cantada
f. Error flagrant, especialment en el terreny esportiu. (DNV)
La cantada de l’àrbit en aquesta jugada és incomprensible.
Aquí el periodista ha fet una cantada bastant bèstia perquè ha confós l’entrevistat amb un altre actor.

cantar
v. intr. Cometre un error flagrant, especialment en el terreny esportiu. (ésAdir, DNV)
La defensa ha estat bé; és el porter qui ha cantat.

cantimplores
f. Pits.
Aquesta s’ha operat les cantimplores.

canut
m. Porro. (DNV)
Qui no ha fet mai un canut?
Ens vam fumar uns canuts i ens ho vam passar de conya.
no saber fer la o amb un canut Ser ignorant, no saber fer res. (DNV)
salut i força al canut! [l’expressió força al canut, que originàriament es referia a la prosperitat econòmica, s’interpreta actualment com a vitalitat sexual] Fórmula de salutació col·loquial. (DNV)
Salut i força al canut… i una miqueta per la figueta!

canvi
a les primeres de canvi (o a la primera de canvi) loc. adv. D’entrada, de primer moment.
La nit que vam passar el riu, se’m va mullar el fusell a les primeres de canvi. (Pere Calders, De teves a meves, 1984)
Jo no sóc d’aquests que es retiren a la primera de canvi. (Montserrat Roig, El temps de les cireres, 1977)

canya
f. 1. Pasta rectangular farcida generalment de dolç. (DNV)
Avui he comprat canyes de crema per berenar.
2. Festa, gresca.
Aquest dissabte, canya de la bona amb un dels millors grups del moment.
3. Animació, ritme; força, contundència.
Una música amb molta canya.
El cine amb més canya, a Sitges.
4. Duresa, mà dura.
Aquest necessita canya, a veure si s’espavila!
5. [s’utilitza precedit d’article definit o indefinit o bé de quina i pot portar un complement] El que destaca per ser molt bo, extraordinari, d’allò que no hi ha. (DCCN, GD62, ésAdir: ser una canya)
Aquestes festes són la canya: a tot arreu et conviden a fer un beure.
Has vist el que és capaç de fer amb els patins? Quina canya!
Quina canya de pel·lícula!
La Comissió de Festes ha preparat una canya de programació per aquests dies.
cantar la canya Renyar, cantar les quaranta, dir les veritats, dir-ne quatre de fresques. (DCVB, GD62, DSFF, ésAdir, DNV)
M’ha tornat a deixar plantat. Quan el vegi li cantaré la canya!
fotre (o, en algun cas, donar) canya [sovint amb el pronom de datiu] 1. Accelerar, fer accelerar. (DSFF, ésAdir)
Vinga, fot-li canya, que no decaigui l’ambient!
Si no li dónes canya al cotxe, farem tard.
2. Pressionar, tractar amb duresa. (DSFF // DNV: pegar o clavar canya)
Els profes ens foten molta canya!
Que et dóna canya el teu cap, o què?
Als conductors borratxos se’ls hi ha de fotre canya!
3. Insistir.
Cada dia ens foten canya amb enquestes i més enquestes!
4. Dedicar esforç.
Si no hi foteu una mica de canya, no passareu la selectivitat.
5. Treure rendiment.
T’ha tocat un mòbil d’última generació. Fot-li canya, eh?!
tirar la canya Tirar els *trastos, intentar seduir algú atraient el seu interès de manera evident. (DSFF, ésAdir)
No pots anar tirant la canya als tios d’aquesta manera!

canyar-se
v. pron. *Passar-se de la ratlla.
Com t’has canyat amb aquesta noia… Demana-li perdó!

canyat, -ada
adj. [utilitzat sobretot amb el verb anar] Ràpid.
La moto anava molt canyada.

canyer, -a
adj. Amb *canya, que fot canya.
Una música canyera, un policia canyer.

cap rapat, cap rapada
m. i f. Membre d’un grup juvenil d’ideologia neonazi i racista que sol anar amb el cap afaitat i mostrar actituds agressives. (ésAdir // GD62, GDLC i DNV: cap rapat)
La policia ha aconseguit detenir una desena de caps rapats que s’havien barrejat amb els manifestants.

capçalera
de capçalera loc. adj. Aplicat a un llibre, una pel·lícula, una cançó, un grup, etc., que s’hi mostra una extraordinària preferència.
La meva pel·lícula de capçalera és “La vida és bella”.

capelina
f. Impermeable en forma de capa tancada. (DCCN, GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)

capo
m. Cap, capitost, superior. (GD62, DNV)
D’això n’hauries de parlar amb el teu capo.

capoll
m. Prepuci o gland. (en part, DCVB, GDLC i DNV)

capquadrat, -ada
ser (un, -a) capquadrat, -ada Tenir una mentalitat molt rígida. (DNV: ser un cap quadrat)
No siguis tan capquadrada i deixa que els teus fills es diverteixin una mica!
Els profes són tots uns capquadrats que s’han posat en contra meva!

capsulitis
f. Inflamació d’una càpsula articular. (DNV)
No podré jugar a bàsquet durant tres setmanes per culpa d’una capsulitis.

capullo, -a
m. i f. Cabró, malparit; ximple, burro.
El capullo aquest no para de tocar els collons!
La capulla de la meva germana m’ha pres el mòbil.
Ell de vacances i jo aquí, pencant com un capullo.
m. Prepuci o gland.
Si ho fas gaires vegades seguides t’encetaràs el capullo.
fer el capullo 1. Fer el ridícul, fer el préssec. (DSFF)
Estem fent el capullo aquí esperant-lo, i ja se’n deu haver anat amb algú altre.
2. Fer el burro, l’imbècil.
Si no pareu de fer el capullo ens fotran fora!

caputxino
m. Cafè amb llet escumosa o nata batuda, sovint amb pols de xocolata per sobre. (GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)

cara
a cara o creu loc. adv. 1. Per sorteig amb una moneda. (GD62, DSFF, GDLC, DNV)
L’àrbit fa el sorteig de camp a cara o creu.
2. A *ser o no ser, a tot o res. (DSFF)
Ja s’ha acabat la fase de grups. A partir d’ara tot són eliminatòries a cara o creu.
amb la cara (ben) alta loc. adv. Sense avergonyir-se de res. (DNV // DCCN: amb la cara alta // GD62: anar amb la cara alta)
Encara que perdem, podem anar amb la cara ben alta perquè el joc de l’equip ha estat senzillament espectacular.
canviar-li (a algú) la cara Transformar-se-li l’expressió sobtadament per un fet.
Quan li vaig dir que el deixava per venir a viure amb tu li va canviar la cara.
De cop i volta li va canviar la cara i es va posar a pensar.
cara a cara m. [fa el plural cara a cares] Debat o confrontació entre dues persones, l’una davant de l’altra. (ésAdir en part)
Abans de les eleccions, hi haurà un cara a cara entre els candidats.
cara de circumstàncies f. Cara de contrarietat. (DSFF, DNV)
Noi, no facis aquesta cara de circumstàncies, que no n’hi ha per tant!
caure la cara de vergonya Estar molt avergonyit. (DCVB, GD62, DSFF, GDLC, DNV)
de cara loc. adv. Favorable. (GD62, DNV)
Ho tenim tot de cara per guanyar la lliga.
Les cartes sempre em vénen de cara.
per la cara loc. adv. Pel *morro, perquè sí, amb tota la barra. (DSFF, DNV)
No vols pas que et donin la feina per la cara, oi?
Es va colar per la cara.
per la meva (o teva, seva) cara bonica loc. adv. Per la cara. (DSFF)
Què et penses? Que m’han aprovat per la meva cara bonica?!
pintar la cara Algú, deixar *retratat algú altre.
En el debat, l’alcaldessa va pintar la cara al cap de l’oposició.
L’any 2014 el Brasil va encaixar una de les derrotes més doloroses de la història dels mundials: Alemanya li va pintar la cara amb un 7 a 1.
rentar la cara (a alguna cosa) Millorar-ne l’aspecte.
Rentar la cara a un edifici, a un carrer, a una ciutat; rentar la cara a una empresa, a una institució, a un règim polític.
La monarquia sempre serà una rèmora, per més que s’esforcin a rentar-li la cara.
tenir cara Tenir morro, tenir barra. (DCCN, GD62 i DNV // DCVB: no tenir cara)
Tens una cara que te la trepitges!
tenir (o mostrar, ensenyar) (algú o una situació) dues cares Deixar veure dos comportaments o dos aspectes oposats que vénen determinats per unes circumstàncies diferents.
Els polítics mostren dues cares: una durant la campanya electoral i una altra durant els altres quatre anys.
El partit va tenir dues cares, una a la primera part i l’altra a la segona.
La vaga va tenir dues cares: la de la reivindicació i la dels violents.
tenir la (o una) cara dura [generalment amb dura quantificat per molt, tan, més, etc.] Tenir molta barra.
S’ha de tenir la cara molt dura per dir segons quines coses!
No havia conegut mai ningú amb una cara tan dura com la seva.
tirar per la cara Reprotxar. (GD62, DSFF, GDLC)
trencar la cara (a algú) Fer-li una cara nova. (GD62, DSFF)
Si continues dient aquestes coses, un dia et trencaran la cara.
veure’s les cares Enfrontar-se. (DCVB, GD62, DSFF, DNV)
És la tercera vegada que els dos equips es veuen les cares aquesta temporada.
Deixa’ls fer, que ja ens veurem les cares al jutjat!

caradura
adj. i m. i f. Penques, descarat, barrut. (DNV // DSFF: ésser un caradura)
És la tia més caradura que he vist mai.
Amb quins caradures t’has anat a ajuntar!

carai
interj. Expressa estranyesa, admiració, enuig. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Dius que aquesta paraula no és al diccionari? Ai carai, que és estrany!

carall
al carall loc. adv. A la merda, a prendre pel sac (o pel cul), a prendre vent. (DCVB: enviar al carall // DSFF: engegar al carall, anar-se’n al carall)
Al carall aquest guió!
Per mi te’n pots anar al carall!
del carall loc. adv. Del *cagar, del *mil, que Déu n’hi do.
Fa un soroll del carall.
un carall Una merda, un borrall, un colló, segons el cas.
Han passat de mi i ara volen que els hi tregui les castanyes del foc… I un carall!
No entenc ni un carall del que diu!
Això que vols fer costa un carall.

carantoina
f. Moixaina, magarrufa, carícia. (DNV // DIEC2, DCVB, GD62 i GDLC: carantoines, únicament en plural)
A qui no li agrada que li facin una carantoina?

carantonya
f. *Carantoina.

carcamal
adj. i m. i f. Persona decrèpita o bé inútil, barroera, animal. (DCVB, DCCN, GDLC, ésAdir)
Ja no estem per sortir de festa: som uns carcamals.
No badis! Si no, ho perdràs tot. Ja t’ho mereixeries, perquè ets un carcamal de dalt a baix. (Josep Pla, El quadern gris, 1966)
Aquest partit polític encarna la dreta més carcamal que et puguis imaginar.

cardamenta
f. *Follamenta, fet de cardar.
No tot es redueix a la cardamenta, però que no falti mai!

cardamic, -iga
m. i f. Amic, amiga amb qui s’hi poden mantenir relacions sexuals, *follamic.
No confonguem: una cosa és tenir una cardamiga i una altra molt diferent és tenir nòvia.

cardat, -ada
anar mal cardat (o mal *follat) Es diu d’algú que fa pagar la seva mala *llet als altres.
No sé si va mal cardada o què, però últimament només em fot mocs!

cardòdrom
m. *Follòdrom, *picador.
Ha llogat un pis i el fa servir de cardòdrom.

careto
m. Cara, aspecte.
Avui surt una foto del teu careto al diari.
On vas amb aquest careto pel món?!

cargol
faltar un cargol (a algú) Faltar-li un bull, haver-se begut l’enteniment. (DCVB, DSFF)
Com vols aixecar pes si tens lumbàlgia? Que et falta un cargol o què?!
tenir un cargol fluix Faltar-li un *cargol. (GD62, DSFF)
Aquesta noia fa unes coses que de vegades sembla que tingui un cargol fluix.

carinyo
1. m. Afecte, estimació. (ésAdir i DNV // DCVB: castellanisme inadmissible)
Em sembla que li podries dir les coses amb una mica més de carinyo.
Li tinc molt de carinyo a aquesta foto, perquè ens la vam fer un dia molt especial.
2. Cura, delicadesa. (DNV)
Noia, si no tractes les coses amb una mica més de carinyo les faràs malbé.
3. m. i f. Usat com a vocatiu, serveix per adreçar-se a algú afectuosament. (ésAdir, DNV)
Carinyo, no ploris!

carinyós, -osa
adj. Afectuós. (DCVB, ésAdir, DNV)
És molt carinyosa, i els nens ho noten de seguida.

carinyosament
adv. Amb *carinyo.
No es pot ser més burro… I t’ho dic carinyosament!

carn d’olla
f. Genitals masculins.

carnassa
f. Conjunt de desgràcies o experiències morboses que afecten algú, les quals, sota el pretext generalment de la informació, serveixen per recrear-s’hi.
Tota la teleporqueria s’alimenta de la mateixa carnassa.

càrnic, -a
adj. Carni, relatiu o pertanyent a la carn de consum. (ésAdir)
Un producte càrnic, conserves càrniques, residus càrnics.
f. Empresa que es dedica a la carn de consum. (ésAdir)
Treballa en una càrnica d’Agramunt.

carona
fer carona Fer cara compungida, trista, malalta.

carpa
f. Tendal que cobreix un recinte ampli, envelat. (DCCN, ésAdir i DNV // DIEC2: envelat d’un circ)
La carpa d’una discoteca, d’un restaurant.

carregar-se
v. pron. 1. Matar. (DCCN, DUVC, GD62, DNV)
Al final de la pel·li se l’acaben carregant.
2. Destruir. (DUVC, DNV)
Es va carregar la teoria en un minut.
3. Suspendre algú. (DCCN, GD62, DNV)
Era la cinquena vegada que feia l’examen i se l’han tornat a carregar.
4. Fer fora, expulsar. (DNV)
No fot ni brot, i té tots els números perquè se la carreguin.
5. Criticar durament. (GD62)
Aquesta pel·lícula, tothom se la carrega.
6. Fer malbé, espatllar. (DCCN, GD62, DNV)
Ahir em vaig carregar el televisor de casa.
carregar-se-la (o carregar-se-les) Ser castigat, rebre les conseqüències d’un fet. (DCCN, GD62 i DSFF // DCVB: carregar-se-la)

carrer
anar-se’n al carrer Ser acomiadat.
La fàbrica ha fet un ERO i se n’han anat al carrer més de cent treballadors.
de carrer loc. adv. Es diu d’una cosa molt disputada o complicada que es fa amb molta facilitat o superioritat.
Ha aprovat tots els exàmens de carrer.
El partit ha començat molt bé per als catalans, que semblava que havien de guanyar de carrer. (Ara, 7/12/2014)
fotre al carrer Acomiadar. (GDLC i DSFF // DNV: tirar al carrer)
Amb l’excusa de la crisi ens van fotre a tots al carrer!

carretera
carretera i manta Expressió per indicar el començament d’un viatge o d’un recorregut, especialment si és llarg. (DNV en part)
Un cop a Austràlia llogarem una autocaravana i, au, carretera i manta!

carril
carril bici Vg. bici.
carril bus Vg. bus.

carro
parar el carro Expressió que es diu a algú per interrompre’l quan parla massa o diu coses inconvenients. (DSFF // DCCN i DNV: para el carro // GD62 i GDLC: para el carro!)
Para el carro, que t’estàs embalant i els altres també volem enraonar!
Ei, ei, ei, pareu el carro, que nosaltres no us hem faltat!

carrossa
m. i f. Persona vella, antiquada. (ésAdir i DNV // GD62: en femení)
Els meus fills ja em comencen a veure com un carrossa.

cartelleria
f. Conjunt d’elements que integren qualsevol imatge gràfica comunicativa.
La cartelleria d’un festival, d’una fira, del metro.

cartilla
llegir la cartilla (a algú) Dir-li les veritats, picar-li la cresta, cantar-li les quaranta, tocar-li el crostó. (DNV i, en part, DSFF // DCVB: cantar la cartilla)
Vaig prendre la decisió sense consultar-li res, i ara em vindrà a llegir la cartilla.

cartutxera
f. [generalment en plural] 1. *Pistoleres, acumulació de greix a la part lateral superior de les cuixes. (DNV)
En aquesta clínica fan un tractament per eliminar les cartutxeres.
2. Zona del cos on es fan les cartutxeres.
El greix se li acumula a les cartutxeres.

carxofa
f. Micròfon de mà. (en part, ésAdir i DNV)
Em van venir els de la tele, em van plantar la carxofa al davant i em van demanar que expliqués la meva versió dels fets.

cas
fer cas a Fer cas de. (DCVB, ésAdir)
Fes cas al teu amic.
No paren de dir bestieses. No els hi facis cas.
venir al cas Venir a tomb. (DSFF, ésAdir i DNV // DCCN i GD62: no venir al cas)
Per raons que no vénen al cas no podré assistir a la reunió de demà.
Això que et dic ve al cas per les declaracions del president de l’altre dia.
per si un cas loc. adv. Per si de cas. (DCCN, GD62, ésAdir)
Jo faria unes quantes còpies més per si un cas.
si un cas loc. adv. Si de cas. (DCVB)
Si un cas, veniu una mica més d’hora.

casc
m. pl. Auriculars. (GD62, GDLC, DNV)
Posa’t els cascos o no ho sentiràs.
casc antic m. Nucli antic d’una població. (DCCN, ésAdir, DNV)
casc urbà m. Nucli d’una població. (DNV // DCVB, DCCN i ésAdir: casc)

cascar
v. tr. i pron. 1. Pegar, atonyinar. (DCVB en part // DIEC2, GD62, GDLC i DNV: ‘copejar fins a produir contusió’)
Han detingut una dona perquè cascava el seu gendre.
Els van haver de separar perquè s’estaven cascant de valent.
2. Fer mal, lesionar.
Amb aquesta entrada l’han cascat per tota la temporada.
S’ha cascat el peu jugant a futbol.
3. Fer malbé, espatllar, trencar. (DUVC en part // DNV: estar cascat)
Ja m’has cascat una altra vegada la webcam?
Aquest matí se m’ha cascat el cotxe i m’ha deixat penjat.
tr. 1. Clavar.
Em van cascar una multa per insultar-los.
Ell solet va cascar tres gols al Madrid.
Aquest cap de setmana m’han cascat molts deures.
2. Explicar alguna cosa que s’havia de callar.
Algú va cascar-ho als mitjans i ara s’ha fet públic.
3. Engolir. (DCVB, DNV)
Es va cascar tres litres de cervesa!
4. Fer.
Cada dia em casco una burrada de quilòmetres corrent.
No treballa, però es casca uns viatges impressionants. No ho entenc!
5. Passar (un període de temps).
Noi, quins caps de setmana que et casques!
Em vaig cascar tres hores a la sala d’espera.
intr. 1. Cansar, fatigar. (DCVB, DUVC)
Caminar per la neu casca molt.
2. *Pringar, *llepar, sortir perjudicat d’alguna cosa.
Mira que cascar a la primera pregunta del concurs!
3. Morir, *cascar-la.
a cascar-la! A prendre pel *sac, a la merda!
Au, vinga, a cascar-la, xaval!
cascar-la Morir. (DNV)
Diuen que l’ha cascat per un empatx de maria!
cascar-se-la Masturbar-se l’home. (DNV)

caspós, -osa
adj. Tronat, ranci. (ésAdir, DNV)
La música més casposa de “Cine de barrio”.

cassola
f. Cap, cervell.
Que tens la cassola buida o què et passa?
anada de la cassola Vg. anada de l’olla.
anar-se’n (de) la cassola Vg. anar-se’n (de) l’olla.
cassola de tros Plat fet a base de barreges, com ara carn de porc, verdura, cargols i patates, típic del pla de Lleida.
menjar(-se) la cassola Vg. menjar el coco, menjar-se el coco.

castanya
f. 1. Cosa potent, interessant, impactant.
Aquesta cançó és una castanya: aquest estiu triomfarà!
Quina castanya de preus: tota la setmana fins al 70% de descompte!
2. Cosa dolenta, merda, porqueria.
Aquesta pel·li és una castanya infumable de dues hores!
L’exposició que hem anat a veure és una castanya: no se’n salva res!
3. Vulva.
No et freguis la castanya, que t’excitaràs!
4. *Col·locada, borratxera, *globus.
Quina castanya que portes!
5. Cop fort, *nata. (DCVB, GDLC, DNV)
Li va fotre una castanya que el va deixar KO en el primer assalt.
Es va fotre una castanya amb el cotxe.
6. Xut fort, *gardela, *cacau. (ésAdir)
Va fotre una castanya des de fora l’àrea que el porter ni la va veure.
a tota castanya loc. adv. 1. Molt ràpid. (DSFF)
Va fer un esprint final a tota castanya.
2. A tot volum.
Els altaveus del concert peten a tota castanya.
anada de la castanya Vg. anada de l’olla.
anar-se’n (de) la castanya Vg. anar-se’n (de) l’olla.
fotre castanya [generalment amb el pronom de datiu] Accelerar, fer accelerar.
Li fot una castanya a la bici que no el segueixes.
Va, fot-li castanya, que ho hem d’acabar en deu minuts.

castigat, -ada
adj. 1. Desmillorat, *perjudicat.
Té cinquanta anys però sembla que en tingui setanta: està bastant castigada.
2. Deteriorat, danyat, *perjudicat.
Aquest llibre està una mica castigat: li falten pàgines i les tapes s’aguanten per un fil.

catània
f. Ametlla caramel·litzada recoberta de cacau. (ésAdir)

catanyol
m. Modalitat de llengua catalana molt interferida per l’espanyola.
Es menja la meitat dels pronoms, no fa les esses sonores, deixa anar expressions en castellà… Vaja, que parla un catanyol perfecte!

cataplins
m. pl. Collons.
Li han fumut una pilotada als cataplins.

càtering
m. Àpat de grup preparat per una empresa especialitzada. (GDLC, Neoloteca i ésAdir // GD62 i DNV: catering, sense accent)
Al final del simposi hi haurà un càtering.

catxé
m. Cotització d’un artista en el mercat de contractació. (DIEC2, DCCN, GD62, Neoloteca i ésAdir: caixet // GDLC: catxet)
El catxé d’aquests actors és molt alt; no els podrem fer venir a la festa major.

catximba
f. Pipa, especialment per fumar maria. (DCVB, DNV)

catxirulo
m. Es diu d’un objecte o artefacte que no es vol o no es pot designar.
Aquest catxirulo nou que han comprat no va gens bé.

cau
m. Lloc de trobada dels membres de l’agrupament escolta. (DNV en part)
El dissabte a la tarda no puc quedar, que vaig al cau.

caure
caigui qui caigui Costi el que costi, tant sí com no. (DSFF, DNV)
Això ho farem caigui qui caigui!

cavall
de cavall loc. adv. [aplicat sobretot, però no exclusivament, a una malaltia o un remei] Molt fort, molt intens. (DSFF // DNV en part // GD62 i GDLC: febre de cavall)
Té una tos de cavall.
Per curar-te això t’hauràs de prendre un remei de cavall.
Quan es desperta el primer que fa és una pixarada de cavall.

cavalleria
tirar (o llançar) la cavalleria per sobre (o a sobre, damunt, al damunt) Esbroncar algú culpant-lo d’alguna cosa o mostrant-hi disconformitat. (DSFF: tirar la cavalleria a/per sobre // DCVB: tirar la cavalleria damunt)
El tio ha arribat i m’ha tirat la cavalleria per sobre, com si jo tingués la culpa de la seva incompetència!

CD
sigla m. 1. Disc compacte. (GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
Quan em vull relaxar m’escolto un CD de chill out.
2. Aparell que reprodueix un disc compacte. (DNV)
Se m’ha espatllat el CD del cotxe.

ceballot
m. 1. Borratxera o *col·locada.
Porta un ceballot del quinze.
2. Cop molt fort.
Li va clavar un ceballot que el va deixar estès a terra.
Quin ceballot s’ha fotut amb la moto!
3. Xut molt fort. (ésAdir)
El gol va ser un ceballot de falta directa.

cebeta
f. *Bombeta, article pirotècnic infantil amb una quantitat petita de pólvora embolicada en un paper que es tira contra terra o una superfície dura i esclata.

cec
m. Borratxera, col·locada.
Quin cec que portava quan el vaig veure!
agafar un cec Emborratxar-se o *col·locar-se molt.
El pitjor cec de la meva vida el vaig agafar als coffee shops d’Amsterdam.
anar cec Estar molt begut o drogat. (DNV implícitament)
Quan el va detenir la policia anava cec de pastilles.
posar-se cec Afartar-se de menjar, de beguda o de drogues.
Van fer una sardinada i es van posar cecs.
Qui va a l’Oktoberfest de Munic és per posar-se cec de cervesa.

celest
adj. inv. Celeste. (DNV i, indirectament, DCVB)
El blau celest, una esfera celest, els cossos celests.

cel·lo
m. [de la marca comercial Cello^®] Cinta adhesiva. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)

cello
m. [forma escurçada de l’italià violoncello] Violoncel. (ésAdir, DNV)

cent
cent i la mare Vg. mare.
posar (o fotre) a cent Posar (o fotre) a *mil. (DSFF)

central
m. i f. En futbol i altres esports d’equip, jugador que actua en la posició del mig de la defensa. (DNV)
Avui els centrals han fet un partit rodó.

centrar-se
v. pron. Concentrar-se, estar pel que s’ha d’estar, fugir de divagacions. (DCCN, DUVC, GD62, DNV)
A veure si et centres una mica, perquè et veig molt dispers!

cheerleader
f. Animadora en partits de bàsquet, futbol sala, hoquei patins, futbol americà…

chill out
m. Tipus de música electrònica de relaxació. (ésAdir: chill-out)
adj. Dit d’un espai de relaxació, especialment en una discoteca.
En aquesta sala tenen una zona chill out molt agradable.

cigarro del riure
m. Porro.

cinc
m. *Cinquet.

cinquet
m. Grup de cinc jugadors d’un mateix equip que disputen un partit de bàsquet, de futbol sala o d’un altre esport que es jugui amb aquest nombre de jugadors.
El cinquet que hi ha en aquests moments a la pista és capaç de remuntar el partit.

cintura
tenir cintura Tenir habilitat per encarar o adaptar-se a una situació difícil, compromesa, inesperada.
Els metges no tenen gaire cintura a l’hora de dir les coses.
Es necessita una mica de cintura per canviar de plans quan les coses van mal dades.

cirereta
f. 1. Cirera petita. (GDLC)
Té uns mugrons com unes cireretes.
2. [es pot complementar amb del pastís] *Guinda, culminació d’alguna cosa. (ésAdir)
L’equip ha fet una temporada espectacular i aquest títol ha estat la cirereta (del pastís).

ciri
m. [utilitzat sobretot en l’expressió armar (o muntar) un ciri] Embolic, merder, enrenou. (DCCN // GD62 i ésAdir: armar un ciri)
Només fa una setmana que ha començat i ja ha muntat un ciri.
M’estàs fotent en un ciri impressionant!
El que havia de ser una manifestació pacífica es va convertir en un ciri per culpa de quatre arreplegats.

cita
donar-se cita Aplegar-se, reunir-se, concentrar-se.
S’hi donaran cita moltíssims famosos.

clamar al cel
Clamar a Déu, ser d’una injustícia evident. (DCVB, DSFF)
Llençar els diners d’aquesta manera clama al cel.

clar
adv. *Esclar. (ésAdir)
Clar… Per això no em deia res!
Decideixes no plantar-te, sinó arriscar-te, eh? Molt bé, clar que sí!
està clar [utilitzat també en algun altre temps, com l’imperfet: estava clar] És clar, queda clar. (ésAdir)
Està clar que ho entenc!
Estava clar qui guanyaria les eleccions, no?

clara
f. *Xampú, mescla de cervesa amb llimonada o bé amb *graciosa. (DNV en part)

clàssic
m. Partit que enfronta els dos equips que tradicionalment mantenen la màxima rivalitat per aconseguir un títol de lliga. (ésAdir)
Aquest any el clàssic serà una mica descafeïnat perquè el Barça ja és campió.

clatellada
f. Cop moral.
La vida et donarà moltes clatellades!

clavada
f. Preu abusiu. (GD62, ésAdir, DNV)
Quina clavada que m’han fotut: vint euros per un entrepà i un refresc!

clavar
v. tr. 1. Encertar plenament.
Ha clavat el resultat del partit.
Aquest cap de setmana els meteoròlegs ho han clavat.
2. Interpretar a la perfecció, brodar.
Totes les imitacions són molt bones, però la del president la claven!
3. Arribar exactament a un moment determinat.
Amb aquesta cançó clavarem les dotze.
clavar *dentellada Queixalar.
Així que li porten el menjar ja hi clava dentellada.
Aquesta cicatriu és d’una dentellada que em va clavar un gos quan era petit.

clavat, -ada
adj. 1. Sense poder-se moure, immòbil.
No puc anar a treballar. Estic clavada per un atac de lumbàlgia.
El llançament de falta va deixar el porter clavat.
El monoplaça s’ha quedat clavat a la línia de sortida.
2. Sorprès, desconcertat.
Quan vaig sentir el que deia em vaig quedar clavat. No m’ho podia creure.

clenxa
f. *Ratlla, dosi de cocaïna en pols que s’esnifa.

clínex
m. [de la marca comercial Kleenex^®; fa el plural clínexs] Mocador de paper. (ésAdir // DCCN, GD62, GDLC i DNV: kleenex)
Necessito molts clínexs perquè estic encostipat.

clitxar
v. tr. Clissar.

closca
f. Cap, cervell.
Sempre s’està trencant la closca per veure quines novetats pot aportar.
Si no fas treballar la closca, no aprendràs mai res!
anada de la closca Vg. anada de l’olla.
anar-se’n (de) la closca Vg. anar-se’n (de) l’olla.
inflar la closca Inflar el cap.
menjar(-se) la closca Vg. menjar el coco, menjar-se el coco.

club
m. Sala de festes, discoteca. (DNV)
És un dels millors clubs de la ciutat.

coca
f. Cocaïna. (GDLC, DNV)
Han detingut una iaia per portar cinquanta grams de coca.

coco
m. 1. Cap, *closca, cervell. (DCVB, DCCN, GD62, DNV)
Estàs malament del coco.
2. Cop de cap. (DCCN, GD62, DNV)
M’he fotut un coco amb la porta de l’armari!
inflar el coco Inflar el cap. (DSFF)
menjar(-se) el coco Vg. menjar el coco, menjar-se el coco.
ser un coco Ser una llumenera.
Per arribar a dirigir un organisme així s’ha de ser un coco.
tenir coco 1. Ser intel·ligent.
No ens podem precipitar. Hem de tenir coco i valorar bé la situació.
2. Tenir molta capacitat per alguna branca del coneixement.
Aquest té molt de coco per les matemàtiques.
3. Tenir força de voluntat.
Per acabar la Matagalls-Montserrat s’ha de tenir coco.

coffee shop
m. Local, típic d’Holanda, on serveixen haixix i marihuana de forma legal. (ésAdir)

coitus interruptus
m. 1. Mètode anticonceptiu de dubtosa fiabilitat consistent a interrompre el coit abans que l’home ejaculi a l’interior de la vagina. (GDLC indirectament s.v. coit)
No te’l creguis, que és menys fiable que un coitus interruptus!
2. Destrempada, gerro d’aigua freda, es diu quan es tenien moltes esperances i il·lusió en alguna cosa, i acaba sortint al revés de com s’esperava.
La decisió del govern ha sigut un coitus interruptus.

coixí
m. Reserva, acumulació d’alguna cosa que dóna un cert marge de maniobra. (DNV)
L’equip té un coixí de 10 punts que si el sap administrar li permetrà guanyar el partit.
En aquesta llibreta hi ha un coixinet de diners per si mai ens passa res.
consultar (una cosa) amb el coixí Pensar-se-la bé, reflexionar-hi, i deixar la decisió per a l’endemà o per al cap d’uns dies. (GDLC, DSFF)
La proposta que em fas és bona, però deixa-m’ho consultar amb el coixí.

colador
colador xinès Colador de forma cònica, amb forats molt fins per separar líquids de sòlids. (GDLC, GD62, DSFF, DNV)
ser un colador Es diu d’un porter de futbol que encaixa molts gols.

colar
v. tr. 1. Aconseguir fer (o fer passar, o fer creure) alguna cosa amb habilitat. (DCCN, GD62, DNV)
Amb l’excusa de la crisi, ens han colat una retallada dels pressupostos.
M’estàs intentant colar una excusa?
2. Una pilota, enviar-la sense voler, tot jugant, a la propietat d’algú altre o penjar-la en un lloc de difícil accés.
Quan era petit sempre colava la pilota a cals veïns.
D’un xut he colat la pilota a l’arbre.
intr. Ser creïble. (ésAdir, DNV)
Tu digues que ets major d’edat, a veure si cola.
pron. 1. Equivocar-se.
Ho sento, m’he colat i ho he enviat a qui no tocava.
2. Anar a parar en algun lloc de manera fortuïta.
Ningú no donava res per ell, però s’ha colat a les semifinals del Roland Garros.
3. Una pilota, anar a parar a la propietat d’algú altre o penjar-se en un lloc de difícil accés.
Se’ns ha colat la pilota a dalt de tot de l’armari.
4. Tornar-se boig per algú, enamorar-se’n.
Vigila amb aquesta tia, que et colaràs per ella.

colat, -ada
estar colat (per algú) Estar boig per algú, estar-ne molt enamorat.
Està colada pel seu professor de mates.

col·laboratiu, -iva
adj. Que es fa en col·laboració. (GDLC, ésAdir, DNV)
Un treball col·laboratiu, una investigació col·laborativa.

col·le
m. Col·legi. (ésAdir)

col·lega
m. i f. Company, amic. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)

col·lisionar
v. intr. Col·lidir. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Han col·lisionat dos cotxes a la ronda de Dalt.

colló
a can collons [també amb variants com a can collons de la roca, a can collons de dalt] Indret llunyà o de difícil accés o que s’hi ha d’anar expressament.
S’està fent fosc. El camp 6 és a can collons! Un xerpa no porta arnès i li passo el meu. (Eduard Sallent, Cels de safir. Les ascensions catalanes més emblemàtiques als 14 vuitmils, 2008)
Aquest poble és a can collons de la roca.
amb dos collons Amb empenta, amb valor, amb decisió.
Li va dir el que pensava, amb dos collons.
caure els collons a terra Expressió que denota una sorpresa majúscula per una cosa inesperada.
Quan vaig veure el capellà fumant-se un porro em van caure els collons a terra.
de collons loc. adj. Molt fort, contundent, potent.
Fa un fred de collons!
Ha agafat una emprenyada de collons.
fer-se els collons d’or Fer-se la barba d’or.
En Bill Gates s’ha fet els collons d’or.
gratar-se els collons Tocar-se els *collons. (DSFF)
haver-hi collons (de fer alguna cosa) Vg. (no) haver-hi collons (de fer alguna cosa).
i uns collons! I un colló!, expressió d’oposició.
I uns collons faré el que em manis!
inflar els collons Emprenyar molt. (DSFF)
El veí de baix m’està inflant els collons amb la música tan alta!
inflar-se els collons Emprenyar-se molt.
Quan se m’inflin els collons, petaré!
(no) haver-hi collons (de fer alguna cosa) (No) atrevir-se a fer-la.
Ah que no hi han collons de dir-m’ho a la cara?
I tant que hi han collons de fer-ho!
no haver-hi més collons No haver-hi altre remei.
Si no hi han més collons ja ho faré jo.
passar pels collons Donar la gana. (DSFF, GDLC)
T’ho explicaré si em passa pels collons!
passar-se (una cosa) pels collons Passar-se-la pel *folre, menysprear-la, no tenir-la en compte, no fer-ne cas. (GD62, DSFF)
El que digui aquest imbècil m’ho passo pels collons!
posar els collons sobre la taula Tenir coratge per dir o fer alguna cosa.
Va tensar tant la corda que al final vaig posar els collons sobre la taula i m’hi vaig encarar.
quedar fins als collons (d’algú o d’alguna cosa) Quedar-ne fins al capdamunt. (DSFF)
N’he quedat fins als collons, de fer classes a nens malcriats!
rascar-se els collons Tocar-se els *collons. (DSFF)
Tinc els collons encetats de tant rascar-me’ls.
sortir dels collons Donar la gana. (DSFF)
Per mi pots fer el que surti dels collons.
té uns collons que se’ls trepitja [també en segona persona, generalment en present o en passat] Té molta barra.
L’un rentant els plats, l’altre escombrant i fregant, i vosaltres dos, aquí, estirats sense fer res. Teniu uns collons que us els trepitgeu!
Es feia portar amb cotxe a tot arreu. Tenia uns collons que se’ls trepitjava!
tenir els (sants) collons (de fer alguna cosa) 1. Tenir el coratge, la paciència de fer-la. (DSFF)
Ha tingut els collons d’estudiar-se tota la teòrica en quinze dies. I a sobre ha aprovat l’examen!
2. Tenir la barra de fer-la. (DSFF)
Després de tot el que he fet per tu, i ara tens els sants collons de pagar-m’ho així?! Que et bombin!
tocar-se els collons Gratar-se la panxa, estar sense fer res. (DSFF)
Es passa el dia tocant-se els collons!
toca’t els collons! [també amb les variants toca’t els *nassos!, toca’t els *pebrots!, toca’t els *ous!, toca’t la *xona!] Expressió de contrarietat.
No em diguis que el tren ja ha marxat! Toca’t els collons!

col·locada
f. *Globus, alteració de la percepció per una droga. (GD62, GDLC)
Va agafar una col·locada amb unes pastilles que havia comprat a la farmàcia.

col·locar
v. tr. i pron. Produir una substància (especialment una droga) un estat d’alteració de la percepció en qui la consumeix. (GDLC, DNV)
Aquesta olor de pintura m’està col·locant.
Compte amb aquestes pastilles, que col·loquen molt!
pron. Entrar en un estat d’alteració de la percepció per la consumició d’una substància (especialment una droga). (DUVC, GDLC, ésAdir, DNV)
A Holanda ens vam col·locar anant a menjar bolets.

col·locat, -ada
adj. Sota els efectes de l’alcohol o d’una droga. (GD62, DSFF, DNV // ésAdir: anar col·locat)
No sé què s’ha pres, però va col·locadíssim!
Em vaig trobar la meva cosina de festa, i estava ben col·locada.

collonera
f. 1. Escrot. (DCVB, DNV)
Si vols tenir la collonera flonja, frega-te-la amb una esponja!
2. *Ronyonera.
interj. Collons!
Collonera, quina camisa que portes avui!
mosca collonera Es diu d’una persona o una cosa emprenyadora.
Aquest tio és una mosca collonera: no para de trucar!

col·loquialisme
m. Mot o expressió col·loquial. (GD62, GDLC, DNV)
No li agraden les formalitats, i per això omple el discurs de col·loquialismes.

color
agafar color 1. En gastronomia, començar-se a daurar un aliment al foc.
Quan el sofregit comenci a agafar color, s’hi tiren els espàrrecs.
2. [també amb la variant agafar coloret] Perdre algú la pal·lidesa. (GD62, GDLC)
A veure si ara que ve el bon temps agafes una mica de coloret, perquè estàs blanquíssima!
de tots colors loc. adv. [utilitzat en expressions com fer-ne de tots colors, passar-ne de tots colors, veure’n de tots colors] De tota mena, per a tots els gustos. (GD62, DSFF, GDLC)
A casa meva n’hem passat de tots colors.
De petit el meu germà me n’havia fet de tots colors.
no haver-hi color No haver-hi punt de comparació entre dues coses, ser molt millor una que l’altra. (GD62, DSFF)
Entre la meva generació i la teva no hi ha color: és molt millor la meva!
no tenir color No haver-hi color. (DSFF)
El partit no va tenir color: la Penya va ser clarament superior.

colze
colze a colze loc. adv. 1. En cooperació, conjuntament. (DNV)
Hem de treballar colze a colze tots els departaments.
2. Competint al mateix nivell, d’igual a igual, de tu a tu, cara a cara.
El festival de Tàrrega se situa colze a colze amb els principals festivals europeus.
L’equip pot estar a primera divisió, colze a colze amb els millors.
Dos programes que lluiten colze a colze en la mateixa franja.

com a poc
loc. adv. Com a mínim, tirant curt, ben bé.
És una decisió arriscada com a poc.
Com a poc hi havia cent persones.

com per, com perquè
Introdueix construccions finals, especialment quan a l’oració principal apareixen quantificadors com ara força, massa, prou, gaire, tan, tant, gens…
No crec que el CD fos tan horrorós com per llençar-lo.
El tema és prou important com perquè no se’n faci broma.

combat
fora de combat loc. adj. [generalment amb els verbs deixar o quedar] Eliminat, derrotat, vençut. (GD62, DSFF i, en part, DNV)
Es tracta de deixar fora de combat els altres aspirants inflant el teu currículum amb tot allò que se t’acudeixi.
Aquest raonament el deixarà fora de combat, ja ho veuràs.

començament
a (o cap a, de, des de, fins a…) començaments de loc. prep. [amb valor temporal] Al (o cap al, del, des del, fins al…) començament de. (DCCN i DSFF: a començaments de // usat al DIEC2 en alguna definició i algun exemple)
Les obres s’acabaran a començaments de setembre.
Una cançó de començaments dels vuitanta.

cometes
entre cometes loc. adv. [se’n poden fer variants com entre moltes cometes, entre totes les cometes que vulguis…] Expressió que indica que allò que s’afirma és relatiu, figurat, irònic.
Tindrem temperatures suaus entre cometes.
És una democràcia entre moltes cometes.

comitè
en petit comitè loc. adv. Expressió usada per referir-se a una reunió de poques persones. (DSFF i DNV // DIEC2, GD62 i GDLC: reunir-se en petit comitè)
Això ho haurem de discutir en petit comitè.

companyia
i companyia Conjunt de persones, grups, personatges, etc., no anomenats en un enunciat.
Una cercavila amb castellers, geganters i companyia.
A Disneyland pots veure en Micky Mouse i companyia.

comparativa
f. Estudi comparatiu.
Fes la comparativa dels tres pressupostos per veure quin surt més a compte.

complet
al complet loc. adj. 1. Sense que hi falti ningú. (DCCN, GD62, ésAdir)
Vindrem tota la família al complet.
2. Ple.
Han marxat tres autobusos al complet i encara hi ha gent que s’ha hagut de quedar.
3. Per complet.
Vols conèixer el Japó al complet? Oferim viatges a molt bon preu!

comportar-se
v. pron. Portar-se bé, actuar amb correcció. (DUVC)
No siguis criatura i comporta’t!

compostable
adj. Que es pot *compostar. (GDLC, DNV)
Una bossa compostable, unes capsules de cafè compostables.

compostar
v. tr. Transformar residus orgànics en compost. (GDLC, ésAdir, DNV)

compostura
f. Serietat, circumspecció. (DCVB, ésAdir, DNV)
Hem de guardar les aparences i no perdre la compostura.
Quan et fan coses així costa mantenir la compostura.

compra
anar (o sortir) de compres Anar (o sortir) a comprar coses que no es compren habitualment. (ésAdir)
Surto de compres amb la Pilar. No sé a quina hora tornaré.

concentrat
adj. i m. Que ha estat sotmès a concentració. (GD62, GDLC, DNV)
Sabó concentrat, caldo concentrat.
Un concentrat de suc de fruita, un concentrat de vitamines.

cònclave
m. Conclave.

conill
m. Vulva. (GDLC)

conilla
pixar com una conilla Pixar molt.

connectar
v. intr. Establir comunicació. (DUVC, GD62)
Connectem amb el nostre enviat especial.
intr. i pron. 1. Unir-se, enllaçar-se. (DUVC)
Sant Jaume i Deltebre (es) connecten per un pont des del 2010.
2. Posar-se les *piles, activar-se.
L’Espanyol ha de connectar(-se) a la segona part perquè, si no, patirà.

connectat, -ada
adj. Amb les *piles posades, enèrgic, concentrat, inspirat.
Avui l’equip ha sortit a jugar molt connectat.
Avui està connectadíssima: troba solucions a tot.

consulta
f. Consultori, lloc on atén un metge o un infermer. (GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV // DCVB: obrir consulta)
On té la consulta la teva dentista?
Necessitem una infermera a la consulta de pediatria.

contacontes
m. i f. Rondallaire, persona que explica contes als infants. (ésAdir, DNV)
Per la festa major vindrà un contacontes al centre cívic.

contemplar
v. tr. Preveure, considerar, recollir. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Això no ho contempla cap llei.

controlar
v. intr. Tenir el domini del que es fa o de la situació en què un es troba. (DUVC)
El típic comentari de quan vas borratxo: “Ui, tranquil, que jo controlo!”
pron. Tenir domini de si mateix. (DCCN, DUVC i GD62 // DSFF indirectament // GDLC)
Quan veu que algú vol lligar amb la seva xicota, no es controla.

conya
f. Burla. (DCVB, GD62, GDLC, DNV)
I per més conya està sortint amb un tio del Madrid!
en conya loc. adv. En to de conya.
Tothom s’ho pren en conya! [≠ Tothom s’ho pren de conya!]
ni de conya (o ni en conya) loc. adv. En absolut, de cap manera.
Ni de conya me n’aniria al llit amb ell.
ser la conya (marinera) Ser una *passada, ser el súmmum. (DSFF)
Aquesta pel·li és la conya.

conyàs
m. Rotllo, pal, murga, cosa o persona avorrida, pesada, insuportable.
Quin conyàs de pel·lícula!
Els textos jurídics són un conyàs impressionant!

cop
fer un cop de cap Fer una becaina. (DSFF)
Havent dinat faré un cop de cap.

coper, -a
adj. Pertanyent o relatiu a la competició esportiva de la copa. (DNV)
La final copera ajuntarà dues aficions amigues.

cor
del cor loc. adj. Es diu del tipus de periodisme que parla de la vida dels famosos. (DIEC2 i DSFF: revista del cor // GD62 i GDLC: premsa del cor)
La premsa del cor, una revista del cor, una notícia del cor, una periodista del cor.
fins que el cor et (o em, li, etc.) digui prou Fins que vulguis, fins que no puguis més.
Dorm fins que el cor et digui prou.
El pare agafava un gerro d’aigua puríssima i l’omplia de glaç fins que el cor li deia prou. (Pere Calders, Unitats de xoc, 1938)

corcoll
anar de corcoll Anar de *bòlit, estar molt enfeinat, no parar. (Recollit en els diccionaris, incloent-hi el DIEC2, en altres sentits.)
Amb quatre criatures a casa anem de corcoll.

corda
contra les cordes loc. adv. [s’utilitza amb verbs com posar, estar, deixar] En una situació compromesa de la qual és difícil sortir.
Després d’aquesta dimissió, el consell de direcció està contra les cordes.

corfbol
m. Esport practicat entre dos equips mixtos que s’enfronten amb l’objectiu d’introduir amb les mans una pilota dins una cistella sense tauler. (GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
El corfbol és dels pocs esports en què Catalunya pot competir internacionalment de manera oficial.

córner
m. 1. Situació de joc que es produeix en certs esports com el futbol, l’handbol, el waterpolo o *l’hoquei herba, quan l’equip defensor, amb certes limitacions en alguns casos, fa sortir la pilota per la línia de fons de la pròpia porteria. (en part, GDLC, Neoloteca, DNV)
El porter ha pogut desviar el xut a córner.
2. Cadascun dels quatre angles del camp d’aquests esports, des d’on l’equip atacant serveix quan l’equip defensor provoca un córner. (DNV en part)
La línia del córner, el banderó de córner.
L’àrbit ha xiulat falta molt a prop del córner.

correcte
políticament correcte loc. adv. Es diu d’allò considerat socialment correcte.
Parlant en públic s’ha de ser políticament correcte, i tu no ho poses gaire en pràctica.

correu
m. *Correu electrònic.
M’hauries de donar el teu correu perquè em sembla que no el tinc.
correu brossa Conjunt de missatges de correu electrònic, generalment publicitaris, que s’envien massivament. (GDLC, Neoloteca)
correu comercial Propaganda que es deixa a les bústies. (DCCN, GD62, DNV)
En moltes cases no admeten correu comercial.
correu electrònic Adreça electrònica.
T’apunto el correu electrònic de la feina.

cos
com tens (o com t’ha quedat) el cos? [es pot fer amb diferents persones verbals i amb diferents temps] Pregunta que es fa per saber les sensacions o impressions que algú té després d’algun fet determinat.
Com teniu el cos després de la derrota del Barça?
Com li va quedar el cos després de veure el final de la sèrie?
cos tècnic Vg. tècnic.

cosa
com (aquell) qui no vol la cosa (o com aquell que no vol la cosa) loc. adv. Fingint falta d’interès, dissimulant, sense fer gaire esforç, com qui res. (en part, DCVB, GD62, GDLC, DSFF, DNV)
La vaig acompanyar a casa i, com qui no vol la cosa, em va demanar si volia pujar amb ella.
S’ha cruspit una cinquantena de calçots com aquell que no vol la cosa.
Com aquell qui no vol la cosa, li anava carregant totes les obligacions a ella.
fer cosa Fer esgarrifar, fer fàstic (o respecte, por, vergonya), tenir escrúpols. (ésAdir i, en part, DCCN, GD62 i DSFF)
Em fa cosa veure sang.
Has anat mai a la matança del porc? Fa cosa veure com els maten.
Les alçades em fan cosa.
Si la Sònia et mola, no et faci cosa tirar-li els trastos!
Em fa cosa que em vegis amb aquesta pinta!

costipar-se
v. pron. Constipar-se. (DCVB)
A veure si aquest hivern no et costipes tant!

costipat
m. Constipat. (ésAdir)

costo
m. Haixix. (ésAdir)

cotilló
m. Conjunt de serpentines, barret, confeti, espanta-sogres, etc., que s’utilitzen sobretot per Cap d’Any. (ésAdir i, en part, DNV)
L’entrada amb tres consumicions més cotilló surt per 30 euros.

country
m. Estil musical originari d’Estats Units basat en música folklòrica del món rural, generalment cantat i interpretat sobretot amb guitarres, violins i banjos. (GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
Cada dijous se’n va a ballar country amb unes quantes col·legues.
adj. Relatiu o pertanyent al country. (DCCN, GD62, GDLC)
Música country, un grup country.

coure’s
v. intr. pron. Preparar-se, fer-se, tramar-se. (DUVC // DSFF: què s’hi cou)
L’empresa fa 25 anys i se n’està coent una de ben grossa per celebrar-ho.
Trauré el nas a la fira, a veure què s’hi cou.
Ara intento de consumir tot allò que pugui, encara que no m’agradi, simplement per saber què es cou. (Magí Garcia, entrevista a Vilaweb, març del 2022)

coxis
m. Còccix.
He caigut esquiant i m’he fet mal al coxis.

crac
f. Noia, dona que destaca molt en alguna cosa. (DIEC2, DCCN, GD62, GDLC, ésAdir i DNV: únicament masculí)
Estàs feta una crac de les matemàtiques!

cremar-se
v. pron. *Passar-se, excedir-se. (DUVC)
Es va cremar bastant amb l’examen que ens va posar: només l’han aprovat cinc.

cremat, -ada
adj. 1. Indignat, irritat. (DCVB, GD62, GDLC)
L’entrenador estava molt cremat amb l’actuació de l’àrbit.
2. Cansat, desgastat. (GDLC)
Et noto molt cremat. Hauries de fer unes vacances.

crème de la crème
f. Flor i nata.
Ha compartit cabina amb la crème de la crème dels discjòqueis.

cresta
a la cresta de l’onada loc. adv. En el punt àlgid, al capdamunt, en el millor moment, entre el bo i millor.
L’últim disc l’ha tornat a situar a la cresta de l’onada.
L’empresa està a la cresta de l’onada, movent-se en el cercle de les grans multinacionals.

creuar-se
v. pron. Una persona, *girar-se, emprenyar-se, ofuscar-se, no voler entrar en raó, perdre el senderi.
Havia de fer el discurs de presentació, però es va creuar i va fotre el camp.
creuar-se-li els cables (a algú) 1. Confondre’s. (DSFF)
Se li van creuar els cables i en comptes de donar l’adreça actual, va donar l’antiga.
2. *Creuar-se. (DSFF en part)
Se li van creuar els cables i va començar a insultar a tothom.

cristo
m. Merder, escàndol. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir)
Quan la policia va carregar es va armar un cristo.
fet, -a un cristo loc. adj. En un estat lamentable, especialment ple de ferides o de dolor. (DSFF: fet un Cristo, en majúscula)
Després de la marató, l’Anna ha quedat feta un cristo.
És paradoxal que de petit els capellans em deixessin el cul fet un cristo de les hòsties que em fotien!
ni cristo Ningú, ni déu. (ésAdir // DCVB, DSFF i GDLC: ni Cristo, en majúscula)
No va venir ni cristo.
tot cristo Tothom, tot déu. (ésAdir // DCVB, DSFF, GDLC: tot Cristo, en majúscula)
Això ho sap tot cristo.
treure el sant cristo gros Fer servir els mitjans més contundents, més inqüestionables, per aconseguir una cosa. (GD62 // DSFF: treure el sant Cristo gros, en majúscula // DCVB: traure el sant Crist gros)
A Madrid quan s’esveren de seguida treuen el sant cristo gros de la constitució.

crit
l’últim crit L’última novetat, l’última moda. (DSFF)
En aquest restaurant trobaràs l’últim crit en gastronomia.
Tothom vol anar a l’últim crit.

criva
f. Selecció en què se separa el que serveix del que no serveix.
He fet una criva de les observacions que hem rebut i n’he desestimat unes quantes.

croma
m. Efecte tècnic visual molt utilitzat en televisió i cinema que permet substituir un color d’una imatge per una altra imatge diferent, de manera que totes dues es barregen i es veuen alhora. (ésAdir)
Els mapes del temps de la tele els fan amb croma.

cromo
fet, -a un cromo loc. adj. 1. Deixat.
Has vist com s’ha guarnit?! Si va fet un cromo!
2. Desmillorat. (DSFF, ésAdir)
Té quaranta anys però sembla que en tingui setanta; està feta un cromo.
3. Molt cansat. (DSFF, ésAdir)
Vaig arribar a casa feta un cromo i em vaig ficar al llit.

crono
m. 1. Cronòmetre. (GD62, ésAdir, DNV)
A veure quant aguantes a sota l’aigua. T’ho mesuro amb el crono.
2. Resultat d’un cronometratge. (GD62, ésAdir, DNV)
Per ser la teva primera marató has fet un crono prou bo.

crosant
m. Croissant.

crosanteria
f. Croissanteria.

crossa
f. So, paraula o expressió que es repeteix molt per hàbit.
Té una crossa molt característica, que és “a veure si m’entens”.

cru
m. Petroli sense refinar. (DCCN, GD62, GDLC, Neoloteca, DNV // és al DIEC2 com a adj.)

cru, -a
adj. Complicat, difícil. (DNV)
No et facis gaires il·lusions perquè la cosa pinta crua.
Ho tenen una mica cru per salvar la categoria.

crucigrama
m. Mots encreuats. (ésAdir)

crucigramista
m. i f. Persona que elabora crucigrames. (ésAdir)

cub de Rubik
m. Joc que consisteix en un cub que conté a cada cara nou requadres d’un mateix color (per tant, sis colors diferents, un per cada cara) i que està dotat d’un mecanisme que permet fer girar independentment les cares, de manera que es barregin els colors. El joc es completa quan els colors es tornen a ordenar per cares.

cubana
f. Masturbació masculina feta entre els pits d’una dona.

cubata
m. Combinació d’alcohol amb un refresc. (en part, GD62, ésAdir i DNV)
El cubata que més m’agrada és el vodka amb taronja.

cubicle
m. Compartiment d’una sala més gran. (DNV)
El despatx està estructurat en cubicles compartits per dues persones.

cuit, -a
estar cuit Tenir molta calor.
Engega l’aire, que estic cuit.

cul
m. 1. Part que queda d’una cosa –especialment d’un líquid– que ja s’ha consumit gairebé del tot. (GD62, GDLC, DNV)
Queda un cul d’aigua per qui se’l vulgui acabar.
2. Part de darrere de certes peces de vestir o de certs mitjans de transport. (DCVB, GD62, GDLC, DNV)
El cul d’uns pantalons, d’una faldilla.
El cul d’un cotxe, d’un vaixell, d’un avió.
3. Part inferior de certes coses. (DCVB, GD62, GDLC, DNV)
El cul d’un ciri, d’una classificació.
4. Part d’un seient on reposa el cul. (DCVB, GD62, DNV)
El cul d’una cadira, d’un banc.
a prendre pel cul loc. adv. 1. Molt lluny.
Va enviar el frisbi a prendre pel cul.
2. A la merda. (en part, GD62, GDLC i DSFF // DIEC2: engegar algú a prendre pel cul)
Per mi us en podeu anar a prendre pel cul, tu i la teva mare!
La roda del cotxe se n’ha anat a prendre pel cul.
He fallat set resultats. A prendre pel cul la travessa d’aquesta setmana!
S’ha penjat l’ordinador i tota la informació que no tenia desada se n’ha anat a prendre pel cul.
amb el coet al cul loc. adv. Molt ràpid, precipitadament, a *preu fet. (DNV: anar amb un coet al cul)
Tot ho fa amb el coet al cul.
A la societat que vivim tothom va amb el coet al cul.
amb el cul loc. adv. Molt malament. (DSFF: fet amb el cul, pensat amb el cul)
N’hi ha que ballen amb el cul.
Aquesta enquesta l’han feta amb el cul.
Un llibre escrit amb el cul.
amb el cul a l’aire loc. adv. En una situació difícil o compromesa.
Es va espatllar el cotxe i em vaig quedar a la carretera amb el cul a l’aire.
La seva dimissió els ha deixat amb el cul a l’aire.
anar de cul Anar de *bòlit. (GD62, DSFF, GDLC, ésAdir, DNV)
El cap de setmana és per descansar, perquè els dies de cada dia ja anem prou de cul.
caure de cul Quedar molt sorprès o impressionat. (GD62, GDLC, DSFF, DNV)
Són unes dades per caure de cul.
com el cul loc. adv. Molt malament.
Aquesta cançó sona com el cul.
Dient-li això has quedat com el cul.
Aquest paio em cau com el cul.
cul del món Indret llunyà o de difícil accés o que s’hi ha d’anar expressament. (DSFF i DNV // DIEC: cul de món)
Per trobar això s’ha d’anar fins al cul del món.
Aquest poble és al cul del món.
fer caure de cul Ser impressionant, sorprenent. (DCVB, GD62, GDLC)
Aquesta dona té un tipet que fa caure de cul!
fins al cul loc. adv. Fins a l’extrem, fins al límit. (DSFF: fotre’s fins al cul)
Ens vam posar fins al cul de cervesa.
Quan el va parar la policia, anava de pastilles fins al cul.
El club està endeutat fins al cul.
Quatre mesos de feina fins al cul, i la resta de l’any, a viure la vida!
haver-se vist el cul Es diu quan algú diu o fa ximpleries o bé té una ratxa de sort molt bona.
No pareu de dir tonteries. Sembla que us hàgiu vist el cul!
Noi, cada vegada guanyes tu. Que t’has vist el cul o què?
jugar-se el cul Arriscar-se per algú o per alguna cosa.
M’he jugat el cul per tu moltes vegades i mira com m’ho pagues!
M’hi jugo el cul amb aquesta situació. Si no surt ve, estic cuit!
moure el cul Bellugar-se, reaccionar, treballar.
Has entès el que has de fer? Doncs va, mou el cul!
partir-se el cul (o la caixa) Partir-se de riure.
salvar el cul Escapar-se d’un perill o ajudar a escapar-se d’un perill, com ara de morir, de ser acomiadat, d’anar a la presó… (DSFF)
Ha salvat el cul moltes vegades a base de mentides, però al final l’han caçat.
Estic en deute amb tu. Amb el que li has dit al gerent m’has salvat el cul.
tenir (alguna cosa) al cul [sovint reforçat amb l’expressió i el cul de vacances] No tenir-ne gens. (DSFF: tenir el gust al cul i el cul de vacances; tenir la gràcia al cul i el cul de vacances)
Tenir la gràcia, la punteria, l’orientació, al cul.
Aquest presentador té el gust al cul, i el cul de vacances!
tocar-li (a algú) les cames al cul Córrer molt de pressa. (DNV)
Les cames em tocaven al cul per no fer tard.
toca’t el cul i balla! Es diu per expressar incredulitat, contrarietat o disconformitat pel que algú diu o fa.
Esperes que et tregui les castanyes del foc? Au, vinga, toca’t el cul i balla!

culerada
f. Conjunt de socis i seguidors del Futbol Club Barcelona.
Avui la culerada està contenta perquè el seu equip s’ha classificat per jugar la final de la Champions.

culpabilitzar
v. tr. i pron. Fer sentir o sentir-se culpable. (GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
El partit culpabilitza el cap de campanya dels mals resultats a les eleccions.
Si s’ha trencat la relació, ja està. No et culpabilitzis!

curació
f. Acció de *curar. (GDLC, Neoloteca)
El temps de curació d’aquesta sobrassada és d’entre 6 i 12 mesos.

curar
v. tr. Sotmetre un aliment a l’acció del fred, el fum, la sal o altres additius perquè es conservi i adquireixi un gust determinat. (GDLC, Neoloteca, DNV)
Curar el formatge, l’embotit, el bacallà.

curat, -ada
adj. Dit de l’aliment sotmès a l’acció del fred, el fum, la sal o altres additius perquè es conservi i adquireixi un gust determinat.
Si el pernil no està ben curat es fa malbé.

cúrling
m. Esport d’hivern, disputat entre dos equips de quatre jugadors, que consisteix a fer lliscar damunt el glaç una pedra polida fins a una diana. (GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir i DNV // DCCN: curling)

cursilada
f. Cursileria. (ésAdir)
Pintar una habitació de color rosa és una cursilada.

curt, -a
quedar-se curt, -a 1. Fer curt.
He calculat que seríem uns vint, i encara m’he quedat curta.
2. No dir tot allò que es pot dir. (DSFF)
Pots dedicar-li tots els elogis que vulguis que encara et quedaràs curt.