Silencis del DIEC

Paraules, significats i expressions que no figuren en el diccionari acadèmic

F

fàcil
adv. Fàcilment, de manera fàcil.
Si el Barça juga fàcil guanyarà el partit.

factura
passar factura Una cosa, tenir conseqüències negatives per a algú. (GDLC)
Els excessos acaben passant factura.

faldilla
f. pl. Dones, especialment en referència a relacions amoroses o sexuals. (DSFF: de faldilles)
Ha dimitit per un embolic de faldilles.
Les faldilles són un dels seus punts dèbils.
anar amb (o portar) la faldilla arran de gespa Una dona, anar amb una faldilla molt curta i ajustada.

faltar
no faltaria més! Expressió que manifesta una disposició favorable a una cosa.
I tant que pots venir, no faltaria més!
L’estudi està fet, i evidentment cobrem per fer-lo; no faltaria més!
només faltaria (…)! 1. Expressió que rebutja alguna cosa inadmissible o que expressa el temor d’una contrarietat.
Ja només faltaria que no poguéssim expressar el que pensem!
Què et penses, que et faré la teva feina? Sí, home, només faltaria!
Només faltaria que ara es posés malalt i no pogués venir!
2. No faltaria més!
Això no ho posa en dubte ningú. Només faltaria!

fama
saltar a la fama Fer-se famós.
El grup no ha saltat a la fama fins al tercer disc.

fangar
m. Merder, lloc o situació difícil o perillosa. (DCVB, DNV)
El club s’ha fotut en un bon fangar amb aquesta decisió.

fangós, -osa
adj. Relliscós, ple de dificultats o inconvenients, que pot fer caure en algun error o discussió.
Si no voleu entrar en un terreny fangós, jo evitaria tocar aquest tema.

fantasma
m. i f. Pretensiós, fatxenda. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
És una mica fantasma: es pensa que ell sol ho pot arreglar tot.

fantasmada
f. Fet o dita pròpia d’un *fantasma. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
La proposta dels Jocs d’hivern a Barcelona va ser una fantasmada.

farciment
valer més el farciment que el gall Costar més les coses accessòries que no pas les principals. (GD62; DCVB: pujar més el farciment que el gall)
Hem de fer tants preparatius i tantes coses que ens acabarà costant més el farciment que el gall.

fardar
v. intr. Presumir, fer ostentació, vanagloriar-se. (DUVC, GD62, ésAdir)
Cobra molts calers i li agrada fardar.
Va per la vida fardant d’haver-se ficat al llit amb més de cent dones.

farlopa
f. Cocaïna. (DNV)

farmàcia
portar la farmàcia oberta [admet altres verbs com tenir, dur, anar amb, etc.] Portar la bragueta abaixada. (DSFF)
Noi, vigila, que portes la farmàcia oberta!

farol
m. 1. Catxa. (ésAdir, DNV)
Em pensava que anava de farol, i resulta que tenia pòquer!
2. Fanfarronada. (DCVB, ésAdir, DNV)
L’amenaça dels sindicats de fer vaga general és un farol.

farra
f. *Festa. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Qui no recorda les farres de la facultat?

farragós, -osa
adj. Feixuc, enrevessat. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
És un llibre una mica farragós.

farruc, -a
adj. Tossut o amb una actitud desafiant. (DCVB en part)
No aconseguiràs fer-la canviar d’opinió. És molt farruca!
Has d’acceptar les crítiques i aprendre a no posar-te tan farruc!

fatal
adv. Molt malament. (DNV i, en part, DCVB)
Aquest noi que han fitxat juga fatal.
El negoci em va fatal; em sembla que hauré de plegar.

fauna
f. Conjunt de persones, especialment si són peculiars o tenen característiques o comportaments particulars. (DNV i, en part, DCVB)
Els informàtics són una fauna particular.
No veus tota la fauna que freqüenta aquest local? Amb la pinta ja paguen!

favor
fer un favor (a algú) Mantenir-hi una relació sexual.
Has vist quin tiarro? Aquest sí que està per fer-li un favor!

feeling
m. Bona sintonia, bon *rotllo, *química, connexió entre dues o més persones. (DNV)
Veig que entre tu i jo hi ha feeling.
Aquest grup té molt bon feeling amb el públic.
tenir feeling Es diu d’allò que és agradable, que té atractiu, que connecta amb les persones.
Si no tens feeling no triomfaràs.
Aquesta cançó no té feeling.

feina
f. Lloc habitual de treball. (DCCN, GD62, DNV i, en part, DCVB)
Si no em trobes a la feina, seré a casa.

feliçoi, -a
adj. Tranquil, despreocupat, que totes li ponen.
Una cosa és ser feliç, i una altra ser feliçoi!

felip
can felip Vàter, lavabo, can *roca. (DCVB: anar a can Felip; DSFF: can Felip)
En Carles ara ve, que és a can felip.

fel·lar
v. tr. Fer una fel·lació.
La incitació del Nel li sona tan suggeridora com si li demanés de fel·lar-lo ficada en una faixa ortopèdica. (Marta Rojals, L’altra, 2014)

fer
fent i desfent aprèn l’aprenent (o fent i desfent es fa l’aprenent) Expressió amb la qual s’indica que el coneixement o l’experiència s’adquireixen fent moltes proves i practicant molt. (DCVB: fent i desfent es fa l’aprenent)
fer-ho Mantenir relacions sexuals. (DUVC, DSFF, DNV i, en part, DCVB)
Es van estar tot l’embaràs sense fer-ho perquè ella es trobava molt malament.
fer-se v. pron. Driblar.
És el millor jugador del món i es fa els contraris amb una facilitat insultant.

fer-s’ho (amb algú)
Mantenir-hi relacions sexuals. (DUVC)
M’agradaria fer-m’ho amb dues noies alhora.

ferro
treure ferro (a alguna cosa) Treure-hi importància. (ésAdir)
El secretari ha volgut treure ferro a les declaracions del president.

festa
f. Marxa, diversió nocturna en una discoteca, un pis, un pub, etc., en què sobretot es balla, es beu i es lliga. (DNV en part)
Si us agrada la festa, aquest cap de setmana en teniu molta i variada.
Quan acabi els exàmens sortiré de festa fins que no pugui més.
no estar per (gaires) festes No estar de (gaire) bon humor.
No li diguis res, que avui no està per festes!

fet i deixat estar (o feta i deixada estar)
loc. adj. 1. Fet de qualsevol manera, mal acabat. (DCVB, DSFF)
Aquest local que heu llogat per fer l’exposició és una mica fet i deixat estar, no?
2. Aplicat a una persona, despreocupat, tranquil, fresc, que no s’immuta.
Ui, millor que ho organitzis tu, perquè la Mercè és una mica feta i deixada estar.

fetus
m. Persona molt lletja. (DNV)
Quin fetus, el nano aquest amb acné!

fi, fina
anar fi Funcionar bé, amb lleugeresa, una cosa. (GD62, GDLC i, en part, DCVB)
Va molt fina, aquesta moto. Es nota que és nova!
estar fi 1. Estar bé, trobar-se bé. (DCVB, GD62, GDLC)
Aquests dies no estic gaire fina; em sembla que em quedaré a casa a fer bondat.
2. Estar encertat o bé enginyós, agut.
Avui està fi: ha contestat bé totes les preguntes del concurs.
Com les deixa anar, la teva mare! Està fina, la dona!

fibra
tocar la fibra (sensible) Commoure, emocionar. (DSFF i DNV: tocar la fibra sensible)
Si li treus aquest tema segur que li toques la fibra.

fibrar
v. tr. i pron. *Muscular. (DNV)
Al començament de la temporada els jugadors han de fibrar bé tot el cos.
Amb tant d’entrenar-me per la marató, m’estic fibrant com un campió.

fibrat, -ada
adj. Musculat.
És la tia més fibrada que he vist mai.

ficar-se amb (algú)
*Posar-se amb algú, criticar-lo, insultar-lo, molestar-lo. (GDLC)
No et fiquis més amb ella, que no t’ha fet res.

fideuà
f. [fa el plural fideuàs] Fideuada. (ésAdir i DNV, amb plural fideuaes)
Pots triar entre paella o fideuà.

figura
m. Geni, personalitat.
És un figura: amb divuit anys ja havia publicat una novel·la i un recull de poesia.

fil
aguantar-se per un fil 1. Tenir poca estabilitat, poca seguretat. (GDLC, DSFF)
Vigila amb el marc de la porta, que s’aguanta per un fil.
2. Estar en perill imminent. (DCVB)
En aquests moments l’economia del país s’aguanta per un fil.
penjar d’un fil 1. Estar en perill imminent. (DSFF)
Després d’aquest error, el seu càrrec penja d’un fil.
2. Dependre d’un factor ínfim. (GD62, DSFF)
Que puguem salvar el document o no, en aquests moments penja d’un fil: hem d’esperar a veure què hi diuen els informàtics.

fila índia
f. Fila en línia, amb una persona darrere l’altra. (DIEC2, GD62, GDLC, DSFF, DNV: en fila índia)
Ara haureu de fer una fila índia.

filet
fotre’s el filet (o el bistec) *Morrejar-se amb llengua.

film
m. Plàstic transparent utilitzat per tapar i conservar aliments.
Embolica el fuet amb film i posa’l a la nevera.

filó
m. 1. Mina, persona o cosa de la qual s’obté molt profit. (GDLC)
Aquesta noia és un filó: aconsegueix uns clients excepcionals.
2. *Tirada, *ganxo.
Aquest aprofita el filó mediàtic per anar publicant llibres.

final feliç
Es diu sobretot de les pràctiques de massatge que acaben amb masturbació o relació sexual.
Un massatge amb final feliç.

finals
a (o cap a, de, des de, fins a…) finals de loc. prep. [amb valor temporal] A (o cap a, de, des de, fins a…) les acaballes de. (DSFF: a finals de; usat al DIEC2 en alguna definició)
El partit de tornada es juga a finals de mes.
Tens temps d’apuntar-t’hi fins a finals de setmana.

finura
f. Finor. (DCVB, DCCN)
Noi, quina finura que gastes per dir les coses!

fireta
f. S’aplica a coses de mala qualitat, de poc valor, inconsistents.
Aquest mòbil que has comprat és fireta pura.
de fireta loc. adj. De mala qualitat, de poc valor, inconsistent. (DCCN, GD62)
De vegades penso que som un país de fireta.

físio
f. Fisioteràpia.
Quan et treguin el guix, et tocarà fer unes quantes sessions de físio.
m. i f. Fisioterapeuta. (ésAdir)
Avui el físio està sol i no dóna l’abast, amb tanta gent.

fitipaldi
m. i f. Persona que condueix agressivament o que supera excessivament la velocitat permesa.
Han enganxat un fitipaldi a 240 per hora.

fitness
m. Modalitat de gimnàstica per mantenir-se en forma. (GDLC, ésAdir, DNV; Neoloteca: fitnes)

fitxa
moure fitxa Actuar, fer un pas en un context estratègic en què és necessari.
El club li ha fet una oferta, i ara és el jugador qui ha de moure fitxa.
El partit no mourà fitxa fins passades les eleccions.

fitxar
v. tr. Contractar. (DNV)
A la ràdio hem fitxat un nou locutor.
intr. 1. Entrar a formar part d’una empresa. (DUVC, DNV)
Ha fitxat per una multinacional estrangera.
2. Enregistrar el moment d’entrada i sortida d’una feina. (DUVC, GD62, GDLC, DNV)
Avui he fitxat a les nou en punt.
tenir fitxat, -ada Tenir clissat, apamat. (DCCN, DUVC, GD62, DNV)
Ja el tenim fitxat, aquest!

fix
m. Aparell o número de telèfon fix.
Truques des d’un mòbil o des d’un fix?

flabiol
anar al darrere (d’algú o d’alguna cosa) amb un flabiol sonant Perseguir-ho inútilment. (en part, DCVB, GD62, DSFF, GDLC)
L’estat del benestar? Ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant!

flaix
m. 1. Idea, visió, record, etc., sobtats.
He tingut un flaix. Espereu-vos un moment i us ho explico.
Ara m’ha vingut un flaix de quan era petit.
2. Enamorament sobtat.
El primer cop que ens vam veure va haver-hi un flaix entre nosaltres.
Quan la vaig veure vaig sentir un flaix.

flaixbac
m. Salt enrere en el temps en una narració. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir i DNV: flashback)
La pel·lícula comença amb un flaixbac de la infantesa del protagonista.

flam
estar com un flam (o fet un flam) Estar molt nerviós. (DSFF: fet un flam)
El dia que li vaig demanar per sortir estava com un flam.

flapa
f. Cap, cervell.
Se li va girar la flapa i va començar a insultar tothom.
anada de la flapa Vg. anada de l’olla.
anar-se’n (de) la flapa Vg. anar-se’n (de) l’olla.
ni flapa Ni idea.
No en tinc ni flapa, d’això que dius.

flasca!
interj. Denota diferents situacions, com ara un cop físic o moral, o una cosa que passa de cop. (ésAdir)
Va agafar un pastís i flasca!, li va tirar a la cara!
Cada vegada que es presentava a l’examen de conduir, flasca!, clatellada que s’enduia!
Tampoc no et pensis que ha caigut un metre de neu, així, flasca!

flato
m. Flat. (DCVB, DNV)
Si corres tant, t’agafarà flato!

flauta
f. Entrepà llarg i prim. (GD62)
Avui per esmorzar he portat una flauta de pernil i formatge.
sonar la flauta Indica un cop de sort o que un encert és casual.
A veure si aquest any sona la flauta i pessiguem alguna cosa de la loteria.
Es va presentar a teòrica sense estudiar i li va sonar la flauta.

fletxat, -ada
adj. Molt ràpid, disparat.
Avui he de sortir fletxada.
L’equip va fletxat cap a la victòria.

flexo
m. Llum, generalment de taula, amb braç flexible. (DCCN, GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)

flipada
f. Es diu d’una cosa que agrada molt. (GDLC, DNV)
Els camions americans són una flipada.
Quina flipada de joc!

flipant
adj. Que fa *flipar.
Gasta una tranquil·litat flipant.

flipar
v. intr. 1. Desvariejar, delirar, somiar. (GDLC, ésAdir)
Tu flipes o què? Ets conscient del que acabes de dir?
2. Estar (o quedar) entusiasmat, agradar molt una cosa. (GDLC, ésAdir, DNV)
El públic va flipar amb el joc tan vertical de l’equip.
Els jocs de rol em flipen.
3. Quedar sorprès, perplex.
Flipo molt amb les declaracions d’aquest home; cada vegada que obre la boca, la caga!
…que flipes! Es diu d’una cosa fora del que és habitual, que sorprèn.
Fa un fred que flipes!
M’han clavat una multa que flipes!

flipat, -ada
adj. i m. i f. Que pensa o es comporta d’una manera extravagant.
Jo vull fer tractes amb algú realista, no amb persones flipades!
Ara diu que se’n vol anar a córrer pel desert. És un flipat!

flor
néixer amb la flor al cul Tenir molta sort. (GDLC, DSFF)
Aquest no va néixer amb la flor al cul; aquest hi va néixer amb un ram sencer!
no tenir ni flors (d’alguna cosa) No tenir-ne ni idea, ni *folla.
No en tinc ni flors d’això que dius.
tenir la flor al cul (o una flor al cul) Es diu d’algú a qui li surt bé tot el que fa.
Avui tenia la flor al cul: triple que provava, triple que anotava.
una flor no fa estiu (ni dues primavera) Dita que expressa que un fet isolat no es pot prendre com a norma general. (DCVB; GDLC i DNV: una flor no fa estiu)

fluir
v. intr. Marxar, discórrer sense obstacles. (DNV i, en part, DUVC)
En aquella època els estius fluïen plàcidament.
El trànsit flueix amb tota normalitat.

fluït, -ïda
adj. Fluid.
Trànsit fluït, conversa fluïda.

fluix, -a
portar-la fluixa (alguna cosa, a algú) [amb pronom de datiu: me, te, li…] Ser-li indiferent, no importar-li, *bufar-l’hi, *pelar-l’hi, *suar-l’hi.
Me la porta bastant fluixa el que digui.
Diu que l’hi porta fluixa el nom que li posem.

fluixera
f. Fluixedat.
Quina fluixera que m’agafa quan penso en una anàlisi de sang!

flúor
m. Fluor.

fluorescent
m. Retolador fluorescent.
Agafa l’article i subratlla el més important amb un fluorescent.

flux
m. Fluix, vessament abundant i transitori d’un líquid. (GD62)
El flux menstrual, un flux de sang.
El flux d’aigua de la canonada rebentada no el van poder aturar fins al cap de quatre hores.

foc
foc nou Recomençament d’una cosa que anava malament. (DCVB, GD62, GDLC, DSFF: fer foc nou)
És una alternativa que molts veuen com una promesa de foc nou.
Aquí el que necessitem és fer foc nou!

folk
m. Estil musical caracteritzat per una base de música tradicional i l’ús d’instruments acústics, que sovint porta una càrrega de protesta. (DCCN, GD62, Neoloteca, ésAdir, DNV)
adj. Relatiu o pertanyent al folk. (DCCN, GD62)
Un grup folk, una cantant folk.

folla
mala folla f. Mala *llet, mala bava. (DSFF)
Aquest comentari anava amb molt mala folla.
no tenir ni folla (d’alguna cosa) No tenir-ne ni idea, ni *flors. (DSFF)
Jo d’història de l’art no en tinc ni folla.

follada
f. 1. Acte de follar.
Una bona follada ho cura tot.
2. Fet de *follar-se (algú).
Hi ha hagut una follada general a l’examen de català.

follamenta
f. *Cardamenta, fet de follar.
Els joves s’inicien cada vegada més d’hora en la follamenta.

follamic, -iga
m. i f. Amic, amiga amb qui s’hi poden mantenir relacions sexuals, *cardamic.
Tots els follamics que he tingut han volgut anar més enllà, però jo tinc molt clar que no.

follar-se (algú)
v. pron. 1. Suspendre’l, passar-se’l per la *pedra. (DCCN, DUVC)
A l’examen final s’han follat la meitat de la gent.
2. Guanyar clarament (especialment en un joc o una competició). (DUVC)
Vam jugar contra uns tios que se’ns van follar vius!
La campanya del “Folla’t la dreta” de fa uns anys va aixecar polseguera.

3. Perjudicar, donar pel sac. (DCCN, GD62)
Se l’han follat per un tuit en què els criticava!

follat, -ada
adj. Molt ràpid.
En aquesta carretera els cotxes van folladíssims!
anar mal follat, -ada (o mal *cardat, -ada) Es diu d’algú que fa pagar la seva mala *llet als altres.
Noi, si vas mal follat, fes-ho pagar a un altre!

follòdrom
m. *Cardòdrom, *picador.
La Casita Blanca va ser un dels grans follòdroms de Barcelona del segle xx.

folre
folre polar m. Abric de teixit acrílic, gruixut i lleuger, que aïlla del fred i reté la calor. (GD62, GDLC, DNV)
ni pel folre loc. adv. De cap manera.
Aquesta proposta no tirarà endavant ni pel folre!
passar-se (una cosa) pel folre Menysprear-la, no tenir-la en compte, no fer-ne cas.
Aquesta nova llei me la passo pel folre.

fons
a fons perdut loc. adv. Aplicat a l’aportació de recursos econòmics, que es donen i no es recuperen. (DSFF)
El govern destinarà uns ajuts a fons perdut per les famílies afectades.
de fons loc. adj. 1. Aplicat a la música, que acompanya sense destorbar. (GD62, GDLC)
El fil musical de fons que tenen al dentista m’ajuda a tranquil·litzar-me una mica.
2. Aplicat a uns sons (soroll, veus, música, crits, etc.), que se superposen, sovint molestament, al que diu algú altre.
Durant tota la transmissió del partit no es van deixar de sentir unes trompetes de fons.
en el fons Ben mirat, considerant allò que és fonamental, malgrat les aparences. (DCVB, DCCN, GD62, DSFF, GDLC, DNV)
En el fons és bona persona.
tocar fons Es diu quan algú o alguna cosa ha arribat a una situació tan negativa que difícilment pot anar pitjor. (DSFF)
L’equip ha tocat fons.

fora
fer fora Fer sortir, expulsar. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DSFF, DNV)
agafar en fora de joc Agafar desprevingut, *descol·locat, o bé sense saber una cosa.
Les declaracions que ha fet ens han agafat en fora de joc.
Amb aquest tema m’agafes en fora de joc.

forat
m. Espai de temps per fer alguna cosa. (DSFF: fer un forat)
A veure si trobem un forat per reunir-nos.
L’únic dia que tinc un forat per anar al gimnàs és el dimecres.
La setmana que ve faig un forat i dinem un dia.
fer forat Una idea, unes paraules, calar entre la gent. (DSFF)
El missatge del club ja comença a fer forat entre la parròquia blaugrana.
passar (o anar) per l’altre forat Ennuegar-se. (DSFF: anar-li per l’altre forat)
Vigila amb els espinacs, que no et passin per l’altre forat.

forces
adj. Plural de força. (DCVB, DCCN, GD62, ésAdir)
Hem parlat de forces coses.

forestal
m. i f. Guarda forestal.
Si t’enganxen els forestals talant un arbre, et caurà un puro.

forma
de forma que loc. conj. De manera que. (GD62, GDLC, DSFF, DNV i, implícitament, DCVB)
Començarem una mica més tard, de forma que pugui venir tothom.
de totes formes loc. adv. De totes maneres.
Em sembla que ho he explicat prou bé. De totes formes, si no us ha quedat clar, entreu a la web i trobareu tota la informació detallada.

fórmula 1
f. [s’abreuja F1] Màxima categoria internacional de competició d’automòbils monoplaces. (DCCN, GD62; DNV: fórmula)

fornicar
v. intr. Copular. (DIEC2, DCVB, DUVC, GD62, GDLC, DNV: únicament fora del matrimoni)
Els seus estius consisteixen a dormir de dia i fornicar de nit.
Ja fa quinze anys que estan casats. Si forniquen dos cops per setmana ja fan prou.

forrar
v. tr. Folrar. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
pron. Enriquir-se molt de pressa. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Tota aquesta colla es van forrar a base d’especulacions.

forrat, -ada
adj. Que té molts diners, que ha aconseguit una fortuna.
Si hi perd diners és igual, perquè està forrat.

forro
m. *Folre. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)

fort, -a
anar fort 1. Actuar d’una manera atrevida, decidida, amb pretensions. (DSFF en part)
Si que vas fort apostant per un 5 a 0!
La colla va forta; ja han descarregat tres castells de nou!
Aquesta pel·lícula va molt forta, i segurament optarà a algun Oscar.
2. Un tap, un cargol, un engranatge, etc., anar dur. (DCVB)
Aquesta tapa va molt forta i no puc obrir la llauna. A veure si pots tu…
anar fort (en alguna matèria o d’alguna matèria) Saber-ne molt. (GD62, DSFF)
Va forta de llengua, però peix de matemàtiques.

fos, -a
adj. Molt cansat.
Després de la pallissa amb bici d’aquest matí, estic fos.

fotomaton
m. Cabina per fer-se fotos un mateix. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir)

fotoperiodisme
m. Periodisme que informa amb material fotogràfic. (GD62, GDLC, DNV)

fotoperiodista
m. i f. Periodista que informa amb material fotogràfic. (DNV)

francès
m. Fel·lació. (GD62, DNV)

frankfurt
m. 1. Salsitxa de Frankfurt. (DCCN, GD62, GDLC; DNV: frànkfurt)
2. Entrepà de salsitxa de Frankfurt. (GDLC; DNV: frànkfurt)
3. Local on se serveixen especialment frankfurts. (GDLC; DNV: frànkfurt)

frapant
adj. Impactant, impressionant, colpidor.
Un relat frapant.

frapar
v. tr. Impactar, impressionar, colpir. (ésAdir)
Aquella imatge em va frapar molt.
El reportatge del món virtual em va frapar.

frec a frec
m. Competició, pugna.
El frec a frec entre les dues cadenes per l’audiència.
Els dos jugadors han mantingut un frec a frec al llarg de tot el partit.

fred
ni fred ni calor Es diu per indicar indiferència. (GDLC; DCVB: no fer fred ni calor; GD62: no fer (ni) fred ni calor; DSFF: no fer fred ni calor; DNV: no fer ni fred ni calor)
–Com va anar la reunió? –Ni fred ni calor, em sembla que tot continuarà igual.
Les crítiques no li fan ni fred ni calor.

fregar
v. tr. 1. Passar gairebé tocant. (DUVC, GD62)
La pilota ha sortit a fora fregant el pal de la porteria.
L’avió ha passat fregant la torre de control.
2. Estar molt a prop d’un objectiu o d’una situació. (DUVC)
Fregar el ridícul, fregar la majoria absoluta, fregar els 100.000 habitants.
fregant el pal Vg. pal.

fregit, -ida
adj. [sobretot amb els verbs quedar-se i estar] 1. Molt adormit.
Si em prenc una pastilla d’aquestes em quedo fregit.
2. Desesperat, exasperat. (GD62, GDLC)
Estic fregida amb el soroll que fan els veïns. És insuportable!

fregona
f. *Motxo, pal de fregar. (DNV)
Abans de passar la fregona, és millor que escombris.

frenada
passar-se de frenada Vg. passar.

frenet
m. Fre de la llengua o fre del prepuci. (DCVB, DNV)

fresc, -a
adj. 1. Espontani, natural, sense artificis.
És un programa molt fresc i divertit.
2. Aplicat a una olor, suau, agradable.
Porta una colònia molt fresca.
3. Dit de qui es comporta egoistament, barrut. (GD62, DSFF, GDLC, DNV)
Aquests pares són uns frescos: deixen els nens amb els avis tot el cap de setmana i se’n van a voltar.
f. Dona promíscua, aprofitada. (GDLC en part; DSFF: ésser una fresca)
Es vesteix així perquè és una fresca i només li agrada provocar.

frescura
f. Barra, impassibilitat. (DCVB, DCCN, GD62)
Quina frescura que gasten les iaies al súper. Totes es volen colar!

fric
adj. i m. i f. *Friqui. (ésAdir implícitament)

fricada
f. Acció pròpia d’un *friqui.

friqui
adj. Estrafolari, extravagant, excèntric. (ésAdir, DNV)
El programa està ple de col·laboradors friquis.
Una pel·lícula molt friqui.
m. i f. Persona estrafolària, extravagant, excèntrica. (ésAdir, DNV)
Un concurs per a friquis.

frisbi
m. [de la marca comercial Frisbee®] Plat volador.

fritanga
f. Fregit, fregitel·la. (DNV)
Quin tuf de fritanga que desprèn el local!

frontal
adj. De cara. (DCCN, GD62, DNV)
L’oposició ha llançat un atac frontal.
m. Llanterna que se subjecta al front i deixa les mans lliures. (GD62)
Agafeu el frontal perquè haurem de caminar de nit.

frontalment
adv. De manera frontal. (DCVB, GD62)
Els dos vehicles han topat frontalment.

fruit sec
m. [generalment en plural] Fruit comestible sense polpa, que té closca i no conté gaire aigua, com ara les ametlles, avellanes, nous o pinyons. (DSFF en part)
Sempre que vaig d’excursió agafo quatre fruits secs.

fu!
interj. Expressa admiració, sorpresa, contrarietat, èmfasi per alguna cosa. (ésAdir)
Fu!, no saps pas com m’ha costat!
Fu!, de què li ha vingut que no l’atropellen!
Fu!, quin gol que ens acaben de fer!
ni fu ni fa Ni *fred ni calor.
Els meus treballs, estimat amic, no fan ni fu ni fa als pagesos. (Josep Pla, Les hores, 1953)

fuà!
interj. *Fu!

fugar-se
v. pron. Fugir, escapar-se. (DCCN, DUVC, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
S’ha intentat fugar no sé quantes vegades, i sempre l’han enxampat.

fugat, -ada
adj. i m. i f. Fugitiu. (DCCN, GD62 i DNV: com a adjectiu)
El balanç del motí són una dotzena de ferits i tres reclusos fugats.
L’han confós amb un fugat i l’han detingut.

fulano, fulana
m. i f. 1. Subjecte, individu, paio. (DCVB, DCCN, ésAdir)
Aquelles terres eren propietat d’un fulano bastant particular.
2. [sovint reforçat amb de tal] Persona de qui no se sap o no es vol dir el nom. (DCVB)
“Hola, sóc Fulano de Tal i m’agradaria conèixer algú per a una relació d’amistat.”
3. Amant. (DCVB, DCCN, ésAdir)
Ha quedat amb el seu fulano.
L’han enganxat amb la fulana.
f. Prostituta.
És una zona on cada nit s’apleguen moltes fulanes.

fulletó
m. Prospecte informatiu o publicitari de petites dimensions.
Han editat un fulletó que ho explica amb detall.

fulminar
v. tr. 1. Deixar aclaparat (generalment amb una mirada aïrada, però també amb unes paraules rotundes o una acció contundent). (DUVC i, en part, GD62, GDLC i DNV)
Estava fent una mica de merder, i em va fulminar amb la mirada.
Amb una sola frase ens ha fulminat a tots.
L’equip va fulminar el rival a base de triples.
2. Destruir, eliminar de manera sobtada.
Aquestes declaracions han fulminat el bon ambient que hi havia fins ara.
No sé quin botó he tocat, que he fulminat tots els contactes del mòbil.
3. Una malaltia, causar una mort sobtada.
Un càncer el va fulminar en tres mesos.
4. Matar amb una arma, abatre. (DUVC)
El segrestador va oposar resistència i la policia el va fulminar.
5. Destituir.
Després de cinc derrotes seguides, han fulminat l’entrenador.
pron. Consumir.
Ja ens hem fulminat un altre cap de setmana.

fulminat, -ada
adj. Com tocat per un llamp, desplomat. (DCCN, GD62)
A mig partit es va trobar malament i va caure fulminat.

fum
m. Es diu de les coses vanes, inconsistents, que només tenen aparença. (DCVB)
Totes aquests projectes són fum, perquè a l’hora de la veritat no hi haurà finançament.
Nano, madura una mica, que tens el cap ple de fum!
sortir fum del cap (a algú) Es diu d’algú que està fatigat mentalment. (GD62, DSFF)
Paro una mica, perquè em comença a sortir fum del cap!
Noia, si no descanses una mica et sortirà fum del cap!
treure fum 1. Estar molt enfadat.
Millor que no li diguis res, que avui treu fum.
2. Estar molt emocionant, molt interessant, molt igualat.
La lliga treu fum.
3. Ser molt conflictiu, insostenible.
El tema de l’habitatge treu fum.
4. Tenir molta activitat, gairebé fins al punt de saturar-se.
Si et passes el dia estudiant acabes traient fum.
Avui el fòrum treu fum.
vendre fum Explicar coses vanes, fer promeses que després no es podran complir.
T’hauries de dedicar a vendre fum, com fan els polítics!

fumat, -ada
adj. Sotmès a l’acció del fum. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DNV)
El menjar típic de Noruega és el salmó fumat.
adj. i m. i f. Que ha fumat algun porro, o que parla o actua com si ho hagués fet. (DNV: com a adjectiu)
Però què dius? Que vas fumada o què?
Ens vam trobar una colla de fumats que no paraven de riure.
f. Efecte d’haver fumat un porro.
Aquest porta una fumada que no s’hi veu!

fumet
m. Caldo de peix. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)

fumeta
m. i f. Fumador de porros. (DNV)

furgona
f. 1. Furgó.
Va arribar la furgona dels antidisturbis i tothom va arrencar a córrer.
2. Furgoneta. (DNV)
Per portar tot aquest material haurem de llogar una furgona.

fusta
tenir fusta Tenir talent o disposició per ser alguna cosa. (DSFF)
Segur que ho farà bé perquè té fusta de líder.

futbol
futbol 7 m. Modalitat de futbol practicada entre dos equips de set jugadors. (DNV: futbol-7)
futbol platja m. Modalitat de futbol practicada a la platja que enfronta dos equips de cinc jugadors.

futboler, -a
adj. i m. i f. Que li agrada molt el futbol. (GD62, GDLC, DNV)

futon
m. Matalàs d’origen japonès que s’estén a terra. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)

%d bloggers like this: