Silencis del DIEC

Paraules, significats i expressions que no figuren en el diccionari acadèmic

G

gaita
estar de mala gaita
Estar de mala llet. (DCVB, DCCN, GD62, DSFF, DNV)
tocar-se la gaita No fotre brot.
Com envejo la capacitat que tens de tocar-te la gaita!

gala
de gala
loc. adj. Aplicat a un equip esportiu, aquell que es presenta de titular per als grans partits.
Avui, per jugar contra l’Inter, l’equip presenta l’alineació de gala.

galàctic, -a
adj. [aplicat sobretot al món de l’esport] Impressionant, descomunal, *estratosfèric.
Un jugador, un equip, un traspàs galàctics.

gall
m. Cop de veu fals i agut produït parlant.
El presentador ha fet un gall enmig de l’explicació de la notícia.
A mig discurs li ha sortit un gall.

gallet
m. Gall, persona que domina o pretén dominar per damunt dels altres. (DCVB)
Aquest no aixeca un pam de terra però és el més gallet de tots!

gamba
f. Ficada de pota.
Quina gamba! Li vaig preguntar si estava embarassada i em va dir que no, que allò eren els seus quilos!
ficada de gamba f. Ficada de pota.
ficar (o fotre) la gamba Ficar la pota. (DSFF, DNV)
Ho sento, em sembla que acabo de ficar la gamba!

gana
ser un gana
En esports, es diu del jugador individualista, que no passa la pilota.
Amb aquest jugador no farem res de bo. És un gana.

ganes
deixar (algú) amb les ganes
Deixar-lo privat d’alguna cosa en el moment en què s’estava a punt de produir. (DSFF)
Em semblava que podia haver-hi alguna cosa entre ella i jo, però a l’hora de la veritat em va deixar amb les ganes.
quedar-se amb les ganes Veure’s privat d’alguna cosa en el moment en què s’estava a punt de produir. (DSFF)
Ens vam quedar amb les ganes de fer el cim.
Volia anar al concert, però ja no quedaven entrades i em vaig quedar amb les ganes.

ganso, -a
adj. Es diu d’alguna cosa que destaca per alguna qualitat o particularitat.
S’ha comprat unes ulleres molt ganses.
Treballo amb un PDF d’aquests gansos que triga a obrir-se.

pasta gansa f. Diners, generalment molts. (DSFF: costar una pasta gansa)
Això costa una pasta gansa!
Si guanyes el concurs t’emportes una pasta gansa.

ganxo
m. 1. Atractiu, al·licient. (DCVB, GDLC, DNV; GD62 i DSFF: tenir ganxo)
El ganxo d’aquesta pel·lícula són els actors.
Regalar un viatge segur que tindrà més ganxo que no pas regalar unes entrades.
2. En bàsquet, llançament fet arquejant el braç per damunt del cap. (GD62, GDLC, ésAdir, DNV)

ganya
f. Aspecte, pinta. (DIEC2: tenir mala ganya: Tenir una cara no gens agradosa)
No et pots presentar a una entrevista amb aquesta ganya!
Quina mala ganya que té aquest cafè!

garbo
m. 1. Gràcia en el moviment. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC)
Carai, quin garbo, aquests dos ballant!
2. Energia, decisió amb què es fa alguna cosa. (GDLC)
Amb aquest garbo que portem no aconseguirem fer res.
interj. Exclamació per demanar pressa a l’hora de fer una cosa.
Vinga, garbo! Que no tenim tot el dia per enllestir-ho!

gardela
f. 1. Cop molt fort, nata, *castanya.
Anava caminant endarrere, es va entrebancar i es va fotre una bona gardela.
2. Xut fort, *castanya, *cacau. (ésAdir)
En el segon gol li va clavar una gardela que el porter ni la va veure.
3. Masturbació.
Us han enxampat mai fent-vos una gardela?
fotre gardela Fotre *canya, fotre *castanya.
Vinga, fot-li gardela amb el que hagis de fer, que perdrem el tren!

garito
m. 1. Local, generalment de baixa categoria o de mala fama, antre.
Han obert un garito on totes les consumicions valen un euro!
El reportatge destaparà els garitos de prostitució de menors.
2. Espai, racó.
S’ha muntat el garito a casa, i ara pot treballar des d’allà.

garrafa
de garrafa
loc. adj. Aplicat a una beguda alcohòlica, de mala qualitat.
Un vi de garrafa, un whisky de garrafa.

garrafal
adj. Molt gros, desmesurat. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Un error garrafal, una falta garrafal.

garrapinyar
v. tr. Garapinyar. (DNV)

garrapinyat, -ada
adj. Garapinyat, dit de les llaminadures que s’han garrapinyat.
Qui vol tastar aquests pistatxos garrapinyats?
f. Ametlla garrapinyada.
He portat unes garrapinyades per picar.

gas
a tot gas
loc. adv. A tota velocitat, a tot *drap. (GD62, DSFF, GDLC, DNV)
Va pujar a la moto i va sortir a tot gas.
Fotia els altaveus a tot gas perquè ho sentissin tots els veïns.
donar (o fotre) gas 1. Accionar l’accelerador d’un vehicle. (GD62 i GDLC: donar gas)
Si no dónes més gas, calaràs el cotxe.
2. Accelerar.
Vinga, fot-li gas o, si no, no ho acabarem mai!
perdre gas Perdre *pistonada, *desinflar-se.
L’economia del país va perdent gas i no s’intueixen símptomes de millora.
L’obra comença amb molta intensitat, però després perd gas i acaba fent-se avorrida.

gastar-les
Procedir, actuar secament, amb mal geni. (DCCN, GD62, DNV i, en part, DSFF)
No li busqueu més les pessigolles, que ja sabeu com les gasta!
Si no voleu veure com les gasta, ja podeu retirar la demanda.

gavatxo, -a
adj. i m. i f. [despectivament] Francès. (GD62, DNV)

gel
trencar el gel
Fer acabar un silenci, una situació tensa, de distanciament. (DCVB, GD62)
Ja faig jo les presentacions, per trencar el gel.

gener
costa
(o pujada) de gener m. Període de dificultats econòmiques que sol haver-hi al mes de gener per les despeses fetes durant les festes de Nadal i Reis. (ésAdir)

genial
adv. Molt bé.
Aquest cap de setmana ens ho hem passat genial.

gent
do de gents
m. Gràcia especial amb què algú es guanya la simpatia i la confiança de la gent que tracta. (DCVB, GD62, GDLC)

giga
m. Gigabyte.
Aquest USB té una capacitat de dos gigues.

gincama
f. Gimcana.

gintònic
m. Ginebra amb tònica. (GD62, GDLC, ésAdir, DNV)

girar-se
v. pron. Una persona, *creuar-se, emprenyar-se, ofuscar-se, no voler entrar en raó, perdre el senderi.
Quan li van denegar el que demanava es va girar de mala manera.
girar-se-li el cervell (o el cap, l’olla, el coco…) *Girar-se.
Se li va girar el cervell i va començar a repartir cops de puny a tothom.

girat, ada
anar girat
Anar begut o drogat, anar del *revés.
No recordo gaires coses d’aquella nit perquè anava bastant girat.
estar girat Estar emprenyat, ofuscat.
Deixa’l, que fa dos dies que està girat.

glamurós, -a
adj. Que té glamur. (GDLC, ésAdir, DNV)

globus
m. Borratxera, *col·locada.
Vaig anar a una festa de comiat de solter i no et sabria dir qui va agafar el pitjor globus!

glu, glu, glu
interj. Expressa el fet d’empassar-se un líquid o bé que alguna cosa s’enfonsa.
Tenia tanta set que va agafar l’ampolla i glu, glu, glu, se la va beure tota de cop.
La barca es parteix per la meitat i glu, glu, glu…

glup (o glups)
interj. Expressa sorpresa, especialment quan es fica la pota o quan no es té una situació controlada. (DCCN i GD62: glup)
–Tu vas dir que tenies una solució per si passava això, oi? –Glups! Doncs no ben bé…

gogó
m. i f. Animador de discoteca. (ésAdir, DNV)
En aquesta discoteca hi han unes gogós d’infart!

gol
fer
(o marcar, colar) un gol (a algú) Enganyar-lo o aconseguir alguna cosa contra la seva voluntat aprofitant alguna distracció. (ésAdir: colar un gol; en part, DSFF i GDLC)
Amb el domini punt cat sí que li vam colar un bon gol a Espanya!
fer (o marcar, colar) un gol (a algú) per l’escaire Fer-li un gol.
Amb aquesta nova llei ens han marcat un gol per l’escaire.
gol average Vg. average.
gol olímpic m. En futbol, gol fet directament des d’un llançament de córner sense que la pilota toqui cap altre jugador. (DNV)

golejada
f. Gran quantitat de gols que un equip fa a un altre. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
El Vendrell ha aconseguit la golejada més àmplia de la temporada.
per golejada loc. adv. [generalment amb verbs com guanyar o perdre, o noms com victòria o derrota] 1. Per molt gols de diferència. (GD62 i, indirectament, GDLC)
Derrota per golejada del Chelsea contra el Liverpool.
2. Clarament.
Aquesta opció guanyarà per golejada perquè l’altra no la votarà ningú.

golfo, -a
adj. Aplicat a sessions d’espectacles, que comencen més enllà de les dotze de la nit. (DSFF en part)
Aquesta obra la fan en un horari una mica golfo.
Aquesta pel·lícula només la fan en la sessió golfa.
adj.
i m. i f. Pendó, *pendona.
El teu germà és un golfo que no fot ni brot.
Surt amb una tia una mica golfa. Ja veuràs com no duren ni quatre dies.
f. Prostituta.
Aquell paper de la Julia Roberts fent de golfa m’encanta.

gomet
m. Adhesiu petit de diferents colors i formes utilitzat en pedagogia infantil. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)

gomina
f. Fixador de cabells. (GDLC, DNV)

gominola
f. Llaminadura de goma.

gore
adj. De sang i fetge, amb moltes imatges o narracions sanguinàries. (GD62, ésAdir, DNV)
És una versió de Shakespeare una mica gore.

gorreig
m. Acció i efecte de gorrejar.
Hi ha gent que ha fet del gorreig una manera de viure.

gorrejada
f. *Gorreig.
A la festa vaig veure de tot: sant hilaris de whisky, gorrejada de cigarros, menjades de boca…

gorrejador, -a
adj. i m. i f. Que té tendència a gorrejar.
Jo, quan era adolescent, era un gorrejador professional.

gorro
m. Gorra, casquet. (DCVB, DCCN, ésAdir, DNV)
S’ha posat un gorro de Pare Noel.
Si no et vols mullar el cap quan et dutxis, posa’t el gorro.

gos
color de gos com fuig
Color indefinit, especialment marronós o brut. (GDLC i, en part, DCCN i GD62; DCVB: de color de gos quan fuig; DSFF: de color de gos com fuig; DNV: color de gos quan fuig)
El Segre mirat des d’un puig és color de gos com fuig. (La Trinca)
fer el gos Fer el gandul. (DSFF, DNV)
Hi ha gent que durant les vacances es dedica a fer el gos.
inflar el gos Donar proporcions exagerades al que es diu, tocar els nassos, fer merder. (DCVB, en part)
Donar tanta importància a un fet tan insignificant és inflar el gos.
Això no t’ho creus ni borratxo! Tu el que tens són ganes d’inflar el gos!

gòspel
m. Estil musical inspirat en himnes religiosos originari de les comunitats afroamericanes d’Estats Units. (Neoloteca, ésAdir; GDG2, GDLC i DNV: gospel)
Aquest divendres anirem a veure un concert de gòspel.
adj. Relatiu o pertanyent al gòspel.
Si anem a Harlem, anirem a veure una missa gòspel.

gosset
postura
(o posició) del gosset Postura sexual en què el qui és penetrat està de quatre *grapes.

gota
ni gota
loc. adv. Gens ni mica. (GD62)
D’aquest carallot, no te’n fiïs ni gota!
quedar-se (o deixar) amb la gota Quedar (o deixar) sorprès o desconcertat.
Va tenir una reacció que em va deixar amb la gota.

GPS
sigla m. 1. Sistema que permet localitzar un objecte per mitjà de la informació que envien els satèl·lits a un receptor. (GDLC, Neoloteca, ésAdir)
2. Aparell dotat amb aquest sistema.
El pròxim cotxe que em compri haurà de dur GPS.

gra
anar al gra
Atendre la part principal d’una qüestió, deixant de banda les secundàries. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DSFF, DNV)
Si m’has de dir alguna cosa, vés al gra, que no tinc gaire temps.

gràcia
estat de gràcia
m. [usat sobretot en la locució en estat de gràcia] Gran inspiració d’algú, moment en què travessa una ratxa molt positiva. (GD62)
És un director en estat de gràcia: pel·lícula que toca, pel·lícula que converteix en or.
L’estat de gràcia d’aquest jugador no es pot desaprofitar.

graciosa
f. Gasosa. (DCVB)

grafiar
v. tr. Representar gràficament. (DCVB, DNV)
Com hem de grafiar els números, amb xifres o amb lletres?

grafiter
m. i f. Persona que fa *grafitis. (ésAdir, DNV)

grafiti
m. Grafit, inscripció o dibuix fets en una paret o en altres superfícies. (ésAdir)

grapa
caure-hi de quatre grapes Caure-hi de quatre potes, caure de ple en un engany. (DSFF i, en part, DCVB)
Li van preparar una trampa i va caure-hi de quatre grapes.
de quatre grapes Amb les mans i els genolls a terra. (GDLC)

grec
m. Coit anal. (DNV)

gremi
ser del gremi Ser homosexual.

grilladura
f. Bogeria.
Aquesta gent han arribat a un punt de grilladura perillós.

grillat, -ada
adj. i m. i f. *Guillat, boig, sonat. (DCCN, GD62, DNV i, indirectament, ésAdir)

grindar
v. intr. i tr. Lliscar (amb bicicleta, patins, esquís…) per superfícies molt estretes, com ara baranes, tanques, cantons de taules, bancs, etc.
Quan va amb monopatí li agrada grindar (per) les baranes.

gripau
empassar-se un gripau
(o el gripau, dos gripaus, uns quants gripaus…) Fer o acceptar una cosa a contracor.
Quants gripaus ens haurem d’empassar per arribar a tenir una mica de dignitat com a país?

gruix
m. Gros, part principal, més nombrosa, d’un tot. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
A la costa és on ha caigut el gruix de les precipitacions.

grupi
m. i f. Fan, admirador i seguidor d’una persona famosa o d’un grup.

guà
m. Guant. (DCVB)
Em sembla que he perdut un guà.

guai
adj. Divertit, bonic, agradable, guapo. (DCCN, GD62)
És un tio molt guai.
Quina samarreta més guai!
adv. Magnífic, fantàstic, sensacional, collonut.
Avui és el teu aniversari? Guai! I a què convides?
anar de guais Fanfarronejar, anar de *sobrat. (DSFF)
No el suporto; sempre va de guais.

guanyar
no guanyar per (a) (alguna cosa) Indica que una cosa s’ha de comprar massa sovint o bé que es pateix alguna cosa també massa sovint. (DCVB: no guanyar per; GD62, GDLC: no guanyar per a; DSFF: no guanyar per a sabates)
A casa no guanyem per paper del vàter. De vegades sembla que ens el mengem!
Noi, últimament no guanyo per a disgustos!
tenir (totes) les de guanyar Tenir moltes probabilitats de guanyar. (DSFF)
Millor que no t’hi fiquis, perquè l’altre té totes les de guanyar.

guaperes
adj. i m. i f. Guapo, sobretot si en presumeix. (ésAdir)
Aquest va de guaperes per la vida.

guàrdia
abaixar la guàrdia Deixar d’estar atent o vigilant. (GD62)
No es pot abaixar la guàrdia amb la prevenció d’incendis.

guenyo, -a
ta tia la guenya! (o ta tia en bragues!) Expressió de rebuig o incredulitat pel que diu algú.

guerra
donar guerra 1. Molestar, no deixar viure. (DCVB, DSFF)
Quina guerra que dóna aquest nen!
2. No claudicar en una situació desfavorable, afrontar les contrarietats. (DSFF)
Els han tancat el diari, però encara donaran molta guerra!
La meva àvia té noranta anys, però encara dóna guerra!

guillat, -ada
adj. i m. i f. *Grillat, boig, sonat. (DCCN, GD62, GDLC, DNV i, en part, DCVB)
Han detingut dos guillats que volien incendiar un museu.
Estàs ben guillada, si pretens estudiar tot el temari en un cap de setmana.

guinda
f. *Cirereta, culminació d’alguna cosa. (DNV)
Els focs artificials van suposar la guinda d’una celebració molt especial.

guió
m. Exposició esquemàtica, generalment escrita, de les idees d’un tema, un discurs, una conferència, etc. (DCVB, GD62, GDLC, DNV)
Abans de fer una roda de premsa sempre prepara una mica de guió.

guionar
v. tr. Fer un guió (d’una pel·lícula, un programa de ràdio o televisió, etc.). (ésAdir)
Té molta experiència: ha guionat no sé quantes sèries i pel·lícules.

guiri
m. i f. Turista estranger. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)

gurmet
adj. inv. Propi d’un gurmet.
Una botiga gurmet, uns productes gurmet.

guru
m. i f. Persona a qui es considera mestre, guia, líder, referent en alguna qüestió. (ésAdir i, en part, DNV)
És un dels gurus del moviment antiglobalització.

gust
a gust loc. adv. 1. Còmodament, amb satisfacció. (GD62, DSFF i, indirectament, GDLC)
Estem molt a gust amb vosaltres.
Si no et sents a gust amb el teu cos és que no el cuides gaire.
Visc molt a gust en aquesta ciutat.
T’has quedat a gust amb aquest acudit!
2. Segons el gust i la voluntat d’algú. (DNV)
Això va a gust del consumidor.
Mai no plou a gust de tothom.
agafar (el) gust (a una cosa) Aficionar-s’hi.
Ja li començo a agafar el gustet, a la jornada intensiva.
anar (una cosa) a gustos Dependre del gust de cada persona. (DCVB, DSFF)
Hi ha qui s’estima més veure les pel·lícules en versió original, i hi ha qui prefereix veure-les doblades: això va a gustos.
donar gust Ser agradable, plaent.
Dóna gust veure menjar aquest nano!
donar-se el gust (de fer alguna cosa) Tenir el gust de fer-la.
A l’estiu m’agrada donar-me el gust de banyar-me a la platja de nit.
molt de gust [pot portar complement o prescindir-ne] Expressió utilitzada per saludar algú a qui s’acaba de conèixer. (DCCN, GD62, DSFF, GDLC)
Molt de gust de conèixer-la!
–Et presento els meus pares. –Molt de gust.
tant de gust Molt de *gust. (DSFF)
Tant de gust, senyor Galí!

%d bloggers like this: