Silencis del DIEC

Paraules, significats i expressions que no figuren en el diccionari acadèmic

O

o
no saber fer la o amb un canut No saber fer res. (DNV)
La majoria de currículums que rebem són de gent que no saben fer la o amb un canut.

obert
en obert loc. adv. Dit d’una transmissió televisiva emesa gratuïtament.
El partit de dissabte el fan en obert.

obrir-se
v. pron. 1. Perdre la vergonya, relacionar-se, fer-se extravertit. (DUVC, DNV)
Abans era molt reservada, però de mica en mica s’ha anat obrint.
2. Fer-se receptiu. (DUVC, GD62)
El partit s’ha d’obrir a les propostes dels ciutadans.
3. Fer confidències, sincerar-se. (DUVC, GD62)
Si vols que t’ajudi, t’has d’obrir i explicar-m’ho tot fil per randa.
4. Fer un pet o una llufa.
Qui s’ha obert? Perquè això fa molta pudor!

obstant
no obstant loc. adv. No obstant això. (DCVB, DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Les dades són aquestes. No obstant, les tornaré a revisar per si hi ha hagut algun error.

ocellet
m’ha dit un ocellet que… (o m’ho ha dit un ocellet) Es diu quan s’ha sabut alguna cosa i no es vol explicitar de quina font. (DCVB, DSFF)
Un ocellet m’ha dit que et cases. És veritat?

ocupa
Vg. okupa.

ocupació
Vg. okupació.

ocupar
Vg. okupar.

ocurrent
adj. Que té ocurrències; agut, original, enginyós. (DCVB, DNV)
Una persona ocurrent, unes bromes ocurrents.

off
m. 1. Botó per desconnectar un aparell electrònic. (GD62, DNV)
Quan estiguis de la ràdio, toca l’off.
2. Locució, veu en off. (GD62)
Haurem de tornar a gravar l’off, perquè no se sent bé.
off the record loc. adv. Es diu d’una informació donada d’una manera extraoficial que generalment no es pot fer pública. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Hem obtingut algunes dades off the record.

ok
sigla m. [pronunciada en anglès] D’acord, expressió amb què es manifesta aprovació, conformitat. (ésAdir)
–Quedem a les dues? –Ok!
donar l’ok Donar el vistiplau.
Abans d’enviar-ho a impremta t’hi han de donar l’ok.

okupa
m. i f. Persona que viu en un habitatge o un local buit sense el permís dels propietaris. (ésAdir: okupa; DIEC2, DCCN, GD62, GDLC i DNV: ocupa)
Quan van tancar el cine s’hi van instal·lar uns okupes.
adj. Relatiu o pertanyent als okupes. (GD62, GDLC)
El moviment okupa.

okupació
f. Acció i efecte d’okupar. (ésAdir: okupació; GDLC: ocupació; DNV: ocupació implícitament)

okupar
v. tr. Instal·lar-se sense el permís dels propietaris en un habitatge o un local buit per viure-hi. (ésAdir; DNV: ocupar)
La policia ha impedit a una dotzena de persones que okupessin el local.

oli
perdre oli 1. [despectivament] Ser homosexual un home. (DSFF)
Ens vam trobar uns tios que perdien oli, però que eren enrotlladíssims!
2. No tocar-hi gaire, repapiejar, no carburar.
Dius unes coses que de vegades sembla que perdis oli!

oliva
canviar l’aigua (o el suc, l’oli) de les olives Canviar l’aigua al *canari, orinar. (DSFF i DNV: canviar l’aigua de les olives)
El trajecte és molt llarg, o sigui que cada dues o tres hores pararem a canviar l’aigua de les olives.

olla
anada de l’olla Vg. anada de l’olla.
anar-se’n (de) l’olla Vg. anar-se’n (de) l’olla.
menjar(-se) l’olla Vg. menjar el coco, menjar-se el coco.
olla a pressió f. 1. Olla de pressió. (GD62, DNV)
Quan t’acostumes a cuinar amb olla a pressió ja no canvies.
2. Ambient de gran pressió, bé per la quantitat de gent, bé per la tensió que es viu, etc.
El camp serà una olla a pressió.
En aquests moments l’empresa és una olla a pressió que pot explotar en qualsevol moment.

olorar-se
v. pron. *Ensumar-se, sospitar, pressentir. (DUVC, ésAdir, DNV)
Jo ja m’olorava que me l’estaves fotent!

on
m. Botó per connectar un aparell electrònic. (DNV)
Per engegar-ho has de tocar l’on.

onada
a la cresta de l’onada Vg. cresta.
fer l’onada Un grup de persones (o una multitud), en una successió lateral, apujar i abaixar els braços frontalment, imitant el desplaçament d’una ona.
Avui és l’aniversari de l’Eugènia. Quan entri, li fem tots l’onada, d’acord?
Amb el 4 a 0 el Camp Nou va començar a fer l’onada.

òndima
interj. Eufemisme per hòstia. (DCCN, GD62, GD62)
Òndima, m’he descuidat els condons que em vas demanar!

ONG
sigla f. Organització no governamental. (GDLC, ésAdir i, indirectament, DSFF)
No sé pas quantes ONGs hi col·laboren.

onze
m. Conjunt de jugadors d’un mateix equip que disputen un partit de futbol. (GD62, DNV)
L’onze inicial de l’equip és sorprenent.

opera prima
f. Locució llatina que significa ‘primera obra’. (ésAdir; DNV: òpera prima)
L’opera prima d’aquest director ha rebut els elogis de la crítica.

optar a
v. intr. Aspirar. (DCVB, DCCN, DUVC, GD62, DNV)
El candidat opta a la reelecció per tercera vegada consecutiva.

orella
boca-orella Vg. boca.
fer orelles sordes Fer el sord. (DCVB, DSFF)
Si et diuen coses que no t’agraden, tu fes orelles sordes i no t’hi tornis!
ser tot orelles Escoltar atentament. (DCVB, GD62, DSFF)
planxar l’orella Dormir.
Farem un parell de birres i després a planxar l’orella, que demà he de matinar.
veure les orelles al llop (o del llop) Adonar-se d’un perill molt pròxim. (DCVB, GDLC i DNV: veure les orelles al llop)
Ara que ha vist les orelles al llop, ara farà alguna cosa per deixar de fumar.

orgasmar
v. intr. Tenir un *orgasme.
Si tens problemes per orgasmar vés al sexòleg.
El partit d’ahir va ser per orgasmar.

orgasme
m. Excitació provocada per una emoció o una sensació forta i agradable.
La combinació d’aquests productes en un mateix plat provoca un orgasme indescriptible.

orgàsmic, -a
adj. Orgàstic, que provoca *orgasme.
Els trastorns orgàsmics es poden resoldre.
Conduir una moto com aquesta és orgàsmic.

orla
f. Làmina commemorativa d’un curs acadèmic, d’una obra col·lectiva, etc., amb les fotos i els noms de les persones que hi han participat. (DCVB, GD62, GDLC, DNV)
Tots els metges tenen l’orla penjada a la sala d’espera.

orujo
m. Aiguardent de brisa d’origen gallec. (GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV; GD62: oruxo)
Després d’un bon dinar, sempre bé de gust una mica d’orujo.

oscaritzar
v. tr. Donar un o diferents Oscars.
Sorprenentment Hollywood no va oscaritzar mai Rita Hayworth.

oscaritzat, -ada
adj. Que ha rebut un o diferents Oscars. (ésAdir)
Quina és la pel·lícula més oscaritzada de la història?

ostres!
interj. Eufemisme per hòstia. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir)
Ostres, tu, ho podries haver dit abans!

ou
agafar (algú) pels ous Agafar-lo pels *collons.
costar un ou 1. [es pot reforçar dient i part de l’altre] Ser molt car. (GD62, GDLC, DSFF, DNV)
Organitzar un casament costa un ou i part de l’altre.
2. Costar molt d’esforç.
Muntar aquest armari m’ha costat un ou.
estar (o quedar) fins als ous (d’algú o d’alguna cosa) Estar-ne (o quedar-ne) fins als *collons. (DSFF i, en part, GD62)
gratar-se els ous Gratar-se els *collons.
inflar els ous Inflar els *collons.
inflar-se els ous Inflar-se els *collons.
no fer l’ou (o sense fer l’ou) [també amb el verb fotre i amb la conjunció ni intercalada] No fotre brot (o sense fotre brot).
Últimament no fas ni l’ou!
Per estar uns dies sense fotre l’ou, s’agafa a qualsevol excusa.
(no) haver-hi ous (de fer alguna cosa) (No) haver-hi *collons (de fer alguna cosa).
passar pels ous Passar pels *collons.
passar-se (una cosa) pels ous Passar-se (una cosa) pels *collons.
per ous Per *collons.
rascar-se els ous Rascar-se els *collons.
sortir dels ous Sortir dels *collons. (DSFF)
tocar els ous Tocar els collons. (GD62, DSFF)
No li toquis més els ous, que al final t’engegarà!
tocar-se els ous Tocar-se els *collons.
Es passa el dia tocant-se els ous!
toca’t els ous! [també amb les variants toca’t els *collons!, toca’t els *nassos!, toca’t els *pebrots!, toca’t la *xona] Expressió de contrarietat.

out
adj. [usat sobretot amb el verb estar] Desconnectat, absent; als núvols.
No sé quines novetats hi han. Aquests dies he estat una mica out…
A veure si espaviles, que avui et veig una mica out.

outlet
m. Botiga on es venen productes de marca a un preu més baix. (ésAdir)
Aquesta mateixa camisa, si l’haguessis comprada en un outlet, t’hauria costat la meitat.

ovella
ser l’ovella negra Destacar negativament en una família, en un col·lectiu. (DSFF)
Tots els fills tenen estudis menys aquest, que és l’ovella negra.

overbooking
m. 1. Sobrereserva. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Ens hem trobat que no podíem pujar a l’avió perquè hi havia overbooking.
2. Sobreocupació, saturació de gent.
Tenim oberbooking de gent que està de baixa.
En aquest poble hi ha overbooking de pijos.

%d bloggers like this: