V

va
ja va! Expressió per indicar que s’acudeix immediatament allà on ens sol·liciten, que es fa a l’acte allò que ens demanen.
–Despertem, oficial! Que hi ha feina! –Ja va, home, ja va. (Josep Vallverdú, En Roc drapaire, 1971)
va i… [seguit del verb principal, que pot anar precedit d’algun element com ara un pronom o un adverbi; s’utilitza també amb les altres formes del present d’indicatiu: vaig, vas…] Indica que l’acció del verb principal es produeix d’una manera sobtada o inesperada o bé la ressalta.
Un dia, mentre dinàvem, la Rita va i diu que vol aprendre idiomes i només idiomes, per poder ser empleada d’aviació. (Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, 1962)
Li vaig dir que no ho expliqués a ningú, i va i ara ho explica al primer que troba.
Ara diuen que ens apujaran el sou, i jo vaig i m’ho crec!
va que xuta (o trona) [també es pot donar amb tercera persona del plural i, especialment amb xutar, amb segona i primera del singular: van que tronen/xuten, vas que xutes, vaig que xuto] 1. I gràcies, i encara gràcies. (DSFF: i va que xuta)
Un aprovat justet i va que xuta!
Els que tenen quaranta anys, amb un clauet a la setmana van que tronen!
2. I *avall, i ja està.
No passa res: torna a començar i va que xuta!
Si algú et diu res, dóna-li una bona excusa i va que trona!
3. Tenir-ne prou.
Amb uns texans i una samarreta vas que xutes!

vaca
fer la vaca 1. Agafar una persona per braços i cames i fer-li donar cops de cul a terra. (DCVB: donar la vaca)
2. Agafar un noi o un home per braços i cames i fer-li picar els genitals contra una barra, una columna, un tronc, etc.
A l’escola si algun nano es xivava li fèiem la vaca: l’agafàvem entre quatre i l’estampàvem contra la barana de l’escala.
3. Abaixar els pantalons d’un noi o un home i fer-li algun tipus de vexació als genitals.

vacil·lada
f. Acció o efecte de *vacil·lar. (DCCN en part)
Va tenir un accident per voler fer una vacil·lada amb la moto.
¿Què és la vacil·lada aquesta que, si ens independitzem, ens faran fora d’Europa?

vacil·lar
v. intr. 1. Fanfarronejar, *xulejar, *fardar. (ésAdir, DNV)
Sempre està vacil·lant de les notes que treu.
Amb el cos que té, a l’estiu pot anar vacil·lant per totes les platges.
2. Prendre el pèl. (DCCN, ésAdir, DNV)
Dius que s’ha casat i divorciat deu vegades? T’està vacil·lant, que no ho veus?

val
interj. Expressió per indicar conformitat, acord.
Quedem a les 8 a l’ajuntament, val?
Val, tornem a començar i a veure si ara surt bé.

valer
ja et (li, ens…) val! Manifesta desaprovació per alguna cosa.
Mira que no enrecordar-te de l’aniversari de la teva nòvia! Ja et val!
Els vostres capos us fan començar una hora abans? Ja els hi val!

VAR
sigla m. [de l’anglès video assistant referee] *Videoarbitratge aplicat en futbol basat en les repeticions televisives d’una jugada. (ésAdir)
En el mundial del 2018 hi va haver la novetat del VAR.

variar
per variar Irònicament, com sempre.
Per variar el tren ja va amb retard!

vaselina
f. En futbol i altres esports, xut suau en què la pilota supera per dalt el porter, que està avançat. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
El segon gol és una vaselina preciosa.
Ha intentat fer un gol de vaselina, però el porter estava molt atent i ha pogut desviar la bola.

vàter
tirar el vàter Tirar la *cadena.
Si vas al lavabo, no tiris el vàter, que s’ha espatllat; hi ha una galleda d’aigua.

vegada
d’una vegada per totes (o per sempre) loc. adv. Definitivament. (DSFF // DIEC2 i GDLC: una vegada per totes // GD62 i GDLC: una vegada per sempre)
A veure si ho solucionem d’una vegada per totes.

velcro
m. [de la marca comercial Velcro^®] Sistema de tancament o subjecció format per dos teixits diferents que s’enganxen i es desenganxen. (GDLC, ésAdir)
El calçat amb velcro és més pràctic que amb cordons.

velocitat de creuer
loc. nom. 1. Velocitat constant i regular que manté un vehicle durant un trajecte.
La velocitat de creuer d’aquest avió és de gairebé 1.000 quilòmetres per hora.
Quan faig un viatge llarg per autopista, sempre activo el control de velocitat de creuer.
2. Ritme bo i constant que pren un fenomen, un procés.
Els castells desfolrats agafen velocitat de creuer. (Guillem Andrés, Ara, 16/9/2019)
L’equip avança cap al títol amb velocitat de creuer.

vena
f. Tirada a una activitat que requereix capacitat creativa. (GD62, GDLC, DNV // DSFF: tenir vena de)
Ha heretat la vena d’actor de son pare.
agafar (o sortir) la vena [pot elidir-se el complement] Agafar (o sortir) la dèria, el rampell.
De tant en tant m’agafa la vena de pintar alguna cosa.
Ara li ha sortit la vena consumista.
Cada cop hi ha més gent que li agafa la vena i ho deixa tot per anar-se’n a una masia.
estar en vena Estar inspirat, *enratxat. (DSFF, DNV)
Va, no paris, que estàs en vena.
fins a la vena loc. adv. Al màxim, en grau extrem.
És un romàntic fins a la vena.
Els culers són patidors fins a la vena.

venir
venir amb [sol portar un pronom feble de complement indirecte] Dir o fer una cosa intempestiva, sortir amb. (DUVC)
Sempre em ve amb excuses de mal pagador.
venir de poc/res [també es pot substituir poc/res per què amb un canvi d’ordre] Anar de poc/res, faltar-se’n poc. (DSFF)
Aquesta vegada li ha vingut de poc.
Li va venir de res de tenir un accident.
De què li ha vingut que no es fot de cap a l’aigua!

ventilar
v. tr. Enllestir. (DNV)
Ventilo les coses urgents i de seguida t’atenc.
pron. 1. *Polir-se, acabar.
Ventilar-se un entrepà, una ampolla de vi, la feina, un llibre.
2. Matar.
Poca broma amb aquesta gent: quan algú els molesta se’l ventilen i avall!
3. Extingir, deixar fora de circulació.
El DVD es va ventilar el vídeo en quatre dies.
4. Derrotar.
El Bilbao s’ha ventilat el Madrid a les semis de la Copa.
5. Gastar-se els diners.
S’ha ventilat tots els estalvis en un any i ara està arruïnat.

ventolera
f. Vent fort, ventada. (DCVB, DCCN, GD62, DNV)
Fot una ventolera que s’ho endú tot.

ventre
mal de ventre m. Problema, contratemps.
Per què em véns a veure? Quin mal de ventre tens?
No sé quin mal de ventre li ha agafat, però no pot venir.

verborrea
f. Loquacitat excessiva. (DCVB, DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Noi, quina verborrea; deixa parlar els altres!

verd, -a
deixar verd (algú) Deixar-lo com un drap brut, posar-lo a parir. (DSFF)
Ningú vol marxar perquè a la que se’n va algú el deixen verd.
posar verd (algú) Deixar-lo verd.

vergonya
vergonya aliena f. Vergonya que se sent pel que diuen o fan altres. (GDLC)
Hi ha comportaments que et fan sentir vergonya aliena.

versionar
v. tr. Fer una versió nova d’una obra musical o artística. (ésAdir i, en part, DNV)
Han versionat algunes de les grans cançons de tots els temps.
Espriu va versionar el mite d’Antígona.

versus
prep. En oposició a, contra. (GD62, GDLC, ésAdir)
Realitat versus ficció.
m. Confrontació entre dues persones o dues coses, *cara a cara.
Ens visitaran dos DJs que s’enfrontaran en un versus.
En el programa d’avui us oferirem un versus entre Los Angeles i San Francisco.

vertical
fer la vertical Fer el *pi, posar-se de cap per avall amb les mans a terra i els peus enlaire. (DSFF)
No intentis fer la vertical, que et trencaràs coll i barres!

vespa
f. Escúter. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)

vespre
bon vespre Salutació que es fa al vespre. (DCCN, GD62)

veterania
f. Qualitat de veterà. (DCVB, ésAdir, DNV)
La veterania és un grau.

veure
estar de bon veure Ser d’aspecte agradable; especialment aplicat a persones, ser guapo, atractiu. (DCVB: de bon veure // DSFF: fer de bon veure)
Aquest jugador està de molt bon veure.
no vegis No ho vulguis saber, Déu n’hi do.
No vegis com s’ho passen de bé!
Això fa una pinta que no vegis.

via
en vies (o via) de loc. prep. En procés de, en curs de. (DCCN, GD62, DSFF, ésAdir // GDLC: en via de)
Estem en vies d’aconseguir més inversors per tirar endavant el projecte.
per la via ràpida loc. adv. Amb un procediment expeditiu.
Deixa’t estar de floritures. Això ho farem per la via ràpida!
via ferrada f. Itinerari de muntanya, normalment vertical, proveït d’esglaons, passamans i altres elements de seguretat per poder-hi passar.
via lliure f. Autorització, llicència, *llum verd (o verda) per fer alguna cosa. (GD62: tenir via lliure // DSFF: donar via lliure a)
Tenim via lliure per fer el que vulguem.

viagra
f. o m. [de la marca comercial Viagra^®] Medicament per al tractament de la *disfunció erèctil. (ésAdir)

viatge
m. Estat al·lucinatori produït pel consum d’una droga. (GD62)
Què s’ha pres? Perquè porta un viatge que t’hi cagues!

vibració
f. [generalment usat en plural i amb l’adjectiu bo o mal anteposat] Sensació. (DNV)
Tinc bones vibracions amb el sorteig d’avui.
Últimament tinc males vibracions.

vibrador
m. 1. Aparell dotat d’un motoret per fer massatges vibratoris. (GD62, GDLC, DNV)
2. Consolador que produeix vibracions. (GD62, GDLC, DNV)
Al calaix de la tauleta de nit hi tinc les coses indispensables: clínexs, un llibre i el vibrador.

viciat, -ada
adj. i m. i f. Que té algun vici o hàbit, que està enganxat a alguna cosa. (en part, DCVB, GD62, GDLC, DNV)
Quin paio més viciat. Amb tot hi faria apostes!
Sóc una viciada de les xarxes socials.
adj. Dit de l’aire carregat, sobretot d’un lloc poc ventilat. (GD62, GDLC, DNV)
De vegades trobo a faltar l’ambient viciat d’aquells bars plens de fum de tabac.

vida
buscar-se la vida Espavilar-se.
Si necessites calers busca’t la vida.
donar vida En cinema o teatre, interpretar un personatge.
L’actor dóna vida a un pare de família que no té les idees gaire clares.
ser mitja vida Una cosa, ser molt sana o satisfactòria. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DSFF)
La companyia és mitja vida, sabeu? (Víctor Català, Solitud, 1905)
Aquella tranquil·litat que es respirava al poble era mitja vida.

videoarbitratge
m. Sistema d’arbitratge esportiu basat en mitjans televisius que permet confirmar o fer enrere una decisió de l’àrbitre principal d’un partit. (indirectament, ésAdir)
El videoarbitratge ja s’ha instal·lat en futbol, bàsquet, tenis i altres esports.

vint-i-u
m. Joc de bàsquet entre dos o més jugadors que van tirant a cistella alternativament, amb llançaments addicionals cada vegada que fan bàsquet, i que guanya el primer que arriba a vint-i-un punts.
Abans del partit fem un vint-i-u per entrar una mica en calor.

vintage
adj. inv. Que recupera l’estil d’altres èpoques. (ésAdir)
Roba vintage, una pel·lícula vintage.
Uns mobles vintage, unes festes vintage.

violí
tocar el violí Fer el despistat, dissimular, fugir d’estudi.
Sempre que demanen voluntaris, tothom toca el violí.
La gent ha presentat moltes queixes, però el club es dedica a tocar el violí.

vip
m. i f. [acrònim de l’anglès very important person] Personalitat, persona il·lustre. (DCCN, GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
La catifa vermella només la poden trepitjar els vips.
adj. inv. Relatiu als vips. (ésAdir)
La zona vip, unes entrades vip.

viquing, viquinga
m. i f. Viking.

viral
adj. Aplicat als continguts que s’escampen ràpidament per internet, especialment a través del correu electrònic i les *xarxes socials. (ésAdir // Neoloteca: màrqueting viral)
Un vídeo viral, una iniciativa viral.

virgueria
f. Cosa molt ben feta, atractiva, espectacular. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Quina virgueria de joc!
Aquesta noia fa virgueries amb la veu.

virolla
f. Gir que fa un cotxe sobre el seu eix vertical en derrapar. (DCCN, GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
El monoplaça ha fet una virolla en el revolt i ha sortit de la pista.

viscoelàstic, -a
adj. Que té *viscoelasticitat. (ésAdir)
Escuma viscoelàstica, matalàs viscoelàstic.
f. Material viscoelàstic.
Els matalassos de viscoelàstica van més bé que els de molles.

viscoelasticitat
f. Propietat d’un material sintètic, alhora viscós i elàstic, que s’adapta al cos que el deforma. (GDLC, ésAdir, DNV)

visionat
m. Acció de visionar. (ésAdir, DNV)
El documental ja està muntat; ara n’hem de fer el visionat.

vist
m. Signe de conformitat utilitzat, entre altres coses, per indicar la correcció d’un text.
A l’escola sempre et tornen els deures amb un vist.
ben vist! Ben observat!, ben advertit!
Ben vist! Això no ho havia tingut en compte.
estar molt vist Ser molt conegut, poc original.
Els llibres d’autoajuda estan molt vistos.
ser (o estar) ben vist Ser ben considerat, ser considerat correcte. (DCVB, GD62 i DNV: ser ben vist)
Sempre és ben vist que la gent vulgui aprendre la nostra llengua.
Aquests costums no estan gaire ben vistos en aquell país.
ser (o estar) mal vist Ser mal considerat, ser considerat incorrecte. (GD62 i DNV: ser mal vist)
Saludar-se amb dos petons està mal vist en moltes cultures europees.
vist i no vist Es diu d’una cosa que passa o es fa amb gran rapidesa. (DSFF)
Vist i no vist: en dos minuts van fer dos gols i van remuntar l’eliminatòria.
vist, -a per (a) sentència loc. adj. Decidit, resolt.
Amb aquesta derrota, la lliga està vista per sentència.

vista
a simple vista loc. adv. 1. A ull nu. (DCVB, GDLC)
Els microbis no es poden veure a simple vista.
2. A primer cop d’ull. (DNV)
A simple vista, ningú diria que no hi és tot.
fer la vista grossa Fer els ulls grossos. (DCVB, DNV)
Els de seguretat han fet la vista grossa i no ens han dit res.

vòlei
m. Voleibol. (GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
Aquest any a l’escola fem un equip de vòlei.
vòlei platja Voleibol practicat a la platja o en una superfície feta amb sorra de platja. (GD62, GDLC, Neoloteca i, indirectament, ésAdir)
Aquest estiu he anat a jugar molt a vòlei platja.

volta
passar-se de voltes Vg. passar-se.

voltor
m. Persona que s’aprofita de qualsevol circumstància per obtenir algun benefici.
La teva filla és un voltor: no deixa mai res per als altres!

vomitera
f. Ganes de vomitar. (DCVB, DNV)
Està amb gastroenteritis i cada cinc minuts li ve la vomitera.

voràgine
f. 1. Situació desenfrenada. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
No és aconsellable visitar aquest país per la voràgine de violència que hi ha en aquests moments.
2. Passió desenfrenada o barreja de sentiments molt intensos. (GDLC en part)
La voràgine sexual d’aquest cap de setmana m’està passant factura.
Aquesta parella viuen en una voràgine d’amor i odi permanents.
3. Aglomeració confusa de persones, de fets o de coses en moviment. (GDLC, ésAdir, DNV)
És impressionant la voràgine de gent al metro en hora punta.
És difícil trobar un racó de tranquil·litat enmig de la voràgine de les grans ciutats.

vostre
els vostres [també els *meus, els *teus, els *seus, els *nostres] Les persones pròximes a vosaltres per parentiu, amistat, ideologia, etc. (DCCN, DSFF, DNV)
Celebreu aquesta victòria amb els vostres.

votada
tenir-la votada (a algú) Tenir-la-hi *jurada, tenir-li rancúnia, voler perjudicar-lo o venjar-se’n. (GD62, GDLC, DSFF)
Vigila què fas, perquè ja m’has fet una mala passada i te la tinc votada.

vox populi
f. Locució llatina que significa ‘veu del poble’ utilitzada per referir-se a un rumor que està en boca de tothom. (GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
És vox populi que el Barça fitxarà aquest jugador.

voyeur
m. i f. Persona que s’excita espiant o contemplant actes sexuals o persones despullades. (GD62, GDLC, Neoloteca, DNV)

voyeurisme
m. Escopofília, desig o hàbit de contemplar actes sexuals o persones despullades per obtenir plaer sexual. (GD62, GDLC, Neoloteca, DNV)