O

o
no saber fer la o amb un canut No saber fer res. (DNV)
La majoria de currículums que rebem són de gent que no saben fer la o amb un canut.

obert
en obert loc. adv. Dit d’una transmissió televisiva o de diversos continguts audiovisuals o de text per internet als quals es pot accedir lliurement i gratuïtament. (ésAdir en part)
El partit de dissabte el fan en obert.
L’entrevista es podrà veure en obert a la web del diari.
Aquest portal ofereix tot de recursos educatius en obert.

obrir-se
v. pron. 1. Perdre la vergonya, relacionar-se, fer-se extravertit. (DUVC, DNV)
Abans era molt reservada, però de mica en mica s’ha anat obrint.
2. Fer-se receptiu. (DUVC, GD62)
El partit s’ha d’obrir a les propostes dels ciutadans.
3. Fer confidències, sincerar-se. (DUVC, GD62)
Si vols que t’ajudi, t’has d’obrir i explicar-m’ho tot fil per randa.
4. Fer un pet o una llufa.
Qui s’ha obert? Perquè això fa molta pudor!

ocellet
m’ha dit un ocellet que… (o m’ho ha dit un ocellet) Es diu quan s’ha sabut alguna cosa i no es vol explicitar de quina font. (DCVB, DSFF)
Un ocellet m’ha dit que et cases. És veritat?

ocupa
Vg. okupa.

ocupació
Vg. okupació.

ocupar
Vg. okupar.

off
m. 1. Botó per desconnectar un aparell electrònic. (GD62, DNV)
Quan estiguis de la ràdio, toca l’off.
2. Locució, veu en off. (GD62)
Haurem de tornar a gravar l’off, perquè no se sent bé.
off the record loc. adv. Es diu d’una informació donada d’una manera extraoficial que generalment no es pot fer pública. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Hem obtingut algunes dades off the record.

ok
sigla m. [pronunciada en anglès] D’acord, expressió amb què es manifesta aprovació, conformitat. (ésAdir)
–Quedem a les dues? –Ok!
donar l’ok Donar el vistiplau.
Abans d’enviar-ho a impremta t’hi han de donar l’ok.

okupa
m. i f. Persona que viu en un habitatge o un local buit sense el permís dels propietaris. (ésAdir: okupa // DIEC2, DCCN, GD62, GDLC i DNV: ocupa)
Quan van tancar el cine s’hi van instal·lar uns okupes.
adj. Relatiu o pertanyent als okupes. (GD62, GDLC)
El moviment okupa.

okupació
f. Acció i efecte d’okupar. (ésAdir: okupació // GDLC: ocupació // DNV: ocupació implícitament)

okupar
v. tr. Instal·lar-se sense el permís dels propietaris en un habitatge o un local buit per viure-hi. (ésAdir // DNV: ocupar)
La policia ha impedit a una dotzena de persones que okupessin el local.

oli
perdre oli 1. [despectivament] Ser homosexual un home. (DSFF)
Ens vam trobar uns tios que perdien oli, però que eren enrotlladíssims!
2. No tocar-hi gaire, repapiejar, no carburar.
Dius unes coses que de vegades sembla que perdis oli!

oliva
canviar l’aigua (o el suc, l’oli) de les olives Canviar l’aigua al *canari, orinar. (DSFF i DNV: canviar l’aigua de les olives)
El trajecte és molt llarg, o sigui que cada dues o tres hores pararem a canviar l’aigua de les olives.

olla
anada de l’olla Vg. anada de l’olla.
anar-se’n (de) l’olla Vg. anar-se’n (de) l’olla.
menjar(-se) l’olla Vg. menjar el coco, menjar-se el coco.
olla a pressió f. 1. Olla de pressió. (GD62, ésAdir, DNV)
Quan t’acostumes a cuinar amb olla a pressió ja no canvies.
2. Ambient de gran pressió, bé per la quantitat de gent, bé per la tensió que es viu, etc.
El camp serà una olla a pressió.
En aquests moments l’empresa és una olla a pressió que pot explotar en qualsevol moment.

olorar-se
v. pron. *Ensumar-se, sospitar, pressentir. (DUVC, ésAdir, DNV)
Jo ja m’olorava que me l’estaves fotent!

on
m. Botó per connectar un aparell electrònic. (DNV)
Per engegar-ho has de tocar l’on.

onada
a la cresta de l’onada Vg. cresta.
fer l’onada Un grup de persones (o una multitud), en una successió lateral, apujar i abaixar els braços frontalment, imitant el desplaçament d’una ona.
Avui és l’aniversari de l’Eugènia. Quan entri, li fem tots l’onada, d’acord?
Amb el 4 a 0 el Camp Nou va començar a fer l’onada.

òndima
interj. Eufemisme per hòstia. (DCCN, GD62, GD62)
Òndima, m’he descuidat els condons que em vas demanar!

ONG
sigla f. Organització no governamental. (GDLC, ésAdir i, indirectament, DSFF)
No sé pas quantes ONGs hi col·laboren.

onze
m. Conjunt de jugadors d’un mateix equip que disputen un partit de futbol. (GD62, DNV)
L’onze inicial de l’equip és sorprenent.

opera prima
f. Locució llatina que significa ‘primera obra’. (ésAdir i DNV: òpera prima)
L’opera prima d’aquest director ha rebut els elogis de la crítica.

operació
operació sortida f. Conjunt d’accions i mesures especials de regulació i control del trànsit que surt de les grans ciutats en dates en què es preveu un augment considerable de la circulació. (GDLC, ésAdir i, indirectament, GD62)
Avui és dia d’operació sortida, i està previst que surtin gairebé mig milió de cotxes de l’àrea metropolitana.
operació tornada f. Conjunt d’accions i mesures especials de regulació i control del trànsit que entra a les grans ciutats en dates en què es preveu un augment considerable de la circulació. (GDLC, ésAdir)
Aquest any l’operació tornada coincideix amb les obres que es fan a les rondes de Barcelona.

operatiu, -iva
adj. Que està en condicions d’operar. (DNV en part)
Entre les 10 i les 12 no em truqueu, que no estaré operatiu.
Només hi ha un caixer operatiu.
m. Organització i mitjans per dur a terme una acció, dispositiu. (ésAdir, DNV)
Un operatiu policial, un operatiu d’emergències.

optar a
v. intr. Aspirar a. (DCVB, DCCN, DUVC, GD62, ésAdir, DNV)
El candidat opta a la reelecció per tercera vegada consecutiva.

orella
boca-orella Vg. boca.
fer orelles sordes Fer el sord. (DCVB, DSFF)
Si et diuen coses que no t’agraden, tu fes orelles sordes i no t’hi tornis!
ser tot orelles Escoltar atentament. (DCVB, GD62, DSFF)
planxar l’orella Dormir.
Farem un parell de birres i després a planxar l’orella, que demà he de matinar.
veure les orelles al llop (o del llop) Adonar-se d’un perill molt pròxim. (DCVB, GDLC i DNV: veure les orelles al llop)
Ara que ha vist les orelles al llop, ara farà alguna cosa per deixar de fumar.

orgasmar
v. intr. Tenir un *orgasme.
Si tens problemes per orgasmar vés al sexòleg.
El partit d’ahir va ser per orgasmar.

orgasme
m. Excitació provocada per una emoció o una sensació forta i agradable.
La combinació d’aquests productes en un mateix plat provoca un orgasme indescriptible.

orgàsmic, -a
adj. Orgàstic, que provoca *orgasme. (ésAdir)
Els trastorns orgàsmics es poden resoldre.
Conduir una moto com aquesta és orgàsmic.

orquestrar
v. tr. Planejar i dirigir alguna cosa en contra d’algú. (DUVC, GDLC, ésAdir, DNV)
Orquestrar una conspiració, un escàndol, una revolta.
El pla orquestrat per fer fora el president va estar a punt de reeixir.

orujo
m. Aiguardent de brisa d’origen gallec. (GDLC, Neoloteca, ésAdir i DNV // GD62: oruxo)
Després d’un bon dinar, sempre bé de gust una mica d’orujo.

oscaritzar
v. tr. Donar un o diferents Oscars.
Sorprenentment Hollywood no va oscaritzar mai Rita Hayworth.

oscaritzat, -ada
adj. Que ha rebut un o diferents Oscars. (ésAdir)
Quina és la pel·lícula més oscaritzada de la història?

ou
costar un ou 1. [es pot reforçar dient i part de l’altre] Ser molt car. (GD62, GDLC, DSFF, DNV)
Organitzar un casament costa un ou i part de l’altre.
2. Costar molt d’esforç.
Muntar aquest armari m’ha costat un ou.
gratar-se els ous Gratar-se els *collons.
inflar els ous Inflar els *collons.
inflar-se els ous Inflar-se els *collons.
no fer l’ou (o sense fer l’ou) [també amb el verb fotre i amb la conjunció ni intercalada] No fotre brot (o sense fotre brot).
Últimament no fas ni l’ou!
Per estar uns dies sense fotre l’ou, s’agafa a qualsevol excusa.
(no) haver-hi ous (de fer alguna cosa) (No) haver-hi *collons (de fer alguna cosa).
passar pels ous Passar pels *collons.
passar-se (una cosa) pels ous Passar-se (una cosa) pels *collons.
per ous Per collons.
Ho hem de fer per ous; no tenim més remei.
quedar fins als ous (d’algú o d’alguna cosa) Quedar-ne fins als *collons. (DSFF)
rascar-se els ous Rascar-se els *collons.
sortir dels ous Sortir dels *collons. (DSFF)
tocar els ous Tocar els collons. (GD62, DSFF)
No li toquis més els ous, que al final t’engegarà!
tocar-se els ous Tocar-se els *collons.
Es passa el dia tocant-se els ous!
toca’t els ous! [també amb les variants toca’t els *collons!, toca’t els *nassos!, toca’t els *pebrots!, toca’t la *xona] Expressió de contrarietat.

out
adj. [usat sobretot amb el verb estar] Desconnectat, absent; als núvols.
No sé quines novetats hi han. Aquests dies he estat una mica out…
A veure si espaviles, que avui et veig una mica out.

outlet
m. Botiga on es venen productes de marca a un preu més baix. (ésAdir)
Aquesta mateixa camisa, si l’haguessis comprada en un outlet, t’hauria costat la meitat.

ovari
amb dos ovaris [dit d’una dona] Amb empenta, amb valor, amb decisió.
Ha denunciat l’empresa perquè la feia treballar estant de baixa. Sí, senyora: amb dos ovaris!
estar (o quedar) fins als ovaris (d’algú o d’alguna cosa) [dit d’una dona] Estar-ne (o quedar-ne) fins al capdamunt.
Estem fins als ovaris de comentaris masclistes sobre l’estètica de les dones. (Míriam Martín, Teràpia lingüística, 2022)
haver-hi ovaris (de fer alguna cosa) Vg. (no) haver-hi ovaris (de fer alguna cosa)
inflar els ovaris [dit d’una dona] Emprenyar molt, *tocar els ovaris.
El veí de baix m’està inflant els ovaris amb la música tan alta!
inflar-se els ovaris [dit d’una dona] Emprenyar-se molt.
Se m’estan inflant els ovaris, amb el veí de baix!
(no) haver-hi ovaris (de fer alguna cosa) [dit d’una dona] (No) atrevir-se a fer-la.
Només vull saber si hi ha ovaris o no de presentar una candidata a l’alcaldia.
passar pels ovaris [dit d’una dona] Donar la gana.
Tu pregunta’m el que vulguis, que jo et contestaré el que em passi pels ovaris.
passar-se (una cosa) pels ovaris [dit d’una dona] Passar-se-la pel *folre, menysprear-la, no tenir-la en compte, no fer-ne cas.
El que opinis de com vaig vestida m’ho passo pels ovaris.
posar els ovaris sobre la taula [dit d’una dona] Tenir coratge per dir o fer alguna cosa.
Les jugadores han posat els ovaris sobre la taula i s’han negat a continuar amb aquestes condicions.
sortir dels ovaris [dit d’una dona] Donar la gana.
No em va sortir dels ovaris callar i vaig dir-li el que pensava.
tenir els ovaris ben posats Ser valenta, ferma, decidida.
S’han de tenir els ovaris ben posats per dir això d’una de les persones més poderoses del món.
tenir-ne els ovaris plens [dit d’una dona] Estar-ne fins al capdamunt.
Ja en tenim els ovaris plens, del patriarcat!
tenir els (sants) ovaris (de fer alguna cosa) [dit d’una dona] 1. Tenir el coratge, la paciència de fer-la.
No sé com tens els ovaris d’aguantar aquests comentaris dels alumnes.
2. Tenir la barra de fer-la.
Va ser ella qui ho va maquinar tot i ara té els sants ovaris d’acusar-te a tu.
tenir ovaris [dit d’una dona] 1. Tenir coratge.
S’han de tenir ovaris per tornar sola a casa de nit. (El Periódico, 4/2/2018)
2. Tenir barra.
Quins ovaris que tens, tia! T’he fet tota la feina i ni tan sols m’has donat les gràcies.
tocar els ovaris [dit d’una dona] Emprenyar.
No li toquis més els ovaris, que al final t’engegarà!
tocar-se els ovaris [dit d’una dona] Gratar-se la panxa, estar sense fer res.
Es passa el dia tocant-se els ovaris.

ovella
ser l’ovella negra Destacar negativament en una família, en un col·lectiu. (DSFF)
Tots els fills tenen estudis menys aquest, que és l’ovella negra.

overbooking
m. 1. Sobrereserva. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Ens hem trobat que no podíem pujar a l’avió perquè hi havia overbooking.
2. Sobreocupació, saturació de gent.
Tenim oberbooking de gent que està de baixa.
En aquest poble hi ha overbooking de pijos.