Silencis del DIEC

Paraules, significats i expressions que no figuren en el diccionari acadèmic

E

ecoliquà!
interj. S’utilitza per presentar una cosa o per expressar conformitat amb allò que s’ha dit.
I després de dues setmanes de feina, ecoliquà, la maqueta del projecte!
–O sigui, primer llepes la sal, després et beus el tequila i al final et menges la llimona. –Ecoliquà!

eina
f. Penis.
Salut i feina, i un bon forat per desar l’eina!
a la feina no hi posis l’eina Expressió amb la qual s’indica que no s’ha de barrejar el sexe amb la feina.

empalmada
f. Acció i efecte *d’empalmar o empalmar-se.
Avui és la nit d’empalmada de la festa major.
Va fer el cinquè gol d’una empalmada acrobàtica.
“La magnitud de la tragèdia” explica les peripècies d’un tio amb una empalmada constant.

empalmar
v. intr. Estar una nit sense dormir. (DUVC)
Si surts de festa i l’endemà has de treballar, és millor empalmar que dormir una hora.
tr. Xutar la pilota tal com ve, sense aturar-la. (DCCN: intransitiu)
Ha empalmat la centrada amb un xut potentíssim.
intr. i pron. Trempar. (DUVC; DCCN i GD62: intransitiu; DNV: pronominal)
Si ja no empalmes, hauràs de prendre’t alguna pastilla.
Només de veure-la ja s’empalma.

empanada (mental)
f. Confusió, falta d’idees, *despistament, aturament. (en part, GD62)
Pren-te un cafè, a veure si et passa aquesta empanada mental que portes!
Quina empanada amb les integrals dels collons!

empanar-se
v. pron. 1. [utilitzat sobretot en frases negatives] Assabentar-se, adonar-se, entendre.
No t’empanes de res!
Estava escrit en alemany i no m’empanava del que deia.
2. Despistar-se, encantar-se, distreure’s, abstreure’s.
S’empana mirant les mosques.
Sempre m’empano i em descuido de portar-t’ho.
No t’ha passat mai que t’has empanat completament amb una simple cançó?

empanat, -ada
adj. i m. i f. Despistat, encantat, distret, aturat, abstret, espès.
Està més empanat que si s’hagués fumat un porro.
Un tia empanada, un empanat de la vida.

emparanoiar-se
v. pron. Agafar una o diverses *paranoies.
És una persona que s’emparanoia molt fàcilment.

emparanoiat, -ada
adj. Que té una o diverses *paranoies.
Està emparanoiada: veu fantasmes allà on no n’hi han.

emparellament
m. Acció o efecte *d’emparellar. (DCVB i, implícitament, ésAdir)
Avui s’han sortejat els emparellaments de quarts de final de la copa.

emparellar
v. tr. i pron. Aparellar, fer que dues coses formin parell. (DNV: transitiu)
Emparellar els mitjons, emparellar les cartes d’un joc de memòria, emparellar-se dos equips en un sorteig.

empastillar
v. tr. i pron. Prendre pastilles com a medicament o com a estupefaent.
Per la revetlla de Sant Joan he d’empastillar el gos perquè es tranquil·litzi amb els petardos.
Avui m’he hagut d’empastillar per culpa de la lumbàlgia.
N’hi ha que no saben passar-s’ho bé sense empastillar-se.

empastillat, -ada
adj. Que està sota els efectes de les pastilles, com a medicament o com a estupefaent.
Me’l vaig trobar de festa i anava més empastillat que la meva àvia!

empinar-se
v. pron. Fer pujada.
Com s’empina la carretera!
empinar-se-li (a un home) Trempar. (DCVB, DNV)
De bon matí sempre se m’empina.

empinat, -ada
adj. Costerut. (DNV)
Un camí empinat, una escala empinada.

empitonat, -ada
adj. Que se li marquen els mugrons.
En el concurs de Miss Samarreta Mullada queden totes empitonades.

emplatar
v. tr. Posar el menjar en el plat. (DNV)
Deixeu-me emplatar l’arròs i ja podrem començar a dinar.

empollada
f. Acció i efecte d’estudiar intensament alguna matèria.
Quina empollada que has fet per a aquest examen!

empollar
v. tr. i intr. Estudiar molt, especialment de memòria. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DNV)
M’he passat el dia empollant fórmules.
Si vols treure’t el carnet a la primera ja cal que empollis!
pron. Estudiar-se molt, especialment de memòria.
S’ho va empollar tot de dalt a baix.

emprenyada
f. *Emprenyamenta. (DCCN, GD62, GDLC)

emprenyamenta
f. Enuig.
Quina emprenyamenta que li ha agafat!

encabat
adv. En acabat. (DCVB, ésAdir)
Encabat de llegir el manifest tothom va aplaudir.
Ara dinem, i encabat ja tindrem temps de jugar.

encabritar
v. tr. Fer enfurismar. (DUVC)
Els ‘olés’ del públic van encabritar l’equip contrari.
Hi han crítiques que entusiasmen i d’altres que encabriten.
pron. Enfurismar-se. (DUVC)
El mar es va encabritar de mala manera.

encabronar
v. tr. i pron. *Encabritar.

encantat, -ada
adj. 1. [es pot reforçar amb l’expressió de la vida] Molt content, molt feliç. (GD62: encantat, estar encantat de la vida; DSFF: encantat de la vida)
Estic encantada amb la nova feina.
Com que et dec un favor, faré el que em demanis encantat de la vida.

2. [pot portar complement o prescindir-ne] Expressió utilitzada per saludar algú a qui s’acaba de conèixer. (DCVB, DCCN, GD62)
–Sóc la mare de l’Emma. –Jo sóc el pare d’en Miquel, encantat (o encantat de conèixer-la).

encardar-se
v. pron. [amb el pronom en aglutinat al verb i amb reduplicació pronominal o sense; vg. també enfotre’s] 1. Burlar-se.
No t’encardis del que dic, perquè un altre dia et pot passar a tu.
2. Ser indiferent.
Se me n’encarda el que puguin pensar.

encàrrec
ser més burro (o curt, *tonto…) que fet d’encàrrec Ser molt burro (o curt, tonto…). (DSFF; DNV: ser més… que manat a fer d’encàrrec)

encigalar
v. tr. Fer *trempar, fer xalar, fer excitar.
Els nous fitxatges han encigalat l’afició.
pron. *Trempar, excitar-se, xalar.
M’encigala molt discutir de política!

encistellador, -a
m. i f. En bàsquet, que fa moltes cistelles. (GD62, GDLC i DNV)
No és un jugador que es caracteritzi per ser un gran encistellador, però té moltes altres virtuts, com per exemple el rebot.

enconyar-se
v. pron. *Enfigar-se, *enxonar-se, *penjar-se o sentir-se atret sexualment per una dona.
Aquest es va enconyar d’una dona vint anys més jove que ell.

enconyat, -ada
adj. *Enfigat, *enxonat, *penjat o atret sexualment per una dona.
Ja és el súmmum que un ginecòleg estigui enconyat per una pacient!

encostipar-se
v. pron. Refredar-se.
Segur que em vaig encostipar el dia que plovia.

encostipat
m. Refredat. (ésAdir)
He agafat un encostipat molt fort i no sé si podré venir.

encular
v. tr. Topar per darrere.
Un cotxe l’ha enculat i li ha abonyegat el portamaletes.

endavant
anar (o estar, moure’s, caminar…) un pas per endavant Anar (o estar, moure’s, caminar…) avançat.
Sempre va un pas per endavant de la moda.
Les seves estadístiques sempre estan un pas per endavant de les dels altres.
tenir (temps) per endavant Disposar d’aquest temps per fer alguna cosa. (DCVB)
Tenim tot el dia per endavant.

endinyar
v. tr. Ficar.
Tot el que no sabia on desar ho he endinyat en una caixa de cartró i cap a l’altell.
Carinyo, aixeca la pota que te l’endinyo!

enduro
m. Prova motociclista de resistència i de regularitat tot terreny en un circuit que s’ha de recórrer diverses vegades a una velocitat mitjana determinada. (DCCN, GD62, GDLC, Neoloteca)

enfigar-se
v. pron. *Enconyar-se, *enxonar-se, *penjar-se o sentir-se atret sexualment per una dona. (DNV)
S’ha enfigat per una dona que podria ser la seva mare.

enfigat, -ada
adj. *Enconyat, *enxonat, *penjat o atret sexualment per una dona.
Em sembla que està ben enfigat, però encara no sé de qui.

enfilar-se per les parets
Mostrar-se impacient i neguitós o bé irritat. (DSFF en part)
Els que demà teniu la selectivitat us deveu estar enfilant per les parets.
Quan va saber que li havia fet el salt es va enfilar per les parets.

enfotre’s
v. pron. [amb el pronom en aglutinat al verb i amb reduplicació pronominal o sense; passa amb altres verbs, com *encardar-se, *enrecordar-se o *enriure’s i també amb variants com enrefotre’s] 1. Burlar-se.
Se n’enfot del mort i de qui el vetlla.
2. Ser indiferent.
Se me’n fot bastant que no vinguis.

enganxar
v. tr. Agafar, enxampar. (DCVB, DUVC i, en part, GD62 i DNV)
Surto ara i enganxaré el primer tren que surti.
Ha insinuat una cosa que no sé si l’ha enganxada gaire gent.
Si em dius una mentida t’enganxaré!
M’enganxes en un mal moment.
intr. Crear addicció o afició. (DUVC)
Com enganxa, aquest joc!
pron. 1. Agafar-se.
Això que dius no s’enganxa per enlloc.
El cavall es va desbocar i per sort el genet va poder enganxar-se a una branca.
2. Fer-se addicte a alguna cosa o aficionar-s’hi molt. (ésAdir, DNV i, en part, DIEC2, GD62 i GDLC)
M’he enganxat a una sèrie boníssima.
3. Encomanar-se, contagiar-se. (DUVC)
No em puc treure del cap aquesta melodia. Com s’enganxa!
4. Discutir-se, barallar-se. (DUVC, DNV)
M’he enganxat amb el meu sogre per una tonteria.

enllaunat, -ada
adj. Enregistrat prèviament. (GD62, DNV)
Tota la programació d’estiu és enllaunada.

enllustrar
v. tr. Adular. (DUVC)
Caram, com l’han enllustrat en aquesta entrevista!

enratxat, -ada
adj. En *ratxa.
L’equip ha d’aprofitar que està enratxat.

enrecordar-se
v. pron. [amb el pronom en aglutinat al verb i amb reduplicació pronominal o sense; vg. també enfotre’s] Recordar-se. (DCVB, ésAdir)
No m’he enrecordat de comprar el pa.
A veure si de reservar te n’enrecordes tu.

enrefotre’s
v. pron. [amb el pronom en aglutinat al verb i amb reduplicació pronominal o sense; vg. també enfotre’s] Ser completament indiferent.
A la gent se li enrefot el que digui el papa.

enriure’s
v. pron. [amb el pronom en aglutinat al verb i amb reduplicació pronominal o sense; vg. també enfotre’s] Burlar-se.
Però que no veus que se n’estan enrient de tu?

enrotllar-se
v. pron. 1. Tenir una relació amorosa o sexual puntual. (DCCN, DUVC, GD62, GDLC, DNV)
Aquest cap de setmana m’he enrotllat amb la Clara, però la cosa no va passar de quatre petonets i carícies.
2. Ser sociable, accedir a fer alguna cosa. (DUVC)
No s’enrotlla gaire amb la gent que no coneix.
Els meus pares s’han enrotllat i aquest dissabte em deixaran sortir.

enrotllat, -ada
adj. 1. Aplicat a persones, trempat, eixerit, *legal, que es relaciona bé amb la gent.
Tens un pare molt enrotllat!
2. Aplicat a coses, guapo, amb bon *rotllo.
Quina festa més enrotllada.

ensumar-se
v. pron. *Olorar-se, sospitar, pressentir. (DUVC, ésAdir, DNV)
Alguna cosa s’ensumava, perquè anava amb més cautela del compte.

entendre
donar a entendre Donar entenent, deixar entendre. (GD62, DNV)
Ha donat a entendre que es presentarà a la reelecció.
entendre(-hi) Ser homosexual. (DUVC i DNV: entendre)
Un festival per als que entenen (o per als que hi entenen).

entonar-se
v. pron. Agafar un punt d’eufòria per l’alcohol. (GD62)
Vigila, que amb una cervesa ja m’entono.

entonat, -ada
adj. Amb un punt d’eufòria per l’alcohol. (DCCN, GD62)
El dia del sopar de la feina, a les vuit del vespre ja anàvem entonats.

entrada
f. En futbol i altres esports, fet d’obstaculitzar l’adversari, generalment per prendre-li la pilota. (DCCN, GD62, DNV)
L’àrbit el va expulsar per una entrada molt forta sobre el davanter.

entrar
v. intr. 1. Resultar agradable, digerible, admissible. (DUVC i, en part, DCVB, GD62 i DNV)
Aquest arròs m’ha entrat molt bé.
Aquest tio no m’entra: només diu bestieses!
2. Arribar a la feina per començar a treballar. (DUVC)
Jo entro a les 8, però hi ha gent que entra més tard.
tr. Un diccionari, registrar una paraula, una expressió, una accepció. (DUVC)
El DIEC2 encara no entra la paraula “quiròfan”.

entubar
v. tr. Connectar (un malalt) a aparells que l’alimentin i li administrin la medicació per via intravenosa. (DUVC, DNV)
El primer que van fer quan va ingressar va ser entubar-la.

entubat, -ada
adj. Dit de la persona que han hagut *d’entubar. (GD62)
Veure una persona entubada d’aquesta manera és depriment.

envalentonar
v. tr. i pron. Envalentir(-se). (GD62 i, en part, DCVB i DCCN)
Vigila el teu home, que el vi l’està envalentonant!
Com que ningú gosava riure-se-li’n a la cara, s’envalentonà en el paper de núvia. (Josep M. de Sagarra, Paulina Buxareu, 1919)

enxonar-se
v. pron. *Enconyar-se, *enfigar-se, *penjar-se o sentir-se atret sexualment per una dona.
Ara té un problema perquè s’ha enxonat de la seva cunyada.

enxonat, -ada
adj. *Enconyat, enfigat, *penjat o atret sexualment per una dona.
…vull comprovar si té la figa tan bona com per haver tingut enxonat en Matagalls. (Miquel Esteve, La fi dels secrets, 2015)

èpic, -a
adj. Extraordinari, memorable, descomunal. (GD62)
Un esforç èpic, una remuntada èpica, una construcció castellera èpica.

equipació
f. Vestit complet necessari per practicar un esport. (ésAdir)
Avui l’Espanyol juga amb la segona equipació.

ERO
sigla m. Expedient de regulació d’ocupació. (ésAdir)
L’empresa ha fet un ERO i ha fotut al carrer cinquanta treballadors.

esborrar
v. tr. i pron. Donar(-se) de baixa. (en part, DCVB)
He esborrat la meva filla de les activitats extraescolars.
No li feien cas i ha decidit esborrar-se de l’associació.

escaleta
f. Guió de producció que sintetitza cada una de les seqüències d’un programa, una pel·lícula, etc., sense incloure el text dels protagonistes. (GD62, ésAdir, DNV)
S’ha hagut de modificar l’escaleta del programa perquè al final no hi haurà l’entrevista.

escalèxtric
m. [de la marca comercial Scalextric®] 1. Joc consistent en un circuit en miniatura per on circulen cotxes dirigits amb un comandament elèctric. (DNV)
2. Encreuament múltiple de vies de circulació a diferents nivells. (DCCN, GD62, DNV)
L’escalèxtric de les Glòries va durar pocs anys.

escalfar
v. tr. i pron. Excitar. (DUVC, GDLC, DNV)
Aquestes declaracions l’únic que pretenen és escalfar el partit.
No m’agrada com s’està escalfant l’ambient.
escalfar (la) banqueta Ser suplent en un partit.
És un luxe que un jugador com aquest estigui escalfant (la) banqueta.
escalfar la cadira Passar el temps sense fer res. (GDLC i DSFF: escalfar cadires; DNV: calfar la cadira)
N’hi han que vénen a treballar i n’hi han que vénen a escalfar la cadira.
escalfar el cap (o la *closca) Inflar el cap. (DSFF: escalfar-li el cap (a algú); DNV: calfar el cap)
No hi vull parlar perquè m’escalfa el cap de mala manera.
escalfar motors Preparar-se. (DCCN, GD62, DSFF)
Anem escalfant motors de cara al nou curs.

escandalera
f. Escàndol. (DCVB)
Quina escandalera que estan fotent els veïns!

escaqueig
m. Acció i efecte *d’escaquejar-se. (DNV)

escaquejar-se
v. pron. Evitar una obligació o una situació compromesa (DCCN, GD62, DNV)
Quan li toquen la butxaca sempre s’escaqueja.

esclar
adv. [pot ser diferent de és clar, que equival a ‘queda clar’] Naturalment. (ésAdir)
És clar o no això? Esclar que sí.

esconyar
v. tr. i pron. Fer malbé, espatllar. (DCCN, DUVC, GD62, GDLC, DNV i, en part, DCVB)
Si tractes així el telèfon, l’esconyaràs!
Se’ns ha esconyat el cotxe i hem hagut de venir amb tren.

escorreguda
f. Acció i efecte d’escórrer o escórrer-se. (DCVB en part, DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Hauríem de fer una escorreguda a la roba abans de penjar-la.
El millor és quan tu i la teva parella arribeu a l’escorreguda al mateix temps.

escorta
m. i f. En bàsquet, jugador que ajuda el base i pot fer d’aler. (GDLC, ésAdir, DNV)

escrit
el que no està (o estava) escrit Moltíssim, moltíssimes coses, de tot.
Per tirar endavant l’empresa treballa el que no està escrit.
Li van fer una inspecció i li van remenar el que no estava escrit.
Per evitar que pugi al poder faran el que no està escrit.
està (o estava) escrit Es diu quan alguna cosa es percep com si fos disposada pel destí. (DSFF)
Tard o d’hora l’havien de fotre al carrer; estava escrit.
posar (una cosa) per escrit Escriure-la. (DCVB, GD62)
M’agradaria posar per escrit totes les històries que explicava la iaia.

escuma
com l’escuma Vg. espuma.

esmorzar
v. tr. Menjar per esmorzar. (ésAdir, DNV; DIEC2: verb intransitiu)
El cap de setmana esmorzo galetes i un got de llet.

esnif
interj. Onomatopeia del plor. (GD62 en part)
Ara estic trist perquè s’ha acabat la sèrie. Esnif!

esnifada
f. Acció i efecte *d’esnifar. (GD62, GDLC, DNV)
No pot actuar sense una esnifada.

esnifar
v. tr. i intr. Aspirar algun tipus de droga pel nas. (DUVC i, en part, DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Si tens pasta pots triar què esnifes; si no, sempre tindràs la cola.
Li han hagut d’implantar un envà nasal artificial de tant esnifar.

espaial
adj. Espacial. (DCCN, GD62, ésAdir)
Un transbordador espaial.

espam
m. Correu brossa. (GDLC i ésAdir: spam)
La majoria de correus que rebo són espam.

espasa (o primera espasa)
f. Figura, personatge de primera línia. (DSFF: ser una espasa, ser un primera espasa; DNV: ser un primer espasa)
T’oferim una festa amb tres espases a la cabina.
És un primera espasa del periodisme.

espatarrar-se
v. pron. Eixancarrar-se, separar les cames. (DNV i, en part, DCVB)
M’agradaria ser flexible com aquestes gimnastes que s’espatarren.

espatarrat, -ada
adj. Eixancarrat, obert de cames. (DNV)
Quan penses en la Sharon Stone, és inevitable imaginar-te-la espatarrada com a “Instint bàsic”.

espatxurrar
v. tr. i pron. Espatllar, fer malbé.
Feia servir tant la moto que amb un any la va espatxurrar.
Se m’ha espatxurrat el mòbil.

espatxurrat, -ada
adj. Espatllat, fet malbé.
Una figura de fang amb el nas espatxurrat.

esperpent
m. Persona o cosa ridícula, grotesca. (DCCN, GDLC, ésAdir, DNV)

espeternegar
v. intr. Espetarregar, crepitar, produir (la llenya, el carbó, etc.) una sèrie de petits sorolls secs en cremar. (DCVB)

espíning
m. Activitat practicada amb bicicleta estàtica. (ésAdir: spinning)

espinyar-se
v. pron. Fotre’s un *pinyo.
El van parar per fer un control d’alcoholèmia i es va espinyar contra el cotxe patrulla.

espiral
m. Successió creixent d’esdeveniments. (GD62, ésAdir, DNV)
Creix l’espiral de violència al Pròxim Orient.

espitat, -ada
adj. Excitat, esverat.
Des que va tenir la criatura va espitada per tot arreu.

espitós, -osa
adj. *Espitat. (DNV en part)
Últimament et noto molt espitós; que no suques o què et passa?

esprint
m. Esforç final que es fa per aconseguir alguna cosa. (DNV)
Falta una setmana per lliurar el projecte; haurem de fer un esprint.
Encarem l’esprint final de la campanya.

esprintada
f. *Esprint.
El guanyador de l’etapa s’ha decidit en l’esprintada final.
Va, fem una esprintada per arribar a Nadal amb la feina feta!

espuma
com l’espuma Ràpidament.
Aquests rumors es propaguen com l’espuma per la xarxa.
La teva popularitat creix com l’espuma.
Aquest disc ha triomfat com l’espuma.

esquena
a l’esquena (d’algú) En absència seva, sense que ho sàpiga, d’amagat. (GD62 en part, ésAdir indirectament)
Van tramar un complot a la seva esquena.
Tot això ho fa a l’esquena de la seva dona.
per l’esquena loc. adv. A traïció.
Això no m’ho esperava de tu. I menys que m’ho fessis per l’esquena!
tenir un os a l’esquena Tenir un os a la panxa, ser gandul. (GD62, DSFF, GDLC)
No és que no en sàpiga més; el que passa és que té un os a l’esquena.
viure amb l’esquena dreta Viure sense treballar. (GD62, DSFF, GDLC, DNV)
Molts articulistes i tertulians viuen amb l’esquena dreta.
caure d’esquena Caure de cul, quedar molt sorprès o impressionat. (GD62, DSFF, GDLC)
Aquesta descoberta farà caure d’esquena a més d’un.
Té una col·lecció de cotxes d’Scalextric per caure d’esquena.

esquerranós, -osa
adj. Políticament inclinat a l’esquerra. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)

estacada
quedar(-se) a l’estacada Quedar abandonat, desemparat, en un perill o una dificultat. (DSFF: quedar a l’estacada; DIEC2, GD62, DSFF i GDLC: deixar a l’estacada)
L’empresa va tancar i jo, amb 50 anys, em vaig quedar a l’estacada.

estampida
f. Fugida impetuosa i descontrolada d’un grup de persones o animals. (ésAdir i, en part, GDLC i DNV)
L’estampida de gent que fugia de l’incendi ha provocat uns quants ferits.

estànding
m. [usat sobretot en l’expressió d’alt estànding] De categoria, de nivell. (ésAdir)
Un pis, un negoci, un executiu d’alt estànding.

estar
estar amb (algú o el que diu algú) Fer-li costat. (ésAdir)
Prenguis la decisió que prenguis, estaré amb tu.
La teva proposta no la veig clara; jo estic més aviat amb el que diu la Carla.

estela
f. Deixant, rastre. (ésAdir i, en part, DCVB, DCCN i DNV)
L’estela d’una barca, d’un avió, d’un cometa.
Aquest disc segueix l’estela dels dos anteriors del grup.

estilisme
m. Professió que s’ocupa d’assessorar en l’estil i la imatge externa de les persones. (ésAdir, DNV)

estilista
m. i f. 1. Perruquer que fa pentinats personalitzats d’acord amb les característiques de cada persona.
2. Professional de *l’estilisme. (GD62, ésAdir i DNV)

estirar-se
v. pron. 1. Créixer molt ràpidament. (DCVB, DUVC, GD62, GDLC, DNV)
Com s’ha estirat aquest nen!
2. Ser generós.
Espero que els Reis s’estirin una mica i em portin tot el que he demanat.
L’ajuntament no s’ha estirat gaire amb el concert de la festa major.

estratosfèric, -a
adj. 1. Relatiu o pertanyent a l’estratosfera. (GDLC, DNV)
Quan no saben de què parlar, et treuen el canvi climàtic i l’ozó estratosfèric.
2. Impressionant, descomunal, *galàctic.
Un sou estratosfèric, una oferta estratosfèrica, un gol estratosfèric.

estrella
f. Persona que destaca per sobre dels altres. (GD62, DNV; DIEC2: aplicat només a actors o actrius)
És un equip ple d’estrelles.
Com que és l’estrella de la cadena, li donen l’horari de màxima audiència.

estressant
adj. Que provoca estrès. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Quina feina més estressant!

estripada
f. Crítica virulenta.
Un humor que pot anar des de l’estripada més crua fins a la ironia més subtil.

estripar
v. intr. [si porta complement, va introduït per de o contra] Criticar virulentament algú o alguna cosa. (DUVC en part)
En aquest programa l’únic que fan és estripar i estripar.
No m’agrada estripar dels meus superiors, però arriba un punt que dius prou!
Aquests sempre estan estripant contra el Barça i contra Catalunya.

estripat, -ada
adj. Desmanegat, extrem, sense contenció. (ésAdir)
Fan servir un llenguatge molt estripat.

estríper
m. i f. Persona que es dedica a fer *estriptis.
Un estríper, una estríper.

estriptis
m. Striptease.

estupendo
adj. Estupend.
Avui estàs estupendo.

esveramenta
f. Esverament.
Ostres, quina esveramenta que porten els nens avui!

ETT
sigla f. Empresa de treball temporal.
M’he passat mitja vida treballant per ETTs. Ja era hora que trobés una feina fixa!

ex
m. i f. [pot fer el plural invariable ex o bé exs] Exparella. (DCCN, GD62, GDLC; ésAdir i DNV: invariable en nombre)
He quedat amb la meva ex.

excitamenta
f. Excitament.

exclusiva
f. Primícia, notícia que un mitjà dóna abans que els altres o de la qual es reserva els drets de la seva difusió. (GD62 i, en part, DNV)

excusa
excusa barata Excusa de mal pagador.
Si no em vols pagar m’ho dius, però no em vinguis amb excuses barates!
excusa de mal pagador [generalment en plural] Excusa sense fonament a la qual es recorre per defugir una cosa. (DCVB, GD62, DSFF i DNV: excuses de mal pagador)
Això de la crisi és una excusa de mal pagador.

exitós, -osa
adj. Reeixit. (ésAdir, DNV)
Un programa exitós, una manifestació exitosa.

expedient
cobrir l’expedient Fer una cosa per sortir del pas. (DCVB, DSFF, DNV)
No cal que et quedis fins al final de l’assemblea, però almenys treu el nas per cobrir l’expedient.
complir l’expedient Cobrir l’expedient.
obrir expedient Expedientar. (DNV)
Li han obert expedient per mala conducta.

expenses
a expenses de loc. prep. 1. A costa de. (DCCN, GD62, DSFF)
No podem imposar la rapidesa a expenses de la qualitat.
2. A càrrec de. (DSFF, DNV)
Amb vint-i-vuit anys encara viu a expenses dels seus pares.

èxtasi
m. Droga sintètica d’efectes al·lucinògens i afrodisíacs presentada en forma de pastilles. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)

extraïble
adj. Que es pot extreure. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Un disc dur extraïble, una bateria extraïble.

extranet
f. Xarxa informàtica d’una organització que, connectada a internet a través d’un servidor d’accés restringit, permet compartir informació amb usuaris externs de manera privada. (GD62, GDLC, Neoloteca, DNV)

extremadament
adv. Extremament. (DCVB, DCCN, GD62)
Un joc extremadament perillós.

extrovertit, -ida
adj. Extravertit.

 

%d bloggers like this: