Silencis del DIEC

Paraules, significats i expressions que no figuren en el diccionari acadèmic

R

ràbia
(el) que (o qui) et (em, li…) faci més ràbia (El) que (o qui) vulguis (vulgui…).
Tria el regal que et faci més ràbia.
Pots anar-hi amb qui et faci més ràbia.
De tots aquests llibres, llegeix-te el que et faci més ràbia.

rabiar
v. intr. 1. Estar enrabiat, furiós. (DCVB, DUVC, GD62, GDLC, DNV)
Sempre que li guanyava una partida rabiava de mala manera.
Com m’agrada fer rabiar la sogra!!
2. Desitjar una cosa amb vehemència. (DCVB, GD62, GDLC)
Està rabiant per poder agafar vacances i tocar el dos.

rabieta
f. Enrabiada, rabiola. (DCVB, DCCN)
Quina rabieta li ha agafat quan ha sabut que l’havíem enganyat.
dret a la rabieta Dret a la *rebequeria.

raclet
f. 1. Plat consistent en la combinació de diferents aliments amb formatge que cada comensal fon en un fogonet just abans de menjar-se’l. (GDLC, Neoloteca, ésAdir)
2. Fogonet per preparar raclets. (GDLC, Neoloteca, ésAdir)

radical
adj. Extrem, extremat.
Els que fan aquestes coses mostren una actitud molt radical.
És una cançó molt radical per tot el que diu.
m. i f. Que fa, diu o pensa coses radicals.
El meu pare és un radical: a tots els que roben els hi tallaria les mans.

radiofórmula
f. Format radiofònic que consisteix en l’emissió continuada de continguts del mateix gènere, especialment musical. (GD62 i, indirectament, ésAdir)
Les radiofórmules de Flaixbac i de RAC105 són molt diferents.

rap
m. Estil musical que consisteix en una recitació que se superposa a una base rítmica reiterativa. (GDLC, DCCN, GD62, ésAdir, DNV)

rapejar
v. tr. o intr. Fer *rap. (DNV com a intransitiu)
Escriu la lletra i ell mateix la rapeja.
Va començar a rapejar quan tenia 10 anys.

raper, -a
m. i f. Intèrpret de rap. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Avui actuen uns rapers de Cornellà.
adj. Relatiu o pertanyent al *rap o als rapers. (GDLC, DNV)
Estil raper, ritmes rapers.

rasca
f. Fred. (GD62)
Aquests dies fot una rasca impressionant!

rascar
no rascar bola No entendre res, no tenir-ne ni idea, no encertar-la. (DSFF en part)
M’estic llegint un llibre en anglès, però no rasco bola.
Nano, a la feina no rasques bola!
no rascar-ne ni una No *rascar bola. (DSFF)
Ho sento, però amb qüestions d’història no en rasco ni una.
tant és que risquis com que rasquis (o tant se val que risquis com que rasquis i altres variants) Indica que una circumstància o una situació és com és, que no hi ha res a fer per canviar-la. (DCVB en part)
Demà toca anar al dentista, tant és que risquis com que rasquis.
El meu germà és així, tant se val que risquis com que rasquis!

rasta
adj. i m. i f. *Rastafari. (DNV)
Els colors rastes són molt llampants.
En aquesta casa hi viuen uns rastes.
f. Cadascuna de les trenes típiques dels rastes. (DNV)
Si et vols fer rastes t’hauràs de deixar créixer els cabells.

rastafari
adj. Relatiu o pertanyent al *rastafarisme.
Bob Marley és un dels màxims exponents del moviment rastafari.
m. i f. Seguidor del rastafarisme.
Hem conegut uns rastafaris que ens han convidat a fer una mica de fum.

rastafarià, -ana
adj. i m. i f. *Rastafari. (DNV)

rastafarisme
m. Moviment d’origen jamaicà els seguidors del qual, entre altres coses, s’identifiquen amb la música *reggae i defensen el consum de marihuana. (DNV)

ratlla
f. *Clenxa, dosi de cocaïna en pols que s’esnifa. (GDLC, DNV)
Aquest es fotia una ratlla abans de cada concert.
passar-se de la ratlla Vg. passar.

ratllada
f. Acció i efecte de *ratllar(-se).
Quina ratllada de programa! Volen fer gràcia i no en foten gens!

ratllant
adj. Que *ratlla.
Té un discurs una mica ratllant.

ratllar
v. intr. Atabalar, cansar, molestar, fastiguejar. (ésAdir)
Com ratlla, aquesta cançó!
pron. Atabalar-se, cansar-se, estar fastiguejat.
M’estic ratllant molt, amb tanta gent!

ratllat, -ada
adj. Atabalat, cansat, fastiguejat, contrariat.
Estic molt ratllada amb els talls de llum dels últims dies!

ratxa
en ratxa loc. adv. Amb la sort de cara, es diu quan s’encadenen una sèrie d’èxits.
Ja m’he passat vuit pantalles del joc. Estic en ratxa.
Continua en ratxa perquè és el tercer premi que guanya aquest any.

reality show
m. [o, simplement, reality; fa el plural reality shows i realitys] Programa televisiu que mostra com a espectacle, des d’un punt de vista morbós, l’evolució quotidiana de persones reals en l’afany d’aconseguir un objectiu. (GD62, GDLC, ésAdir)

rebentar
a rebentar loc. adj. A *petar, *rebentat, molt ple. (DCCN, GD62)
El cine estava a rebentar de gent.
rebentar-se (diners) Gastar-se’ls de mala manera.
S’ha rebentat la primera paga extra al casino.
De jove treballes per poder rebentar-t’ho tot el cap de setmana.

rebentat, -ada
adj. 1. Exhaust. (DCCN, GD62, DNV)
La Clara ha arribat de colònies rebentada.
2. Molt ple.
El cine estava rebentat.

rebequeria
dret a la rebequeria Dret a protestar, a queixar-se inútilment per una cosa considerada injusta.
Quan ens tracten d’aquesta manera, ja només ens queda el dret a la rebequeria.

reblincar
v. tr. i pron. [usat sobretot pronominalment] Revinclar, *rebrincar, torçar. (DCVB)
He recolzat malament el peu i me l’he reblincat.

rebolcada
f. Acció de *rebolcar-se.
En aquesta tia no li negaria una rebolcada!

rebolcar-se
v. pron. Practicar jocs amorosos o relacions sexuals.
Vam entrar a casa i ens vam rebolcar allà al rebedor mateix.

rebot
m. Emprenyada. (DNV implícitament)
Quin rebot que ha agafat quan li has dit que no ho feia bé!

rebotada
f. *Rebot.

rebotar-se
v. pron. Rebel·lar-se, enfurismar-se. (DUVC, DNV)
S’ha rebotat amb una professora perquè l’ha castigat.
Li he dit el que pensava d’ell i s’ha rebotat.

rebotejar
v. intr. Rebotar, capturar rebots en bàsquet. (DCCN, ésAdir, DNV)
L’equip no ha aconseguit rebotejar com en altres partits i això segurament li ha costat el partit.

rebotejador, -a
adj. i m. i f. Rebotador, jugador de bàsquet que captura els rebots. (DCCN, ésAdir, DNV)
El Barça ha fitxat un dels millors rebotejadors d’Europa.

rebre
tocar (a algú) el rebre 1. Ser l’ase dels cops, especialment quan s’és castigat. (DCCN, GD62, DSFF)
Quan érem petits, jo feia la malifeta i al meu germà li tocava el rebre.
2. Pagar els plats trencats. (DCCN, GD62, DSFF)
A veure a qui li tocarà el rebre amb aquesta reducció de pressupost.

rebregada
f. 1. Contratemps, humiliació, derrota, sotragada.
La rebregada que ha patit el Govern pot tenir conseqüències electorals.
2. Acció de *rebolcar-se.
Li han vingut ganes d’una bona rebregada, i ja saps que a mi em costa poc.

rebregar
v. tr. Humiliar algú, trepitjar-lo, deixar-lo com un drap brut.
Va rebregar el seu oponent fins a deixar-lo sense arguments.

rebrincar
v. tr. i pron. [usat sobretot pronominalment] Revinclar, *reblincar, torçar. (DCVB)
Es va rebrincar el turmell saltant de la bicicleta.

rebrot
m. Acció o efecte de tornar a aparèixer sobtadament, rebrotada. (DCCN, GD62)
L’Ajuntament haurà d’actuar després del rebrot de l’escarabat que ataca les palmeres del poble.
El rebrot de la violència, d’una malaltia, d’una epidèmia.

rebufar
estar que bufa i rebufa Estar algú molt i molt enutjat. (DIEC2: estar que bufa)
rebufar-la (alguna cosa, a algú) [amb pronom de datiu: me, te, li…] Ser-li indiferent, portar-l’hi *fluixa, *pelar-l’hi, *suar-l’hi.
Me la rebufa, el que pensi la gent!

recapacitar
v. intr. Meditar, reflexionar. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Aquesta experiència t’hauria de fer recapacitar una mica.
Recapacita sobre el que has fet, a veure si està bé o malament.

recepta
f. Multa de trànsit o bé per aparcar malament.
He deixat el cotxe mal aparcat cinc minuts i ja m’hi he trobat la recepta.

recolzament
m. Suport. (DCCN)
La proposta necessita el recolzament de tothom.

recolzar
v. tr. 1. Ajudar, donar suport. (DCCN)
El festival pretén recolzar els joves creadors.
2. Reforçar.
Hi ha molts fets que recolzen la hipòtesi.
3. Basar, fonamentar.
Has de recolzar les sospites amb fets concrets.
pron. Basar-se, fonamentar-se.
En què es recolza la teva teoria?

reconeixible
adj. Recognoscible, que es pot reconèixer. (DCVB, ésAdir, DNV)
La cicatriu el fa reconeixible en qualsevol foto.

recony
interj. Indica sorpresa, admiració, enuig. (DCCN, GD62)

reconya
ser la reconya Es diu per donar més èmfasi a l’expressió ser la *conya.
Tens un avi que és la reconya!

recopilatori, -òria
adj. Que conté una recopilació. (GDLC, ésAdir, DNV)
Un disc recopilatori.
m. Recopilació. (GDLC, ésAdir)
He fet un recopilatori de les millors fotos dels viatges.

reentrada
f. Retorn, tornada a les activitats després d’un període d’interrupció, especialment les vacances.
La reentrada a les escoles està complicant el trànsit.

reflotament
m. Acció i efecte de *reflotar. (GD62, DNV)

reflotar
v. tr. 1. Fer tornar a flotar. (GD62, GDLC, DNV)
Quan el vessament de petroli estigui controlat, ja reflotaran el vaixell.
2. Fer recuperar alguna cosa que està en una situació precària. (GD62, GDLC, DNV)
No sé pas com s’ho faran per reflotar l’economia després d’una crisi tan greu.

refregada
f. *Arrambada, *rebolcada.

refregar
v. tr. Retreure, reprotxar, fregar pels morros. (DUVC, DNV)
No sé quantes vegades m’han refregat que no hauria d’haver pactat amb ell.
tr. i pron. *Arrambar(-se), *rebolcar-se.

refregit
m. Cosa refeta, com ara la refosa de diferents fragments d’un programa o una obra (generalment els més bons), d’un conjunt de dades o normes, etc. (DNV)
El dissabte fan un refregit del programa amb els millors moments de la setmana.
Aquest reglament s’ha de canviar de dalt a baix; el que hi ha ara és un refregit de lleis de fa més de setanta anys.

regadora
estar com una regadora Estar com un llum, com una cabra. (DCVB)

regatera
f. Solc entre les galtes del cul o entre els pits d’una dona. (GDLC i, en part, DCVB)
Quin glamur, els paletes, quan ensenyen la regatera!
Amb aquest escot, els ulls se te’n van directament a la regatera.

reggae
adj. i m. Música popular jamaicana. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir; DNV: com a nom)
Un festival de música reggae.
Els rastes són uns grans consumidors de reggae.

registrar
v. tr. 1. Enregistrar, detectar una cosa o consignar-la. (GDLC i, en part, DCVB i DUVC)
Els últims mesos s’han registrat menys accidents en aquesta carretera.
El seu diari personal no registra aquest viatge que va fer.
2. Escorcollar. (DCVB, DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
La policia ha registrat la fàbrica però no ha trobat el que buscava.

registre
m. Escorcoll. (DCVB, DCCN, GD62, DNV)
El registre ha permès confiscar armes i documentació falsa.

rehòstia
ser la rehòstia Ser *l’hòstia amb patinet, es diu per donar més èmfasi a l’expressió ser l’hòstia.
Els seus acudits són la rehòstia.

rei
a cos de rei loc. adv. Esplèndidament, amb tota complaença. (GD62, DSFF)
Mentre s’estava a casa sons pares, vivia a cos de rei.
Allà on vaig de vacances em tracten a cos de rei.

reintroducció
f. Acció i efecte de reintroduir. (GD62, DNV)

reintroduir
v. tr. Tornar a introduir. (GD62, DNV)
Molta gent va estar en contra de reintroduir l’ós al Pirineu.

relacions
f. pl. Relacions sexuals. (GD62, GDLC, DSFF)
Si tens relacions, fes servir el condó.
relacions sexuals Relació entre persones a través del sexe. (DCCN, GD62, GDLC, DSFF implícitament; al DIEC2 figura en la definició d’uns quants mots, però no hi està recollit explícitament)
Encara hi ha qui veu amb mals ulls les relacions sexuals prematrimonials.

relax
m. Relaxació. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Una mica de relax en aquest balneari no ens anirà malament.

relleu
posar de relleu Posar en relleu, fer ressaltar. (DCVB, DSFF)
En la presentació s’ha posat de relleu la importància de l’obra.

remuntada
f. Acció i efecte de remuntar, de superar una situació adversa, com ara un resultat esportiu. (GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
La remuntada del Barça contra el PSG és la més bèstia que he vist mai.

renovar
v. tr. o intr. Allargar el contracte o fer-ne un de nou. (en part, DCCN, DUVC i GD62)
Avui sabré si em renoven o si em foten al carrer.
L’entrenador ha renovat per una temporada més.

rentrée
f. *Reentrada. (GD62, GDLC, ésAdir)

renyit, -ida
adj. 1. Disputat. (DCVB, DNV)
Unes eleccions molt renyides.
2. Incompatible, en contradicció.
Una cosa no està renyida amb l’altra.

repanotxa
ser la repanotxa (o repanolla) Ser *massa, ser d’allò que no hi ha.
Que es produís aquesta carambola ja seria la repanotxa!

repàs
m. *Repassada.

repassada
f. Acció o efecte de *repassar(-se).
Quina repassada que li fa cada vegada que la veu!
Em pensava que guanyaria i resulta que m’han fotut una bona repassada!
Aquesta, més que vacances, el que necessita és una bona repassada!

repassar (algú)
v. tr. i pron. 1. Mirar-lo bé, observant-ne els detalls, sovint lascivament. (DUVC en part)
Quan vaig presentar en Manel als meus pares, el van repassar de dalt a baix.
Quan li porta els informes, fixa’t com se la repassa.
2. Humiliar-lo.
A l’última partida que vas fer et van repassar bé!
Com se’l van repassar, l’Espanyol!
pron. Mantenir-hi relacions sexuals.
Quants guiris t’has repassat aquest estiu?

repelús
m. Barreja de por i fàstic.
La paraula “nazi” em provoca repelús.
Veure les rates com surten per l’andana del metro fa repelús.

repera
ser la repera Es diu per donar més èmfasi a l’expressió ser la pera.
Tenim uns oients que són la repera!

reposador, -a
m. i f. Persona encarregada d’anar omplint de productes les prestatgeries dels supermercats a mesura que es van acabant. (Neoloteca)

reprís
m. Capacitat d’acceleració del motor d’un vehicle.
Aquest cotxe no té gaire reprís.

res
ni res Serveix per reforçar una negació irònica.
No havíem rigut ni res amb aquesta sèrie!
Apa que no m’ho passaré bé ni res aquest cap de setmana!
no és per res (però)… No és per ofendre (però)…, no és per molestar (però), no és per portar la contrària (però)…
No és per res, però em sembla que t’estàs equivocant.
Podríeu abaixar el volum? No és per res, eh?, és que estic acabant una cosa i necessito concentració.
Aquesta fama se l’ha guanyada a pols. No és per res!

residència
f. Permanència d’un artista o un grup en un espai determinat per assajar o exhibir les seves produccions.
Tots els dimecres d’estiu aquest discjòquei té una residència en una discoteca d’Eivissa.
Aquesta sala ofereix una residència enfocada a les arts escèniques.

resident
adj. Relatiu a l’artista que té una *residència.
Qui és el DJ resident d’aquesta sala?

respiració
tallar la respiració Ser molt espectacular, *d’infart.
Veure les imatges d’aquest rescat talla la respiració.

resquitlló
de resquitlló loc. adv. De passada, incidentalment, d’esquitllada.
Aquesta qüestió es tracta de resquitlló al tema 4.
Hem fet un viatge per Argentina i de resquitlló per Xile.
He sentit de resquitlló que a la ràdio parlaven d’aquesta pel·lícula.

ressaca
f. Efecte o conseqüències que produeix algun fet o situació. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Avui viurem la ressaca del partit d’ahir entre el Barça i el Madrid.

ressacós, -osa
adj. Que té ressaca.
Ahir vaig sortir fins tard i avui estic una mica ressacosa.

retorn
punt de no retorn m. Moment o fase en què no hi ha marxa enrere per evitar l’acompliment d’una cosa.
La consulta sobiranista serà un punt de no retorn cap a la independència.

retro
adj. Retrògrad, propi d’un temps passat. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Moda retro, música retro, cine retro.

revelat
m. Revelatge. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
En aquest curs t’ensenyen tècniques de fotografia i de revelat.

revés
anar del revés Anar begut o drogat, anar *girat.
Aquesta amb un parell de cerveses ja va del revés.

revister
m. Porta-revistes. (GD62, GDLC, DNV)

revival
m. Retorn d’un estil, una moda, una música, etc., d’una època passada. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir)
Aquesta pel·lícula és un revival dels vuitanta.
adj. Relatiu o pertanyent al revival.
Aquest cap de setmana fem una festa revival a ca l’Albert.

revolució
passar-se de revolucions Vg. passar.

rigorositat
f. Qualitat de rigorós. (DCVB, DNV)
Les festes es complien amb la més absoluta rigorositat. (Josep Pla, El quadern gris, 1966)

riure
cigarro del riure m. Porro.

roc
a un cop de roc loc. adv. A un cop de *pedra, a poca distància.
Viu a un cop de roc de casa meva.

roca
can roca (o senyor roca) [de la marca comercial Roca®] Vàter, lavabo, can *felip. (DSFF: el senyor Roca)
Cada dia es passa mitja hora a can roca. Jo no sé pas què hi fot, tanta estona!
Vaig a fer una visita al senyor roca.

rock
adj. [inv.] Relatiu o pertanyent al rock. (GD62, GDLC)
Música rock, uns festivals rock.

rocker, -a
adj. Relatiu o pertanyent al rock i a la seva estètica. (DNV: roquer)
Una cançó rockera, una caçadora rockera.
m. i f. 1. Músic o cantant de rock. (DCCN, ésAdir i, en part, GD62)
Bruce Springsteen, un dels vells rockers.
2. Seguidor de la música rock o del seu estil. (DCCN, GD62, ésAdir)
El d’ahir va ser un concert que no es van voler perdre milers de rockers de tot el país.

roda
anar sobre rodes Rutllar, funcionar molt bé, anar com una seda. (DCCN, GD62, DSFF)
No pateixis, que la rehabilitació va sobre rodes.
no anar ni amb rodes [també amb altres verbs: funcionar, tirar, *xutar] No funcionar de cap manera. (DCCN, GD62; DCVB, GDLC i DSFF: no poder anar ni amb rodes)
Aquest ordinador no va ni amb rodes!

rodó
no girar rodó 1. No *ser-hi tot. (DCVB, DSFF)
Aquest noi, per les coses que diu, em sembla que no gira gaire rodó.
2. Tenir algun problema físic.
Aquest jugador no acaba de girar rodó i segurament l’hauran de canviar a la segona part.
3. No funcionar del tot bé.
Hi ha alguna cosa en la nostra relació que no gira rodó.

rodona
a la rodona loc. adv. Al voltant. (DCVB, DCCN, GD62; DNV: a la redona)
L’ona expansiva ha destrossat tot el que hi havia en 500 metres a la rodona.

rodríguez
estar (o quedar-se) de rodríguez Estar o quedar-se una persona sola a casa, mentre la família és fora per uns dies.
El meu home i els nens són a casa els meus sogres a l’Empordà, i tota aquesta setmana estic de rodríguez.

ronso
fer el ronso Fer el ronsa, ronsejar. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DSFF)
Quan sona el despertador m’agrada fer el ronso una estona.

ronyonera
f. Bosseta proveïda d’un cinturó per desar-hi les coses personals com la documentació, els diners, el mòbil, etc. (GDLC, DNV i, en part, DCCN i GD62)
Quan me’n vaig de vacances agafo la ronyonera.

rosa
camí de roses m. Camí o vida plaent, sense preocupacions. (DCVB, DSFF)
No ens podem queixar perquè fins ara la vida ha sigut un camí de roses.
de color de rosa loc. adj. D’aspecte plaent, atractiu, poc complicat. (GD62, DSFF, DNV; DCVB i GDLC: color de rosa)
No tot és de color de rosa en aquesta vida; també hi ha moments que toca patir!
premsa rosa f. Premsa del *cor. (GDLC, DSFF)
salsa rosa f. Salsa feta barrejant maionesa i tomàquet fregit. (DNV)

rosca
petó de rosca (o amb rosca) m. Petó introduint la llengua a la boca de l’altre.

rotar
v. intr. 1. Girar al voltant d’un eix. (DNV)
La Terra va rotant al voltant del Sol.
2. Alternar periòdicament segons un ordre determinat. (DNV)
Aquesta setmana li toca rotar a un dels defenses.

rotllet
m. Rotllo, relació amorosa o sexual espontània i passatgera. (DSFF: ser un rotllet)
Aquest cap de setmana he tingut un rotllet amb un guiri.

rotllo
m. 1. Xerrera.
Té un rotllo que no se l’acaba.
2. Discurs llarg, pesat, avorrit. (GDLC)
Cada vegada que parlem per telèfon em clava un rotllo insuportable!
3. *Pal, avorriment, llauna. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Aquest programa és un rotllo. No sé com el pots aguantar!
4. Relació amorosa o sexual espontània i passatgera. (GDLC i, indirectament, ésAdir; DSFF: ser un rotllo)
Aquesta noia serà un rotllo d’estiu i prou.
Vas aconseguir algun rotllo a Lloret o què?
5. Activitat, ambient.
El rotllo de les drogues no em mola.
6. Actitud, manera de ser o de fer.
El rotllo que porteu no m’agrada.
7. [també amb la forma del rotllo] Estil, de l’estil.
L’anunci ha de ser rotllo còmic (o del rotllo còmic).
al (meu, teu, seu…) rotllo loc. adv. [generalment amb el verb anar] A la (meva, teva, seva).
No es preocupa pels altres; va al seu rotllo!
bon rotllo m. Bon ambient, bona relació, bones sensacions. (DSFF en part)
Estic molt a gust a la feina perquè hi ha bon rotllo.
Amb aquest client hi tinc molt bon rotllo.
Quin bon rotllo de cançó!
de bon rotllo loc. adv. Amistosament, amb bona intenció. (DSFF)
Els d’Iniciativa feien desallotjaments però de bon rotllo.
A mi em sembla que t’has excedit amb les formes. Ep, t’ho dic de bon rotllo, eh?
del rotllo loc. adj. Independentista actiu.
Surt amb un paio que és molt del rotllo.
Han obert un nou bar del rotllo.
mal rotllo m. Mal ambient, mala relació, males sensacions. (DSFF en part)
Des que et vam agafar no has fet més que portar mals rotllos.
Quin mal rotllo, aquesta pel·li!
Amb menys d’un mes ja ha tingut tres mals rotllos a la feina.
tallada de rotllo f. Acció o efecte de tallar el *rotllo, de contrariar.
Que posin anuncis quan falta un minut per acabar la sèrie és una tallada de rotllo impressionant.
tallar el rotllo 1. Callar.
Talla el rotllo d’una vegada, que volem plegar!
2. Contrariar algú interrompent alguna cosa divertida o que provoca plaer.
Estava tan tranquil escoltant música i va entrar el meu pare i em va tallar el rotllo.
De petit anava a tallar el rotllo a les parelletes que es magrejaven al parc.

rugit
m. Soroll fort d’un motor.
El rugit de les motos envairà el Sant Jordi.

rugir
v. intr. Un motor, fer un soroll fort.
Com rugeixen els motors a Montmeló!

rular
v. intr. 1. Córrer, circular.
Va, fes rular aquesta foto.
Que ruli, aquest porró, que aquí estem secs!
2. Funcionar bé.
Aquest MP3 no rula.

rumorejar
v. tr. Fer córrer com a rumor. (DUVC, DNV)
Alguns rumoregen que et volen fotre al carrer.
pron. Córrer el rumor. (DCCN, DUVC, GD62, ésAdir, DNV)
Es rumoreja que la pròxima temporada fitxarà per un altre equip.

rumorologia
f. Conjunt de rumors; circulació d’aquests rumors. (GD62, DNV)
La rumorologia diu que es podria tornar a presentar a les eleccions.

%d bloggers like this: