Silencis del DIEC

Paraules, significats i expressions que no figuren en el diccionari acadèmic

T

taca-taca
m. Caminador. (DNV: tacatac restringit als nens)
Vigila aquest avi, que t’atropellarà amb el taca-taca.

tacada
d’una tacada loc. adv. De cop, d’un sol cop.
S’han esborrat tots els arxius d’una tacada.
Si venguessin l’empresa se solucionarien els problemes d’una tacada.

taco
m. Renec, paraulota. (DCVB)
Hauries de dir-li al teu fill que no digui tants tacos.
m. pl. Anys.
Es deia Mauri, i era més gran que jo, quasi trenta tacos. (Isabel-Clara Simó, El gust amarg de la cervesa, 1999)

tai-txi
m. Exercici físic originari de la Xina, de moviments suaus i coordinats en els quals prenen un paper important la respiració i la concentració. (GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
Dos dies a la setmana faig tai-txi per veure si em relaxo una miqueta.

tal
i tal Indica una prolongació d’una enumeració, d’una explicació…
Els dies previs a Nadal són ideals per fer neteja i tal…
Vam quedar per fer unes cerveses i tal…
què tal? Com va?, com anem?, com estem? (DCVB, DCCN, GD62, DSFF, ésAdir)
Ei, què tal? Quant de temps!
què tal…? Com…?
Què tal et trobes?
què tal si…? Què et (us/li…) sembla si…?
Què tal si quedem dissabte en comptes de diumenge?
tal i com loc. conj. Tal com.
Tal i com hem quedat per telèfon, et faig arribar el pressupost.

talibà, -ana
adj. i m. i f. Extremista. (DNV com a nom)
Alguns tertulians d’aquest programa són una mica talibans.

talla
donar la talla Estar a l’altura de les circumstàncies. (DSFF)
Aquest actor no dóna la talla.

tallar
v. intr. *Trencar, acabar la relació amb algú o amb alguna cosa.
És una llàstima que hagi tallat amb en Joan. Feien bona parella.
El meu germà i la seva nòvia han tallat.
Va morir de jove perquè no va aconseguir tallar amb les drogues.
tr. i pron. Cohibir-se. (DUVC, DNV)
Això de parlar davant de tots els pares de l’escola el talla una mica.
Ja pots agafar pastes, no et tallis!
pron. Interrompre’s alguna cosa. (DCCN, DUVC, GD62 i, en part, DNV)
Torno a trucar perquè s’ha tallat.
Fa molts anys se’m va tallar la digestió i ho vaig passar fatal.

talp
m. Persona infiltrada en un grup, una organització, etc. (GDLC, ésAdir, DNV)

tangana
f. Batussa, brega, especialment entre jugadors en una competició esportiva. (en part, DCCN, GD62, ésAdir)
Al final del partit hi ha hagut tangana entre uns quants jugadors de cada equip.
Cada dissabte es munta una tangana al pàrquing de la discoteca.

tàngram
m. Trencaclosques d’origen xinès format per un quadrat dividit en set peces geomètriques amb la combinació de les quals es poden construir diverses figures. (DCCN, GD62, GDLC: tangram)

tant
no haver-n’hi per tant [en oracions interrogatives es prescindeix de la negació] Ser exagerat el cas que es fa d’alguna cosa. (GD62 i, en part, DCCN; DSFF: no haver-n’hi per a tant)
Es va esverar de mala manera i em sembla que no n’hi havia per tant.
Voleu dir que n’hi ha per tant?

tantes
a les tantes loc. adv. A hores intempestives. (GD62, DCVB, DSFF)
Sempre arriba de festa a les tantes.

tants
i tants I escaig, en expressions numerals del tipus vint-i-tants (o vint i tants), trenta i tants… (DSFF; DCVB: cent i tants)
Va morir amb setanta i tants.
A la festa érem vint-i-tants.

tap
m. En bàsquet, acció i efecte d’interceptar la pilota llançada a cistella per un rival. (GD62, GDLC, Neoloteca, DNV i, indirectament, ésAdir)
Va llançar a cistella, però es va endur un tap impressionant.
a can taps loc. adv. Expressió utilitzada per indicar la fi, el fracàs d’una cosa. (DSFF amb un altre sentit)
Si perds el xec, ja pots anar a cobrar a can taps.
Si em fan venir a l’agost, les vacances a can taps!
Aquesta botiga se n’ha anat a can taps.

tàper
m. [de la marca comercial Tupperware®] Carmanyola. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
En Xavi de la feina sempre porta tàper per dinar.

taponar
v. tr. En bàsquet, fer un tap. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)

taquilla
f. Armariet individual per guardar-hi roba i objectes personals en espais col·lectius. (ésAdir, DNV)
M’han obert la taquilla del gimnàs i m’han robat les coses.

taral·leig
m. Acció i efecte de taral·lejar.
El taral·leig d’una cançó.

tarar-se
v. pron. 1. Sofrir una tara.
La poma s’ha tarat.
2. Tornar-se boig, trastocar-se.
Quan el va deixar el nòvio es va tarar.

targeta
targeta client f. [fa el plural targetes client] Targeta que permet als clients habituals d’un establiment beneficiar-se de descomptes i regals.
La majoria de supermercats tenen alguna targeta client.
targeta regal f. [fa el plural targetes regal] Targeta amb un valor de diners determinat per gastar-se en una botiga o cadena de botigues.
Aquesta setmana sortegem targetes regal per valor de 100 euros.

taronja
mitja taronja f. [dit generalment amb connotacions de plena complementació, de perfecció] Parella sentimental. (en part, DCVB; DSFF: la seva mitja taronja)
Si respons a aquest test, et diran com hauria de ser la teva mitja taronja.
Realment la mitja taronja existeix? Ara en parlarem…

tàrtar
salsa tàrtara f. Salsa feta amb maionesa i una picada de cogombrets, tàperes i fines herbes. (GD62, GDLC, DNV)

tastet
fer un tastet Tastar alguna cosa.
Farem un tastet de licors.
En el pròleg ja es pot fer un tastet del llibre.

tatxar
v. tr. Ratllar un escrit. (DCVB, DCCN, DNV)
Cada dia vaig tatxant un dia del calendari. I cada dia falta menys per començar les vacances!

teatre
m. [generalment amb el verb fer] Acció o accions fingides i exagerades, fetes per cridar l’atenció. (DCVB, GDLC, DNV; DCCN, GD62 i DSFF: fer teatre)
Aquest jugador, cada vegada que va per terra, fa teatre.
Les seves conferències sempre van amanides amb una mica de teatre.

teatrer, -a
adj. 1. Aficionat al teatre. (DNV)
Els meus pares són molt teatrers: cada setmana van a veure alguna obra o altra.
2. Que fa *teatre. (DNV)
La vostra filla cada vegada que té un contratemps es posa a plorar desconsoladament: és una mica teatrera.

tècnic, -a
m. i f. Entrenador. (ésAdir, DNV)
cos tècnic m. Conjunt d’entrenadors, auxiliars, preparadors físics, etc., d’un equip.

tela
haver-hi (molta) tela Haver-hi matèria per ocupar-se’n llarga estona. (DSFF; DCVB: hi ha molta tela; DIEC2: haver-hi molta tela per tallar)
Hi ha molta tela a explicar del viatge a Londres!
tela! (o tela marinera!) interj. Déu n’hi do, exclamació per expressar la grandària, la importància, l’abast, la intensitat d’una cosa, l’admiració que produeix. (DSFF: tela marinera)
Tela el que hem d’aguantar!
Fa un dia que tela marinera!
Desafinava tela marinera!
tenir tela [sovint es pot prescindir del verb] 1. Haver-hi (molta) *tela. (DSFF)
Les declaracions de l’alcalde tenen tela!
Quina tela, la campanya publicitària d’aquesta gent!
2. Ser molt complex. (DCCN, GD62)
El muntatge que hi ha darrere aquesta acció té tela.
La lletra d’aquesta cançó té molta tela.
3. [usat en tercera persona, sobretot del present d’indicatiu] Tenir *pebrots.
Té tela que ens vulguin fer creure aquestes coses!

tele
f. 1. Televisió. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Fan el partit per la tele avui?
2. Televisor. (GD62, GDLC, DNV)
Abaixa el volum de la tele, sisplau.

telèfon
telèfon fix (o *fix) m. 1. Telèfon amb cables.
Cada vegada hi ha més gent que no té telèfon fix.
2. Número de telèfon fix.
Dóna’m el teu telèfon fix i ja et trucaré.
telèfon mòbil (o *mòbil) m. 1. Telèfon portàtil, que no té cables. (GD62, GDLC, DNV; DCCN: telèfon mòbil)
Per Nadal m’han regalat un telèfon mòbil.
2. Número de telèfon mòbil.
Quin telèfon mòbil tens?

teleoperador, -a
m. i f. Professional que atén reclamacions, ofereix productes, dóna suport tecnològic, etc., via telefònica o per internet.

televisió
f. Televisor. (DNV)
Tanco la televisió, que no fan res de bo.

tema
m. Peça musical, cançó.
Això que sentiu és un dels temes de l’any.

tendinitis
f. Tenonitis, inflamació d’un tendó. (GD62, GDLC, DNV)

tenir
v. tr. Ser mereixedor o susceptible de fer-hi alguna cosa.
Aquest noi té una entrevista, un polvo.
Aquest tema té un reportatge, un article.
què més té? Tant és.
És igual, podem fer-ho d ’aquesta manera o d’aquesta altra, què més té?
tenir de Haver de. (DCVB, DCCN, GD62)
Tindríem d’anar a dormir una mica més d’hora.
tenir-se-les Haver-se-les, discutir-se, barallar-se. (DCVB, DUVC, DSFF, GDLC)
Se les van tenir per una tonteria.
L’Anna se les ha tingut amb el seu cap.

tercera
a la tercera va la vençuda El tercer cop no falla.
Vinga va, no defalleixis, que a la tercera va la vençuda!

termo
m. Termos. (DNV)
Si no vols gastar-te un euro per cada cafè, porta’l amb un termo de casa.

terreny
tot terreny loc. adj. i m. 1. *Quatre per quatre, vehicle que pot circular en superfície llisa o accidentada. (GDLC, DSFF; DCCN, GD62 i ésAdir: totterreny; DNV: com a nom)
Un cotxe, una bicicleta tot terreny.
És absurd que hi hagin tants tot terrenys a la ciutat!
2. Es diu d’algú que és adaptable a qualsevol situació o circumstància. (DSFF)
Aquest xaval és un tot terreny: ha treballat de conserge, d’informàtic, de professor, i ara està escrivint un llibre.

teta
passar-s’ho teta Passar-s’ho d’allò més bé. (DSFF)
Aquest estiu m’ho estic passant teta.

tetrabric
m. [de la marca comercial Tetra Brik®] Bric. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Només ens queden dos tetrabrics de llet.

tetraplègia
f. Tetraplegia.

tetris
m. 1. Videojoc en el qual s’han d’anar encaixant peces geomètriques que cauen de la part superior de la pantalla.
2. Trencaclosques, problema de difícil solució.
Els diferents punts de vista dels membres del partit s’han convertit en un tetris difícil d’encaixar.

thriller
m. Obra literària o cinematogràfica de suspens que manté el lector o l’espectador en tensió. (DCCN, GD62, ésAdir i, en part, GDLC, Neoloteca i DNV)

tiet, -a
m. i f. Oncle, tia. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir; DCVB: tieta)
Per Nadal ens trobem amb els tiets i els cosins.

tigre
pudor de tigre Pudor de suor.
Aquesta habitació s’ha de ventilar perquè fot una pudor de tigre insuportable!

timbal
posar el cap com un timbal [també amb altres verbs com tenir, deixar, fotre] Posar el cap com un *bombo, atabalar algú sobretot a base de parlar. (GDLC, DSFF)
El teu marit m’està posant el cap com un timbal amb els nous fitxatges de l’equip.

tinta
de bona tinta loc. adj. [generalment amb el verb saber] De font verídica, fiable. (DCVB, DCCN, GD62, DSFF, GDLC, ésAdir)
Sé de bona tinta que fotran fora unes quantes persones.
Tinc una informació de bona tinta sobre els seus plans de futur.
suar tinta Suar la cansalada, fer un gran esforç per aconseguir una cosa. (GD62, DSFF)
Hem suat tinta per aconseguir tenir el projecte enllestit a temps!

tio, -a
m. Oncle. (DCVB, DCCN, GD62, DNV)
Aquest diumenge veuré el tio Joan.
m. i f. Paio, paia (DCVB, DCCN, GD62, ésAdir, DNV; el GDLC defineix tia com a dona atractiva o donota)
Però què es pensa, aquesta tia?
tio bo, tia bona [usat com a vocatiu] Tio que està *bo, tia que està *bona.
Ei, tio bo, volem un fill teu!

tipet
m. Tipus, figura.
Caram, aquesta noia. Quin tipet!

típex
m. [de la marca comercial Tipp-Ex®] Líquid o cinta amb què es corregeixen errors a l’hora d’escriure. (ésAdir)
Algú té típex, que m’he equivocat?

tipus
aguantar el tipus Actuar amb calma i fermesa en una situació adversa. (GD62, GDLC)
He estat aguantant el tipus tota la setmana, però la paciència té un límit!
mantenir el tipus Aguantar el *tipus.
ser el tipus (d’algú) Ser el model de persona que atreu algú. (GD62, GDLC, DNV)
“No ets el meu tipus”, em va dir la meva dona el dia que ens vam conèixer. I mira, ja fa trenta anys que estem junts!

tiquet
tiquet regal m. [fa el plural tiquets regal] 1. *Xec regal, val amb un valor de diners determinat per gastar-se en un establiment.
Un tiquet regal per fer un vol amb globus, per fer un massatge.
2. Tiquet de compra que donen en algunes botigues que no mostra el preu del que s’ha comprat i que serveix generalment per canviar el producte.
Sempre que em regalen alguna cosa, em trobo el tiquet regal per si ho vull anar a canviar.

tiquis-miquis
adj. i m. i f. Excessivament escrupolós, primmirat, perepunyetes. (DCVB)
Tens un fill molt tiquis-miquis!
Si troba una engruna de pa per terra es posa molt nerviosa. És una tiquis-miquis.

tir
a tir loc. adv. A l’abast. (DSFF; DCVB: estar a tir, posar-se a tir)
Ho hem tingut a tir, però hem desaprofitat l’ocasió.

tira
la tira (i mitja) Un munt. (ésAdir)
Ha tingut la tira de temps per preparar-se l’examen.
Aquest any ens posen la tira i mitja de deures.

tiracanyes
m. i f. Que tira la *canya, que li agrada lligar, seduir.
Vigila amb aquest, que és un tiracanyes!

tirada
f. Atracció que exerceix algú o alguna cosa sobre la gent, popularitat. (DCVB)
Aquest grup té molta tirada entre els adolescents.

tirar
tirar el vàter Tirar la *cadena.
tirar els trastos Vg. trasto.
tirar la cadena Vg. cadena.
tirar la canya Vg. canya.
tirar (d’algú o d’alguna cosa) Servir-se’n.
Quan es va separar va haver de tirar dels pares per cuidar els nens.
Si no ho aconseguim així, haurem de tirar de contactes.
tirar-se (algú) Mantenir-hi relacions sexuals. (DCCN, DUVC, GD62, GDLC, DNV i, en part, DCVB)
Quants tios t’has tirat aquest any?
tirar-se un pet (o una llufa, o un rot) Fer un pet (o una llufa, o un rot).
Júlia també ho observà i pensà en allò que li deia son pare dels rics, que mai no ploren, ni badallen ni es tiren rots, ni pets, ni res. (Isabel Clara-Simó, Júlia, 1983, pàg. 149)

tirat, -ada
adj. 1. Molt barat. (DSFF; DCVB: preu tirat)
En alguns països el preu del marisc va tirat.
És un hotel tiradíssim: 15 euros dormir i esmorzar, i 20 euros la mitja pensió.
2. Molt fàcil. (DSFF: estar tirat)
Et faré una pregunta tirada!
L’examen estava tirat.
deixar tirat Deixar *penjat. (DSFF)
Per Nadal no deixis tirada la família.
quedar(-se) tirat Quedar(-se) *penjat. (DSFF)
S’ha quedat tirat a l’autopista.

tira-xines
m. Tirador.
Quantes hores m’havia passat de petit fent punteria amb el tira-xines!

tirita
f. [de la marca comercial Tiritas®] Tira adhesiva amb un apòsit que es col·loca damunt de les ferides petites a la pell. (GD62, GDLC, DNV: tireta)
Si vas a la farmàcia compra tirites.

tirolina
f. Cable o corda penjant pel qual es passa lligat amb un arnès que llisca amb una politja des del punt més alt fins al punt més baix.
Una de les atraccions més emocionants del parc és la tirolina.

titafluixa
m. Poruc, covard.
Tant valent que dèieu que era, i a l’hora de la veritat ha resultat ser un titafluixa!

to
pujar de to Una conversa, una situació, adquirir erotisme o obscenitat. (DSFF)
Amb tot el vi que havíem begut la sobretaula va anar pujant de to, fins que vam acabar parlant de qui follava més bé.
pujat de to loc. adj. Picant, amb contingut eròtic o sexual. (DSFF)
Una pel·lícula pujada de to, un acudit pujadet de to…

toc
m. Pinzellada.
Hi hem de donar un toc exòtic.
Ens falta algú que doni el toc d’humor.
fer el toc (o fer un toc) Fer un beure, fer una copa. (DSFF; DCVB: fer el toc)
És el millor local per anar a fer un toc.

toc-toc
interj. Expressa el soroll de picar a una porta per poder entrar. (DCVB, DNV)

tocar
v. intr. 1. Ser establerta, fixada una cosa.
Avui per dinar toca arròs amb peix i fruita.
2. Fer una actuació musical. (DUVC)
Avui el grup toca a Manresa i demà a València.
tocar i parar Joc en què un o més jugadors han de tocar o atrapar els altres.

tocat
anar tocat Anar amb un punt d’eufòria per l’alcohol. (DNV)
Quan va sortir de sopar anava una mica tocat i vaig demanar un taxi.
estar tocat Estar afectat.
Està tocat per la mort del seu germà.

tongo
m. Trampa feta en una competició, una elecció, un sorteig, etc., per la qual el resultat està manipulat. (ésAdir en part)
A les eleccions hi va haver tongo.

tontejar
v. intr. Flirtejar. (ésAdir)
Aquest parell ja fa temps que tontegen, però no acaben de fer oficial la relació.

tonteria
f. 1. Ximpleria, bestiesa, animalada. (DCVB, DCCN, ésAdir)
No te l’escoltis, que només diu tonteries.
2. Ganes de riure, de fer broma, de jugar.
Ho sento, però és que ara m’ha agafat la tonteria.
Si li poses una denúncia, li passarà la tonteria de cop.
3. Cosa de poc valor o importància.
Aquest cap de setmana he estat a París i us he portat una tonteria.
amb la tonteria loc. adv. Com (aquell) qui no vol la cosa.
Encara tinc gana. I això que amb la tonteria ja m’he cruspit tres hamburgueses!
edat de la tonteria f. Edat de la poca-solta.
Deixa’l estar, que està a l’edat de la tonteria i no hi ha qui l’aguanti!

tonto, -a
adj. i m. i f. Ximple, poca-solta, beneit, burro. (DCVB, DCCN, ésAdir, DNV)
No té un pèl de tonta.
No siguis tonto i aprofita l’ocasió!
adj. 1. Absurd. (ésAdir i, implícitament, DNV)
Un error tonto, un gol tonto, una coincidència tonta.
2. Aplicat al temps, inestable. (DSFF en part)
Està fent uns dies molt tontos: tan aviat plou com fa sol.
caixa tonta Vg. caixa.
fer el tonto 1. Fer el ximple.
Vols parar de fer el tonto?!
2. No funcionar del tot bé. (DSFF)
Aquest llum fa una mica el tonto.
fer-se el tonto Fer l’orni.
No et facis el tonto, que ho saps perfectament!
posar-se tonto Posar-se *farruc o bé entendrir-se.
Quan et poses tonta no hi ha qui t’aguanti!
No em diguis més coses d’aquestes, que m’estic posant tonto.
tenir un dia tonto (o el dia tonto) Tenir un dia no del tot bo. (DSFF)
No em feu cas, que avui tinc un dia tonto.
tonto del cul Molt ximple, molt burro. (DSFF)
Si et prens això seriosament és que ets tonto del cul!

top
m. Nivell superior d’un rànquing. (GD62, DNV)
Us deixem amb el top 3 dels gols d’aquesta setmana.
Aquest grup està en el top de discos més venuts.
top manta m. *Manta, venda il·legal al carrer o en espais públics de diferents productes, com ara discos, pel·lícules, bosses o ulleres de sol, posats al damunt d’una manta, un drap, un mocador, etc. (ésAdir)
top model m. i f. [fa el plural top models] Model molt cotitzat o cotitzada. (GD62, ésAdir)
Un rànquing amb les deu millors top models del moment.
top secret loc. adj. Summament secret, confidencial. (GDLC, ésAdir)
Un document, una informació top secret.

topless
m. Pràctica femenina d’anar sense sostenidors. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
En alguns països està prohibit fer topless.
Avui m’he trobat la veïna a la platja en topless.

torejar
v. tr. Esquivar. (DUVC)
El nou govern haurà de torejar la crisi com pugui.
pron. Burlar-se d’algú enredant-lo. (DUVC, GDLC; DCVB i DNV: no pronominal)
Truca per demanar explicacions però se l’estan torejant.

toro
agafar el toro per les banyes Agafar el *bou per les banyes, encarar decididament una situació dolenta.

torrada (o torradeta) de santa Teresa
f. Llesca de pa banyada amb llet i ou, fregida i servida amb sucre o mel per damunt. (GD62, GDLC)

torrat
no menjar-se un torrat No aconseguir el que es pretén, especialment en qüestions amoroses. (GDLC)
Aquest no es menja un torrat amb les dones.

torró
acabar els torrons 1. Acabar els diners o els mitjans per fer alguna cosa. (DCVB, GD62, DSFF, DNV)
Si no tenen clients, em sembla que aviat acabaran (o se’ls acabaran) els torrons.
2. [generalment amb complement indirecte] Acabar la paciència. (GD62, DSFF)
A mi els polítics ja m’han acabat els torrons. No penso votar mai més!

tort
anar tort (o de tort) Anar borratxo.
Anava ben tort quan el vaig trobar.
Si es pren dues cerveses ja va de tort.

tortícolis
f. Torticoli. (DCCN)
Si mires amunt gaire estona t’agafarà tortícolis.

tot
de tot 1. Qualsevol cosa.
Menjar de tot, saber de tot.
2. Moltes coses.
Haver vist de tot, haver sentit de tot.
de tot i força Moltes coses i variades.
En aquesta obra hi ha poder, sexe, violència… De tot i força, vaja.
estar en tot Pensar en tot, tenir-ho tot controlat. (DSFF)
No pateixis, que ell sempre està en tot.
tot i així loc. conj. No *obstant, malgrat tot. (DCCN, GD62, DSFF, GDLC)
Estic una mica més bé, però tot i així, m’esperaré uns dies a tornar a treballar.
tot i això loc. conj. Tot i així. (DCCN, GD62, DSFF)
de totes totes loc. adv. 1. Totalment, absolutament, indiscutiblement. (DCCN, DSFF)
Entre Ronaldo i Messi, em quedo amb Messi, de totes totes.
2. Per damunt de tot. (DNV)
L’equip vol aconseguir l’ascens de totes totes.

totxo
m. Llibre de moltes pàgines. (GD62, GDLC, DNV)
M’he de llegir un totxo per la setmana que ve.

tovallola
llançar la tovallola Tirar la tovallola. (GDLC)
tirar la tovallola Donar-se per vençut, renunciar a una cosa. (GDLC, DSFF)
No tiris la tovallola, que encara no està tot perdut!

traca
de traca (i mocador) loc. adj. Es diu d’algú o d’alguna cosa sorprenent, impressionant, espaterrant. (DNV: de traca i mocador)
Un gol de traca.
Una model de traca i mocador.
traca final f. 1. Sèrie de coets que tanquen un espectacle pirotècnic; espetec que fan aquests coets.
Aquest any la traca final de les Santes de Mataró ha estat espectacular.
2. Colofó. (DCCN, GD62 i, en part, DSFF)
L’equip ha pujat de categoria. És la traca final a una temporada perfecta!

tractar
v. tr. Prendre com a objecte d’estudi, de discussió. (DCVB i DUVC; DIEC, GD62, GDLC, DNV: intransitiu)
Tractem el tema dels impostos en el capítol següent.
Hem de tractar una qüestió espinosa.

tragar
v. tr. o tr. pron. Engolir, empassar-se. (DNV i, com a transitiu, DCVB, DCCN, GD62 i GDLC)
Vaig ficar la pota de mala manera i només pensava: “Terra, traga’m!”.
Ha hagut d’anar a urgències perquè s’ha tragat un botó.
M’he tragat tots els capítols d’aquesta sèrie.
abs. Endrapar. (DCVB, DCCN, GDLC)
Té tres anys, però traga com si en tingués deu.
tr. pron. Creure’s fàcilment una cosa. (DCVB)
Aquesta història que m’has explicat no me la trago.
no (poder) tragar (algú o alguna cosa) No suportar (algú o alguna cosa). (DSFF; DCVB, DCCN, GD62, GDLC i DNV: no poder tragar algú)
La teva mare no la trago.
No puc tragar aquest programa; em fot a mil!

trage
m. *Trajo. (DCVB, DNV)

trajo
m. Vestit d’americana i corbata. (DCVB, DCCN, ésAdir)
M’he comprat un trajo nou per anar al casament.

tralla
f. *Metralla, música amb molta canya, especialment si molesta.
En aquesta discoteca posen molta tralla.

trallada
f. Vomitada.

trallar
v. tr. i intr. Vomitar.
Ha trallat tot el sopar.
Tinc ganes de trallar.

traller, -a
adj. Amb tralla.
Un ritme traller, una crítica trallera.

tranqui
adj. Tranquil. (ésAdir)
Tranqui, que ho tinc tot controlat.
de tranquis loc. adv. Tranquil·lament, amb calma, sense forçar la màquina.
He passat uns dies de tranquis al Pirineu.
Ahir vaig sortir, però de tranquis.

trastada
f. Malifeta, gamberrada. (DCVB, DNV)
Quina trastada ha fet ara el meu fill?

trasto
tirar els trastos Seduir, declarar-se. (DSFF)
No pots anar tirant els trastos a les ties d’aquesta manera!
tirar-se els trastos pel cap Tirar-se els plats pel cap, barallar-se, discutir-se. (DCVB, DSFF, GDLC)
La situació era insostenible i s’han acabat tirant els trastos pel cap.

tratge
m. *Trajo. (DCVB)

traumar
v. tr. Traumatitzar.
Aquesta experiència el va traumar de per vida.

traumat, -ada
adj. Traumatitzat.
Estic traumada per unes imatges que he vist per internet.

travesti
adj. i m. i f. Transvestit. (ésAdir; DCCN, GD62, GDLC, DNV: travestí)

tremendo
adj. Tremend. (DCVB)
Quins nens més tremendos!

trempar
v. intr. Excitar-se, xalar de valent.
El risc extrem em fot trempar.
Últimament tots trempem amb el joc de l’equip.

tren
estar com un tren Estar molt *bo, ser molt atractiu. (DSFF)
L’amiga d’en Cesc està com un tren.
per parar un tren Indica abundància d’alguna cosa.
No passarem gana perquè ha portat menjar per parar un tren!
perdre el tren (o escapar-se el tren) Perdre una oportunitat favorable. (GD62, DSFF, DNV: perdre el tren)
Si en aquell moment li haguessis tirat els trastos, potser hauries tingut alguna oportunitat, però ara ja has perdut el tren.
perdre l’últim tren (o escapar-se l’últim tren) Perdre l’última oportunitat o l’última esperança.
L’Espanyol ha de guanyar si no vol que se li escapi l’últim tren d’Europa.
tren de rentat m. *Túnel de rentat, establiment on renten cotxes fent-los passar per un túnel.

trena
f. Presó. (DCVB, ésAdir)
Si ens enganxen fent això ens fotran a tots a la trena.

trencador, -a
adj. Transgressor. (DCVB, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Un estil, un edifici, un programa trencador.

trencapistes
adj. i m. i f. En música de ball, cançó que és un èxit indiscutible.
Una cançó molt trencapistes.
Això que acabeu de sentir és un autèntic trencapistes.

trencar
v. intr. *Tallar, acabar la relació amb algú o amb alguna cosa. (en part, DUVC, GD62, GDLC i DNV)
En Martí ha trencat amb el seu germà per culpa de l’herència.
Han trencat després de cinc anys de sortir junts.
Trenca amb la rutina i passa un cap de setmana diferent!
pron. Lesionar-se greument.
El jugador es va trencar en una topada fortuïta.

trepa
m. i f. Grimpador, persona que només pensa a ascendir en l’escala social sense escrúpols. (DNV)
Vigila amb aquest, que és un trepa i et fotrà el lloc.

tres
a la de tres loc. adv. A la que es compti fins a tres.
Ho diem tots junts a la de tres. Un, dos i tres: per molts anys!!!
ni a la de tres loc. adv. De cap manera. (DSFF)
Ets dels que no deixen anar el comandament ni a la de tres?
tres en ratlla m. Marro. (DSFF)
Quan érem petits ens passàvem hores jugant al tres en ratlla.

tret
ni a trets loc. adv. De cap manera.
Últimament no plou ni a trets.
anar els trets (per alguna banda) Anar les coses (per alguna banda).
Ara ja veig per on van els trets.

treure
v. tr. Impedir, privar, excloure.
Es deuria trobar molt sol, va dir la Natàlia. Potser sí, admeté en Lluís, però això no treu que la convivència amb ell fos molt difícil, saps? (Montserrat Roig, El temps de les cireres, 1977)
Una cosa no treu l’altra.

triangular
adj. i m. Torneig en què s’enfronten tres equips.
El club ha organitzat un campionat triangular infantil.
Algun any la Copa Catalunya de futbol s’ha decidit amb un triangular.

trifàsic
m. Tallat amb un rajolí de licor. (en part, DCCN, GD62 i DNV)
Després d’un esmorzar de forquilla faig un bon trifàsic per tirar-ho avall.

trillat, -ada
adj. 1. Molt vist, molt conegut, gastat.
El discurs victimista està molt trillat.
És una broma una mica trillada.
2. Fet pols, trinxat.
He tornat molt trillada de l’excursió d’aquest cap de setmana.
3. Aplicat a un terreny, molt trepitjat, molt concorregut.
Una carretera trillada, un camí trillat.

trincar
v. tr. 1. Robar.
El tio va trincar una excavadora i va rebentar la porta d’una joieria.
2. Detenir, empresonar. (DCVB, DCCN, GD62)
Els mossos han trincat una parella d’estafadors.
trincar-se (algú) 1. Mantenir-hi relacions sexuals.
Quantes guiris t’has trincat aquest estiu?
2. *Follar-se’l.
Aquest Barça es trinca tots els equips que visiten el Camp Nou.

trio
m. Pràctica sexual entre tres persones. (DNV)
Si et proposessin de fer un trio, com t’agradaria més fer-lo: amb dues ties o amb dos tios?

tripi
m. Dosi d’àcid al·lucinogen. (ésAdir)
Aquest no sap divertir-se si no es fot un tripi.

triplet
m. Conjunt de tres títols (lliga, copa i competició europea) guanyats per un equip en una mateixa temporada. (en part, ésAdir i DNV)
El Barça té els triplets del 2009 i el 2014.

tro
com un tro loc. adv. 1. Molt bé.
Aquests dos jugadors funcionen com un tro; per tant, no se’ls ha de canviar.
2. Amb molta potència.
Hem trucat el motor del bugui i ara va com un tro.
A la segona part l’equip ha sortit com un tro i de seguida ha empatat el partit.

trola
f. Mentida.
Tot això que t’ha explicat és una trola.

tròlei
f. Bossa o maleta amb rodes.

tromba
en tromba loc. adv. De cop, amb força. (DCCN, GD62 i ésAdir: sortir en tromba)
La policia ha entrat en tromba a l’edifici i ha alliberat els ostatges.
La sortida en tromba de l’equip va sorprendre el rival.
tromba d’aigua f. Aiguat. (ésAdir i, en part, DCCN, GD62)
Ha caigut una tromba d’aigua i m’he hagut d’aixoplugar mitja hora en un portal.

tronar
va que trona Vg. va.

tros de
Expressió que ressalta alguna qualitat del nom que l’acompanya.
Quin tros de pel·lícula!
S’ha comprat un tros de cotxe.

trot
no estar per (aquests) trots [també amb variants com no estar per gaires trotsno estar per segons quins trots] No estar en condicions de suportar certs esforços o activitats feixugues. (DCVB: no estar per a trots; DNV: no estar ja per a estos trots)
L’avi no vindrà d’excursió perquè ja no està per aquests trots.

trucada
trucada perduda (o perduda) f. Trucada que es fa a algú amb qui prèviament ja s’ha acordat que s’interromprà abans de contestar.
Quan arribi et faré una trucada perduda.

tu
de tu a tu loc. adv. D’igual a igual.
S’ha demostrat que podem lluitar de tu a tu amb els grans.
tu de mi (o d’ell, de nosaltres…) Si tu fossis jo (o ell, nosaltres…), si tu estiguessis en la meva (o seva, nostra…) posició.
No sé per quina opció decidir-me… Tu de mi què faries?

tub
per un tub loc. adv. Molt, en gran quantitat, per parar un *tren, per donar i per vendre. (DSFF: per un tubo)
Al·lucinar per un tub, sexe per un tub, canya per un tub, curiositats per un tub.

tufar
v. tr. Empudegar, omplir de pudor.
Dutxa’t una mica, que ens estàs tufant a tots!
Si vas ara al vàter quedaràs tufat.

tuit
m. *Piulada. (ésAdir, DNV)

tuitar
v. tr. i intr. *Piular.

tuitejar
v. tr. i intr. *Piular. (ésAdir, DNV)

tuna
f. Estudiantina, grup d’estudiants vestits d’època que formen un conjunt musical. (DNV)

tunda
f. Pallissa. (DCVB)
Si enganxo aquest desgraciat li fotré una tunda que se’n recordarà tota la vida!

tunejar
v. tr. 1. Modificar l’aspecte o les característiques tècniques d’un vehicle segons el gust del propietari. (ésAdir)
Hi ha una exposició de camions tunejats.
2. Modificar les característiques d’alguna cosa per adaptar-la al gust o a les necessitats d’algú.
Tunejar un moble, un vestit, una sala d’estar.
Aquests volen tunejar la constitució, però només pel que els interessa!

túnel
m. *Sotana, dríbling en què es fa passar la pilota entre les cames d’un contrari. (GD62, ésAdir)
Ha superat dos jugadors amb túnel inclòs.
túnel de rentat *Tren de rentat, establiment on renten cotxes fent-los passar per un túnel.

túning
m. Modificació de l’aspecte o de les característiques tècniques d’un vehicle segons el gust del propietari. (ésAdir)
Una fira per als amants del túning.

túper
m. *Tàper.

turbo
m. Turbocompressor. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Quan acceleres s’activa el turbo i el cotxe vola.
adj. Dit del motor amb turbocompressor.
Aquest cotxe tira molt perquè té un motor turbo.
posar el turbo (o anar amb el turbo (posat)) Accelerar-se (o anar accelerat). (en part, DCCN i GD62)
L’equip ha posat el turbo a la segona meitat i ha aconseguit empatar.
No ens molestis, que anem amb el turbo.

túrmix
m. [de la marca comercial Turmix®] Batedora elèctrica. (DCCN, GD62, ésAdir)

tutorial
m. Conjunt d’instruccions que ensenyen com funciona un programa, un joc, una aplicació, etc. (ésAdir, DNV i, en part, GD62)

Anuncis
%d bloggers like this: