Silencis del DIEC

Paraules, significats i expressions que no figuren en el diccionari acadèmic

L

la
la de… Indica una quantitat elevada d’alguna cosa.
La de llibres que té a casa seva!
No et pots imaginar la de merda que hi havia allà dins!

làmpara
f. Aparell que serveix per fer llum. (DCVB, DCCN, ésAdir, DNV)
Els nostres ulls s’adreçaren a la boira espessa de fum concentrada sota la claror d’una làmpara que il·luminava una interessant partida de cartes. (Ferran Torrent: Un negre amb un saxo, 1987)

lateral
m. i f. En futbol i altres esports d’equip, defensa que juga per una de les bandes del camp. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Tenim el millor lateral dret i el millor lateral esquerre del món.

led
m. [acrònim de light-emitting díode] Díode emissor de llum que suposa un estalvi d’energia respecte a la bombeta incandescent.
Actualment molts semàfors ja funcionen amb leds.
adj. Que funciona amb leds.
Tecnologia led, un televisor led.

legal
adj. Dit d’una persona honrada o bé que inspira o demostra confiança. (GD62 en part)
T’ho explicarà tot tal com ha passat perquè és una tia molt legal.
Aquest professor se’l veu molt legal.

lent, -a
adj. ser més lent que el cavall del dolent Ser molt lent.

licra
f. [de la marca comercial Lycra®] Teixit sintètic elàstic utilitzat en peces de roba esportiva, banyadors, etc. (ésAdir, DNV)

liderat
m. Lideratge. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Els dos equips lluiten pel liderat de la lliga.

light
adj. [pot ser invariable o fer el plural lights] Tou, suau, lleuger, desvirtuat. (en part, ésAdir i DNV)
A internet podeu aconseguir una versió light del joc.
L’oposició acusa el govern d’aplicar mesures light (o lights).

línia
en la línia (d’alguna cosa) loc. prep. En la tendència (d’alguna cosa), en la manera de fer.
Això està en la línia del que dèiem abans.
En Joan continua en la seva línia.
en línies generals loc. adv. En general, sense entrar en detalls.
En línies generals, l’actuació ha estat fluixa.
Hauries de descriure en línies generals els objectius de l’estudi.

litrona
f. Ampolla de cervesa d’un litre. (DNV)

llaga
posar el dit a la llaga Encertar-la plenament. (DSFF)
Quan va dir això va posar el dit a la llaga perquè el problema és exactament aquest.

llagrimal
adj. Lacrimal. (DCVB)
Glàndula llagrimal, conducte llagrimal.
m. 1. Conducte llagrimal.
Tinc el llagrimal obstruït.
2. Llagrimer, extrem de l’ull situat més a prop del nas. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Últimament em pica molt el llagrimal; potser hauré d’anar a l’oculista.

llançadora
f. [usat sovint en aposició] 1. Vehicle que transporta passatgers de manera contínua i regular entre dos punts. (ésAdir)
Els autobusos llançadora connecten les dues terminals de l’aeroport.
2. Plataforma de llançament, lloc des d’on algú es dóna a conèixer o es llança a la popularitat.
Aquesta discogràfica es vol convertir en una llançadora de qualitat.

llantiar-se
v. pron. Tacar-se, fer-se una llàntia.
S’ha llantiat la camisa neta.

llarg
de llarg loc. adv. De bon tros, amb diferència. (DSFF)
Aquest programa és, de llarg, el que té més audiència.

llauner, -a
m. i f. Persona que ven llaunes de beguda. (ésAdir)
Els Mossos han fet una operació contra els llauners de la Rambla de Barcelona.

llegenda urbana
f. Història inventada sobre algun fet sovint excèntric que circula de boca en boca com si fos real. (DSFF)
Circula una llegenda urbana que diu que si un lladre t’obliga a treure diners d’un caixer, has d’escriure el número secret del revés i això envia un avís a la policia.

llei
feta la llei, feta la trampa Expressió amb la qual s’indica que sempre hi ha alguna manera d’eludir les prescripcions legals. (DCVB, GDLC)
(la) llei de Murphy Es diu quan es produeix un fet advers, especialment si tenia poques possibilitats de succeir. (DSFF)
Si una torrada amb melmelada et cau a terra, sempre ho farà per la part sucada; és la llei de Murphy.
Tota la setmana esperant el partit, i quan estava a punt de començar se’n va anar la llum. Llei de Murphy!

lleig
m. Descortesia, indelicadesa, menyspreu. (DSFF i DNV: fer un lleig)
Això que ha fet de no voler atendre els mitjans és un lleig.
Si convides a tots els amics i a ell no, li fas un lleig.

llenya
fer llenya de l’arbre caigut Afegir menyspreu o mofa a una desgràcia, recrear-s’hi. (DCVB en part)
Prou pena té la família com perquè a sobre els mitjans facin llenya de l’arbre caigut.

llepafigues
f. [despectivament] Lesbiana. (GDLC)

llepar
v. intr. Sortir perjudicat d’alguna cosa, cagant-la, rebent, caient, perdent, etc.
Si t’agafa mania ja has llepat.
Vigila amb aquest document, que si el veu qui no l’ha de veure, lleparàs!
Baixant la pista negra vaig llepar.
En Joan ha llepat anant amb moto.
Aquest cap de setmana l’Espanyol ha llepat.
tr. *Fregar, passar gairebé tocant. (DNV)
L’helicòpter ha passat llepant l’arbre.
llepar càmera Sortir en primer pla en una filmació o un reportatge gràfic; ser el protagonista, buscar el protagonisme.
No sé com s’ho fa, però sempre està llepant càmera.
En aquest li encanta llepar càmera.

lleparada
f. Llepada.
Un petó de vaca és quan, en comptes de fer-te un petó, et fan una lleparada.

llepat, -ada
adj. i m. i f. Afortunat. (DNV)
Ostres, ho has encertat a la primera… Estàs llepat!
Aquesta nena és una llepada amb el dòmino: sempre guanya!

llesca
f. 1. [dit generalment en singular] Peu gros, en referència al número de calçat.
Quina llesca que tenen els jugadors de bàsquet!
2. Trompada.
Volia fer un salt amb la bici, però es va fotre una bona llesca!
ensenyar la llesca En futbol, fer una o més entrades dures amb els peus.
L’únic que ha fet el rival és ensenyar la llesca.

llest, -a
passar-se de llest Vg. passar.

llet
f. 1. Sort. (DCCN, GDLC i, en part, DSFF, DCVB i GD62; DIEC: tenir (mala) llet)
Últimament estàs d’una llet impressionant!
Hem perdut el tren. Mala llet!
2. Cop de puny, de peu, bufetada.
Quan s’emprenya, tot ho resol a llets.
3. Trompada. (DCCN, DNV)
S’ha fotut una llet baixant unes escales amb el patinet.
a tota llet loc. adv. 1. Molt de pressa. (DSFF)
Li agrada anar a tota llet amb el cotxe.
2. A tot volum.
Quan va amb cotxe, fot la música a tota llet.
cagant llets loc. adv. Molt de pressa.
Si no sortim cagant llets, no hi arribarem.
mala llet f. 1. Mala bava, mala intenció. (DCVB, GDLC, DSFF; DIEC, GD62 i DNV: tenir mala llet)
És un comentari fet amb molt mala llet.
2. Mal humor. (GD62, DSFF: estar de mala llet; DNV: de mala llet)
No li diguis res perquè està de mala llet.
Mira, noia, no tinc ganes d’aguantar la teva mala llet. O sigui que deixa’m tranquil·la!
Avui m’he llevat de molt mala llet.
ser la llet Ser extraordinari, d’allò que no hi ha.
Aquesta tia és la llet: té una facilitat per fer riure increïble.

lleterada
f. Semen ejaculat.
Imagina’t que poguessis fer-me un petó i rebre alhora la teva lleterada directament a la boca… Seria una mort dolcíssima, morir ofegada per una glopada enorme del teu semen… (Ofèlia Dracs, Deu pometes té el pomer, 1980)

lletra
a poc a poc i bona lletra loc. adv. Expressió que indica la lentitud necessària perquè una cosa surti bé. (GDLC, DSFF)
lletra menuda (o petita) f. Part d’un contracte, unes instruccions, etc., en què hi ha informació important que pot passar desapercebuda perquè està en un cos de lletra menor o camuflada d’alguna altra manera.
Mira’t bé la lletra menuda perquè no pot ser que et regalin un viatge per la cara, sense res a canvi.

llibre
de llibre loc. adj. Perfecte en la teoria, tal com diuen que ha de ser els llibres, de *manual.
A la segona part l’equip va fer un plantejament de llibre.
ser de llibre Ser evident, de sentit comú, que cau pel seu propi pes, de *calaix.
No es pot parlar enganxat al micro. Això és de llibre.

llimar
v. tr. Reduir, mitigar (diferències, desacords, desavinences…). (GDLC i, en part, DNV)
Les dues parts han fet una reunió per intentar llimar diferències.

lliri
anar amb el lliri a la mà Ser ingenu, passerell. (GD62, DSFF)
Anem amb el puto lliri a la mà i ens donaran pel sac!

llistat
m. Llista. (DCCN, DNV)
La revista ha elaborat un llistat amb els famosos més mal vestits.

llistó
m. Nivell difícil de superar. (GDLC i, en part, DNV)
Hem superat el llistó dels 10.000 admiradors.
deixar (o posar, tenir) el llistó (molt, bastant…) alt Deixar (o posar, tenir) alt el nivell en una prova, un procés, una acció… (GDLC, GD62, DSFF)
L’anterior equip de direcció va deixar el llistó molt alt, o sigui que ens haurem d’esforçar a fer les coses ben fetes.
deixar (o posar, tenir) el llistó (molt, bastant…) baix Deixar (o posar, tenir) baix el nivell en una prova, un procés, una acció… (GDLC, GD62)
M’estimo més aquest professor, que posa el llistó bastant baix per aprovar.

llit
m. Sovint es fa servir per referir-se al sexe.
Com a parella no funcionaríem, però al llit ens entenem molt bé.
A la pel·lícula hi ha un parell d’escenes de llit brutals.
anar-se’n al llit (amb algú) Mantenir-hi relacions sexuals. (GDLC, GD62, DSFF)
Amb quants tios te n’has anat al llit?
emportar-se (o endur-se) algú al llit Aconseguir mantenir-hi relacions sexuals. (GD62, DSFF)
Ens acabem de conèixer i ja tinc unes ganes boges d’endur-me-la al llit!
fer el llit Fer maquinacions contra algú per perjudicar-lo, generalment amb l’objectiu de fer-lo fora d’una feina o d’un càrrec.
Jo crec que els jugadors estan fent el llit a l’entrenador.

lliure
per lliure loc. adv. [sovint precedit del verb anar] Per compte propi, de manera independent. (ésAdir, DSFF; DNV: anar per lliure)
S’ha tret les oposicions per lliure.
És un artista que no es considera de cap escola, sinó que va per lliure.

llobarro
m. *Tio bo, generalment *fibrat.
Al gimnàs et trobes cada llobarro que Déu n’hi do!

lloca
riure com una lloca Una dona, riure d’una manera estrident.
La tieta Carme riu com una lloca i s’encomana de mala manera.

lloro
estar al lloro Estar atent, estar informat.
Torna-ho a repetir perquè no estava al lloro.
Aquest discjòquei està al lloro de les noves tendències.
fotre’s de lloros Caure. (DSFF)
Si no mires per on trepitges, et fotràs de lloros.

llufa
penjar (o posar) la llufa Atribuir falsament a algú fets reprovables o bé fer-lo objecte d’escarni donant-li mala fama o descrèdit. (GD62 i, en part, DSFF i DNV)
Li van penjar la llufa d’haver filtrat informació confidencial.
Ja està, ja m’han posat la llufa de catalanet.

llum
llum verd (o verda) m. (o f.) Autorització, llicència, *via lliure per fer alguna cosa. (GDLC: donar (o tenir) llum verd; DSFF: donar (o tenir) llum verd (o verda); ésAdir i DNV: llum verda)
Té llum verd, el projecte, o encara no?
Ja hi ha llum verda per engegar la recollida de firmes.
sortir a la llum Aparèixer, descobrir-se una cosa secreta, amagada. (GDLC, GD62, DSFF; DNV: eixir a la llum)
Ha sortit a la llum una col·lecció de fotografies inèdites de la Segona Guerra Mundial.
treure a la llum Fer aparèixer una cosa secreta, amagada. (GDLC, GD62, DSFF; DNV: traure a la llum)
El documental treu a la llum algunes de les actuacions més fosques del monarca.
veure la llum 1. Fer-se pública alguna cosa, difondre’s. (GD62, DSFF, DNV)
Aquesta setmana ha vist la llum una nova revista en català.
2. *Il·luminar-se, trobar una solució a un problema o descobrir una cosa ignorada, sovint transcendent.
Em vaig passar setmanes analitzant el problema i al final vaig veure la llum.
Quan va veure la llum va decidir anar-se’n a viure a la muntanya.
veure la llum al final del túnel Començar a veure la solució o la millora a una cosa que fa temps que no va com es voldria.

locutar
v. tr. Donar veu a un text, especialment en ràdio i televisió, o presentar una emissió. (ésAdir)
S’hauria de locutar aquesta notícia urgent que acaba d’arribar.
Passaré l’anunci perquè el locutin i ens el tornin ja muntat.
Avui no locutarà ell el partit, sinó un altre de l’equip.

logo
m. Logotip. (GDLC, GD62, ésAdir, DNV)
El logo de TV3 porta les quatre barres.

lot
m. o f. [de la marca comercial Lot®] Llanterna. (DCCN, GD62 i GDLC: únicament en femení)
No et descuidis el lot per fer el joc de nit.
fotre’s el lot Fotre’s *mà, fotre’s el *bacallà; morrejar-se i grapejar-se una parella.
Al parc sempre hi ha parelles fotent-se el lot.

loto
f. (o m.) Loteria. (DCVB: masculí; DCCN, GD62, DNV: femení; GDLC: femení o masculí; ésAdir: sense indicar gènere)
loto ràpid Loteria instantània. (GD62, GDLC)

Anuncis
%d bloggers like this: