M

mà
a mans (d’algú) loc. prep. 1. A conseqüència de la seva agressió. (ésAdir)
Ha mort a mans del seu company.
2. En poder de. (DCCN)
La fortuna de Stieg Larsson va passar a mans dels seus fills i la seva dona es va quedar sense res.
anar-se’n de les mans Descontrolar-se. (DSFF)
Calmem-nos, perquè avui el programa se’ns en està anant de les mans!
de la mà de loc. prep. A càrrec de, servit per, amb l’autoria de, guiat per. (en part, DCCN, GD62 i ésAdir)
Una mostra de cuina de la mà dels millors cuiners del món.
Hi haurà música de la mà dels millors artistes del moment.
Aprendrem a reflexionar de la mà dels grans pensadors del segle XX.
donar la mà Agafar per la mà. (DCVB)
Dóna’m la mà i respira fondo.
escapar-se de les mans 1. Descontrolar-se. (DSFF // GDLC i GD62: escapar-se de la mà)
Volia fer una broma divertida, però se li va escapar de les mans.
2. Quedar-se sense una cosa que ja es creia que s’havia aconseguit. (DSFF // GDLC: escapar-se de la mà)
L’equip tenia el partit controlat, però se li va escapar de les mans als últims cinc minuts.
fotre mà (a un lloc on hi han diners) Robar aquests diners.
Fotre mà a la caixa, a la guardiola, a la cartera.
L’han fet fora del bar on treballava per fotre mà al calaix.
fotre’s mà Tocar-se dues persones amb desig sexual.
Aquest parell sempre s’estan fotent mà.
mà dura f. Severitat, fermesa. (DSFF, DNV; GD62 i ésAdir: amb mà dura)
La policia actua amb mà dura contra els llauners.
N’hi ha que s’estimen més la mà dura que el diàleg.
mans lliures m. Accessori telefònic que permet conversar sense haver d’agafar l’auricular. (DSFF, ésAdir)
Es pot conduir i parlar pel mòbil fent servir el mans lliures.
posar-se les mans al cap Lamentar-se o indignar-se per un fet que causa sorpresa. (ésAdir, DNV)
Quan va veure l’error que havia comès, es va posar les mans al cap.
Tothom s’ha posat les mans al cap amb l’anunci de la retallada de sous.
prendre (o treure) de les mans Prendre dels dits, tenir molta sortida un producte. (DSFF)
Amb aquests preus ens ho prenen tot de les mans.

macarra
m. i f. 1. Macarró, proxeneta. (ésAdir, DNV)
A les novel·les negres hi surten bastants macarres.
2. Gamberro.
Està feta una macarra, la teva germana!
3. Persona que es comporta de manera agressiva, insolent, fatxenda.
El macarra aquest com a mínim treballa en una discoteca.
adj. Irreverent, políticament incorrecte.
Els discos d’Eminem són una mica macarres.
Li he comprat una samarreta macarra.

macarrònic, -a
adj. Atrotinat, agafat amb *pinces, fet de qualsevol manera.
Quan tenia 18 anys vaig fer un viatge per Europa amb una furgoneta macarrònica.
El títol del llibre potser és una mica macarrònic, però la història és bona.
Una coreografia macarrònica.

macro
f. En informàtica, conjunt d’instruccions que s’executen automàticament amb una sola ordre. (GD62, GDLC, DNV)

madridista
adj. Relatiu o pertanyent al Reial Madrid. (GDLC, GD62)
El conjunt madridista visita el Camp Nou a 8 punts del Barça.
m. i f. Seguidor del Reial Madrid. (GDLC, GD62)
Hi ha coses que no s’entenen, com ara un madridista independentista.

madriditis
f. Obsessió contra el Reial Madrid. (ésAdir)
Quan el Barça perd un partit ja ens entra la madriditis.

mai
m. Porro.
El cap de setmana fem uns mais per riure una mica.

making of
m. Reportatge audiovisual del rodatge d’una pel·lícula, una sèrie, un anunci, etc. (ésAdir)

mal
anar de mal en pitjor Anar cada vegada pitjor. (DCVB, DSFF, DNV)
La nostra relació va de mal en pitjor.
fer mal 1. Triomfar, *picar fort.
Aquesta cançó farà mal!
2. Sortir de copes, de marxa.
On aneu a fer mal aquesta nit?
mal d’altura m. Mal de muntanya. (GD62, GDLC, DSFF, DNV)
no es pot dir (o no pots dir) mal que no surti l’animal Expressió amb la qual s’indica sobretot que quan es parla –o sovint es malparla– d’algú que no hi és, apareix al cap d’un moment.
No estàveu parlant de la Mercè fa una estona? Doncs mira, no es pot dir mal que no surti l’animal. Ja la tenim aquí!

malabars
m. pl. Jocs malabars.
És un espectacle de pallassos i malabars.

malalt, -a
posar malalt (o fer posar malalt) Irritar. (DSFF: posar malalt)
Em posa malalta l’actitud de perdonavides d’aquesta gent.
posar-se malalt Excitar-se sexualment, sobretot quan no es pot aconseguir el que es voldria.
A l’estiu un es posa malalt veient com van vestides algunes guiris.
ser un malalt (d’alguna cosa) [sovint, amb el complement silenciat, es refereix al sexe] Ser un addicte.
Som uns malalts de la muntanya: cada cap de setmana sortim a fer un cim.
Aquest tio no pensa en res més que en culs i mamelles: és un malalt.

malcardat, -ada
adj. i m. i f. *Malfollat.

malfollat, -ada
adj. i m. i f. Malparit.
Et trobes cada malfollat per la vida que Déu n’hi do!

malinterpretar
v. tr. Interpretar malament. (DSFF, ésAdir, DNV)
Podríem fer moltes coses tu i jo junts… I no em malinterpretis!

malles
f. pl. Pantalons molt cenyits que se subjecten a la cintura amb una goma. (GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Si fas caminades llargues, unes malles t’aniran molt bé.

malxinat, -ada
adj. i m. i f. Malparit. (GDLC)
Tens unes idees molt malxinades.

mamada
f. Fel·lació. (ésAdir, DNV)

mamar-la
Fer una fel·lació. (ésAdir i, en part, GD62)
Per quant me la mamaries?

mamat, -ada
adj. 1. Borratxo. (DCVB, GD62, DNV)
Si vas mamat, no agafis el cotxe!
2. Molt fàcil, mastegat. (DNV)
La prova que em van fer estava mamada.

mambo
ser (o semblar) el rei del mambo Es diu d’algú que ho controla tot, que és el protagonista, que decideix què s’ha de fer, que totes li ponen, etc. (ésAdir, indirectament)
Aquest es pensa que per haver guanyat un premi és el rei del mambo.

mamella
xuclar (de) la mamella Beneficiar-se indegudament d’alguna cosa.
A aquest la política li importa una merda. El que vol és seguir xuclant de la mamella!
En aquesta feina n’hi ha pocs que penquen i molts que xuclen la mamella!

mami
f. En llenguatge infantil, mare.
Perquè serà un miracle, si no ens fulmina un llamp, ¿oi, mami? (Imma Monsó, Un home de paraula, 2006)

manada
f. Ramat, especialment d’animals salvatges. (GD62, ésAdir, DNV i, en part, DCVB i DCCN)
Una manada d’elefants, de lleons, de búfals.

mandanga
f. Punyeta, ximpleria, conya, collonada. (GDLC, ésAdir, DNV i, en part, GD62)
Si anem a la platja haurem d’agafar tovalloles, crema solar, pales i tota la mandanga.
Sense tant glamur ni tantes mandangues també es pot triomfar.

mandritis
f. Mandra.
Em sembla que tens un problema que es diu mandritis.

manera
apuntar maneres [generalment en tercera persona] Prometre, mostrar capacitats que es desenvoluparan en el futur.
Carai, aquesta nena apunta maneres: no aixeca un pam de terra i ja va donant ordres a tothom!

manga
m. Còmic japonès. (GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
Uns mangues eròtics.
adj. [pot ser invariable o fer el plural mangues] Relatiu o pertanyent al manga. (ésAdir)
Les pel·lis manga (o mangues).

mangar
v. tr. Robar, pispar, rampinyar. (DCCN, DUVC, GD62, DNV)
M’han mangat el casc de la moto.

mangoneig
m. Acció i efecte de *mangonejar. (DCVB)
Ja s’ha iniciat en el món de la corrupció i el mangoneig.
El mangoneig del sector immobiliari.

mangonejar
v. tr. i intr. Xuclar, aconseguir alguna cosa, treure beneficis aprofitant una situació privilegiada.
Els bancs es dediquen a mangonejar tant com poden!
Volen més pressupost per poder mangonejar més!
Tu que tens contactes, a veure si pots mangonejar alguna entrada.
tr. 1. Remenar, maneflejar, ficar cullerada, fer i desfer. (DCVB)
Els polítics volen mangonejar-ho tot.
Vol muntar la seva empresa per poder mangonejar tot el sector.
2. Adulterar, corrompre, comprar.
Aquest partit està mangonejat.

manguera
f. Mànega. (DCVB, DCCN, ésAdir)
Els focs s’apaguen amb la manguera.

manguerada
f. Remullada amb una *manguera.
A veure si li fots una manguerada al cotxe!

mangui
adj. i m. i f. Persona que *manga alguna cosa o que fa trampes o tripijocs. (en part, DCCN i GD62)
Al metro s’ha de vigilar amb els manguis.
Ja has guanyat un premi i tornes a trucar? Ets una mica mangui!
fer el mangui *Mangonejar.
Farem una mica el mangui per aconseguir les entrades.

mani
f. Manifestació. (DCCN, GD62, ésAdir)

màniga
treure’s (una cosa) de la màniga Treure-se-la del *barret, inventar-se-la, improvisar-la, generalment amb un factor de sorpresa.
L’àrbitre es va treure un penal de la màniga.
El solo que es treu de la màniga el baixista és espectacular.
tenir (o guardar-se) un as a la màniga Tenir un argument, un comodí, amagat o que encara no s’ha fet servir.
Vigila amb aquest, que és molt astut i sempre té un as a la màniga.
Si el fitxatge no es fa efectiu, la directiva encara es guarda un as a la màniga.

mansió
f. Casa gran i sumptuosa. (GD62, ésAdir, DNV i, en part, DCCN)
Els actors de Hollywood no viuen en cases; viuen en mansions.

manso, -a
adj. Mans. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Tranquil, que és un animal molt manso.
Si et compres un gos, com més manso sigui, millor.
m. 1. Nòvio, company, parella.
L’Anna es va enrotllar amb l’Albert, i el seu manso els va enganxar morrejant-se.
2. Amant. (GDLC)
Tot el poble sap que té un manso menys el seu marit.
3. Tio, paio.
Qui és el manso aquest de la foto?

manta
m. i adj. [si s’aplica a un nom femení, se sol evitar posar-hi article] Gandul. (en part, DCVB i DNV // GD62 i ésAdir: fer el manta // DSFF: ser un manta, fer el manta)
Aquesta tio està fet un manta!
Aquesta noia és molt manta.
Ens vam passar la tarda de diumenge fent el manta al sofà.
f. *Top manta, venda il·legal al carrer o en espais públics de diferents productes, com ara discos, pel·lícules, bosses o ulleres de sol, posats al damunt d’una manta, un drap, un mocador, etc.
Si els teus fills veuen que compres a la manta, què els ensenyes? A estalviar!
carretera i manta Vg. carretera.

manter, -a
m. i f. Venedor de la *manta. (ésAdir, DNV)
El Passeig de Gràcia està ple de manters.

manual
de manual loc. adj. Perfecte en la teoria, tal com diuen que ha de ser els manuals, de *llibre.
El guia ens va fer una explicació de manual.
ser de manual Ser evident, de sentit comú, que cau pel seu propi pes, de *calaix.
Tu no pots insultar un client; això és de manual.

manualitat
f. Treball manual. (DNV)
fer manualitats Masturbar-se.

mapa
deixar la cara (o una cara) com un mapa Apallissar. (GD62, DSFF)
Ell s’hi va tornar i li va deixar una cara com un mapa.
tenir (o deixar, quedar) la cara com un mapa Tenir (o deixar, quedar) la cara desfigurada, excessivament maquillada, plena de blaus, etc.
Té la cara com un mapa per culpa de les picades de mosquit!
Amb tanta operació estètica li ha quedat la cara com un mapa.
desaparèixer del mapa Esfumar-se, fer-se fonedís. (GDLC, DSFF)
L’estic intentant localitzar, però ha desaparegut del mapa.
esborrar del mapa Fer desaparèixer. (GDLC)
En aquest home l’haurien d’esborrar del mapa!

marabunta
f. Gran quantitat de persones. (DCCN, GD62, ésAdir i, en part, DNV)
En aquesta cursa primer surten els atletes professionals i després tota la marabunta.

maracuià
m. Maracujà.
Posa’m un suc, un suc de kiwi, un suc de maracuià. (Macedònia, Posa’m un suc)

maranya
f. Embolic, merder. (DCVB)
Fotre maranya, buscar maranya.

marcar
v. tr. Fer gol. (DCVB, DUVC, GD62, DNV i, indirectament, ésAdir)
El jugador ha marcat sense oposició.
Ha marcat el segon gol de cap.
pron. Fer alguna cosa, sobretot si és lluïda.
A qui no li agradaria marcar-se unes vacances al Carib?
Ara t’has marcat un bon punt!
Tinc moltes ganes de marcar-me una farra ben guapa.

mare
de puta mare loc. adj. Collonut. (DSFF, ésAdir)
Una tia de puta mare, una feina de puta mare, un viatge de puta mare.
loc. adv. Molt bé. (DSFF, ésAdir)
S’ho estan passant de puta mare fent aquesta obra.
Arribo aquí i m’ho trobo tot de cap per avall. De puta mare!
cent i la mare Multitud de gent. (DSFF // DCVB: ser cent i la mare // DNV: ser-ne cent i la mare)
L’altre dia al sopar érem cent i la mare.
Pel seu casament han convidat a cent i la mare.

marejar
marejar la perdiu Distreure, perdre el temps, embolicar la troca. (ésAdir)
Deixem de marejar la perdiu i diguem les coses pel seu nom!

maria
f. 1. Marihuana. (GDLC, ésAdir, DNV)
2. Assignatura de poc valor i fàcil d’aprovar. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DSFF, DNV)
Aquest any faig deu assignatures, però dues són maries.
senyora Maria (o Maria) [sovint despectivament] Mestressa de casa. (GDLC)
En aquest blog hi han moltes senyores Maries.

marica
m. [despectivament] Home homosexual. (GD62, ésAdir)

mariconada
f. 1. Acció o paraules que es poden entendre com a efeminades o amb connotacions homosexuals. (ésAdir, DNV)
Si vols fer-me un massatge, fes-me’l, però sense mariconades.
2. Excentricitat o fet que es vol fer veure com a excèntric, amb connotacions femenines, que “fan poc mascle”, excessivament suaus.
Això de batejar el whisky és una mariconada.
Fan pílings, estiraments, liposuccions i no sé quantes mariconades més.
Molts grups que van començar fent rock han acabat fent mariconades.
3. Cosa sense transcendència, futilesa. (DNV)
S’han acabat les mariconades, ja t’ho diré ben clar i català. (Manuel Vázquez Montalbán, Flor de nit)
El que per a uns és un problema, per a altres pot ser una mariconada.
La majoria de missatges que s’envien per mòbil són mariconades.
4. Cosa que es té la sensació que no serveix per res i que és molesta.
Prematricular-se és una mariconada.
5. Història, collonada, romanços.
Hem quedat a les deu, i no em vinguis amb mariconades que no pots venir.
Això és un gol i la resta són mariconades!
6. Putada, mala passada.
Això que m’has fet no m’ho esperava. És una mariconada.

marmota
dia de la marmota Fet o situació que es repeteix una vegada i una altra o en què no canvia res.
Aquesta conversa ja l’hem tingut no sé quantes vegades. Això sembla el dia de la marmota!
Cremem tantes i tantes idees preconcebudes i deixem de viure en el dia de la marmota. (Natza Farré, Curs de feminisme per microones, 2016)

maromo
m. *Manso.

marxós, -osa
adj. Animat, divertit, amb canya, mogut, que té marxa. (GDLC i ésAdir i, en part, DCCN, GD62 i DNV)
Aquesta melodia és molt marxosa.
Són unes ties molt marxoses: surten tres o quatre cops per setmana.

mascota
f. 1. Animal de companyia. (ésAdir, DNV)
De petit m’hauria agradat tenir una mascota, i de gran he entès per què els meus pares no en volien cap.
2. Figura usada com a símbol d’un grup o d’un esdeveniment. (GD62, ésAdir, DNV)
La mascota de la legió espanyola és una cabra.
En Cobi va ser la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona, i la Petra ho va ser dels Paralímpics.

masoca
adj. i m. i f. Masoquista. (GD62, DNV)
Sóc una mica masoca i m’agrada que em maltractin.

massa
ser massa 1. Ser d’allò que no hi ha, ser una passada, ser extraordinari. (DSFF)
Aquest tio és massa: ja és la tercera vegada que guanya el concurs!
2. Ser excessiu.
Això és massa; aquests comentaris estan fora de lloc.

masses
adj. Plural de massa. (DCCN, GD62, ésAdir i, tot i no recomanar-ho, DCVB)
Tenim masses fronts oberts.

màstil
m. Pal vertical d’una embarcació on se sostenen les veles. (DCVB, DNV)
El mercat es fa a l’aire lliure, a sobre el moll, davant del bosc de màstils i de xemeneies dels vaixells de pesca. (Josep Pla, Cartes de lluny, 1928)

matada
f. Acció i efecte d’escarrassar-se en alguna cosa.
Aquest treball és una matada.

matar
estar a matar Estar barallades, molt enemistades, dues o més persones, col·lectius, etc. (DSFF en part i DCVB indirectament)
En Joan està a matar amb la seva sogra.
Els partits polítics estan a matar.

matat, -ada
m. i f. 1. Persona que s’escarrassa molt a treballar o que fa les coses massa ben fetes.
L’Alba és una matada; sempre passa els apunts a net!
2. Desconegut, persona que és un ningú.
En la presentació només hi van anar quatre matats.
Aquest jugador que volen fitxar és un matat que ha fracassat a tot arreu on ha estat.

mates
f. Matemàtiques. (ésAdir)
Demà hi ha examen de mates.

matiner, -a
adj. Que es produeix molt d’hora. (ésAdir)
L’equip n’ha tingut prou amb un gol matiner per guanyar el partit.
Els Tres Tombs és una de les festes més matineres de l’any.
Una de les [iniciatives solidàries] més matineres ha sigut la del Zoo, que ahir va posar en marxa la seva recollida «zoolidària» de joguines. (elperiodico.cat, 2/12/2015)

matricular
la mare que el (o em, et, la…) va (arribar a) matricular La mare que el va *parir. (DSFF: la mare que el va matricular)
Però com m’he pogut equivocar d’aquesta manera?! La mare que em va matricular!
ni la mare que em (o et, el…) va matricular Absolutament ningú.
Vestit així no et coneixerà ni la mare que et va matricular!
qui em (o et, el…) va matricular La mare que em (o et, el…) va *parir!
Qui el va matricular! Però com s’ho ha fet per anar tan ràpid?

matxaca
m. i f. Persona que penca de valent, especialment la que fa feines ingrates i pesades.
La feina bruta la fa el matxaca.

matxacada
f. Acció o efecte de *matxacar.

matxacar
v. tr. 1. Matxucar, picar, triturar, trinxar. (DCVB)
Primer de tot s’han de matxacar els alls.
2. Destruir, desmuntar, desfer.
Vaig fer una proposta i me la van matxacar.
3. Pressionar extremament, tractar amb duresa.
En el partit de tornada hem de matxacar-los.
Els okupes diuen que el govern els vol matxacar.
Els mitjans espanyols ens matxaquen vius!
4. Insistir.
Després de matxacar-m’ho tant, al final m’ha quedat clar.
A l’escola ens matxaquen que hem de ser tolerants.
5. Dedicar esforç.
Has de matxacar més la resistència.
6. Eliminar, suprimir, sobretot en informàtica.
Matxaca aquest document i substitueix-lo per aquest altre.
Quan instal·les l’Office nou et matxaca l’antic.
tr. i intr. Estudiar a fons, *empollar.
Aquesta assignatura ja la tenim matxacada.
En època d’exàmens s’ha de matxacar molt.
pron. Turmentar-se.
El millor que pots fer quan talles amb algú és no matxacar-te.
matxacar-se-la Masturbar-se l’home.

mea culpa
Locució llatina que significa ‘per culpa meva’ utilitzada per reconèixer una equivocació. (ésAdir, DNV)
Perdoneu, us hauria d’haver avisat; mea culpa!
m. Reconeixement d’una equivocació. (GD62, GDLC i ésAdir // DSFF: dir, entonar el mea culpa // DNV: entonar el ‘mea culpa’)
Aquest és el mea culpa que el president ha adreçat a tots els socis.
Fins que no entonem el mea culpa no començarem a anar bé.

meca
f. [generalment precedit d’article] Lloc que és el centre d’alguna activitat. (ésAdir, DNV)
Las Vegas és la meca del joc.
posar (algú) mirant (cap) a la Meca Practicar-hi la postura del *gosset.

mecano
m. [de la marca comercial Meccano^®] Joc de construcció amb diferents peces metàl·liques que s’encaixen. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)

meco
m. Cop, pinya.
S’ha fotut un meco amb la bici.

medallista
m. i f. Esportista que ha guanyat una o més medalles en una competició. (GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
La ciutat farà un homenatge als medallistes olímpics.

mediàtic, -a
adj. Relatiu o pertanyent als mitjans de comunicació. (DCCN, GDLC, GD62, ésAdir, DNV)
L’espectacle mediàtic, una escriptora mediàtica.

medicalitzat, -ada
adj. Es diu d’un vehicle dotat d’un metge i d’un equipament mèdic. (DCCN, GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir i DNV: medicalitzar)
Un helicòpter medicalitzat, una ambulància medicalitzada, un vaixell medicalitzat.

mèdul·la
f. Medul·la.

mega
m. Abreujament de megabyte.
Té una capacitat de dos megues.

mega-
*Super-, prefix que significa ‘molt’ si acompanya un adjectiu o un adverbi i ‘molt gran, molt bo, excepcional’, si acompanya un nom.
Un problema megacomplicat, un personatge megafamós, un lloc megatranquil.
Queda megalluny; és mega d’hora.
Un megasou, una megaràdio, uns megaiots de luxe.

melena
f. Cabellera. (DCVB, DCCN, ésAdir, DNV)

melenut, -uda
adj. Que porta els cabells llargs. (ésAdir, DNV)

melic
arronsar-se-li el melic (a algú) Agafar por. (DCVB, GDLC, DSFF)
Volia anar a concursar però a l’hora de la veritat se li va arronsar el melic.
arrugar-se-li el melic (a algú) Arronsar-se-li el melic. (DCVB, DCCN, GD62, DSFF, DNV)
mirar-se el melic Contemplar-se massa a si mateix, considerar-se el centre d’atenció. (DCCN, GD62, DSFF, DNV)
El que has de fer és mirar-te menys el melic i estar una mica més pendent dels altres.

melindro
m. Penis.
sucar el melindro Copular l’home. (GD62)
Què, ja has sucat el melindro aquest cap de setmana?

melons
m. pl. Pits. (DNV)

mem
m. Imatge, frase, vídeo de to humorístic que s’escampa per les xarxes socials. (Neoloteca, ésAdir)
Els diaris van plens de mems de la derrota del Madrid.

ménage à trois
m. 1. *Trio, pràctica sexual entre tres persones. (ésAdir, DNV)
Les meves fantasies amb els ménages a trois són incomptables.
2. Relació de complicitat que es pot establir entre tres persones, grups, etc.
Això del tripartit no era més que un ménage a trois que feia destrempar.

menjar
com (o amb què) es menja? Com s’explica?, com s’entén?, com funciona?
Exèrcits militars en missions humanitàries? Com es menja, això?
Això no sé de què va ni amb què es menja.
menjar-se la boca *Morrejar-se.
Els van enganxar menjant-se la boca.
menjar el coco (a algú) [també, en comptes del coco, amb les variants *l’olla, la *closca, la *cassola, la *perola] Inflar-li el cap, convèncer-lo a base d’insistir. (DSFF: menjar-li el coco)
No va parar de menjar-me el coco perquè l’acompanyés.
Li va estar menjant l’olla fins que va aconseguir el que volia.
menjar-se el coco [també, en comptes del coco, amb les variants *l’olla, la *closca, la *cassola, la *perola] Capficar-se. (DSFF: menjar-se el coco)
Deixa de menjar-te el coco perquè no en trauràs res de bo!

mentolat, -ada
adj. 1. Que conté mentol. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Un cigarro mentolat, un caramel mentolat.
2. Amb gust o olor de menta.
Una infusió mentolada, una xocolata mentolada.

menys
ni molt menys loc. adv. En absolut, de cap manera.
La teva situació no és, ni molt menys, comparable amb la meva.

merci
Gràcies. (GD62, ésAdir)
Merci per les fotos que m’has enviat.

merda
a la merda! Expressió per engegar algú o alguna cosa. (GD62 en part, DSFF indirectament)
Se li va acostar un vell verd i el va enviar a la merda ben ràpid!
Ja me n’he cansat. A la merda tot! Ja us ho fareu!
anar (o anar-se’n) a la merda [en forma imperativa] Es diu per engegar algú de mala manera. (GDLC, DSFF)
Aneu tots a la merda i deixeu-me en pau!
Per mi ja te’n pots anar a la merda!
anar-se’n a la merda (una cosa) Fracassar, malmetre’s. (DSFF i, en part, DNV)
La relació se’n va anar a la merda per culpa de la falta de confiança.
Tota la feina que havia fet se n’ha anat a la merda perquè no he desat els canvis.
enviar (o engegar) a la merda Engegar de mala manera. (DSFF i, en part, GD62, GDLC i DNV)
Cada vegada que em truquen per oferir-me algun producte els envio a la merda.
Si em toquen gaire els nassos, ho engegaré tot a la merda!
fet una merda loc. adj. 1. Brut, fet una porqueria. (DSFF)
El pati està fet una merda; s’hauria d’escombrar.
Quan els nanos se’n van d’excursió tornen fets una merda.
2. Aplicat a una cosa, destrossat. (DSFF)
Es va fotre una hòstia amb la bici i la va deixar feta una merda.
3. Aplicat a algú, cansat, aixafat físicament o moralment. (GD62 en part, GDLC, DSFF)
Els divendres arribo a casa fet una merda.
El seu xicot l’ha deixat i ara ella està feta una merda.
i una merda Indica negació, oposició, incredulitat. (DSFF)
Tu et penses que ens ho consultaran? I una merda!
molta merda! Fórmula amb què es desitja bona sort als actors abans de sortir a escena. (ésAdir, indirectament)
trepitjar merda [usat sobretot, però no únicament, amb formes de perfet] Tenir mala sort. (GD62, GDLC i DSFF: haver trepitjat merda)
Sembla que trepitgi merda amb les dones: cada vegada que estic a punt de lligar-me’n una, en ve un altre i me la fot als morros!
Últimament sembla que hàgim trepitjat merda: tot ens surt del revés!
una merda punxada amb un pal (o amb un bastó) Una gran merda. (DSFF: i una merda punxada amb un bastó)
Que bo aquell gag del “Polònia” en què els catalans demanaven a Madrid una merda punxada amb un pal!

merdejar
v. tr. 1. Potinejar. (DCVB)
He estat merdejant la impressora per veure si podia arreglar-la però no ho he aconseguit.
2. Xafardejar.
L’he enxampat merdejant-me els contactes del mòbil.

merengue
adj. i m. i f. *Madridista. (ésAdir)
Els merengues se n’han anat a casa amb la cua entre cames després de perdre a l’últim minut.

més
a més no poder loc. adv. Molt, en extrem, al màxim. (DCVB, DSFF)
Una situació còmica a més no poder.
més que res loc. adv. Bàsicament, sobretot.
Em pots quedar un moment a la recepció? Més que res perquè m’estic pixant!
sense més loc. adv. Sense més ni més, de manera imprevista, sobtada, injustificada.
Ja lliure, de sobte, sense més, va deixar-te d’escriure. (Ferran Soldevila, Albert i Francina, 1956)

mestre, -a de cerimònies
m. i f. Persona que condueix o protagonitza un acte, una festa, una pel·lícula, etc.
La pel·lícula té Tom Hanks com a mestre de cerimònies.
La festa serà el 22 de juny i els mestres de cerimònies seran dos dels millors discjòqueis del país.

metralla
f. *Tralla, música amb molta canya, especialment si molesta.
En aquesta discoteca posen molta metralla.
fotre metralla Crear discòrdia, provocar desacords.
Ignora’l perquè sempre està fotent metralla.

metrosexual
m. Home amb un alt sentit de l’estètica que gasta una gran quantitat de temps i diners en la seva imatge.

metxa
f. Ble o floc de cabells, generalment d’un altre color. (DCCN, GD62, DNV)
S’ha fet unes metxes de color verd que li queden molt bé.

meu
els meus [també els *teus, els *seus, els *nostres, els *vostres] Les persones pròximes a mi per parentiu, amistat, ideologia, etc. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DSFF, DNV)
Vosaltres feu el que vulgueu; jo em reuniré amb els meus i ja decidirem què fem.

mica
de mica en mica s’omple la pica Expressió amb la qual s’indica que fent les coses a poc a poc s’arriba a acabar-les. (DCVB i GDLC // DNV: de mica en mica s’ompli la pica)

mico
feina de micos f. Feina de ximples, molt pesada i que demana una gran paciència.
Comptar totes aquestes monedes és una feina de micos.
¿que tinc micos (o *mones) a la cara?! Es pregunta a algú que fa estona que t’està mirant fixament a la cara.
ser l’últim mico (o l’última *mona) Ser l’últim de tots, no comptar per res.
De vegades em sembla que sóc l’últim mico en aquesta empresa!
tornar-se mico Tornar-se ximple.
Entre els uns i els altres em fareu tornar mico.
Això de pintar soldadets de plom és per tornar-se mico.

micro
m. Micròfon. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Si no t’acostes al micro no et sentirem.

mil
(la) del mil [del mil acompanyant un nom i la del mil, un verb] Del *quinze, en grau considerable.
Per aguantar aquestes coses s’ha de tenir una paciència del mil!
Va arribar a casa suant la del mil.
posar (o fotre) a mil 1. Posar molt nerviós, irritar. (DSFF)
La veu d’aquesta presentadora és estrident com una mala cosa: em fot a mil!
2. Excitar sexualment. (DSFF)
Amb aquestes transparències em posa a mil.

mileurista
adj. i m. i f. Persona que cobra al voltant dels mil euros al mes i que sovint es considera que està per sota de les seves expectatives. (ésAdir)
Té dues carreres i un màster, però és un mileurista.

milla
tirar milles Avançar, fer via per arribar a un lloc o per fer progressar una cosa. (DSFF en part)
Tira milles, que si no, no ho acabarem mai!

millor
què millor que…? Expressa que una cosa és molt bona, molt agradable, molt convenient, etc.
Què millor que començar el dia amb un bon esmorzar?

mimar
v. tr. Consentir, aviciar; tenir cura especial d’algú o d’alguna cosa. (DCVB, DCCN, DUVC, ésAdir, DNV)
De petit el van mimar massa, i quan es va fer gran no l’aguantava ningú.
La meva parella em mima molt i em porta l’esmorzar al llit!
El turisme l’hem de mimar perquè és una gran font d’ingressos.

mimat, -ada
adj. 1. Consentit, aviciat, dit especialment d’un nen.
Pat era un nen feble i mimat, una criatura que s’ofegava amb una gota d’aigua. (Josep M. de Sagarra, Vida privada, 1932)
2. Molt cuidat.
Un espai mimat, una gespa mimada, unes ungles mimades.

minut zero
m. Primer moment, moment inicial.
Em vaig enamorar d’ella en el minut zero.
El públic s’ha mostrat molt participatiu des del minut zero.

misèria
misèria i companyia Poca quantitat d’alguna cosa. (DSFF, DNV)
Si comptem les hores de feina i els calers invertits, el benefici que ens queda és misèria i companyia.
Han caigut quatre gotes. Res, misèria i companyia!
porca misèria! Expressió de contrarietat.
Ara han tallat l’aigua i no em podré dutxar. Porca misèria!

miss
f. Títol donat a la guanyadora d’un concurs de bellesa femenina. (DCCN, GDLC, GD62, ésAdir, DNV)
Va estar a un pas de ser miss Univers.

missa
no saber de la missa la meitat Ignorar una part (o la part principal) d’una qüestió. (DCVB, GD62, DSFF)
Fa el que li dóna la gana i el seu marit no sap de la missa la meitat.
no entendre de la missa la meitat No entendre una part (o la part principal) d’una qüestió.
Hi ha un grup de turistes que no entenen de la missa la meitat.

missioner
postura (o posició) del missioner f. Postura sexual en què el qui penetra es posa damunt del penetrat, tots dos estirats i de cara.

míster
m. 1. Entrenador de futbol. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
El míster li ha dit que compta amb ell de cara al partit de diumenge.
2. Títol donat al guanyador d’un concurs de bellesa masculina. (DNV)
Una festa amb la presència de míster Catalunya.

mitjacerilla
f. Dona prima, desnerida, insignificant. (DIEC2, DCVB, GD62, GDLC: recollit únicament en masculí)
Què diu, la mitjacerilla aquesta del PP?

mitjans
a (o cap a, de, des de, fins a…) mitjans de loc. prep. [amb valor temporal] A (o cap a, de, des de, fins a…) mitjan. (DCCN i ésAdir: a mitjans de)
No ho sabrem fins a mitjans de la setmana que ve.

mitjó
aigua de mitjó (o de mitjons) f. Cafè dolent.
Vaig al bar a fer un cafè perquè l’aigua de mitjó que dóna aquesta màquina és infecta.

mitxelí
m. [de la marca comercial Michelin,^® usat generalment en plural] Sacsó de greix. (DNV // DCCN i GD62: mitxelins // GDLC: mixelín // ésAdir: mitxelín)
Veig que ja comences a criar un bon mitxelí!
Diu que els mitxelins també poden ser sexis, però fa deu anys no deia el mateix!

moble
salvar els mobles Sortir d’una situació adversa o evitar-la. (ésAdir)
El Barça ha salvat els mobles amb un gol a l’últim minut.
La campanya de Nadal no ha estat per llançar coets: hem aconseguit salvar els mobles i prou.
El partit cau en picat, però la seva candidata ha aconseguit salvar els mobles i mantenir els dos regidors.

mocadorada
f. Agitació de mocadors a l’aire per part d’una multitud de persones com a manifestació d’admiració o bé de protesta o desacord. (en part, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Mocadorada al Camp Nou pels gols i l’espectacle que està oferint l’equip.
L’àrbit se n’ha anat al vestidor enmig de la mocadorada indignada de l’afició.

mocar
que et (o el, us, els…) moqui la iaia! (o ves que et moqui la iaia! o ves i que et moqui la iaia!) Expressió per engegar algú.
Les condicions són aquestes: si les acceptes, bé; si no, que et moqui la iaia!
Cada vegada que em truquen per oferir-me qualsevol porqueria, contesto: “Au, aneu que us moqui la iaia!” I penjo.

mocs
menjar-se els mocs Quedar-se *penjat (o sol, sense res, amb les *ganes, amb un pam de nas, ben fotut, sense fer res de bo), haver-se de fotre.
Les entrades pel concert s’han exhaurit. Això vol dir que ens menjarem els mocs.
Sempre que surt amb els col·legues, tots acaben lligant i ell es menja els mocs.
Si no em renoven el contracte em menjaré els mocs.
Aquest any el Madrid es menjarà els mocs.

moderar
v. tr. i intr. Dirigir un debat, una taula rodona, una reunió, etc. (DUVC i DNV // DCCN i GD62 com a intransitiu)
El debat es farà, però encara no se sap qui el moderarà.
En la primera taula rodona va moderar l’Alba i en la segona, en Pau.

modorra
f. Son, mandra, nyonya. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DNV)
A veure si ens traiem la modorra de sobre!

modus operandi
m. Locució llatina que significa ‘manera de fer, d’obrar, d’actuar’. (GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
El documental explica el modus operandi dels pirates d’avui dia.

moguda
f. 1. Enrenou, sarau, merder. (DCCN, GD62, DNV)
Amb tota la moguda que hi ha hagut en aquesta empresa, qualsevol hi envia el currículum!
Odio fer el canvi d’armari i tota la moguda que comporta.
2. Festa, gresca, especialment l’oci nocturn. (GD62, DNV)
La moguda barcelonina es concentra aquests dies al barri de Sants.
3. Mobilització.
La moguda de l’independentisme ha agafat volada.

mojito
m. Combinat fet amb rom, suc de llima, menta, aigua, gel i sucre. (Neoloteca, ésAdir, DNV)

molar
v. intr. Agradar, estar bé. (DCCN, DUVC, GD62, ésAdir)
Aquesta cançó mola molt.
Em molaria tenir una casa al costat de les pistes d’esquí.

món
viure al seu (meu, teu…) món [sovint reforçat amb l’adjectiu puto] Anar a la seva (meva, teva…), aïllant-se del que passa al voltant, no estant al corrent de coses del dia a dia; estar (o viure) en la *inòpia.
No cal que li preguntis res, que viu al seu puto món.

mona
¿que tinc mones (o *micos) a la cara?! Es pregunta a algú que fa estona que t’està mirant fixament a la cara.
ser l’última mona (o l’últim *mico) Ser l’últim de tots, no comptar per res.
Jo no tinc ni veu ni vot. Sóc l’última mona!

moniato
m. pl. Euros, especialment en quantitats grans.
Aquest cotxe és molt xulo, però costa més de cinquanta mil moniatos!
quedar(-se) (o deixar) de pasta de moniato Quedar-se (o deixar) parat, de pedra, glaçat. (DCCN, GD62 i DSFF: quedar de pasta de moniato // DNV: deixar (o quedar-se) de pasta de moniato)
Quan li van dir que el detenien es va quedar de pasta de moniato.

mono, -a
adj. Bufó. (DCVB, ésAdir)
Quina bufanda més mona que portes!
m. 1. Síndrome d’abstinència. (GD62, ésAdir, DNV)
Quan té el mono es posa molt violent.
2. Desig molt fort d’alguna cosa que agrada molt, que es necessita. (ésAdir, DNV)
Fa un mes que em vaig trencar el peu, però ja tinc mono de muntanya!

monya (o monyes)
m. i adj. [despectivament] Home homosexual.
L’últim concursant que ha entrat en aquest programa és un monyes.
Un amic meu que és una mica monya em vol portar de festa pels locals d’ambient.
[dit especialment en masculí] *Titafluixa.
Quedaré com un monyes, però és que no tinc collons de fer-ho!
adj. Cursi.
Una pel·li monya, una cançó monyes.

monyo
estar-ne fins al monyo Estar-ne fins al capdamunt. (DSFF)
N’estic fins al monyo de les promeses.

mopa
f. Tiràs. (ésAdir, DNV)
Quan s’acaba un partit de bàsquet, passen la mopa i en comença un altre.

morbo
m. Curiositat, interès, atracció per coses desagradables, prohibides, nocives. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
La gent es mira aquest programa pel morbo de veure com denigren la gent.

morreig
m. Petó llarg i voluptuós a la boca. (GDLC)

morrejada
f. *Morreig. (GDLC, DNV)

morrejar-se
v. pron. Besar-se llargament i voluptuosament a la boca. (DCCN, DUVC, GD62, GDLC i DNV // registrat al DIEC2 únicament com a no pronominal)

morro
pel morro Per la *cara, perquè sí, amb tota la barra. (GDLC, DSFF)
Es va colar pel morro.
ser del morro fi Es diu d’algú molt *refinat, a qui li agraden les exquisideses, especialment en el menjar.
Ui, aquests són del morro fi: a segons quins restaurants no els hi portis pas!
El públic del Liceu sol ser del morro fi.

mort
a mort loc. adv. Implacablement, fins a les últimes conseqüències, a ultrança. (DSFF, DNV)
Sóc del Barça a mort.
Aquest polític no el puc veure. L’odio a mort.
Estem a mort amb els treballadors.
anar a mort Anar a totes.
Si volem aconseguir-ho hem d’anar a mort.
de mort loc. adj. 1. Molt fort, intens. (DCVB, GDLC, DSFF, DNV)
Un espant de mort, un disgust de mort.
2. Que atreu enormement, extraordinari.
Aquesta tia està de mort.
En aquest restaurant fan unes pizzes de mort.
mort, -a de gana m. i f. 1. Persona que no té res per viure, pelacanyes. (GD62, GDLC, DSFF, DNV)
Escura els ossos com un mort de gana.
2. Persona que no cal tenir en compte, que no és ningú. (DSFF)
Deixa’ls que protestin tant com vulguin. Són uns morts de gana!

morterada
f. Gran quantitat de diners. (ésAdir, DNV)
Aquest cotxe no me’l puc comprar; val una morterada.
No fa res i cobra una morterada.

mosca
acabar caçant mosques Acabar mig boig, mig paranoic.
Fer un puzle de dues mil peces és per acabar caçant mosques.
No et capfiquis o acabaràs caçant mosques.
caçar mosques Perdre el temps. (DCVB, DSSF)
M’estimo més sortir que no pas quedar-me a casa caçant mosques.
mosca collonera f. Persona o cosa molt empipadora, corcó.
És una mosca collonera; no ha parat fins que ho ha aconseguit!
Potser Catalunya no serà mai independent, però sempre serà la mosca collonera d’Espanya.
per si les mosques Per si de cas.
És millor que facis una reserva per si les mosques.

mosqueig
m. *Emprenyada, enuig. (DCVB, ésAdir, DNV)
Quin mosqueig que ha agafat per la broma que li vas fer!

mosquejar
v. tr. i intr. Emprenyar, molestar. (DUVC i, en part, DCCN i ésAdir)
No es pot anar mosquejant a tothom d’aquesta manera!
La veritat és que mosqueja una mica que desconfiïn de tu.
pron. Emprenyar-se. (DCVB, DCCN, DUVC, ésAdir)
Vigila, que em sembla que s’està mosquejant i al final t’engegarà!

motard
m. i f. Aficionat a les motos. (ésAdir // DNV: masculí)

moter, -a
adj. i m. i f. Aficionat a les motos. (ésAdir, DNV)
Uns amics moters, una concentració motera.
Avui hi ha una trobada de moters a Tortosa.

motivar-se
v. pron. Donar-se estímuls per fer una cosa.
Per aprovar aquest examen, tampoc cal motivar-se gaire.
Si vols arribar fins a dalt de tot t’has de motivar.

motivat, -ada
adj. Que té motivacions. (GD62)
Necessito gent motivada, amb ganes de triomfar.
m. i f. *Flipat, persona que fa coses, generalment extravagants o portades a un extrem, que requereixen un esforç.
La logopeda d’anglès també és psicòloga, especialista en postlocutius, és una motivada de collons i m’ha ajudat un munt… (Marta Rojals, L’altra, 2014)
Fa cada dia dues hores de gimnàs i una de piscina. És un motivat!

moto
com una moto loc. adv. Accelerat, molt excitat. (DSFF)
Noi, avui vas com una moto!
Si no ho fas exactament com diu, es posa com una moto.
vendre la moto (o vendre motos) 1. Enganyar, ensarronar, engalipar. (DSFF: vendre la moto)
Mira, un altre comercial que ens ve a vendre la moto.
No pots anar venent motos a tothom d’aquesta manera.
2. Explicar històries, sortir amb *excuses barates.
No em venguis la moto que t’han suspès quan vas passar olímpicament d’estudiar!

motoserra
f. Serra mecànica. (Neoloteca, ésAdir, DNV)

motxo
m. *Fregona, pal de fregar. (DNV)
Vaig a buscar el motxo, que m’ha vessat el cafè per terra.

mozzarella
f. Formatge fresc en forma de bola típic de la cuina italiana. (GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
De primer farem amanida de tomàquet amb mozzarella i olives.

MP3
sigla m. 1. Format de compressió d’arxius de so. (ésAdir)
2. Aparell portàtil que reprodueix els arxius de so en aquest format.
Quan surto a córrer sempre agafo l’MP3 i escolto música.

mu
interj. Expressió que evoca el crit de la vaca o del bou. (DNV: muu // DCVB com a nom // DCCN i GD62: muu com a nom)
no dir ni mu No dir absolutament res, estar en silenci. (DSFF)
Pots explicar-li el que vulguis, que no dirà ni mu.

muà
interj. *Muac.

muac
interj. Expressa el soroll d’un petó.
Bon viatge de tornada. Muac.

múixer
m. i f. Persona que en el *múixing condueix el trineu i té cura de la preparació dels gossos. (GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
Els *huskys segueixen les ordres dels múixers.

múixing
m. Esport o mètode de transport consistent a desplaçar-se sobre la neu amb un trineu estirat per gossos nòrdics. (en part, GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir i DNV)
Aquest Nadal anirem al Pirineu a fer múixing.

mullar-se
v. pron. 1. Arriscar-se. (DUVC // DIEC2 i GDLC: mullar-se el cul)
Jo em mullo i dic que guanyarem per 3 a 0.
2. Implicar-se, comprometre’s. (DCCN, DUVC, GD62, ésAdir i DNV // DIEC2 i GDLC: mullar-se el cul)
Mulla’t per l’esclerosi múltiple.

multiús (o multiusos)
adj. Apte per a diferents usos. (DCCN, GD62, GDLC, DNV: multiús)
Una navalla multiús, una sala multiusos.

mundial
m. [també anomenat campionat del món] Campionat en què poden participar esportistes de tot el món. (GD62, GDLC, ésAdir, DNV i, indirectament, DSFF)
El mundial de futbol, de bàsquet, de fórmula 1, de motociclisme.

muntadet
m. Tapa feta amb una llesca de pa i guarnició al damunt.
En aquest bar fan uns muntadets boníssims.

muntanya
alta muntanya f. Terreny muntanyenc amb una altitud que varia en funció de la latitud, i que a casa nostra se situa aproximadament per sobre dels 1.600 metres. (cf. Cercaterm)
La flora d’alta muntanya, un recorregut d’alta muntanya, un guia d’alta muntanya.
A alta muntanya poden haver-hi canvis bruscos de temps.
muntanya russa f. Muntanyes russes. (ésAdir i DNV // DIEC2: únicament en plural)

muntar-s’ho
v. pron. [pot anar acompanyat d’un adverbi o locució de manera] Organitzar-se, buscar la manera d’aconseguir un objectiu. (DCCN, DUVC, GD62, DSFF)
A veure si t’ho pots muntar per plegar mitja hora abans…
Cada estiu s’ho munta d’allò més bé.
Les coses no es poden deixar per última hora. Us ho munteu molt malament!
S’ho munten de collons: els avis cuiden els nens i ells a viure la vida!
muntar-s’ho amb algú Tenir-hi una relació sexual. (DSFF)
Diuen que s’ho munta amb la seva representant.
S’ho han muntat al cotxe.
saber-s’ho muntar Muntar-s’ho bé.
Treballar a l’empresa privada és un pal. Els funcionaris sí que s’ho saben muntar!

muscular
v. tr. i intr. i pron. Desenvolupar els músculs amb l’exercici físic; fer musculació.
M’he comprat un aparell que muscula i tonifica.
Vaig al gimnàs a muscular una mica els braços i l’esquena.
Si vols fer aquesta travessa t’has de muscular una mica.

mutar
v. intr. Sofrir una mutació. (GDLC, GD62, ésAdir, DNV)
No m’estranya que els animals comencin a mutar, amb tanta contaminació!

MVP
sigla m. i f. [pronunciada en anglès o en català] Jugador o jugadora més valuós d’un partit, un play-off, un torneig. (Neoloteca)
El jove jugador ha estat designat l’MVP del campionat.