pa
saber el pa que s’hi dóna (o quin pa s’hi dóna o quin pa hi donen) Conèixer les dificultats o contrarietats d’una qüestió, d’una situació. (GD62, GDLC, DSFF // DCVB: saber quin pa hi donen // DCCN: saber quin pa s’hi dóna)
Si fossis autònom, sabries el pa que s’hi dóna, amb això de cobrar les factures!
pack
m. Joc, equip, paquet, lot, estoig. (ésAdir, DNV)
Un pack de retoladors, de connexió a internet, de teoria i de pràctica, de productes de bellesa, de maquillatge…
pàdel
m. Esport semblant al tenis que es practica en una pista rectangular dividida per una xarxa i en què s’enfronten dues parelles de jugadors, que han de picar la pilota amb una pala perquè passi per damunt de la xarxa amb l’objectiu que els adversaris no la puguin tornar. (DCCN, GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
paganini
de paganini loc. adv. Es diu d’alguna cosa que s’ha de pagar.
Tot això ho trobaràs en aquesta pàgina web, però és de paganini.
pagar
pagant, sant Pere canta Expressió amb la qual s’indica que els diners poden aconseguir moltes coses. (DCVB, GDLC)
pagar-les Pagar-la, patir un càstig merescut. (DCCN, GD62, DSFF)
Si m’espatlles el cotxe me les pagaràs.
Me n’han fet de l’alçada d’un campanar i me les pagaran totes juntes!
paki
adj. i m. i f. Pakistanès.
Els veïns del primer no sé si són pakis o indis.
m. Botiga regentada per pakistanesos.
Vaig al paki a comprar cerveses.
pal
m. 1. Cosa avorrida, pesada, insuportable; *rotllo, *conyàs. (DCCN, GD62, ésAdir, DSFF)
Quin pal de programa!
2. Dany, perjudici, cop dur, decepció. (ésAdir)
Per ell va ser un pal increïble que el despatxessin.
La derrota d’aquest cap de setmana ha estat un pal.
3. Càstig, esbroncada.
Ha rebut un pal increïble dels seus superiors.
anar del pal (d’alguna cosa) Comportar-se segons una actitud o una manera de fer determinada. (DSFF, en part)
A mi la gent que va del pal d’emborratxar-se cada cap de setmana no m’agrada.
Primer ho destrossen tot i després van del pal de no haver trencat mai cap plat.
fer (o fotre) pal Fer mandra. (DSFF)
Ara em fa pal haver de sortir.
fregant el pal loc. adv. Per poc, de manera molt justa, gairebé de miracle.
Ha superat la prova, però fregant el pal!
Després del retard del primer avió, vam agafar l’enllaç fregant el pal.
posar pals a les rodes Posar *bastons a les rodes, destorbar, entorpir una acció. (DSFF, ésAdir)
No es poden anar posant pals a les rodes als projectes de la gent, perquè l’únic que s’aconsegueix és cremar-los!
ser del pal (d’alguna cosa) Ser de l’estil.
Aquesta pel·lícula és del pal de les d’en Woody Allen.
palla
f. Masturbació, especialment masculina. (DCCN, ésAdir, DNV // GD62: fer-se una palla)
Fer-se una palla.
Qui no es mata a palles quan és adolescent?
palla mental f. Elucubració estèril, que no té cap incidència sobre la realitat. (GD62, ésAdir)
S’està fent una palla mental sobre la crisi dels trenta.
pàl·lida
f. *Blanca, baixada de tensió provocada per haver fumat un porro.
pallissa (o pallisses)
m. i f. [s’utilitza sobretot en masculí] Persona molt pesada. (DCCN i GD62: pallissa)
Vigila si truca en Joan, que és un pallissa!
La meva sogra és una pallisses.
f. Llauna, cosa molesta.
Quina pallissa de conferència!
donar (o clavar) la pallissa Fer-se pesat, cansar.
M’ha estat donant la pallissa perquè em comprés un altre mòbil.
palmar
v. intr. 1. *Palmar-la. (DNV)
Aquest actor va palmar d’una sobredosi.
2. *Palmar-se-la.
Sempre palma qui menys culpa en té.
palmar-la Morir. (DCCN, GD62, DSFF, ésAdir, DNV)
La va palmar fent submarinisme.
palmar-se-la (o palmar-se-les) Carregar-se-la, *llepar. (GD62)
Pobre, sempre se l’acaba palmant ell.
pana
f. Panadera, pallissa.
El Lleida li ha fotut una bona pana al Numància.
Un dia t’enxamparan i et clavaran una pana que no sabràs d’on ve.
panoli
adj. i m. i f. Beneit, ingenu, curt de gambals. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DNV)
S’ha de ser una mica panoli per apuntar el pin de la targeta de crèdit a la mateixa targeta.
pantalla
gran pantalla f. Cine. (GD62: pantalla gran)
Ara repassarem les estrenes de la gran pantalla.
petita pantalla f. Televisió. (GD62: pantalla petita)
La cantant ha debutat a la petita pantalla.
pantalons
abaixar-se els pantalons Cedir en condicions poc honroses. (DNV)
Ja està: una altra vegada els nostres polítics s’abaixen els pantalons davant del que diuen a Madrid.
portar els pantalons Tenir l’autoritat a casa, especialment quan és la dona. (DCVB, GDLC, DSFF, DNV)
pantanós, -osa
adj. Relliscós, ple de dificultats o inconvenients, que pot fer caure en algun error o discussió.
Això és un assumpte una mica pantanós i procurarem passar-hi de puntetes.
panxeta
fer panxeta Fer panxa, sobresortir la panxa de manera notòria.
Ui, el teu home ja comença a fer panxeta!
Està al tercer mes d’embaràs i ja comença a fer panxeta.
pànxing
m. Situació de no fer res, de descansar.
Necessito uns dies de pànxing absolut.
fer pànxing Jeure, descansar, no fer res. (DSFF)
Aquest estiu em dedicaré a fer pànxing.
panxo, -a
adj. [precedit de l’adverbi tan; s’usa sovint en l’expressió quedar-se tan panxo] Tranquil, satisfet.
Dirà qualsevol bestiesa i es quedarà tan panxo.
Les vaques es passegen tan panxes pel mig de la carretera.
panxot
m. Fart. (DCVB // DIEC, GD62, GDLC i DNV: panxó)
Fer-se un panxot de riure, recórrer un panxot de quilòmetres.
papà
fill, -a de papà m. i f. Jove que ho té tot gràcies als seus pares, consentit. (DSFF, DNV)
En aquesta universitat hi van els fills de papà.
Aquesta actitud és de filla de papà.
papanates
m. i f. Ximplet, tanoca, totxo. (DCVB, ésAdir)
Deixa de fer el papanates i comporta’t!
paparazzi
m. i f. Fotògraf de premsa especialitzat en famosos. (GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
La cantant ha denunciat mitja dotzena de paparazzis.
paper
paper mullat m. Cosa inconsistent o que no serveix. (DCCN, GD62, GDLC, DSFF)
Totes les promeses electorals són paper mullat.
perdre els papers Perdre els nervis, el control de si mateix. (DSFF)
El seu pare va perdre els papers i va començar a agredir els veïns.
papereta
f. Situació difícil o delicada. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Vaig haver de fer d’intèrpret en la visita del president. Quina papereta!
papi
m. En llenguatge infantil, pare.
L’Oliver ja tenia deu anys quan el van obligar a canviar el mami i el papi per mare i pare. (Sarah Lark, La remor del cargol de mar [traducció d’Emma García Carbassa], 2016)
papista
ser més papista que el papa Creure o defensar una cosa amb més entusiasme que l’interessat principal. (DCVB, GD62, GDLC, DSFF, DNV)
paquet
adj. i m. Jugador molt dolent. (DNV com a nom)
Com ens han pogut vendre un jugador tan paquet?
El Madrid ha fitxat un paquet.
m. 1. Embalum que marquen els genitals masculins en els pantalons, els calçotets, el banyador. (DCCN, GD62, DNV)
Guaita quin paquet que marca el teu col·lega!
2. Multa, sanció, càstig. (DSFF: caure-li un bon paquet a algú)
Li han clavat un bon paquet.
paracetamol
m. Medicament que actua sobretot com a analgèsic i contra la febre. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
parada
tancar la parada (o la paradeta) Tancar la *barraca, plegar. (DNV: tancar la paradeta)
Quantes botigues de tota la vida han hagut de tancar la parada en aquest poble per culpa de la crisi?
Tanquem la paradeta per avui. Demà hi tornem a la mateixa hora.
parafernàlia
f. Conjunt d’objectes, cerimònies, etc., que envolten determinats actes, faramalla. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Despleguem els mitjans humans i tècnics i tota la parafernàlia.
Una festa amb molta parafernàlia.
paranoia
f. Idea o fet delirant i obsessiu.
Tinc la paranoia que em segueixen a tot arreu.
El final de la pel·lícula és una paranoia increïble.
paraplègia
f. Paraplegia. (ésAdir)
parar
v. intr. Ser (en un lloc, per un lloc). (DUVC)
On para la Mercè?
Últimament el meu germà no para mai per casa.
ser un no parar Haver-hi una activitat contínua.
[…] i ara balls, i ara gires, i ara tómboles, va ésser un no parar en tot el dia. (Santiago Rusiñol, En Josepet de Sant Celoni, 1917)
parenta
f. *Nòvia, companya, muller.
Si arribo tard a casa, després la parenta s’emprenya.
pareo
m. Peça de roba femenina que se cenyeix al cos damunt del vestit de bany. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
parir
anar-se’n (o enviar, engegar) a parir (panteres o mones) Anar-se’n (o enviar, engegar) a la merda. (DSFF: engegar/enviar a parir panteres; vés-te’n a parir panteres)
Tot el pla que havíem fet se n’ha anat a parir.
Si el mosqueges gaire, t’enviarà a parir panteres!
la mare que em (o et, el…) va (arribar a) parir! [en comptes de la mare, hi ha altres opcions, com el déu o la puta; s’hi pot posar un me cago’n a davant] Exclamació d’indignació, contrarietat, sorpresa, admiració… (GD62: la mare que et va parir! // DSFF: la mare que el va parir)
Que no ho veus que m’has fet equivocar?! La mare que et va arribar a parir!
És capaç d’aguantar tres minuts sense respirar a sota l’aigua. El déu que el va parir!
M’han ratllat el cotxe de dalt a baix. Me cago en la puta que els va parir!
ni la mare que em (o et, el…) va parir Absolutament ningú. (DCVB, GDLC, DSFF: ni la mare que el va parir)
Vestit així no et coneixerà ni la mare que et va parir!
parir-la Cometre un error greu, cagar-la. (DUVC)
Com se t’acut dir això per antena? L’has ben parida!
qui em (o et, el…) va parir! La mare que em (o et, el…) va parir! (GD62: qui et va parir // DSFF: qui el va parir // ésAdir: qui el va parir!, indirectament)
Qui em va parir, que bo que sóc!
parit, -ida
ben parit Dit d’algú que és bona persona, de bon caràcter, bon jan. (DSFF)
Molt ben parida, la teva germana! No la coneixia…
és de ben parits ser agraïts Expressió amb la qual es mostra la importància de donar les gràcies.
pàrkinson
m. Malaltia degenerativa caracteritzada, entre altres, per tremolors i per rigidesa muscular. (DNV // GD62: parkinson)
Esperem que algun dia el pàrkinson sigui curable.
parkour
m. Activitat que consisteix a desplaçar-se per entorns, sobretot urbans, superant obstacles de tota mena, com ara murs, baranes o espais buits, únicament amb la força i l’agilitat del propi cos. (ésAdir)
parlar
parlar en plata [es diu principalment en gerundi] Parlar clar, parlar clar i català. (DCVB, DCCN, GD62)
Això, parlant en plata, és una merda!
parra
estar a la parra Estar als núvols, estar a la lluna, no saber on es té el cap. (DNV: estar en la parra)
Centra’t una mica, que últimament estàs a la parra!
baixar de la parra Baixar dels núvols, venir o baixar de l’hort.
Sembla que baixis de la parra.
part
a part (de) loc. prep. A més (de). (DSFF i, en part, ésAdir)
A part de fer els deures, he d’estudiar per un examen.
Hem fet ràfting, hípica i parapent, i a part hem menjat de conya.
parts nobles (o, simplement, parts) f. pl. Genitals. (GD62: les parts)
El jugador ha rebut una pilotada a les parts nobles.
partir-se la caixa (o el cul)
Partir-se de riure.
Ens hem partit la caixa amb aquest gag.
pas
fer un pas en fals Cometre un error, una equivocació. (GD62, DSFF // DIEC2: fer un pas fals)
Si fem un pas en fals ens descobriran.
fer un pas endavant Avançar en una acció, en un propòsit.
Si no fem un pas endavant, no aconseguirem mai la independència.
sortir al pas Interposar-se en el curs d’una qüestió desmentint-la, rebatent-la. (DCCN, GD62, DSFF, ésAdir // DNV: eixir al pas)
El portaveu del grup ha sortit al pas de les declaracions del diputat i ha insistit que tot el que va dir és una opinió personal seva.
pasma
f. Policia (referit al cos). (DCVB, GD62, ésAdir, DNV)
Amaga’t, que ve la pasma!
pasqua
i santes pasqües Expressió que dóna una cosa per acabada, per tancada, que no cal parlar-ne més. (DCVB, GD62, DSFF)
content (o alegre) com unes pasqües (o més content que unes pasqües) Molt content (o alegre). (GD62, DSFF i, en part, DCVB, GDLC i DNV // DIEC2: més alegre que unes pasqües)
Estic més content que unes pasqües perquè m’han donat els dies de vacances que volia.
passada
f. [s’utilitza precedit d’una o quina i pot portar un complement] 1. El que destaca per ser molt bo, extraordinari, d’allò que no hi ha. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Aquesta noia és una passada: aprendràs molt treballant amb ella.
Quina passada de concert!
Amb tot el que esteu preparant, segur que fareu una passada de viatge.
Has vist com llampega? Quina passada!
2. [normalment sense complement] Que passa de la ratlla, que excedeix els límits del que és normal o lògic. (DCCN, GD62, GDLC)
Fer dues hores de cua perquè t’atenguin ho trobo una passada!
Quatre euros per un cafè? Quina passada!
no perdre passada 1. Aprofitar qualsevol situació.
Els polítics no perden passada per criticar l’oposició.
2. Estar atent a tot.
No sé com s’ho fa, però està al dia de tot. No perd passada!
una passada de loc. prep. Molt.
Té una passada de feina.
Ha viscut una passada d’experiències.
passar
pron. 1. Estar durant un temps en algun lloc, d’alguna manera. (DCVB, DUVC // DIEC2, GDLC i DNV: passar)
Ens hem passat tot l’estiu al Pirineu.
M’he passat el dia esperant notícies vostres.
2. Excedir-se, passar-se de rosca. (DCCN, DUVC, GD62, GDLC // DNV: passar-se’n)
T’has passat amb el que li has dit. No en tenia cap culpa!
Es passa de generós.
passar (d’alguna cosa) Renunciar a fer-la. (GDLC, ésAdir, DNV)
Em sembla que l’Albert passa de jugar a la loteria.
Aquesta vegada no vull venir. Passo!
passar (d’algú o d’alguna cosa) v. intr. Ignorar-ho, no voler saber-ne res, no fer-ne cas. (DCCN, DUVC, GD62, ésAdir, DNV)
Si et molesta, passa d’ell.
Està en una edat que passa de tot.
passar-se de frenada *Passar-se de la ratlla.
S’ha passat de frenada amb les declaracions que ha fet.
passar-se de la ratlla Passar-se de rosca, excedir-se. (DIEC2, DCVB, GD62, GDLC: passar de la ratlla // DNV: passar-se’n de la ratlla)
Vigila què dius, perquè t’estàs passant de la ratlla!
passar-se de llest Intentar mostrar-se més intel·ligent que altres i estar equivocat.
No et passis de llest, que aquesta jugada no es pot fer!
passar-se de revolucions *Passar-se de la ratlla.
Aquest article es passa de revolucions.
passar-se de voltes *Passar-se de la ratlla.
S’han passat de voltes amb aquesta normativa.
passat
prep. [seguit d’un nom o sintagma temporal] Després de. (DCVB, GD62, GDLC, DSFF: passat festes)
Passat Sant Joan, passat festes, passat Setmana Santa, passat vacances.
passota
adj. i m. i f. Que *passa de tot, que tot li és indiferent. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Està en una edat molt passota!
És un passota però és el tio més feliç que he conegut mai!
passotisme
m. Actitud d’indiferència per qualsevol cosa, menfotisme. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Aquest país té un problema de passotisme.
pasta
pasta gansa Vg. ganso.
pastelina
f. Plastilina.
Aquest Nadal farem un pessebre de pastelina.
pastilla
a tota pastilla loc. adv. 1. Molt de pressa. (DSFF)
Les motos van a tota pastilla per aquesta carretera.
2. A tot volum. (DSFF)
Al bar de baix posen la música a tota pastilla.
pastís
descobrir(-se) el pastís Fer-se pública una cosa que es procurava amagar. (GD62 i DSFF: descobrir-se el pastís // DNV: descobrir el pastís)
Hem descobert el pastís: vosaltres dos esteu enrotllats!
patacada
f. Clatellada, cop moral. (DCVB)
El divorci va ser una patacada important.
patata
f. Vulva. (DCCN, GD62)
És evident que l’home ve de la patata. (La Trinca)
menjar-se (una cosa) amb patates Haver-la d’entomar, de quedar-se-la, tant sí com no, confitar-se-la.
Després de criticar-me tant, si al final aconsegueixo arreglar la moto, t’hauràs de menjar les paraules amb patates.
Han fabricat més peces de les que calien i ara se les hauran de menjar amb patates.
patates braves (o, simplement, braves) Patates fregides amb salsa picant. (DNV: braves)
Una canya i unes braves per picar, sisplau!
patates xips (o, simplement, xips) Patates fregides de xurreria. (GDLC, DSFF // DCCN i GD62: xips)
Farem un aperitiu amb olives i quatre xips.
patata calenta Problema incòmode que no és fàcil de resoldre. (ésAdir; DSFF: passar la patata calenta)
El nou alcalde s’ha trobat la patata calenta de la mesquita i haurà de prendre una decisió.
Li van passar la patata calenta de reajustar la plantilla i ell l’ha tornada dient que no acomiadarà ningú.
patatim
patatim i patatam (o que (si) patatim, que (si) patatam) Que si això, que si allò; que tomba, que gira. (DCVB, DCCN)
No va parar de donar excuses: que si patatim, que si patatam…
Tornem de vacances, i ens hem de situar, i patatim i patatam, però és que ens espera un setembre de por!
patatús
m. Atac sobtat, indisposició, desmai. (DCVB, DCCN, DNV)
Amb aquesta calor m’ha agafat un patatús.
La seva àvia ha tingut un patatús i ara és a l’hospital.
pati
m. [usat en expressions com ara com està el pati!, que malament que està el pati!, tal com està el pati] Situació.
Falta una setmana per les eleccions i Déu n’hi do com està el pati!
Tal com està el pati, jo no faria gaires comentaris.
patilla
per la patilla loc. adv. Per la *cara, perquè sí; gratis. (ésAdir)
Et regalem unes entrades per la patilla.
Sempre que vaig a un concert, hi vaig per la patilla.
patxorra
f. Flegma, calma o lentitud excessiva, falta de preocupació. (DCVB, DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Has d’anar més ràpid; amb aquesta patxorra no farem res!
pausar
v. tr. Interrompre una acció, un moviment, fent una pausa. (ésAdir, DNV)
Va molt bé que els missatges de veu de watshapp es puguin pausar.
pautar
v. tr. Establir mitjançant una o diferents pautes la manera de fer una cosa. (ésAdir, DNV)
El metge m’ha pautat un canvi d’hàbits i de dieta.
pavelló
deixar el pavelló ben alt Estar a l’alçada de les circumstàncies amb algú o alguna cosa.
A veure si deixes el pavelló ben alt amb la Carme aquesta nit!
L’equip va deixar el pavelló ben alt.
PC
sigla m. Ordinador personal. (GDLC, ésAdir)
pebrots
amb dos pebrots loc. adv. Amb empenta, amb valor, amb decisió.
Li va dir el que pensava, amb dos pebrots.
agafar (algú) pels pebrots Tenir-lo dominat.
L’única manera d’agafar-lo pels pebrots és fent-li xantatge.
Aquest no piularà perquè el tenen agafat pels pebrots.
caure els pebrots a terra Expressió que denota una sorpresa majúscula per una cosa inesperada.
Quan sàpigues el que cobren aquests dròpols per no fotre res et cauran els collons a terra.
de pebrots loc. adj. Molt fort, contundent, potent. (GDLC, DSFF)
Fa un fred de pebrots!
Ha agafat una emprenyada de pebrots.
dels pebrots loc. adj. Dels nassos, maleït (expressió que connota negativament el nom que acompanya).
Aquest portuguès dels pebrots es podria ficar la llengua al cul!
estar (o quedar) fins als pebrots (d’algú o d’alguna cosa) Estar-ne (o quedar-ne) fins al capdamunt. (GD62 indirectament, DSFF)
Ja en començo a estar fins als pebrots d’aquesta tonteria!
gratar-se els pebrots Tocar-se els *pebrots.
inflar els pebrots Emprenyar.
El veí de baix m’està inflant els pebrots amb la música tan alta!
inflar-se els pebrots Estar-ne fins als *pebrots.
Quan se m’inflin els pebrots, petaré!
(no) haver-hi pebrots (de fer alguna cosa) (No) atrevir-se a fer-la.
Ah que no hi han pebrots de dir-m’ho a la cara?
I tant que hi han pebrots de fer-ho!
no haver-hi més pebrots No haver-hi altre remei.
Si no hi han més pebrots ja ho faré jo.
passar pels pebrots Donar la gana. (DSFF)
T’ho explicaré si em passa pels pebrots!
passar-se (una cosa) pels pebrots Passar-se-la pel *folre. (GD62 indirectament)
El que digui aquest imbècil m’ho passo pels pebrots!
per pebrots loc. adv. Per força, tant si es vol com si no. (DSFF)
Ho hem de fer per pebrots; no tenim més remei.
posar els pebrots sobre la taula Tenir coratge per dir o fer alguna cosa.
Va tensar tant la corda que al final vaig posar els pebrots sobre la taula i m’hi vaig encarar.
rascar-se els pebrots Tocar-se els *pebrots.
Tinc els pebrots encetats de tant rascar-me’ls.
sortir dels pebrots Donar la gana.
Per mi pots fer el que surti dels pebrots.
tenir pebrots [usat en tercera persona, sobretot del present d’indicatiu] Expressa un fet inversemblant, enutjós, injust, abusiu. (DSFF)
També té pebrots que m’ho diguis ara!
També tindria pebrots que nosaltres hi poséssim la pasta i ells es quedessin els guanys!
tenir els (sants) pebrots (de fer alguna cosa) Tenir el coratge o la barra de fer-la. (DSFF)
Ha tingut els pebrots d’estudiar-se tota la teòrica en quinze dies. I a sobre ha aprovat l’examen!
Després de tot el que he fet per tu, i ara tens els sants pebrots de pagar-m’ho així?! Que et bombin!
tenir els pebrots ben posats (o, simplement, tenir-los ben posats) Ser molt valent, decidit. (GD62 indirectament)
Dir això no és fàcil. S’ha de reconèixer que els té molt ben posats.
tenir-ne els pebrots plens Estar-ne fins als *pebrots. (GD62 indirectament)
Ja en tinc els pebrots plens d’aguantar gent incompetent!
tocar els pebrots Tocar els collons. (GDLC, DSFF)
No has parat de tocar els pebrots en tota la tarda!
tocar-se els pebrots Gratar-se la panxa, estar sense fer res.
Es passa el dia tocant-se els pebrots!
toca’t els pebrots! [també amb les variants toca’t els *collons!, toca’t els *nassos!, toca’t els *ous!, toca’t la *xona!] Expressió de contrarietat.
No em diguis que el tren ja ha marxat. Toca’t els pebrots!
pecat
viure en pecat Viure en parella sense estar casat (especialment per l’Església).
Fa set anys que es coneixen i tres que viuen en pecat.
peccata minuta
Locució llatina que significa ‘faltes petites’, utilitzada per referir-se a futileses. (ésAdir, DNV)
Això de les cursives i els subratllats deixa-ho estar: és peccata minuta.
pedal
m. Borratxera.
El pedal més bèstia de la meva vida l’he agafat amb absenta.
pedigrí
m. Aplicat a persones, currículum, reputació, prestigi. (GD62, DNV)
Aquesta gent no tenen pedigrí per governar.
Jugar a un joc descatalogat sempre dóna més pedigrí que jugar a l’últim joc que ha sortit.
pedra
a un cop de pedra loc. adv. A un cop de *roc, a poca distància.
Viu a un cop de pedra de casa meva.
dues pedres! Fotre’s, fer-se fotre. (DSFF)
Jo m’arriscaria. Si surt bé, genial; i si no, dues pedres!
passar-se (algú) per la pedra 1. Mantenir-hi relacions sexuals.
Aquesta se l’ha passada per la pedra tot el poble.
2. Suspendre’l, *follar-se’l.
És la segona vegada que se’m passen per la pedra en aquesta assignatura.
3. Guanyar clarament (en un joc o una competició).
La pobra selecció d’Andorra, tothom se la passa per la pedra!
4. Perjudicar, donar pel sac.
Si vas tan de bona fe, un dia se’t passaran per la pedra.
passar-se (una cosa) per la pedra Passar-se-la pel folre.
Quantes sentències s’ha passat per la pedra el govern valencià?
pedra, paper, tisores (o estisores) Joc entre dos en què, després d’una cantarella, cadascú mostra la mà o bé tancada (símbol de la pedra) o bé oberta (símbol del paper) o bé tancada amb els dits índex i del mig oberts (símbol de les tisores). La pedra guanya a les tisores, el paper guanya a la pedra i les tisores guanyen al paper.
–Qui comença? –Podem fer-ho a pedra, paper, estisores.
pedregada
fer més por que una pedregada Fer molta por, ser molt temible. (DCVB, DSFF)
Aquest home em fa més pot que una pedregada: és capaç de dir qualsevol animalada!
pega
f. [generalment utilitzat en plural] Objecció, entrebanc, dificultat, trava, obstacle. (DNV // GD62 i DSFF: trobar pegues)
El meu nòvio sempre troba pegues a tot.
Sempre que proposo una cosa m’hi poses pegues!
pegat
m. Solució provisional i a la llarga poc satisfactòria que es dóna a un problema.
Aquesta solució no deixa de ser un pegat a un problema més gran.
Hem hagut de fer un pegat a l’anunci perquè sortís bé.
peix
de peix bullit Dit d’una cara, d’uns ulls, d’una mirada, d’un posat inexpressius.
Sempre que fem una foto surts amb cara de peix bullit.
peix bullit Persona inexpressiva, aturada, insulsa.
La pregunta em fa pensar en el meu nòvio, sempre tan aturadet, sense ambició, conformista, un peix bullit. (Ada Castells, El dit de l’àngel, 1998)
qui vulgui peix que es mulli el cul Refrany que significa que per obtenir coses valuoses o agradables cal esforç i sacrifici. (DCVB, GDLC // DNV: qui peixet vol menjar, el culet s’ha de banyar)
pèl
caure el pèl Ser reprès o castigat durament. (DSFF: caure-li el pèl)
Si descobreixen que has robat les propines, et caurà el pèl.
Si em veuen parlant amb tu, em podria caure el pèl.
pels pèls loc. adv. Per molt poc. (DSFF)
Ens hem salvat de la pluja pels pèls.
per un pèl loc. adv. Per molt poc.
No el va atropellar per un pèl.
pela
f. [generalment en plural] Diners.
Val moltes peles un cotxe nou.
La pela és la pela.
canviar (o descanviar) la pela Vomitar. (GD62 i DSFF: descanviar la pela)
La primera vegada que vaig pujar en una barca vaig descanviar la pela.
pelar
dur, -a de pelar loc. adj. 1. Difícil de convèncer. (GD62, DSFF)
No cal que t’hi escarrassis gaire, que aquesta és dura de pelar i no la convenceràs pas!
2. Difícil de vèncer.
Li han sortit uns rivals que seran durs de pelar.
pelar-la (alguna cosa, a algú) [amb pronom de datiu: me, te, li…] Ser-li indiferent, portar-l’hi *fluixa, *bufar-l’hi, *suar-l’hi. (DSFF)
El que digui o deixi de dir el teu cap me la pela!
res a pelar Res a fer. (DCVB: haver-hi res a pelar)
Quan diu que no és que no; no hi ha res a pelar!
No tenim res a pelar contra aquesta gent.
que se les pela [aplicat a un verb, generalment de moviment] Amb molta rapidesa. (DSFF: córrer que se les pela)
Aquesta moto corre que se les pela.
La gent per aquesta carretera va que se les pela.
Menja que se les pela.
pell
tenir la pell fina Ser molt susceptible. (GD62, DSFF, GDLC, DNV)
Ostres, noia, no se’t pot dir res… Tens la pell molt fina!
pel·li
f. Pel·lícula. (ésAdir)
pel·lícula
de pel·lícula loc. adj. Fabulós, genial, extraordinari. (DSFF)
Vols passar un cap de setmana de pel·lícula? Doncs com més missatges enviïs, més possibilitats tindràs de guanyar-lo.
a aquestes alçades de la pel·lícula Vg. alçada.
ser el dolent de la pel·lícula [també funciona amb altres verbs: semblar el dolent de la pel·lícula, quedar com el dolent de la pel·lícula, fer de dolent de la pel·lícula…] Es diu d’algú que és vist amb mals ulls perquè li toca fer un paper desagraït. (DSFF: ser el dolent de la pel·lícula, quedar com el dolent de la pel·lícula)
Tothom ha elogiat la vostra tasca, però ara a mi em toca fer de dolent de la pel·lícula…
pelma
adj. i m. i f. Pesat. (DCVB: com a nom)
Cada vegada em pregunta el mateix. És molt pelma!
La pelma de la teva amiga no para d’enviar-me missatges.
pèlvic, -a
adj. Pelvià, relatiu o pertanyent a la pelvis. (DCVB, ésAdir)
La musculatura pèlvica, un moviment pèlvic.
pena
de pena 1. loc. adj. [sovint reforçat amb l’adjectiu puta] *Penós, lamentable, patètic. (GD62)
Sempre explica uns acudits de pena.
Fot un temps de puta pena.
2. loc. adv. [sovint reforçat amb l’adjectiu puta] Molt malament, de manera lamentable.
Els exàmens m’han anat de pena.
Hem jugat de puta pena.
fer el pena Comportar-se d’una manera *penosa, fer el ridícul.
De vegades penso que he nascut per fer el pena.
penal
casar-se de penal Casar-se esperant un fill. (DSFF)
Amb uns pares tan conservadors i s’ha hagut de casar de penal!
pencada
f. Feinada, *matada.
Darrere d’aquests resultats hi ha una pencada a consciència.
Preparar això tan minuciosament és una pencada brutal.
penco
adj. i m. Inútil. (DCVB: com a nom)
El becari nou és una mica penco.
pendona
f. Dona de conducta dissoluta (pot prendre també un sentit afectiu).
Avui he quedat amb la pendona de la teva germana.
pendonejar
v. intr. Deambular. (GD62 en part)
Vigila amb aquests que van pendonejant per aquí, que encara et fotran la cartera.
L’Eduard sempre està pendonejant pels mateixos locals.
penjar
v. tr. i intr. Tallar la comunicació telefònica. (DCCN, GD62, DNV: intr. // DUVC: tr. // GDLC: tr. i intr.)
Vols fer el favor de penjar el telèfon d’una vegada?!
Estàvem parlant per telèfon, però ha hagut de penjar perquè li ha vessat l’olla del foc.
pron. 1. [amb complement de règim introduït per de o per] Enamorar-se. (DUVC, ésAdir)
La Natàlia s’està penjant d’en Xavi.
2. *Arrepenjar-se, *apalancar-se, no fer una cosa o bé endarrerir-se en la seva execució.
Els de la impremta s’estan penjant amb els dossiers.
S’està penjant molt amb les gravacions que li vaig demanar.
3. Aplicat a un ordinador o un dispositiu electrònic, no respondre, quedar bloquejat, de manera que s’ha de reiniciar. (DUVC, GDLC, ésAdir)
Si se’t penja l’ordinador, avisa els informàtics.
Se m’acaba de penjar el mòbil.
penjar les botes Vg. bota.
penjat, -ada
adj. i m. i f. Que no té amics, o feina, o diners, o idees, o que es comporta o pensa d’una manera extravagant, etc. (DCCN, GD62, GDLC, DSFF)
Aquest paio té una reputació; no és un penjat de la vida.
Està penjadíssima; no sap què vol fer.
deixar penjat Abandonar, deixar sol o en una situació difícil. (GDLC)
Després de deu anys de relació l’ha deixat penjat.
La moto m’ha deixat penjada a la carretera.
estar penjat d’algú (o per algú) Estar-ne molt enamorat.
Estàs molt penjat per aquesta tia, no?
quedar(-se) penjat Quedar(-se) sol o en una situació difícil. (GDLC)
Havia d’anar al concert amb el meu germà, però s’ha posat malalt i m’he quedat penjat.
Se’ns va escapar l’avió de tornada i ens vam quedar penjats.
tenir penjada una assignatura Tenir-la suspesa.
He començat tercer, però encara tinc penjat el llatí de primer.
penós, -osa
adj. Lamentable, patètic, d’una qualitat molt baixa. (DCCN, GD62, DNV)
Una pel·lícula penosa, un nivell d’anglès penós.
Han fet una gestió penosa de les obres.
Aquest tertulià fa unes aportacions penoses.
pensar
pensar-se (una cosa) dues vegades Pensar-s’ho bé abans de fer-la o no fer-la.
Abans de prendre una decisió definitiva, pensa-t’ho dues vegades.
no pensar-se (una cosa) dues vegades Fer-la sense reflexionar-hi gaire, impulsivament. (DSFF)
Quan el van convidar a anar amb ells de vacances, no s’ho va pensar dues vegades.
pensar-se-les totes Ser molt viu, molt espavilat. (GD62, DSFF)
Els publicistes se les pensen totes per innovar.
penya
f. Gent.
Avui la penya està molt espessa.
pepa
f. Toia.
El Barça ha fitxat una pepa.
perdiu
marejar la perdiu Vg. marejar.
perdre
tenir (totes) les de perdre Tenir moltes probabilitats de perdre. (DSFF)
Millor que no t’hi fiquis, que tens les de perdre.
perduda
f. *Trucada perduda.
Quan plegui de treballar et faré una perduda.
peres
f. Pits.
Quines peres que té aquesta xavala!
performance
f. Espectacle artístic sensorial. (GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir)
Les entitats del poble han preparat una performance per denunciar el passotisme de l’Ajuntament.
perico, -ica
adj. i m. i f. Periquito, seguidor de l’Espanyol. (DCCN, GD62, ésAdir)
Aquest any els pericos s’ho estan passant de conya!
perilla
f. Barbeta, masclet. (DCVB, ésAdir)
Em sembla que em deixaré perilla.
periodisme groc
Periodisme sensacionalista.
perjudicat, -ada
adj. 1. Desmillorat, *castigat.
Noi, et veig molt perjudicat; t’hauries de cuidar una mica més.
Quan fas un triatló acabes una mica perjudicat.
2. Deteriorat, danyat, *castigat.
Li van deixar un cotxe una mica perjudicat: amb una roda punxada, els llums trencats i l’aire condicionat fet malbé.
perla
de perles loc. adv. Molt bé, de meravella. (DCVB, DNV)
Ens entenem de perles.
M’aniria de perles que em donessis un cop de mà.
ser (o estar fet) un perla Ser un bona peça; es diu irònicament per referir-se a algú que no és precisament una perla, una persona que excel·leix, sinó tot al contrari.
El president d’aquesta entitat estava fet un perla: els quartos que s’havia embutxacat d’amagatotis!
perol
m. *Perola. (DNV)
perola
f. Cap, cervell. (DNV)
De vegades fas unes coses que sembla que no estiguis bé de la perola.
anada de la perola Vg. anada de l’olla.
anar-se’n (de) la perola Vg. anar-se’n (de) l’olla (DSFF en part)
menjar(-se) la perola Vg. menjar el coco; menjar-se el coco.
perorata
f. Sermó, dissertació, rotllo. (DCVB, ésAdir, DNV)
persiana (o persiana metàl·lica)
f. Porta metàl·lica d’algunes botigues i establiments que es tira amunt i s’enrotlla per obrir-se i es tira avall per tancar-se.
Al forn cada dia aixequen la persiana metàl·lica a les 7 del matí.
El cinema ha hagut de tancar la persiana definitivament.
persona non grata
f. Locució llatina per referir-se a algú que no és ben rebut en algun lloc. (GD62, DSFF i, en part, DNV)
A casa meva el rei d’Espanya és una persona non grata.
personal
m. Gent. (DCVB, DNV)
Avui tenim el personal passat de voltes.
falta personal (o, simplement, personal) f. Falta comesa en bàsquet. (DCCN, GD62, GDLC, DSFF, DNV)
En l’última possessió els han xiulat personal en atac.
pesa
f. Pes que s’utilitza en exercicis gimnàstics.
Les peses del gimnàs.
pesca
i tota la pesca I més, i etcètera. (GD62, DSFF)
Hem de repassar les estrenes de la setmana i tota la pesca.
S’ha de portar banyador, tovallola i tota la pesca.
pesta
dir pestes (d’algú) / dir les mil pestes (d’algú) Malparlar-ne, dir-ne fàstics. (DCVB // DNV: dir pestes d’algú)
Et passes la vida dient pestes de tothom!
Sempre està dient les mil pestes dels culebrots.
pet
a pet d’ona (o d’ones) loc. adv. A trenc d’onada, arran de mar.
M’agrada molt anar a la platja a l’hivern i caminar a pet d’ona.
no aguantar-se els pets Ser molt vell, repapiejar. (GD62, GDLC, DSFF)
Ara és el moment de viatjar. Quan ja no m’aguanti els pets ja no ho podré fer.
ser un pet bufat Ser un presumit, un fatxenda. (GD62, GDLC, DSFF)
Aquest es creu que és qui sap què, i en realitat és un pet bufat.
tirar-se un pet Fer un pet.
El bou es va tirar un pet, i en Patufet va sortir disparat.
peta
m. Porro.
Amb les tonteries que diu sembla que s’hagi fumat un peta.
petar
v. intr. 1. Sonar.
Ja veuràs que bé que peta aquesta cançó!
2. Picar, fer-se sentir (un fenomen meteorològic). (DSFF: petar el sol)
Com peta el fred!
3. Deixar de funcionar sobtadament, espatllar-se. (DUVC)
L’ordinador ha petat.
4. Trencar-se. (DCVB, DUVC)
Aquest matrimoni acabarà petant.
5. *Parar, ser (en un lloc, per un lloc).
On peta el castell aquest que dius?
6. Donar la gana, rotar.
Has de venir amb mi, tant si et peta com si no!
tr. Omplir del tot.
El dia de la inauguració la gent va petar el local perquè regalaven la beguda.
pron. 1. Rebentar-se de riure. (DUVC, GD62, GDLC)
Sempre es peta amb els acudits que explico.
2. Omplir-se.
El restaurant es va petar en deu minuts.
3. Gastar-se (especialment malgastar-se).
S’han petat la meitat del pressupost amb càterings.
4. Eliminar, suprimir.
El càrrec de conseller en cap de la Generalitat se’l van petar en pocs anys.
5. Fer fora, inhabilitar.
Aquest presentador se’l van petar perquè deia coses que no agradaven.
a petar loc. adj. *Petat, molt ple.
El cine estava a petar de gent.
anar a petar Anar a parar. (GDLC, DSFF)
On vols anar a petar amb aquesta explicació?
fer-la petar Fer petar la xerrada. (DCVB, GDLC, GD62, DSFF)
No anem a la discoteca; ens agrada més anar a un bar i fer-la petar.
petar-ho Triomfar, *picar fort. (ésAdir)
Aquesta setmana tenim unes propostes molt temptadores. Ja veuràs com ho petarem.
El Raval fa temps que es posiciona com un barri ple de vida i activitats: triem les que més ho estan petant ara mateix! (Time Out, febrer 2016)
peti qui peti loc. adv. *Caigui qui caigui, passi el que passi. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DSFF)
Han promès que faran el concert peti qui peti.
petard, petarda
m. i f. Persona inútil, tonta, que no fa res bé, que no té cap gràcia, mediocre.
Els fitxatges de l’equip d’aquesta temporada són tots uns petards.
La petarda aquesta que surt a totes les revistes del cor.
adj. Que és pesat, avorrit, vulgar, de mala qualitat.
Un programa petard, una cançó petarda.
És una paròdia molt petarda d’aquella pel·lícula.
m. Porro.
A la pel·li hi surten uns amics que queden per fumar-se uns petards.
petardisme
m. Conjunt de gent o coses *petardes.
Els èxits del petardisme internacional.
És una estrella del petardisme.
petardo
m. i adj. *Petard. (DCVB en part)
Si guanya el Barça tirarem quatre petardos.
Quin presentador més petardo!
Jo no fumo tabac; només fumo petardos.
petarró
m. Pet petit.
Érem dos a l’ascensor i es va sentir un petarró. I et puc dir que jo no vaig ser…
petat, -ada
adj. 1. Molt ple.
El cine estava petat de gent.
2. Molt cansat.
Quan va acabar la sessió, estava petat.
peto
m. Peça sense mànigues que un equip es posa sobre la samarreta per distingir-se dels jugadors adversaris.
En els entrenaments sempre hi ha un equip que juga amb peto.
petó negre
m. Estimulació bucal de l’anus.
petroli
treure petroli (d’una situació) Treure’n un profit que no s’esperava gens.
L’equip ha tret petroli d’una acció aparentment inofensiva.
[Durant el confinament, els Stay Homas] van treure petroli d’aquest tedi i van penjar a YouTube cançons que van atrapar el públic. (beteve.cat, juliol 2020)
petxina
f. Vulva. (DCVB, DCCN, GD62, DNV)
peu
començar amb el peu esquerre Començar molt malament. (DCVB: fer una cosa amb el peu esquerre // DSFF: amb el peu esquerre)
A veure si aquest any no el comences amb el peu esquerre, com l’any passat.
llevar-se (o aixecar-se, alçar-se) amb el peu esquerre Tenir un mal dia. (GDLC: llevar-se amb el peu esquerre // DSFF: amb el peu esquerre // DNV: alçar-se amb el peu esquerre)
Avui tot et surt del revés: que t’has llevat amb el peu esquerre o què?
peu de gat m. Calçat per escalar. (GDLC, Neoloteca)
peveter
m. Recipient que s’encén amb la torxa olímpica en la inauguració d’uns jocs olímpics i que es manté encès durant tots els dies de competició. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
photocall
m. Espai habilitat a l’entrada d’una festa o d’un altre acte social, amb un plafó publicitari de fons, on els convidats es fotografien i, si són famosos, els mitjans de comunicació en prenen imatges. (ésAdir)
pi
fer el pi Fer la *vertical, posar-se de cap per avall amb les mans a terra i els peus enlaire. (DSFF)
Potser saps fer molt bé el pi, però si no saps multiplicar, poques coses faràs a la vida!
piano
com un piano loc. adj. [aplicat sobretot a una borratxera o per emfasitzar una cosa] Molt gran, molt evident. (DSFF)
Ha agafat una borratxera com un piano.
Vam llogar un cotxe que era una merda com un piano!
Li han fet una falta com un piano i l’àrbit no ha xiulat res.
picador
m. Local per anar cardar clandestinament; lloc on es va a cardar a dins del cotxe.
Ha llogat un pis i el fa servir de picador.
El Tibidabo és el picador de Barcelona.
picaparet
m. Joc infantil en què participen diferents nens, un dels quals es posa de cara a la paret i, picant-hi amb les mans, compta en veu alta fins a tres i diu “pica paret” mentre els altres avancen cap a ell per darrere des d’una certa distància. Si quan ha comptat i es gira veu algú que es mou, el fa tornar a la posició inicial, i torna a posar-se de cara a la paret per comptar altra vegada. Quan un dels nens que avancen toca el qui compta, tots han d’aconseguir arribar a la posició inicial perseguits pel qui para; si aquest aconsegueix tocar-ne algun, serà el qui pararà; si no, tornarà a comptar ell.
La xarranca i el picaparet eren els jocs que més m’agradaven quan era petit.
picar
v. tr. En futbol, xutar o rematar. (en part, DCCN, GD62, ésAdir)
Entra a l’àrea, pica amb el peu dret, i gol, gol, goool!!!
Va picar de cap i va estavellar la pilota al pal.
intr. Caure en un engany, una mentida. (DCVB, DUVC, GD62, DNV)
Fan veure que és una oferta, i en realitat és el preu de mercat, però tothom pica.
Li he dit que si venia li presentaria una noia molt simpàtica i ha picat.
picar (a algú) per (alguna cosa) [si el complement és què, es pot ometre per] *Agafar-li, donar-li per aquesta cosa, venir-li ganes de fer-la. (DCCN, DUVC, GD62)
De tant en tant li pica per marxar una setmana a la muntanya.
Ara no sé què li ha picat, però només té ganes d’anar al teatre!
picar ferro fred Esforçar-se inútilment. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DSFF)
Fer entendre als espanyols que volem ser independents és picar ferro fred.
picar fort Triomfar, *petar-ho, fer *mal. (DUVC en part)
Fa uns mesos van penjar un vídeo a internet que va picar fort.
picar la cresta Renyar. (GDLC, GD62, DSFF)
No puc sortir en hores de feina perquè em picaran la cresta.
picar-se Discutir-se, barallar-se, *enganxar-se.
Són bons amics, però s’han picat per la mateixa noia.
picardies
m. Camisó femení amb tirants que sol arribar fins als malucs, amb transparències o altres elements seductors, per la qual cosa és considerat una peça de llenceria sexi. (Neoloteca, DNV)
La meva nòvia s’ha comprat un picardies d’infart.
picaró, -ona
adj. Picardiós, que té picardia.
La lletra d’aquesta cançó és una mica picarona.
picat, -ada
estar picat Estar ofès, molest, tenir una enganxada (amb algú).
Li vaig dir què en pensava i ara està picada.
Estan molt picats per culpa d’una herència.
picatge
m. Tecleig, acció o efecte de picar un text. (DNV; el DIEC2 només entra picat)
Demà tindrem a punt el picatge del guió.
El text està molt ben escrit; només he detectat algun error de picatge.
pifiada
f. Pífia. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DNV)
pifiar-la
v. tr. Espifiar-la. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Noi, amb aquestes declaracions l’has pifiada.
pijada
f. 1. Cosa *pija.
Comprar-se un Mini és una pijada!
2. Detall que denota luxe.
Una inauguració amb tota mena de pijadetes.
3. Collonada, ximpleria, cosa insignificant.
Els mòbils cada vegada tenen més pijades.
pijeria
f. Conjunt de *pijos.
En aquest bar s’hi aplega una pijeria insuportable.
pijo, -a
adj. i m. i f. Persona que amb el seu estatus social, la seva manera de vestir, el seu llenguatge, etc., manifesta gustos propis d’una classe benestant.
Aquest local està ple d’adolescents pijos.
Això fa més por que el comiat de soltera d’una pija.
adj. Característic dels pijos.
Un jersei pijo, unes ulleres pijes, un parlar pijo…
pilates
m. [sol pronunciar-se sense neutralitzar la e] Tipus de gimnàstica per enfortir i estirar els músculs que combina l’exercici físic amb la respiració i la relaxació. (DNV)
Faig classes de pilates dos dies a la setmana.
El pilates em va molt bé per mantenir-me en forma.
piles
amb les piles posades (o carregades) loc. adv. Amb força, amb energia.
Després de les vacances arribem tots amb les piles carregades.
carregar (les) piles Agafar forces, recuperar energia. (DSFF i ésAdir: carregar les piles)
Aquestes festes aniran bé per descansar i carregar piles.
posar-se les piles Disposar-se a fer alguna cosa amb energia i determinació. (DSFF, ésAdir)
Hem d’acabar això aquesta mateixa setmana, o sigui que ja ens podem posar les piles.
piló
amorrar-se al piló Fer una fel·lació.
pilot
adj. Dit de projectes que serveixen de prova experimental, de model. (GD62, GDLC, DNV i, en part, DSFF i Neoloteca)
Un programa pilot, un centre pilot, un estudi pilot, uns episodis pilot (o pilots).
m. [aplicat especialment a produccions audiovisuals] Projecte que serveix de prova.
Avui gravem l’últim pilot i demà estrenem el programa.
pilot automàtic m. Dispositiu que permet conduir un vaixell, un avió o algun altre vehicle sense la intervenció humana. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
pilota
a pilota passada loc. adv. Indica la facilitat d’analitzar un fet, una situació, després d’haver passat, en contrast amb la dificultat de fer-ho abans de produir-se.
Això és molt fàcil dir-ho a pilota passada. És abans que t’havies d’haver mullat!
anada de la pilota Vg. anada de l’olla.
anar-se’n (de) la pilota Vg. anar-se’n (de) l’olla.
estar-ne (o quedar-ne) fins a les pilotes Estar-ne (o quedar-ne) fins al capdamunt. (DSFF)
Ja en començo a estar fins a les pilotes d’aquesta tonteria!
en pilota picada loc. adv. En pilotes. (DSFF)
A la portada hi surt una tia en pilota picada.
per pilotes loc. adv. Per força, tant sí com no, tant si es vol com si no.
Ho hem de fer per pilotes; no tenim més remei.
ser un pilota Ser un llepaculs, excessivament adulador. (DSFF)
És un pilota. Cada vegada que passa el director li fa una broma.
fer la pilota Adular algú per aconseguir-ne un favor. (DSFF)
No cal que em facis la pilota, que no penso regalar-te cap entrada.
fer pilota Fer *bola.
passar la pilota (a algú) (o passar-se la pilota) Desempallegar-se d’una qüestió difícil o incòmoda i deixar-la per a algú altre. (en part, GDLC i DSFF)
Si no te’n surts, passa-li la pilota al teu germà petit.
Es van anar passant la pilota d’un departament a l’altre i al final em va explotar a mi.
tocar les pilotes Molestar. (GD62, DSFF)
No em toquis més les pilotes!
tocar-se les pilotes Gratar-se la panxa, estar sense fer res.
Es passa el dia tocant-se les pilotes!
tornar la pilota (a algú) Pagar-li amb la mateixa moneda (GD62, DSFF)
Em va deixar en ridícul una vegada, però ara li tornaré la pilota.
tirar (o llançar) pilotes fora *Despistar, fer-se el longuis, treure’s un problema o una responsabilitat de sobre.
Si et pregunten per què arribes tard, tu tira pilotes fora.
L’Ajuntament llança pilotes fora i diu que no és competència seva.
piltra
f. *Piltre.
Necessito treure’m l’olor de mort i ficar-me a la piltra. (Francesc Miralles, El secret de Picasso, 2011)
piltre
m. Llit. (DCVB)
Avui em ficaré al piltre aviat.
pim-pam (o pim-pam-pum)
*Vist i no vist, expressió que denota rapidesa. (DSFF: en un pim-pam)
Va, que ho farem en un pim-pam!
Vinga, això ha de ser pim-pam-pum!
pin
m. 1. Insígnia petita proveïda d’una punxa que es porta penjada a la roba. (DCCN, GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
Els dies de partit porta un pin amb l’escut del Barça a la solapa de l’americana.
2. Número secret per accedir a les funcions de certs sistemes o dispositius electrònics, com ara un mòbil o una targeta de crèdit.
En cada targeta de crèdit hi tinc pins diferents.
pinça
agafar(-se) amb pinces 1. Agafar(-se) amb prudència.
Aquesta informació s’ha d’agafar amb pinces perquè no està contrastada.
Pot ser un llibre útil però l’has d’agafar amb pinces.
2. Tenir poca solidesa, poca credibilitat; ser inconsistent, fluix; no aguantar-se per enlloc. (DSFF)
Aquest argument l’hem d’agafar amb pinces. Jo crec que no és vàlid.
És una pel·li molt bona, però el final és una mica agafat amb pinces.
Hem creat un blog que de moment s’agafa una mica amb pinces, però que anirem omplint a poc a poc.
3. Justejar.
–Com portes l’examen? –Agafat amb pinces.
Fer tot això en un matí és molt agafat amb pinces.
aguantar-se (o agafar-se) amb pinces Aguantar-se per un *fil.
L’equip no aixeca cap i la situació del club s’aguanta amb pinces.
haver de collir (o agafar, recollir) amb pinces Es diu d’algú que està acabat.
Si vas a fer aquesta cursa tan llarga, t’hauran d’agafar amb pinces.
Quan acabi de preparar les oposicions m’hauran de recollir amb pinces.
no aguantar-se (o no poder-se agafar) ni amb pinces No aguantar-se per enlloc. (GDLC i DSFF: no poder-se agafar ni amb pinces)
Aquesta hipòtesi no s’aguanta ni amb pinces; qualsevol nen de deu anys te la desmuntaria.
pinçar
v. tr. Produir un pinçament. (DUVC)
Té una hèrnia discal que li pinça el nervi ciàtic.
pron. Fer-se un pinçament. (DUVC)
No em puc aixecar, que se m’ha pinçat un nervi de l’esquena.
pinçar-se els dits Enganxar-se els *dits.
S’ha pinçat els dits amb la porta.
Si el dia de la inauguració no ho tenim tot controlat ens podem pinçar els dits.
pintura
no poder veure (o sofrir, tragar) ni en pintura Detestar, odiar. (DCVB, GD62, DSFF i DNV: no poder veure ni en pintura // usat al DIEC2 s.v. entravessar)
Al meu cosí no el puc veure ni en pintura.
El plet de sempre: en Foix i la noia veient amb bons ulls els Balenyà, i ella no podent-los sofrir ni en pintura. (Narcís Oller, La febre d’or, 1890)
Jo que soc soci del Barça i no trago ni en pintura els pericos de Sarrià… (Els Catarres, Jenifer, 2011)
pintxo
m. Llesca de pa amb un o més aliments al damunt, generalment travessats per un escuradents. (ésAdir // DNV: pinxo)
pinya colada
f. Beguda d’origen porto-riqueny que combina rom, crema de coco i suc de pinya. (DNV)
pinyac
m. Pinya, *nata, *castanya.
S’ha clavat un pinyac amb la moto.
Es pensava que aprovaria, i es va clavar un pinyac impressionant.
pinyo
m. Pinya, *pinyac. (en part, DCCN i GD62)
Es va fotre un pinyo baixant a tota castanya amb la bici.
pinyó
a pinyó loc. adv. 1. Per feina, a la idea, a tota castanya.
Si volem acabar la feina haurem d’anar a pinyó.
Serà acabar el programa i sortir a pinyó!
2. Sense contemplacions, sense miraments, a sac.
La policia va reprimir la manifestació a pinyó.
Quan anàvem a sortir, es va posar a ploure a pinyó.
anar a pinyó fix 1. Anar a *pinyó.
El truc per poder fer moltes coses alhora és anar a pinyó fix.
2. Anar a la seva, ser d’idees fixes. (GDLC, DSFF)
No escolta a ningú: va a pinyó fix.
Quan se li posa una cosa al cap va a pinyó fix!
ser de pinyó fix Ser d’idees fixes. (GD62)
Hi ha gent que és de pinyó fix i no hi ha manera de fer-los canviar d’opinió.
pipa
f. 1. Llavor de gira-sol o de carbassa. (DNV i, en part, ésAdir)
Una bossa de pipes.
2. Pistola. (GD62, DNV)
El meu home és vigilant de seguretat, però d’aquests que porten pipa, eh?
passar-s’ho pipa Passar-s’ho d’allò més bé. (DCCN, GD62)
pipi
m. Pipí. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
pipicà
m. Zona d’un espai públic perquè els gossos hi puguin fer les necessitats. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
pipiolo, -a
m. i f. Pipioli, inexpert. (DCVB: pipiolo)
Volen algú amb experiència; no una pipiola que encara està estudiant.
piqueta
f. Clau en forma de ganxo que subjecta a terra els vents de la tenda de campanya i permet tensar-los. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
pirar-se
v. pron. Tornar-se boig. (DUVC, GDLC)
Des que el va deixar la nòvia s’ha pirat!
pirar-se-les Pirar. (DCVB, DUVC, GD62, DSFF, ésAdir)
Ho sento, però jo me les piro!
pirat, -ada
adj. i m. i f. Boig, sonat. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Tio, estàs ben pirat!
Anava tan tranquil pel carrer i un pirat m’ha començat a perseguir cridant com un animal.
pirata
m. i f. Persona que s’introdueix il·legalment en un sistema informàtic per produir-hi un perjudici o treure’n un profit. (GDLC, Neoloteca // DIEC2, DCCN, GD62, ésAdir i DNV: pirata informàtic)
Detenen un pirata que havia entrat en el sistema informàtic d’un banc.
adj. Dit d’uns pantalons que arriben entre els genolls i els turmells.
Un pantaló pirata, uns pantalons pirates, uns texans pirates.
Avui em posaré camisa hawaiana i uns pirates.
pirateig
m. Acció de piratejar. (GDLC, DNV)
Un debat entre els defensors dels drets d’autor i els partidaris del pirateig.
pirateria
f. Còpia o distribució il·legal de discos, pel·lícules, programes informàtics, etc. (GDLC, ésAdir, DNV i, implícitament, GD62)
La SGAE és un dels organismes que ha de lluitar contra la pirateria.
pírcing
m. Objecte que es posa al cos per mitjà de la tècnica del pírcing. (ésAdir, DNV)
La meva germana porta un pírcing a la llengua.
pirula
f. 1. Penis.
Si ets un tio, per pixar t’has de treure la pirula. No falla!
2. Pastilla, especialment de droga.
Vigila en aquesta discoteca, que corren moltes pirules.
fer (o fotre) la pirula 1. Fer la guitza, fer la vida impossible, *putejar.
Si tots ens posem d’acord, aconseguirem fotre-li la pirula!
2. Enganyar o fer trampa.
Si podem fer la pirula a Hisenda, ho farem.
Hem de fotre la pirula per aconseguir aquestes entrades.
fer (o fotre) una pirula Fer trampa.
Si no ens deixen entrar, ja fotrem una pirula.
pirular
v. intr. Funcionar.
Avui el xat no pirula gaire bé.
pirulí
m. 1. Torre de comunicacions. (GD62)
Quin pirulí és més alt, el de Montjuïc o el del Tibidabo?
2. Escultura alta i allargassada.
En aquesta rotonda hi han posat un pirulí d’un artista del poble.
3. Columna publicitària. (DCCN, GD62, DNV)
Ho he vist anunciat en un pirulí d’aquests del carrer.
4. Objecte en forma de porra allargassat i prim, com el que fa servir la policia per dirigir el trànsit.
Em vaig trobar un mosso i amb el pirulí em va indicar que parés.
pis
m. 1. Bloc de pisos.
Quins pisos més alts que hi ha en aquesta ciutat!
2. Cadascuna de les parts superposades que en conjunt formen una unitat. (DCVB, GD62, GDLC, DNV)
Un autobús de dos pisos, una llitera de tres pisos.
pis franc m. Pis ocupat per terroristes o per delinqüents. (DCCN, GD62, GDLC, DNV i, en part, ésAdir)
Els terroristes es van immolar fent esclatar el pis franc on eren.
La policia ha descobert el pis franc d’aquests manters.
piscina
f. Acció i efecte de llançar-se a la piscina un esportista.
Ha sigut una piscina increïble del jugador del Madrid, i l’àrbit ha assenyalat penal.
llançar-se (o tirar-se) a la piscina 1. Un esportista, simular una falta tirant-se a terra. (ésAdir: tirar-se a la piscina)
És un jugador que es tira molt a la piscina, però no li xiulen mai res.
2. Decidir-se a fer una acció arriscada. (DSFF // ésAdir: tirar-se a la piscina)
Quan el van fer fora d’on treballava, es va llançar a la piscina i va muntar la seva pròpia empresa.
pistoleres
f. pl. 1. *Cartutxeres, acumulació de greix a la part lateral superior de les cuixes. (DNV)
Aquest exercici va de conya per eliminar les pistoleres.
2. Zona del cos on es fan les pistoleres.
Aquest torró se’n va directament a les pistoleres.
pistonada
perdre pistonada *Desinflar-se. (ésAdir)
Avui parlarem de la llengua: el català està perdent pistonada?
no perdre pistonada 1. No *desinflar-se. (ésAdir)
Els dos equips no perden pistonada en el duel per guanyar la lliga.
2. Aprofitar qualsevol avinentesa en la consecució d’alguna cosa. (GDLC, DSFF, ésAdir)
La setmana passada va tallar amb el nòvio, i ja està sortint amb un altre. Aquesta no perd pistonada!
pit
prendre’s (una cosa) a pit 1. Esforçar-se per aconseguir-la, posar-hi el coll. (GD62, DSFF, ésAdir)
Tot el que fa s’ho pren a pit.
2. Ofendre’s. (DSFF, ésAdir)
No et prenguis tan a pit el que diu, que no n’hi ha per tant!
treure pit Gallejar, presumir. (ésAdir)
Ara no t’acovardeixis, tu que sempre treus pit!
pitó
f. Serp pitó. (Apareix al DIEC2, i també al DCVB, GD62, GDLC i DNV, únicament en masculí)
Algú havia regalat a l’amfitrió una pitó asiàtica, i tots hi feien broma i hi jugaven. (Quim Monzó, La magnitud de la tragèdia, 1989)
serp pitó Pitó.
pitxitxi
m. i f. 1. En futbol, màxim golejador d’un campionat o d’un equip. (Neoloteca i, en part, GD62 i DNV)
De moment aquest jugador és el pitxitxi de la lliga amb 25 dianes.
Amb només 17 anys ja és la pitxitxi de l’equip.
2. Trofeu que guanya el pitxitxi.
És el segon any que s’endú el pitxitxi.
piulada
f. *Tuit, missatge que es publica a la xarxa social Twitter. (ésAdir, DNV)
piular
v. tr. i intr. *Tuitejar, publicar un missatge a la xarxa social Twitter. (ésAdir, DNV)
pixa
ser (o semblar) can pixa [té la variant reforçada can pixa (i) rellisca] Es diu d’una situació de desori. (DSFF: can Pixa)
Aquí tothom fa el que vol. Això és can pixa rellisca!
pixapí, -ina
adj. i m. i f. Persona de ciutat que va al camp el cap de setmana o per vacances. Es diu especialment de la gent de Barcelona. (GDLC: pixapins)
Guaita la pixapina aquesta: diu que el poble fot pudor de vaca.
adj. Propi d’un pixapí.
Té un parlar molt pixapí.
pixelar
v. tr. Distorsionar una imatge o una part engrandint els píxels que la formen fins a fer-los distingibles a la vista. (Neoloteca, ésAdir, DNV)
Les fotos on surten menors s’han de pixelar.
pla B
m. Alternativa per si falla el pla que es planteja com a primera opció. (ésAdir)
Hem de pensar un pla B per si plou.
pladur
m. [de la marca comercial Pladur®] Placa de guix que es fa servir en construcció i decoració, sobretot per fer envans i falsos sostres. (ésAdir, DNV)
plaer
a plaer loc. adv. A gust, còmodament. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DSFF, DNV)
Estic tan a plaer treballant amb aquesta gent, que no voldria canviar per res del món.
El Castelló va marcar el segon gol a plaer.
plagat, -ada
adj. Ple, infestat. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir // DNV: plagar)
Aquesta part de la ciutat està plagada de turistes.
planxa
en planxa loc. adv. Amb el cos en forma horitzontal quan salta o es llança. (DNV)
Tirar-se en planxa, rematar en planxa.
planxat, -ada
adj. [utilitzat sobretot amb els verbs deixar i quedar-se] Sorprès, sense reacció. (GD62: deixar planxat)
Amb aquesta resposta m’has deixat planxada.
Ens hem quedat tots ben planxats amb aquesta proposta.
estar planxat Estar molt cansat.
L’endemà de la cursa estaven planxats.
plasta
adj. Pesat, molest, plom, torracollons. (DCCN, GD62, DSFF)
Quina tia més plasta que se m’ha assegut al costat!
plat fort
m. El més important entre diferents coses. (GD62 i, en part, DSFF)
El plat fort d’un festival, d’una competició.
play
m. Tecla que serveix per reproduir un arxiu de so o audiovisual. (DNV)
Perquè comenci a sonar has de tocar el play.
play-off
m. En esports, sistema d’eliminatòria en què guanya el primer equip que aconsegueix un nombre determinat de victòries. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV i, en part, Neoloteca)
El play-off pel títol, els play-offs per l’ascens i el descens.
plegatí
m. Llit plegable.
Si et vols quedar a dormir a casa, trauré el plegatí.
plim
a mi (o a ell…) plim! A mi tant me fa (o a ell tant li fa…).
Tu pots dir el que vulguis, que a ell plim!
plis
en un plis (o plis-plas) loc. adv. En un tres i no res, en un *pim-pam, amb una esgarrapada.
Tornem en un plis.
Tranquil·la, que això ho arreglo en un plis-plas.
ploma
f. Amanerament o efeminament d’un gai. (DNV // DSFF: tenir ploma, amb ploma)
Aquest noi tenia bastanta ploma, oi?
Un local per a gent amb ploma.
Intenta amagar-ho, però a l’Enric se li veu la ploma d’una hora lluny.
plorar
qui no plora no mama Expressió amb la qual s’indica que per obtenir favors cal demanar-los. (DCVB, GDLC, DNV)
plorera
f. Plor continuat. (DCCN, GD62, DNV)
No sé què li passava al nen dels veïns, però tota la nit ha estat de plorera.
pluja daurada
f. Parafília consistent a orinar sobre una altra persona.
poblat, -ada
adj. Amb densitat de cabells. (El DIEC2 ho restringeix a les celles i la barba.)
Un bigoti poblat, un cap poblat.
La camisa verda desbotonada deixava entreveure un pit poblat que contrastava amb la blancor de la samarreta imperi interior. (Jaume Silvestre, Presons de paper, 2021)
poc
com a poc Vg. com a poc.
no poc Expressió usada per negar una negació, és a dir, per indicar que la frase negativa que s’acaba de dir no és certa.
Ara diu que no l’havia advertit. No poc!
pòdcast
m. Arxiu digital d’àudio o de vídeo que es pot descarregar d’internet. (Neoloteca // GDLC i ésAdir: podcast, sense accent)
A la pàgina web trobareu tots els pòdcasts del programa.
podrit, -ida
adj. Corromput. (GD62, GDLC, DNV)
Aquesta societat està podrida per la corrupció.
m. i f. Mala persona. (DCCN, GD62)
El podrit del gerent ens ha fotut una punyalada per l’esquena!
estar podrit d’alguna cosa [generalment de diners] Tenir-ne molt (d’aquella cosa). (DCCN, GD62)
S’ha quedat sense feina, però no em fa cap pena perquè a casa seva estan podrits de milions.
mentida podrida! Expressió usada per emfatitzar una falsedat. (DCCN, GD62, DSFF)
Diuen que amb aquest curs aprendràs anglès en quatre dies… Mentida podrida!
poema
ser (tot) un poema Ser sorprenent pel fet de ser ridícul, dramàtic, inapropiat. (GDLC, GD62)
La cara que feia quan explicava això era un poema.
No ho podrem afrontar perquè la nostra situació econòmica és tot un poema.
poemari
m. Recull de poemes. (GD62, GDLC, DNV)
poli
f. Cos de policia. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Va venir la poli i va començar a carregar contra els manifestants.
m. i f. Agent de policia. (ésAdir, DNV)
La pel·li explica la història d’un poli de Nova York.
polir-se
v. pron. 1. *Ventilar-se, acabar-se. (DUVC en part)
S’han polit un entrecot de mig quilo cada un.
M’he polit les tres pel·lícules de la saga en una tarda.
2. Matar.
Aquests ho tenen clar: persona que fa nosa, persona que es poleixen!
polla
f. Penis. (DCCN, GD62, ésAdir)
estar (o quedar) fins a la polla (d’algú o d’alguna cosa) Estar-ne (o quedar-ne) fins al capdamunt.
Em vaig passar dos cursos seguits fent llatí i en vaig quedar fins a la polla.
i una polla! I una *merda!
Diuen que si guanyen les eleccions abaixaran els impostos. I una polla!
ser la polla Ser *massa, ser d’allò que no hi ha.
En Pep és la polla: va dir que no vindria a la festa, i després s’hi va acabar apuntant amb tres ties que estaven boníssimes.
tocar la polla Tocar els collons.
Que tergiversin les teves paraules toca una mica la polla, la veritat!
tocar-se la polla Gratar-se la panxa, estar sense fer res.
Aquests treballen o es toquen la polla?
pollastre
m. 1. Merder, *sidral, escàndol.
Avui tenim un bon pollastre a les carreteres.
Cada dissabte s’arma algun pollastre en aquesta discoteca.
2. Persona astuta. (DCVB)
Estàs fet un bon pollastre!
per tu (o ell…) va el pollastre! [també amb el verb en futur] Es diu per carregar sobre algú la responsabilitat dels seus actes. (GD62, DSFF)
Si no et dóna la gana de fer-ho ben fet, per tu anirà al pollastre!
És ell qui va prendre la decisió; per ell va el pollastre!
polo
m. 1. Gelat de pal fet amb gel i essència de fruita. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Aquest temps convida a prendre’s un polo; i si pot ser de llimona, millor!
2. Samarreta de punt amb coll camiser obert. (DCCN, GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
Quin polo més pijo que portes. O sigui, és superpijo!
pols
m. Torcebraç. (DCCN, ésAdir // GD62 i DNV: fer un pols)
El dia que vulguis fem un pols i ja veuràs com et guanyo!
El pols dels socialistes amb els populars.
fet, -a pols Destrossat físicament o moralment, trinxat, *planxat. (DCCN i GD62 en part; ésAdir: estar fet pols)
L’endemà de la cursa estava fet pols.
M’he quedat feta pols amb aquesta notícia.
polvo
m. Clau, *quiqui. (DCCN)
Quan el polvo falla, sempre pots fer-te una palla.
No fumo. No bec. Això sí, no em treguis un bon polvet de tant en tant.
polvoró
m. Pastisset individual fet de farina, mantega i sucre, que es desfà quan es menja (DCCN, GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
polvos
m. Pólvores.
Polvos (de) talc, polvos (de) pica-pica, polvos antiformigues.
Quan parles de polvets màgics, a què et refereixes exactament?
[…] es fregà amb ràbia, fins a malmetre’s la pell amb una tovallola russa, perquè els polvos no servien de res. (Josep M. de Sagarra, Vida privada, 1932)
pomada
f. Combinat de ginebra de Menorca amb llimonada.
pompa
posar el cul en pompa [també amb el cul en pompa] Posar el cul de manera que destaqui, generalment ajupint-se o inclinant-se endavant.
En aquesta foto sortim tots amb el cul en pompa.
pompis
m. Cul. (DCVB, DCCN, GD62)
pompó
m. Borla que serveix d’adorn o que fan servir les *cheerleaders per animar.
A l’últim partit van sortir les nòvies dels jugadors a fer una coreografia amb pompons i tot.
pònting
m. Salt de pont. (ésAdir, DNV)
pop
m. Estil musical sorgit a mitjans del segle XX amb influències del jazz, el rock, el folk i el blues. (DCCN, GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
Michael Jackson és considerat el rei del pop.
adj. [inv.] Relatiu o pertanyent al pop. (GD62, GDLC)
Música pop, uns discos molt pop.
pòquer
cara de pòquer [utilitzat sobretot amb el verb fer] Cara inexpressiva, com la que fan els jugadors de pòquer.
Sempre que li pregunto per les novietes fa la mateixa cara de pòquer.
porexpan
m. [de la marca comercial Porexpan®] Acrònim de poliestirè expandit, material sintètic lleuger amb una textura semblant a la del suro, molt utilitzat com a aïllant i com a embalatge. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
porno
adj. inv. Pornogràfic. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Una pel·li porno, un actor porno, unes escenes porno.
m. Pornografia. (GD62, GDLC)
Tinc una amiga que treballa en el porno.
porra
f. Aposta de diners que guanya qui encerta el resultat d’un partit. (ésAdir)
La porra del Barça-Madrid no se l’ha endut ningú.
porrer, -a
m. i f. Persona que habitualment fuma porros. (DNV)
porreta
m. i f. *Porrer.
porta
a porta tancada loc. adv. Dit d’un judici, d’una reunió, d’un entrenament, etc., fet sense públic ni mitjans de comunicació. (GD62, GDLC, DSFF, DNV)
El jurat s’ha de reunir a porta tancada i prendre una decisió.
L’entrenament de demà serà a porta tancada.
agafar la porta [pot anar seguit de la conjunció i i d’una altra expressió que denoti reiterativament la idea de marxar: i anar-se’n, i aire!, i fotre el camp…] Marxar d’un lloc. (DCVB, DSFF)
Sense esperar resposta, agafa la porta i cuita-corrents se’n va cap a les feixes del moresc. (Lluís Ferran de Pol, Abans de l’alba, 1954)
Si no estàs content, agafa la porta i aire!
Va agafar la porta i no el van veure mai més!
portes obertes [normalment va amb un nom temporal a davant: jornada de portes obertes, cap de setmana de portes obertes…] Fet d’obrir al públic gratuïtament unes instal·lacions a les quals normalment no es pot accedir o bé s’ha de pagar per fer-ho. (DSFF: jornada, dia, setmana de portes obertes)
A veure si aconseguim el calendari de portes obertes de l’escola.
Vols venir a les portes obertes dels museus de la ciutat?
sortir per la porta gran Sortir d’una empresa, d’un club, un col·lectiu, etc., amb tots els honors. (DSFF)
A tot arreu on ha treballat, ha sortit per la porta gran.
sortir per la porta falsa (o per la porta del darrere) Sortir d’una empresa, d’un club, d’un col·lectiu, etc., sense cap mena de reconeixement.
Molts jugadors han acabat sortint de can Barça per la porta del darrere.
portar
v. tr. 1. Referit a un període de temps, haver transcorregut. (ésAdir)
Portes gaire estona trucant?
Quant de temps porteu casats?
2. Referit a una acció determinada, haver-la feta o experimentada.
Porto llegides vuitanta pàgines del llibre.
Quants quilòmetres porta el teu cotxe?
pron. Estar de moda, estilar-se.
Aquesta tardor es porten uns colors càlids.
portar de cap (una cosa) Tenir intenció de fer-la. (DCVB, GD62, GDLC)
No sé quina una en portes de cap, però no m’agrada gens.
portàtil
m. Ordinador portàtil. (DNV com a adjectiu)
Al tren sempre treballo amb el portàtil.
posagots
m. *Posavasos. (DNV)
posar
v. tr. Excitar.
Qui et posa més a tu, la Jana o la Mercè?
Els actors diuen que sortir a escena els posa molt.
posar-se amb (algú) *Ficar-se amb algú, criticar-lo, insultar-lo, molestar-lo. (DUVC)
Tu no et posis amb mi i jo tampoc no em posaré més amb tu.
posar-se bé (una cosa) Assentar-se bé, fer bon profit. (DUVC)
Aquesta sopa se m’ha posat molt bé.
posar-se malament (una cosa) Assentar-se malament, fer mal profit. (DUVC)
Aquest comentari se li ha posat malament.
posavasos
m. Peça rodona de cartó, plàstic, etc., que es posa sota els gots per protegir la taula. (GD62, ésAdir)
posicionament
m. Acció i efecte de posicionar(-se). (GD62, ésAdir i, en part, DCCN, GDLC i DNV)
Els satèl·lits determinen exactament el posicionament de l’aparell.
El posicionament dels sindicats és favorable a la vaga.
posicionar
v. tr. Situar.
La nova direcció ha posicionat la companyia aèria entre les capdavanteres del món.
L’entrenador ha posicionat molt bé l’equip sobre el camp.
pron. 1. Situar-se. (en part, ésAdir)
Pots posicionar-te a sobre el número que vulguis del mapa.
L’empresa s’ha posicionat entre les capdavanteres del sector.
2. Prendre posició, definir-se, decantar-se. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
El partit s’ha posicionat contra la il·legalització de la manifestació.
pòstit
m. [de la marca comercial Post-it®] Full petit, amb una banda adhesiva que permet enganxar-lo en diferents superfícies, que serveix per escriure-hi notes. (ésAdir)
A damunt la taula hi tinc tot de pòstits amb diferents coses pendents de fer.
postres
per postres loc. adv. Per acabar-ho d’adobar. (DSFF)
Per Nadal has de fer bones obres, estar amb la família, comprar regals… I per postres ho has de fer tot amb bona cara!
postura
f. Posició, actitud, opinió. (ésAdir, DNV)
L’oposició manté una postura molt crítica amb el govern.
pot
tenir al pot Haver aconseguit, del tot o gairebé del tot, algú o alguna cosa. (DSFF en part)
Amb quatre caramels ja tinc el meu nebodet al pot.
Aquesta partida ja la tens al pot.
pota
a pota loc. adv. A peu. (DSFF)
Podem anar-hi amb bici o a pota.
de pota negra loc. adj. 1. Dit sobretot del pernil, de màxima qualitat.
No li agrada qualsevol pernil. Vol el de pota negra.
2. Per extensió, s’aplica a altres coses o persones de gran qualitat.
Un regal de pota negra, un futbolista de pota negra…
de potes enlaire loc. adv. 1. Del revés, de cap per avall.
El cotxe ha quedat de potes enlaire.
2. Desordenat.
L’habitació del meu fill està tota de potes enlaire.
estirar la pota Morir. (GD62, GDLC, DSFF)
per potes loc. adv. Per *cames, corrents, cames ajudeu-me. (en part, ésAdir)
Fugir, marxar, sortir per potes.
potar
v. tr. i intr. Vomitar.
M’estan venint ganes de potar.
potinada
f. Potineria, cosa bruta o barroera.
On vas tan brut?! Quina potinada has fet?!
Aquesta solució provisional que han fet és una potinada.
preestrena
f. Exhibició d’una pel·lícula o d’una obra de teatre abans de l’estrena, generalment per a un públic restringit. (GD62, GDLC, DNV i, indirectament, ésAdir)
pregunta del milió
f. Pregunta clau, generalment complicada de respondre, que pot esdevenir el desllorigador d’una qüestió.
I ara ve la pregunta del milió: si l’han acabat absolent, com és que l’han deixat podrir gairebé dos anys a la presó?
prejubilació
f. Jubilació anticipada. (GD62, GDLC, DNV)
prejubilar
v. tr. i pron. Jubilar anticipadament. (DNV)
Al meu pare el van prejubilar amb 63 anys.
Quan siguem grans, ja no ens prejubilarem, sinó que ens postjubilarem!
preqüela
f. Obra literària o audiovisual amb un argument que és l’origen dels fets d’una altra obra ja existent. (Neoloteca, ésAdir)
“The Carrie diaries”, la preqüela de “Sexe a Nova York”, no va tenir l’èxit que s’esperava als Estats Units.
presa
f. Seqüència enregistrada d’un producte audiovisual. (en part, GD62 i DNV)
Després d’assajar molt, vam aconseguir la presa bona.
presa falsa f. Presa que no serveix perquè conté algun error.
Al final de la pel·lícula passen unes quantes preses falses.
pressa
de pressa i bé no pot ser Expressió amb la qual s’indica que quan les coses es fan ràpid solen sortir malament.
de pressa i corrents loc. adv. Amb presses, de qualsevol manera, a corre-cuita. (GD62, DSFF, ésAdir, DNV)
Si en comptes de fer les coses de pressa i corrents, les fessis com Déu mana, això no et passaria.
pressurització
f. Acció i efecte de *pressuritzar. (GD62, GDLC, DNV)
pressuritzar
v. tr. Mantenir un espai tancat a una pressió semblant o igual a l’atmosfèrica. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
L’avió va pressuritzat només a la part del passatge.
prestacions
f. pl. Conjunt de serveis que ofereix un aparell. (GD62, DNV)
Les prestacions que em dóna aquest mòbil són inesgotables.
pretemporada
f. Període previ al començament d’una temporada esportiva. (GD62, DNV i, indirectament, ésAdir)
L’equip ha fet una gira de pretemporada per Estats Units.
preu
a preu fet loc. adv. De pressa, sense parar. (GDLC, DSFF)
A partir de les nou hem de treballar a preu fet perquè a les onze s’ha de tancar el diari.
Va a preu fet a tot arreu. No entenc com pot viure així.
prèvia
f. 1. Temps que precedeix algun esdeveniment, especialment esportiu.
La prèvia d’un partit, d’una jornada de lliga, d’una cursa, d’un concert.
2. Avançament, tastet.
Aquest llibre és una prèvia del viatge que farem.
Els Globus d’Or són la prèvia dels Oscars.
primar
v. tr. Concedir una prima, premiar. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
La directiva primarà l’equip amb un cotxe si guanyen algun títol.
primera
a la primera de canvi (o a les primeres de canvi) loc. adv. De primer moment, tot just començar. (DCVB: a les primeres de canvi)
Sempre salta a les primeres de canvi.
principatí, -ina
adj. i m. i f. D’un principat, especialment en referència al de Catalunya, o que hi té relació. (DNV)
Un poeta principatí, una companyia de teatre principatina.
És possible que, si ets principatina o principatí, hagis anat alguna vegada a Morella. (Núria Cadenes, Vine al sud!, 2009)
principi
a (o cap a, de, des de, fins a…) principis de loc. prep. [amb valor temporal] Al (o cap al, del, des del, fins al…) principi de. (DSFF: a principis de; usat al DIEC2 a la definició de mastodont)
El curs comença a principis d’octubre.
No ha vingut a treballar des de principis d’any.
en principi loc. adv. D’entrada, si no hi ha res que indiqui el contrari. (DCVB, DCCN, GD62, DSFF, DNV)
En principi demà no ha de ploure.
pringar
v. intr. 1. Haver de fer alguna cosa que no es vol fer, especialment treballar més que altres o en coses més desagradables.
Aquesta setmana he pringat dotze hores cada dia.
Com que no surten mai voluntaris, sempre em toca pringar.
2. *Llepar, sortir perjudicat d’alguna cosa.
Els primers que pringaran amb aquesta decisió són els mitjans públics.
intr., tr. i pron. Enllardar(-se), empastifar(-se), emmerdar(-se).
Aquesta ampolla pringa molt.
Apa, com has pringat el llibre!
M’he pringat d’oli.
pringar-la 1. *Llepar, vessar-la.
Tens tres opcions i ja n’has gastat dues. Si ara no ho fas bé, ja l’has pringada!
2. Morir.
Va caure d’un tercer pis i la va pringar.
pringat, -ada
adj. i m. i f. 1. Persona que *pringa.
La meva germana cada dia plega més tard. És una pringada.
Tothom comença el curs a mitjans de setembre, però aquests pringats ja s’hi posen el dia 1.
Els únics pringats que ens hem quedat sense entrades som nosaltres.
2. Il·lús, passerell, que es deixa enganyar fàcilment.
Al pringat aquest ja és la segona vegada que li foten els quartos d’aquesta manera!
3. Despistat.
Ja m’he tornat a descuidar les claus a casa. Sóc un pringat!
f. Acció i efecte de *pringar.
Vam anar a Berlín amb cotxe en vint-i-quatre hores. Això sí que va ser una pringada!
pringós, -osa
adj. Llefiscós, enganxifós, llardós.
No em toquis amb aquestes mans tan pringoses!
privar
v. intr. Beure alcohol. (ésAdir // DCVB com a transitiu)
Ahir vas privar molt i avui tens ressaca, no?
pro
adj. i m. i f. Es diu d’algú o d’alguna cosa que té un nivell molt alt, elaborat o distingit.
Aquest escalador va fer una ruta molt pro per l’Everest.
Si ets un pro de l’esquí, aquesta oferta t’interessarà.
Fer running no és res més que córrer; la diferència és que si ho dius en anglès queda superpro.
Té unes aplicacions molt pros al mòbil.
profe
m. i f. Professor, professora. (ésAdir)
La profe de mates no m’ho va explicar gaire bé, això.
profit
de profit loc. adj. 1. Profitós. (DCCN, GD62)
D’ençà que has arribat no has fet res de profit.
2. Aplicat a una persona, de bé, útil.
Estudia força per ser algú de profit el dia de demà!
promesa
f. Persona que promet, que destaca per les seves capacitats per a alguna cosa.
Aquest jugador és una de les promeses de l’equip.
promo
f. Promoció.
Fan una promo amb les primeres representacions a meitat de preu.
prota
m. i f. [fa el plural protes] Protagonista.
Com es deia la prota de la pel·li? Ara no em surt el nom…
protestar
v. tr. Expressar oposició enèrgicament per algú o alguna cosa. (DIEC2, DCVB, DUVC, GD62, GDLC: intransitiu)
Ho protesta tot.
Sempre protesta les decisions de l’àrbit.
prous
adj. Plural de prou. (DCVB, GD62, ésAdir)
Les declaracions que ha sentit formen tan llarga lletania, que no hi hauria prous mots ni prous lletres per a escriure-les. (Santiago Rusiñol, L’illa de la calma, 1922)
pua
f. 1. Plectre, estri petit amb què es toquen certs instruments de corda, com la guitarra, la cítara, la mandolina, etc. (DCVB, GD62, DNV)
Hi ha qui està acostumat a tocar la guitarra amb els dits, i hi ha qui necessita una pua.
2. Contrarietat, putada.
És una pua que el partit no el facin en obert.
Ara se m’ha espatllat la pantalla de l’ordinador. Quina pua!
fer (o fotre) la pua 1. Fer la *pirula, fer una mala passada, tocar el que no *sona.
L’asseguradora em volia fer la pua de catalogar l’accident com a sinistre total.
Aquest nou processador de textos m’està fent la pua.
2. Enganyar o fer trampa.
Heu provat alguna vegada de fotre la pua en un hotel demanant una habitació doble i entrant tres?
Jo també he fet una marató… Però vaig fer la pua i vaig entrar al quilòmetre 30.
publi
f. Publicitat.
Dos minuts de publi i tornem.
publicista
m. i f. Professional de la publicitat. (GD62, GDLC, ésAdir, DNV // Segons el DIEC2, és publicitari)
Els publicistes s’hi han lluït, amb aquesta campanya!
publicitar
v. tr. o pron. Donar(-se) a conèixer a través de la publicitat. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV: transitiu)
Hem de destinar una part del pressupost a publicitar les nostres activitats.
Amb aquesta campanya s’han publicitat per mig món.
pul·lular
v. intr. 1. Deambular, voltar. (DUVC)
Què fas pul·lulant per aquí?
2. Funcionar.
Aquesta impressora no pul·lula.
punt
agafar el punt 1. *Entonar-se, agafar un punt d’eufòria per l’alcohol.
Quan agafa el punt és tot un perill.
2. Trobar el desllorigador, agafar la pràctica.
Quan li hagis agafat el punt no tindrà més secret.
3. Agafar el rampell.
Li va agafar el punt de comprar un bitllet a última hora.
No sé per què li vaig tirar els trastos… Mira, em va agafar el punt.
anar amb el punt Anar *entonat, amb un punt d’eufòria per l’alcohol.
No agafis el cotxe, encara que només vagis amb el punt.
i punt I prou, i s’ha acabat, i no en parlem més. (GD62, DSFF)
Quan dic que no és que no. I punt.
No et sé dir com va passar; va passar i punt.
punt (i) final 1. Punt que tanca un escrit. (ésAdir)
2. Fet o paraules amb què es dóna per acabada una cosa o bé, simplement, finalització d’aquesta cosa. (ésAdir // DCCN: posar punt final // GD62: posar-hi punt final)
L’aterratge de la nau significa el punt i final a una missió de tres mesos.
Posem punt final al programa d’avui.
Aquest és el punt i final de l’etapa.
tenir (algú) un punt Ser atractiu, agradable, simpàtic.
Aquest noi té un punt.
tenir (alguna cosa) el seu punt Tenir el seu *què.
S’han inventat un eslògan que té el seu punt.
punta
adj. Capdavanter. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Tecnologia punta, un sector punta.
2. [aplicat sobretot als substantius hora i velocitat] De màxima intensitat, activitat, rendiment, etc. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir // DIEC2: hora punta)
puntàs
m. Súmmum, moment estel·lar, gran encert.
El puntàs serà el sorteig final del viatge a Jamaica.
Ha estat un puntàs que vinguessis a acomiadar-te.
agafar el puntàs Agafar el rampell.
Si m’agafa el puntàs de cuinar, ja ho veuràs!
punter làser
m. Aparell que projecta un llum làser i que serveix per assenyalar. (DNV: punter)
Sempre fa les classes i les presentacions amb punters làser.
puntet
agafar el puntet Agafar el *punt, especialment en el sentit d’entonar-se.
Amb quatre cerveses encara no havia agafat el puntet.
anar amb el puntet Anar amb el *punt, *entonat.
Has de beure per anar amb el puntet. Si et passes, et trobaràs malament.
puntetes
de puntetes loc. adv. Sense entrar en gaires detalls. (DSFF)
A l’escola sempre que algun professor havia de parlar de la sexualitat, hi passava de puntetes.
puntual
adj. Que es produeix de manera aïllada. (GD62, GDLC, DNV)
Un error puntual, una col·laboració puntual.
puntualment
adv. De manera *puntual.
La temperatura podrà superar puntualment els 38 graus.
punx
m. Força, potència, especialment en esports. (ésAdir: punch)
L’equip no té el punx que tenia la temporada passada.
punxar
v. intr. Fallar, fracassar; en esports, no guanyar. (DUVC, GD62, DNV)
El candidat socialista ha punxat en el debat electoral.
El Madrid ha punxat contra el València i ha perdut el liderat.
tr. 1. *Intervenir una línia telefònica. (GD62, GDLC, DNV)
No em truquis a casa, que m’han punxat el telèfon.
2. [usat també en sentit absolut] Posar música, especialment a la ràdio o en una discoteca. (DUVC, GD62, DNV i, en part, GDLC)
Acaben de punxar una cançó molt canyera.
Aquest DJ cada cap de setmana punxa en un lloc diferent.
puny americà
m. Peça de ferro amb quatre forats que es col·loquen com un guà* entre els dits índex i menovell de la mà i que es fa servir com a arma per pegar amb violència.
[Els acusats] insisteixen que van ser Guillem i els seus amics els que iniciaren la provocació i diuen que aquest els va colpejar amb un puny americà. (Jordi Sebastià, El Temps, 23/4/1993)
pur
pur i pelat Amb tota puresa.
El consumisme pur i pelat, la realitat pura i pelada.
puret
m. *Puro petit. (DCVB, GDLC)
Cada diumenge em fumo un bon puret.
pureta
m. i f. Vell.
Té 25 anys però sembla un pureta acomodat.
adj. i m. i f. Purista.
No és que vulgui ser pureta, però això ho has dit malament.
puro
m. 1. Cigar. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Em vaig asseure al costat d’una dona que fumava puros.
2. Esbroncada, càstig, sanció.
Si no ho resols ràpid, et caurà un puro impressionant.
Va arribar tard i li van clavar un bon puro.
El van enganxar a 150 per hora i li han fotut un puro.
puta
adj. i m. i f. Es diu de la persona o cosa dolenta, perillosa, malintencionada, o bé de la persona astuta. (DCVB, GD62, GDLC, DSFF, DNV)
M’ha citat a les nou i el molt puta no s’ha presentat.
Vigila amb els revolts d’aquesta carretera, que són molt putes!
(me cago en) la puta d’oros! Expressió de sorpresa, d’enuig, de contrarietat. (DSFF: la puta d’oros)
La puta d’oros! No t’esperava pas, ara!
Me cago en la puta d’oros! Ja és la segona vegada que m’equivoco!
anar(-se’n) de putes Anar a tenir relacions sexuals amb una puta.
Quan va fer la mili, cada cap de setmana se n’anava de putes.
casa de putes f. *Putiferi, lloc de gran desordre on tothom fa el que li dóna la gana. (DNV)
Aquesta empresa s’està convertint en una casa de putes!
com un fill de puta (o com una filla de puta) Denota intensitat.
Córrer, treballar, cridar, tremolar com un fill de puta.
M’he passat la nit escrivint com una filla de puta per tenir el guió llest a primera hora.
com un puta loc. adv. Dóna connotacions de mala intenció, de trapelleria, d’intensitat, etc., a l’acció que complementa.
Ho sabia però vaig callar com un puta.
Em vaig divertir com un puta.
Menteix com un puta.
A medicina han d’estudiar com uns putes.
de puta mare loc. adj. Collonut, fantàstic, sensacional. (DSFF)
Una pel·li de puta mare, una persona de puta mare, un plat de puta mare.
fer la puta i la Ramoneta Actuar amb duplicitat. (GD62, DSFF)
Aquests polítics no diuen mai les coses clares, sempre estan fent la puta i la Ramoneta.
la puta que em (o et, el…) va (arribar) a parir! Vg. parir.
mala puta [dit sobretot en femení, encara que el referent sigui masculí] Persona dolenta, maliciosa. (GD62, GDLC, DSFF)
Ell és una bona persona, però la seva dona és una mala puta que el té agafat pels collons.
La mala puta del gerent no ha parat fins que m’ha fotut al carrer.
passar-les putes Estar en una situació molt delicada, passar disgustos, contrarietats, maldecaps. (DSFF)
Les passa putes per arribar a final de mes.
putejar
v. tr. Molestar, perjudicar, fer la vida impossible. (DCCN, DUVC, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
La tecnologia em puteja sovint, no m’agrada que desconeguts em localitzin. (Joaquim M. Puyal, Aicnàlubma, 2011)
Estic molt putejat a la feina.
puticlub
m. 1. Bordell. (DCCN, GD62, DNV)
Si veus llums de neó a la carretera, segur que són d’un puticlub.
2. Lloc de gran desordre on tothom fa el que li dóna la gana.
Va dir que el parlament europeu era un puticlub.
putiferi
m. 1. Prostíbul o lloc ple de putes.
Aquesta carretera està plena de putiferis.
2. Lloc on es produeixen moltes relacions sexuals.
El pis que compartia quan anava a la uni era un putiferi.
3. Casa de *putes, lloc de gran desordre on tothom fa el que li dóna la gana.
M’he donat de baixa del club perquè és un putiferi.
puto, -a
adj. Terme que dóna valor intensiu al substantiu que acompanya. (ésAdir)
Ets el puto amo!
Viu al seu puto món i no explica mai res!
Vols callar d’una puta vegada!
No en tinc ni puta idea!
És la puta veritat!
Putos impostos!
(ni) puto, -a En certs contextos, gens de.
No m’ha fet (ni) puta gràcia.
No li facis (ni) puto cas.
Putes ganes tinc d’anar a la festa de l’escola!
PVC
sigla m. Clorur de polivinil. (GDLC)
Silencis del DIEC 