Silencis del DIEC

Paraules, significats i expressions que no figuren en el diccionari acadèmic

D

daiquiri
m. Combinat amb rom blanc, sucre, suc de llimona i gel picat. (GD62, GDLC, ésAdir, DNV)

dance
adj. i m. i f. Música de ball, que engloba una gran varietat de tendències, estils i ritmes i que es caracteritza, entre moltes altres coses, per l’ús de sintetizadors.
La música dance, el dance català.

davanter, -a
davanter centre
m. i f. En futbol, jugador que se situa al centre de la línia d’atac. (GD62, GDLC, Neoloteca)

debacle
f. Desfeta, derrota, desastre. (DCCN, ésAdir, DNV)
La debacle electoral del partit ha fet dimitir el secretari general.

decepcionant
adj. Decebedor. (DCVB, DCCN, GD62, DNV)
La reunió amb els representants de l’empresa ha sigut decepcionant.

decepcionar
v. tr. Decebre. (DCVB, DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Et dono una altra oportunitat. No em decepcionis!

deixar-se
deixar-se (d’una cosa) v. pron. [el complement sol anar en plural] No prosseguir-la, desistir-ne, abstenir-se’n. (DCVB, DUVC GDLC, DNV; DSFF: deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries, deixar-se d’històries)
Deixa’t de promeses i posa’t a estudiar, que si no aproves hi hauran conseqüències!
Deixeu-vos de tanta filosofia i sigueu una mica més pràctics!
deixar-se estar (d’una cosa) [el complement sol anar en plural] *Deixar-se (d’una cosa). (DCCN, GD62)
Deixa’t estar de manuals d’autoajuda i busca’t altres aficions!

delicatessen
f. [inv.] Menjar exquisit. (DNV, en plural)
Aquest plat és una delicatessen.
Han preparat unes delicatessen per llepar-se’n els dits.

delicte
tenir delicte Expressa un fet inversemblant, absurd, xocant, punible.
Té delicte que el regidor de circulació no tingui carnet de conduir!
Amb el temps que has tingut, té delicte que encara no ho hagis acabat.
La camisa que porta avui té delicte!
La secretària també té delicte; mira que no veure que el tio estafava a mig país!

demo
f. Versió de demostració d’un programa informàtic, un videojoc, una cançó, etc. (ésAdir, DNV)
En el mòbil només hi ha la demo del joc; si el vols sencer, te l’has de descarregar.

dentellada
f. Queixalada. (DCVB en part)
Tenia tanta gana que amb quatre dentellades em vaig cruspir l’entrecot.
El va matar un gos d’una dentellada a la jugular.

dentetes
fer dentetes Fer enveja. (DCCN, GD62, DSFF, GDLC, DNV; DIEC2: fer denteta)

deparar
v. tr. Proporcionar, reservar, oferir. (DCVB, GD62, GDLC, DNV)
No sé pas què ens depara el nou any, però segur que res de bo!
La lliga ens va deparar un final inesperat.

depre
1. f. Depressió. (ésAdir)
Perquè una detectiva que li agafa la depre quan ha de passar hores esperant, no és una detectiva, és una pardala assolellada. (Maria-Antònia Oliver, Estudi en lila, 1985)
2. adj. Deprimit, deprimida. (ésAdir)
Últimament estic molt depre.

desacomplexar
v. tr. Fer marxar els complexos.
Aquesta experiència el va desacomplexar del tot.
pron. Marxar els complexos.
Si no et desacomplexes, no faràs res de bo!

desacomplexat, -ada
adj. Sense complexos.
És una persona molt desacomplexada.

desaigüe
m. Desguàs, lloc per on s’escola l’aigua bruta o de la pluja. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
El desaigüe s’ha embussat.

desangelat, -ada
adj. Aplicat a un lloc, solitari, sense gent. (ésAdir)
Aquest polígon a les nits queda molt desangelat.
Sense encant, sense gràcia. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Ha estat una inauguració una mica desangelada.

desbordar
v. tr. Superar la defensa contrària o algun defensor. (GD62 en part; DIEC2 i GDLC: ésser desbordat)
L’atac del Girona ha desbordat la defensa contrària.
És un jugador que sempre desborda en l’u contra u.

descansat, -ada
quedar(-se) descansat, -ada Quedar(-se) satisfet, a *gust.
He anat al vàter i he quedat descansat.
Explica cada acudit que es queda descansat!

descansos
m. pl. Botes que s’utilitzen generalment després de practicar un esport d’hivern. (GD62, GDLC, Neoloteca, DNV)

descapollar
v. tr. Retirar el *capoll del gland. (GDLC, DNV)

descarregar
v. intr. 1. Ploure abundantment. (DCVB, DNV; DIEC2, GD62, GDLC: descarregar els núvols)
En aquests moments està descarregant sobre el Baix Llobregat i el Barcelonès.
2. *Buidar, ejacular un home.
Quan estiguis a punt de descarregar, avisa.
tr. i pron. En informàtica, transferir programes, fitxers, etc., a un ordinador o un altre aparell electrònic. (GDLC, Neoloteca, ésAdir)
Per descarregar(-te) la melodia, has d’enviar un missatge de text.

descatalogar
v. tr. [aplicat especialment a llibres, discos, quadres, etc.] Excloure d’un catàleg. (DNV i, indirectament, Neoloteca)
Aquest llibre no el trobaràs a cap botiga perquè l’han descatalogat.

descol·locar
v. tr. Deixar desconcertat, confós. (DUVC, GD62, DNV)
La meva reacció els ha descol·locat a tots.
pron. Quedar desconcertat, confós. (DUVC)
Amb la resposta que li vas donar es va descol·locar.

descol·locat, -ada
adj. Desconcertat, confós. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Va tenir una reacció que ens va deixar descol·locats.

descollonant
adj. Que fa descollonar-se. (DNV)
Aquest programa és descollonant.

descollonar-se
v. pron. Petar-se de riure. (DCCN, GD62, DNV)
Li vaig explicar un acudit i es va descollonar.

desconnectar
v. intr. 1. Deixar de prestar atenció. (DCCN, DUVC, GD62, GDLC)
Quan no li interessa el que li diuen, desconnecta.
2. Canviar d’aires, descansar.
No he parat en tot l’any. Necessito desconnectar uns dies.

desconnectat, -ada
adj. 1. *Empanat, desconcentrat, espès, aturat, apagat.
En aquesta entrevista estava una mica desconnectat.
El poc públic que hi havia al concert estava bastant desconnectat.
2. Que no està al dia.
He estat uns dies a la muntanya i estic desconnectat de tot.

desenfadat, -ada
adj. Despreocupat, *fresc, informal. (DCCN, GD62, DNV)
Critica a tothom, però sempre amb una actitud molt desenfadada.
Fan un rock molt desenfadat.

desenfrè
m. Desenfrenament, *desfasament. (DCVB, DNV)
Les nits de Sant Joan i de Cap d’Any són per donar via lliure al desenfrè.

desestressant
adj. Que fa marxar l’estrès.
Pintar quadres és una activitat desestressant.

desestressar
v. tr. Treure l’estrès.
Estar mitja hora en un jacuzzi em desestressa de cop.
pron. Fer marxar l’estrès.
Has de fer coses que et desestressin.

desfasament
m. Fet de perdre la mesura i la decència.
El teu comiat de solter va ser un desfasament total.

desfasar-se
v. pron. Perdre la mesura i la decència.
A la festa tothom va acabar desfasant-se.

desinflada
f. Acció o efecte de *desinflar-se.
La desinflada de l’equip a la segona part va ser inexplicable.

desinflar-se
v. pron. Perdre força, perdre *gas, perdre *pistonada. (GD62, DNV)
A mitja carrera es va desinflar i tothom el va avançar.

deslegitimar
v. tr. Fer perdre legitimitat. (GD62, DNV)
Aquestes declaracions l’han deslegitimat davant dels seus electors.

desmarcar-se
v. pron. Separar-se, desvincular-se, desentendre’s (d’alguna cosa). (DUVC, GD62, DNV)
Jo em desmarco de la polèmica que heu generat.

desmelenar-se
v. pron. Llançar-se, desinhibir-se, embalar-se, *desfasar-se.
Desmelena’t amb les perruqueries de l’Escala!
Amb el Carnaval augmenten les ganes de desmelenar-se.

despatxar-se (amb algú)
v. pron. [generalment amb un complement de manera] Esbravar-se criticant-lo. (DUVC)
S’ha despatxat de mala manera amb els periodistes.

despendolar-se
v. pron. 1. Separar-se, desenganxar-se.
S’ha despendolat del grup i ha fet els últims quilòmetres de la cursa tot sol.
2. *Desfasar-se.
No ens podem despendolar així quan sortim de festa!

despilotar-se
v. pron. Despullar-se.

despistament
m. Distracció. (DCVB, GD62, GDLC, DNV)
Això són tàctiques de despistament perquè no pensem en les coses importants.

despistar
v. intr. Fer-se el distret. (DUVC)
Ep, no despistis, que encara no m’has respost.
pron. Distreure’s. (DCCN, DUVC, GD62, DNV)
Havia de passar a buscar la Gemma i m’he despistat.

despressurització
f. Acció i efecte de *despressuritzar. (DNV)

despressuritzar
v. tr. i pron. Anul·lar els efectes de la *pressurització.
Els tècnics han hagut de despressuritzar la canonada per poder-la reparar.
L’avió s’ha despressuritzat i ha hagut de perdre alçada.

despuntar
v. intr. Destacar, excel·lir. (DCVB, DUVC, GD62, GDLC, DNV)
Barcelona despunta en creació cultural.

desquadrar
v. tr. i pron. Deixar de concordar o encaixar una cosa amb una altra. (en part, Neoloteca)
Com que no fan el capítol per la tele, tampoc no el passaran per internet per no desquadrar l’emissió.
Hem començat a fer comptes, però els números s’han desquadrat i haurem de tornar a començar.

destrempada
f. Fet de perdre la trempera.
Quan van anunciar que se suspenia el concert hi va haver una destrempada general.
La primera vegada que ho vaig fer vaig tenir una destrempada.

déu
armar(-se) la de Déu Armar(-se) un bon sagramental.
I com que no em volien donar el llibre de reclamacions vaig armar la de Déu fins que va venir la policia.
Si algú no ho atura, aquí s’armarà la de Déu!
caure la de Déu 1. Caure una pluja molt forta.
Aquest matí a Tarragona ha caigut la de Déu: 40 litres per metre quadrat en una hora!
2. Anar molt mal dades.
Amb aquesta crisi està caient la de Déu… I el pitjor és que no es veu el final!
de Déu loc. adj. De cal déu, molt gran. (GDLC)
Tinc una gana de Déu.
el déu que em (o et, el…) va (arribar) a parir! Vg. parir.
ni Déu Ningú. (DCCN, GD62: ni déu; DSFF, GDLC, DNV: ni Déu)
A la festa de dissabte no va venir ni Déu.

dia
a dia d’avui loc. adv. Vg. avui.
més llarg que un dia sense pa Molt llarg, que dura molt. (DSFF, DNV; DCVB, GD62 i GDLC: ser més llarg que un dia sense pa)
Han fet una reunió més llarga que un dia sense pa.

diagonal
llegir (un text) en diagonal Llegir-lo per sobre.

diana
f. Gol.
En quatre arribades a porteria l’equip ha clavat quatre dianes.

dimarts (i) tretze
[també *divendres (i) tretze] Dia considerat de mala sort pels supersticiosos que s’escau quan el dia tretze del mes coincideix amb dimarts.
Atenció, que el partit es juga en dimarts i tretze!

dinar
v. tr. Menjar per dinar. (ésAdir, DNV; DCVB en part; DIEC2: verb intransitiu)
Què has dinat avui?
Avui dinarem paella.

dintre de tot
loc. adv. Encara, al capdavall, fet i fet, comptat i debatut.
Dintre de tot, encara ens en hem sortit prou bé!
No et queixis, que dintre de tot el menú és prou correcte!

dioptria
f. Diòptria. (DCVB: “És més freqüent la pronúncia dioptria, amb l’accent damunt la i“)

disco
f. Discoteca. (GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Feia anys que no ens vèiem i ens hem trobat ballant a la disco.
adj. inv. Relatiu o pertanyent a l’estil de música de ball sorgit als Estats Units a la dècada de 1970, de ritmes repetitius i enganxosos. (GD62, ésAdir; DCCN i DNV: com a nom)
Música disco, uns sons molt disco.

discotequer, -a
adj. De discoteca. (DNV)
Un ambient discotequer, una cançó discotequera.
adj. i m. i f. Que li agrada o freqüenta les discoteques. (DNV)
No sóc una persona gaire discotequera.
El teu fill ha sortit un discotequer.

disfrutar
v. tr. i intr. *Passar-s’ho bé, xalar, gaudir, divertir-se. (DCVB, DCCN, DSFF, ésAdir, DNV)
Quan plou, disfruta com un boig. (Josep Pla, El quadern gris, 1966)
És un vi per prendre-se’l amb calma i per disfrutar-lo.
Reposava disfrutant de ses immenses riqueses. (Marià Vayreda, La punyalada, 1904)
disfrutar com un camell Disfrutar molt. (DSFF)
Quan era petita disfrutava com un camell fent cagar el tió.

dislèxic, -a
adj. Dislèctic. (ésAdir, DNV)

distret, -a
adj. [utilitzat sobretot amb els verbs deixar i quedar(-se)] Atònit, *descol·locat, perplex, a *quadres, planxat, fotut.
Quan em va preguntar quant temps feia que no cardava (em) vaig quedar distreta.
Li vaig clavar un clatellot que el vaig deixar distret.

dit
a dit loc. adv. Es diu d’aquella elecció o designació que es fa personalment, sense un criteri purament objectiu. (GDLC)
L’adjudicació de les obres s’ha fet a dit.
enganxar-se els dits Tenir un fracàs, un perjudici inesperat en una qüestió.
No vulguem córrer més del compte perquè ens enganxarem els dits.
fer dit Fer autoestop.
fer-se un dit Masturbar-se la dona.
picar-se els dits Enganxar-se els *dits. (DSFF, GDLC i, en part, GD62)

diumenge
cada dia no és diumenge (o no sempre és diumenge) Expressió que es diu per indicar que no sempre surten les coses com un voldria, que no sempre sona la *flauta.
Aquesta vegada t’ha sortit bé la jugada, però alerta, que cada dia no és diumenge!

divendres (i) tretze
[també *dimarts (i) tretze] Dia considerat de mala sort pels supersticiosos que s’escau quan el dia tretze del mes coincideix amb divendres.
Avui em quedaré a casa, que és divendres tretze i encara em passarà alguna cosa rara!

divo, diva
m. i f. Artista del món de l’espectacle de renom i, per extensió, persona famosa que actua com si fos el centre del món. (DNV)
Certs periodistes de la franja matinal es creuen uns divos.
f. Dona que està de molt bon veure.
Va venir a la festa feta una diva.

divorciat, -ada
adj. i m. i f. Dit de la persona, o d’una parella, que ha obtingut el divorci. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Hi han parelles divorciades que utilitzen el pis de forma alterna, de manera que els nens no hagin d’estar canviant de casa.
El meu germà se n’ha anat a viure amb una divorciada.

DJ
sigla m. i f. [pronunciat en anglès] Discjòquei. (ésAdir)

do de gents
m. Gràcia especial amb què algú es guanya la simpatia i la confiança de la gent que tracta. (DCVB, GD62, GDLC)

doblet
m. Conjunt de dos títols, entre lliga, copa i competició europea, guanyats per un equip en una mateixa temporada. (DCCN, GD62, ésAdir, en part)
El 2011 el Barça va fer el doblet amb la lliga i la Copa d’Europa.

dominar
v. intr. Conèixer bé alguna cosa, controlar-la, entendre-hi. (DUVC)
A veure si t’ensenya a patinar, que domina molt.
Pregunta-ho a en Lluís, que domina molt d’aquest tema.

donar
v. tr. [amb un complement que té valor temporal] Amargar.
Aquest nen no para quiet i m’està donant el dinar.
El mal temps ens ha donat les vacances.

dònut
m. [de la marca comercial Donuts®] Pasta rodona i foradada pel mig, coberta generalment de sucre o de xocolata. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)

dos
cada dos per tres loc. adv. Sovint. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DSFF, DNV)
Cada dos per tres em truquen per si vull contractar una assegurança.

drag queen
m. i f. Home que adopta una imatge extremada o caricaturesca de dona, generalment en espectacles. (ésAdir)
Un drag queen, una drag queen.
Una de les carrosses del carnaval serà de drag queens.

drap
a tot drap loc. adv. A tot volum. (DCVB, GD62, DSFF, GDLC)
Sempre fot la música a tot drap.

dret
m. Anvers. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DNV)
A aquesta edat els nens aprenen a distingir el dret i el revés de la roba.
del dret loc. adv. Del costat considerat principal; que segueix l’ordre habitual. (en part, GD62 i DSFF)
Un quadre, un jersei, una frase del dret.
Ens ho hem mirat del dret i del revés i no hi sabem veure la solució.
no fer-ne (o fotre’n, sortir-ne) ni una del dret No encertar-ne ni una, no fer (o sortir) res bé.
Noi, m’agradaria poder-te ajudar, però no me’n surt ni una del dret.
no hi ha dret Expressió que serveix de protesta per alguna cosa que es considera injusta. (DSFF, ésAdir)
Vas dir que ens ajudaries i a l’hora de la veritat ens has deixat sols. No hi ha dret!
No hi ha dret amb la retallada de sous que han fet.

dretanós, -osa
adj. Políticament inclinat a la dreta.
Domènec Martí i Julià tenia un deix esquerranista que agradava a la generació posterior a la Lliga Regionalista, joves que com Tarradellas temien que la política dretanosa de Cambó acabés convertint el catalanisme en un moviment reaccionari (Oriol Malló, Tarradellas, 2003)

dríbling
m. Driblatge. (ésAdir)
Amb un dríbling espectacular es va plantar davant del porter.

drogaddicció
f. Drogoaddicció. (ésAdir, DNV)

drogaddicte, -a
adj. i m. i f. Drogoaddicte. (ésAdir, DNV)

drogat, -ada
adj. Sota els efectes d’alguna droga. (GD62, GDLC)
Ahir vaig anar al dentista i encara vaig drogat.
El van detenir perquè conduïa drogat.
m. i f. *Drogaddicte. (GD62, GDLC, DNV)
Un drogat només pot superar l’addicció si realment vol.

drogata
m. i f. *Drogaddicte. (GD62)

duatló
m. o f. Competició esportiva que combina la cursa atlètica i el ciclisme en ruta.
Aquest diumenge faré la meva primera duatló (o el meu primer duatló).

dubte
ser dubte Es diu d’un jugador que no se sap si podrà jugar un partit per culpa sobretot d’alguna lesió. (ésAdir)

dur
adv. Amb duresa.
Aquí es treballa dur.

dur, -a
dur de pelar Difícil de convèncer, d’executar o de derrotar. (en part, DCCN, GD62, DSFF)
Et costarà convèncer l’Alba: és dura de pelar.
Els problemes d’aquesta assignatura són durs de pelar.
És un dels jugadors de pòquer més durs de pelar amb qui he jugat.

DVD
sigla m. 1. Disc òptic amb capacitat d’emmagatzemar imatges i sons en format digital. (DCCN, GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
Porto tres DVDs amb les millors excursions que hem fet.
2. Aparell que permet reproduir un DVD o gravar dades per reproduir-les posteriorment. (GDLC, DNV)
S’ha espatllat el comandament del DVD.

%d bloggers like this: