Q

quac-quac
interj. Expressió que evoca el crit de l’ànec.

quad
m. Motocicleta tot terreny de quatre rodes amb tracció total. (GDLC, Neoloteca)

quadrar
v. tr. Fer que una cosa concordi o encaixi amb una altra. (DUVC)
Em quedo fins més tard, que he de quadrar els números.
S’hauria de quadrar una mica més la música amb la coreografia.

quadrat, -ada
adj. Rígid.
Els meus pares tenen una mentalitat molt quadrada.
estar quadrat Estar cepat, ser un *armari.
Les jugadores de waterpolo estan quadrades.
ser quadrat Ser *capquadrat, tenir una mentalitat molt rígida. (DNV)
A casa meva són molt quadrats: no puc arribar més tard de les nou.

quadre
a quadres loc. adj. [utilitzat sobretot amb els verbs deixar i quedar-se] Atònit, perplex, planxat, fotut, *descol·locat, *distret.
Quan em van dir el que havia de fer, em vaig quedar a quadres.
Ostres, m’has deixat a quadres amb aquesta notícia!

quallar
v. intr. Reeixir, prosperar (concretant-se en alguna cosa). (DCVB, DCCN, DUVC, GD62, ésAdir, DNV)
La idea quallarà si tots hi fiquem la banya.
L’esforç de les diferents parts ha quallat en l’obra que teniu a les mans.

qualsevols
adj. Qualssevol. (DCVB)
No ho engeguis tot a rodar per culpa d’uns pneumàtics qualsevols.

quart
quarts de final m. [o simplement quarts] Fase d’una competició en què s’enfronten vuit esportistes o equips de dos en dos per classificar-se per a la semifinal. (quarts de final: GD62, GDLC i, implícitament, DCCN i ésAdir)
El tenista valencià s’ha classificat per als quarts de final.
El Barça ja és a quarts després d’eliminar el Milan.
tres quarts del mateix El mateix si fa no fa. (DSFF, ésAdir)
Hi han retencions a les vies d’entrada a Barcelona. I a les dues rondes, tres quarts del mateix.

quarto
m. Habitació, cambra. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DSFF, DNV)
El quarto dels mals endreços, el quarto de bany, el quartet de la fotocopiadora.
quarto fosc 1. Quarto sense llum exterior destinat a traster. (DSFF)
De petit em deien: “Si no et portes bé, et tancaré al quarto fosc”.
2. Zona o àrea fosca d’una discoteca *d’ambient, on es poden mantenir relacions sexuals.
Tant de bo les discoteques heteros tinguessin el quarto fosc que tenen les d’ambient!

quatre
quatre per quatre m. [fa el plural quatre per quatres] Vehicle amb tracció a les quatre rodes. (DSFF)
Per anar d’Andorra a Catalunya passant per Tor, és millor fer-ho amb quatre per quatre.
quatre ulls m. i f. [despectivament] Persona que porta ulleres.

que
a la que Vg. a la que.
que no Incís adversatiu, sinònim de no pas, i no.
Aquesta és un dels seus llibres, que no l’últim.
que també Incís per indicar que allò que s’acaba de negar queda inclòs en el que s’afirma a continuació.
No ho faig per la pasta, que també, sinó perquè m’agrada.

què
de què (que (no)) De poc, per poc (que (no)).
Ai, de què!
De què que (no) es fot de lloros.
de què va anar/venir (que (no)) [també amb el verb en perfet: de què ha anat/vingut (que (no))] Va anar/venir de poc (que (no)).
De què va anar que (no) s’ofegués!
Ui, de què li ha vingut!
què tal? Vg. tal.
què tal…? Vg. tal.
què tal si…? Vg. tal.
què va! loc. interj. Expressió de negació intensiva d’una cosa, equivalent a i ara!, què dius?!, no *poc!, què carai!… (DCVB, DCCN, ésAdir)
–T’importa que parlem de política? –No, què va!
Que no tinc raó? No, què va!
Ho vaig buscar per tot arreu, i què va!, no ho vaig trobar enlloc.
tenir (algú o alguna cosa) el seu què (o un què) Ser atractiu o agradable als sentits, tenir ganxo. (DSFF en part)
Aquest actor no és gaire guapo, però en aquest paper trobo que té el seu què.
La música que van fer en aquella època tenia un què especial.
tenir un què (d’alguna cosa) Tenir un toc, una pinzellada (d’aquella cosa).
Aquesta sèrie té un què de misteri que la fa addictiva.

queco, -a
adj. Quico, carrincló.
Quina roba més queca!

qued (o quet)
m. [a Ponent; usat generalment en plural] Vamba.
Els Reixos m’han portat uns queds.

quedada
f. Fet de *quedar diferents persones. (DCVB, DNV)
La quedada que vam organitzar amb els oients del programa va ser un èxit.

quedar
v. intr. 1. Faltar. (DUVC)
Queda una hora per començar el míting.
Ja hem contestat tots; només quedes tu.
2. Acordar trobar-se, tenir una cita. (DUVC, GD62, ésAdir, DNV)
He quedat amb el meu germà a les vuit.
No podré venir perquè he quedat.
quedar (a algú) (una assignatura) Suspendre-la.
Li han quedat les mates.
Quantes te n’han quedat aquest semestre?
quedar-se (amb algú) pron. 1. Sorprendre, causar impressió. (DUVC, ésAdir)
El tio es va quedar amb tothom: va agafar l’ampolla de whisky i se la va fotre sencera a sant hilari.
2. Prendre el pèl, enredar. (ésAdir)
Quan em va dir que parlava sis llengües, em pensava que s’estava quedant amb mi.
quedar-se (amb alguna cosa) pron. 1. Preferir-la.
De tots els llibres que ha escrit, em quedo amb aquest.
2. Apoderar-se’n, retenir-la. (DCVB, DUVC)
M’he quedat amb l’última barra de pa que quedava.
Queda’t amb el nom d’aquesta cançó, perquè en sentiràs a parlar!
quedar-s’hi pron. Morir-se. (DCVB, DUVC, GD62, GDLC, DSFF)

qüestionament
m. Acció o efecte de posar en dubte alguna cosa. (DCVB, GD62, DNV)
La policia no accepta el qüestionament de les seves actuacions.

quico
m. Gra de blat de moro torrat i salat. (ésAdir, DNV)
No suporto la pudor que fan els quicos.
posar-se com el quico Afartar-se de menjar.
Van començar a treure pastes i canapès i em vaig posar com el quico.

quillo, -a
m. i f. Jove que pertany a grups socials d’ideologia més aviat espanyolista, que s’expressa amb un argot característic, llueix una estètica peculiar en el pentinat i en la indumentària, segons les èpoques, i té aficions emblemàtiques com ara el túning o la música màkina.
Aquesta discoteca sempre està plena de quillos.
adj. Relatiu o pertanyent als quillos.
El parlar quillo, una samarreta quilla.

quilo
m. Milió d’euros (antigament, milió de pessetes).
L’últim fitxatge de l’equip ha costat 25 quilos.

quilòmetre zero
1. [S’aplica sobretot als aliments] Es diu d’un producte de proximitat, que minimitza la distància entre el productor i el consumidor.
Verdura, fruita, cervesa de quilòmetre zero.
El quilòmetre zero és un element essencial de la cuina d’aquest restaurant.
En aquesta botiga tots els vestits són de quilòmetre zero.
2. [S’aplica als vehicles] Es diu d’un cotxe nou ja matriculat que es ven a un preu rebaixat per les necessitats comercials del concessionari. (DSFF en part)
M’he comprat un cotxe de quilòmetre zero; no he pogut triar el color, però m’he estalviat uns quants eurons.

quimbambes
a les quimbambes loc. adv. Molt lluny. (DSFF)
Aquests sempre se’n van de vacances a les quimbambes.

química
f. Bona sintonia, bon *rotllo, *feeling, connexió entre dues o més persones. (DNV // DSFF: tenir o haver-hi química)
Veig que entre tu i jo hi ha química.
La química entre el grup i el públic es va notar durant tot el concert.

químio
f. Quimioteràpia. (DNV)
Mentre rebi el tractament de químio es retirarà de la vida pública.

quintet
m. *Cinquet.

quinto
m. Botella petita de cervesa, de 20 o 25 cl. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Tu de què ets, de quinto o de mitjana?

quinze
(la) del quinze [del quinze acompanyant un nom i la del quinze, un verb] Del *mil, en grau considerable.
Aquest estiu ha fet una calor del quinze!
Es va aplegar més gent de la prevista i es va armar la del quinze.

quiqui
m. Clau, *polvo.
Ara fa dies que no fotem un quiqui.

quiròfan
m. Sala d’operacions. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DSFF, DNV)
S’ha estat tres hores al quiròfan, i ara ja és a l’habitació.

quiromassatge
m. Massatge terapèutic fet amb les mans. (en part, GD62, GDLC i DNV)
Si tens problemes d’esquena, el quiromassatge et pot anar bé.

quisca
f. Ronya, brutícia; merda. (DCVB, GD62, GDLC i, en part, DNV)
Quanta quisca que hi ha en aquesta casa!
Vigila, que aquest carrer està ple de quisca.

quisqui
ni quisqui Ni *Déu, ningú.
En aquest bar no hi va ni quisqui.
tot quisqui Tot déu, tothom.
Avui en dia tot quisqui té mòbil.

quòrum
m. Quantitat mínima de gent per poder fer una activitat.
Hem hagut de suspendre el partit perquè no hi havia prou quòrum.