Silencis del DIEC

Paraules, significats i expressions que no figuren en el diccionari acadèmic

N

nano, nana
m. i f. 1. Vailet, vaileta. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Als nanos, amb poca cosa els fas contents.
2. Noi, noia. (ésAdir)
Hi havia una colla de nanes de 15 o 16 anys fent cua.
nano interj. Noi. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Nano, estem ben fotuts!

napolitana
f. Pasta rectangular i aplanada farcida de dolç o de salat. (DNV)
M’encanten les napolitanes de xocolata.

narco
m. i f. Narcotraficant. (GD62, ésAdir, DNV)
És un dels narcos més buscats de Sud-amèrica.
m. Narcotràfic. (ésAdir)
És una pel·lícula sobre el narco a Colòmbia.

nas
(a) davant dels nassos loc. adv. Molt a prop o bé de manera ostensible. (DSFF i, en part, GD62)
Però que no ho veus? Si ho tens a davant dels nassos!
Li va fer una morrejada a davant dels nassos de la seva nòvia!
Se n’hi enriuen a davant dels nassos i no se n’adona.
caure de nassos Caure de morros. (DCVB, DSFF)
Va caure de nassos baixant per l’escala.
de nassos loc. adj. Molt bo, molt bé, molt important, molt gros, de collons, molt complicat, etc. (GD62, DSFF; DIEC2: ésser de nassos)
Ha tingut una idea de nassos.
S’ho ha passat de nassos.
Fot un fred de nassos.
És un repte de nassos.
dels nassos loc. adj. Dels collons, maleït (expressió que connota negativament el nom que acompanya).
Se m’ha tornat a penjar el programa dels nassos.
dir (alguna cosa) el nas Fer la sensació.
Què et diu el nas, que arribarà a temps o que no?
El nas em deia que aquest home no era aigua clara.
estar fins als nassos (d’algú o d’alguna cosa) Estar-ne fins al capdamunt. (DSFF)
N’estic fins als nassos de la teva actitud!
fotre’s de nassos Caure de *nassos, topar de *nassos. (DSFF en part)
per nassos loc. adv. Per força, perquè sí. (DSFF)
Ho hem de fer així per nassos.
sortir dels nassos Donar la gana.
Deixa-la que estudiï el que li surti dels nassos.
tenir nassos 1. Tenir collons, tenir coratge. (DSFF)
A veure si tens nassos de banyar-te al mar en ple hivern!
2. Expressa un fet inversemblant, injust, abusiu.
Té nassos, la cosa! Ara que plego em volen apujar el sou!
tocar els nassos Molestar. (DSFF)
No li toquis més els nassos, que al final s’emprenyarà!
toca’t els nassos! [també amb les variants toca’t els *collons!, toca’t els *pebrots!, toca’t els *ous!, toca’t la *xona] Expressió de contrarietat.
Toca’t els nassos! Ara canvien de lloc l’oficina de correus!
topar de nassos Xocar de morros.
No va veure el fanal i va topar-hi de nassos.

nat, nata
adj. [femení analògic, potser per encreuament amb innata] Consumat, plenament dotat. (DCCN, ésAdir i, indirectament, DSFF; GD62, GDLC, DNV: nat, nada)
Un provocador nat, una guanyadora nata.

nata
f. Cop molt fort, *castanya.
S’ha fotut una nata amb la moto.
Un vídeo amb les millors nates dels esquiadors.

natilles
f. Crema feta a base de llet, ous i sucre. (ésAdir, DNV)
Quines natilles t’agraden més, les normals o les de xocolata?

natural
adj. [aplicat a menjars i begudes] Ni fred ni calent.
A mi m’agrada més la fruita natural que no pas freda de la nevera.
Per beure voldria una aigua natural, sisplau.

naturisme
m. Nudisme. (GD62)
A Catalunya hi haurien d’haver més platges per fer naturisme.

naturista
adj. i m. i f. Nudista. (GD62)
A les Piscines Picornell fan un horari exclusiu per a naturistes.

nazi
adj. i m. i f. Radical, violent, intransigent.
Aquest tio defensa uns plantejaments molt nazis.
Van contractar-lo per fer neteja a l’empresa, i Déu n’hi do si l’han clavada. Aquest paio és un nazi!

negre, -a
estar negre 1. Estar molt enfadat, fet una fúria. (DSFF, DNV)
La gent està negra amb els merders dels trens!
2. Estar molt moreno. (DSFF)
Es nota que vas molt a la platja perquè estàs negre.
fer posar negre Posar negre.
No hi ha res que em faci posar més negre que anar sentint com toquen l’ase.
posar(-se) negre Fer sortir de polleguera, exasperar. (DNV; DSFF: posar negre)
Aquesta parsimònia la posa negra.
Treu-me aquest nen d’aquí, que em posa negre!
tenir la negra Tenir mala sort. (DCCN, GD62, DSFF)
Tenim la negra, amb el temps; cada vegada que volem fer una excursió es posa a ploure!

neura
f. 1. Idea o mania obsessiva. (GDLC, DNV)
Ara li ha agafat la neura d’estudiar el comportament del hàmster.
Una obra que desdramatitza les neures de la societat actual.
2. Estat depressiu. (GDLC)
Necessito desconnectar un parell o tres de dies, a veure si em passa la neura.
3. Rampell.
No sé per què li vaig tirar els trastos… Mira, em va agafar la neura.

neurona
f. [dit sovint en plural] Ment.
El cap de setmana està fet perquè les neurones descansin una mica.
patinar-li la neurona (o les neurones) a algú Dir coses absurdes, ximpleries, estar molt confús.
No en facis cas, que de vegades li patina la neurona.

neuròtic, -a
adj. i m. i f. Persona que té *neures. (DNV)
No es pot parlar amb ell perquè és un neuròtic.

ninja
m. Mercenari japonès expert en arts marcials i entrenat en formes no ortodoxes de fer la guerra.
Aquest any ens disfressarem de ninges i samurais.
adj. [variable o invariable] Relatiu o pertanyent als ninges.
Una estrella ninja, les tortugues ninja (o ninges).

nino, -a inflable
m. i f. Maniquí inflable de plàstic utilitzat en jocs sexuals. (GD62: nina inflable)
Es van presentar al comiat de soltera amb un nino inflable.

no?
interj. Oi? (DCVB)
M’has dit que conduiràs tu, no?

nom
a nom de loc. prep. Registrat amb el nom de. (DCCN, GD62, DSFF)
Tinc una reserva a nom de Martí.
dir les coses pel seu nom Parlar clar, sense embuts. (GD62, DSFF)
Diguem les coses pel seu nom: aquí els únics bilingües som els que parlem català!
no tenir nom Ser indignant, intolerable. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DSFF)
El que han fet de treure del pis aquests pobres avis no té nom.

només
només + infinitiu Així que, tan bon punt.
Només posar el peu a terra ja he vist que seria un dia especial.
Només arribar a l’aeroport ja vaig veure que sortiríem tard.
només de + infinitiu Amb el sol fet de.
Només de veure el color d’aquestes mandarines ja m’esgarrifo.
només per + infinitiu Pel sol fet de.
Només per participar-hi t’enduràs un regal.

nominat, -ada
adj. i m. i f. Que rep una nominació.
Quantes pel·lícules nominades hi ha?
Tots els nominats s’enduen algun record o altre.

noquejar
v. tr. Deixar fora de *combat, en sentit recte o figurat. (en part, DCCN, GD62, GDLC, Neoloteca i DNV)
Ha noquejat el seu contrincant en el segon assalt.
El Barça espera noquejar el Madrid en el partit de tornada.
L’objectiu és noquejar els altres concursants responent més ràpid que ells.

nòrdic
m. Edredó farcit de plomes o de material sintètic recobert d’una funda de roba de llençol. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)

nòria
f. Roda de fira. (DCCN, ésAdir, DNV)

normal
adv. De manera normal.
Vols fer el favor de caminar normal?!

nota
de nota loc. adj. Es diu d’una cosa que està molt bé.
La teva intervenció d’avui és de nota.
donar la nota Fer-se veure, fer el *número. (DSFF)
No se’l pot treure de casa; sempre està donant la nota!
nota dominant f. Característica més destacada d’algú o d’alguna cosa.
La calma és la nota dominant de la jornada electoral d’avui.

notes
m. i f. Persona que dóna la nota, que crida l’atenció.
Aquell paio que salta als camps de futbol és un notes.
La meva germana és una notes: es va presentar al casament amb una pamela que en feia dos com ella!
fer el notes (o la notes) Donar la *nota, fer el *número.
Vols deixar de fer el notes d’una vegada!?

novatada
f. Quintada. (DCCN, ésAdir, DNV)
La setmana que ve comença el nou fitxatge de l’empresa. A veure quina novatada li farem…

nòvio, -a
m. i f. Persona que manté una relació de parella amb una altra, amb la intenció de viure junts o de casar-se. (DCCN, GD62, ésAdir; DNV: nóvio, -a)
Vindré amb el meu nòvio.

número
m. Nombre, resultat de comptar les coses que formen un agregat, i ens abstracte que resulta de generalitzar aquest resultat. (DNV i, en part, ésAdir)
Número parell, senar; número natural, decimal; número enter.
fer el número (o el numeret) Fer alguna cosa que crida l’atenció, fer-se veure. (DCCN, GD62, GDLC)
Sempre que sortim a sopar ha de fer el numeret.
números vermells Situació deficitària d’una persona, una empresa, un país, etc. (GDLC, DSFF; DNV: números rojos)
Aquest mes no puc gastar perquè estic en números vermells.
L’empresa ha reduït els números vermells a la meitat.

núvol
m. 1. Llaminadura esponjosa feta de sucre i gelatina.
Quan érem petits cremàvem els núvols amb un encenedor i ens els menjàvem.
2. Lloc virtual a internet on es pot emmagatzemar informació i recursos. (ésAdir; Neoloteca: informàtica en núvol)
Tots els arxius amb els quals treballo els tinc al núvol.
deixar (o posar) pels núvols Enaltir. (GDLC, DSFF; DNV: posar pels núvols)
No sé què li has fet, però t’acaba de posar pels núvols.
estar pels núvols Ser molt car. (DCCN, GD62, DSFF, DNV)
El preu de la gamba està pels núvols.

nyac
interj. 1. Expressa una mossegada. (DCVB)
Se li va acostar i, nyac!, li va mossegar el nas.
2. Expressa l’acció d’agafar per sorpresa algú o alguna cosa amb agilitat i rapidesa.
El gos es passejava pel voltant i de cop i volta, nyac!, ens va prendre la pilota.

Anuncis
%d bloggers like this: