Silencis del DIEC

Paraules, significats i expressions que no figuren en el diccionari acadèmic

A

a la que
loc. conj. Així que, tan bon punt.
A la que la veig em fa un salt el cor.

abdominals
m. pl. 1. Músculs abdominals. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Hauries de reforçar una mica els abdominals.
2. Exercicis gimnàstics per enfortir els músculs abdominals. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Cada dia faig cinquanta abdominals.

abduir
v. tr. Fascinar, captivar.
El públic ha quedat abduït per la màgia de la cantant.

abusananos, abusananes
m. i f. Que s’aprofita de criatures o bé de menors o persones dèbils. (GD62 i GDLC: abusananos)
Deixa-li guanyar alguna partida al teu fill, que ets un abusananos!

acabar amb
v. intr. Destruir, vèncer, extingir, eliminar, posar fi, fer perdre. (DCCN, DUVC, ésAdir, DNV)
Han creat un grup d’amics de la migdiada amb l’objectiu d’acabar amb la seva mala fama.
Una gran catàstrofe va acabar amb els dinosaures.

accelerada
f. Acceleració. (en part, DCCN, GD62, GDLC, ésAdir i DNV)
Aquest cotxe fa una accelerada de 0 a 100 en 5 segons.
Les obres de la Sagrada Família han fet una accelerada.

accent
posar l’accent en (alguna cosa) Remarcar-la, destacar-la. (GD62, GDLC, DNV)
Voldria posar l’accent en les coincidències que tenim.

aclarir-se
v. pron. Entendre-s’hi. (DCVB, DUVC, DNV)
Amb tantes tecles no m’aclareixo.
A veure si t’aclareixes d’una vegada: vols anar-hi o no?

acné
m. Acne. (ésAdir)

acoblar-se
v. pron. Afegir-se, *apuntar-se a un grup o a algun pla.
Com que m’han deixat penjat, m’acoblo amb vosaltres.

acollonant
adj. Impressionant. (ésAdir, DNV)
És un viatge acollonant.

activar-se
v. pron. 1. Fer-se més actiu, més dinàmic, accelerar-se. (DUVC)
L’equip s’ha activat i ha aconseguit remuntar un partit que tenia perdut.
2. Posar-se en funcionament. (DUVC)
Activar-se l’alarma, una bomba, una pantalla.
S’ha activat el servei d’emergències.

actualitat
en l’actualitat loc. adv. Actualment. (DCCN, GDLC, DSFF, ésAdir, DNV)
En l’actualitat la informació arriba més ràpid per les xarxes socials que pels mitjans de comunicació.

ADN
sigla m. 1. Àcid desoxiribonucleic. (GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
2. Essència d’algú o d’alguna cosa.
Aquest jugador té l’ADN del Barça.
Porto la passió pels castells a l’ADN.

adrenalínic, -a
adj. *Adrenalític, -a.

adrenalític, -a
adj. Amb adrenalina, provocat per l’adrenalina.
Les sensacions més adrenalítiques de la joventut.

aerofòbia
f. Por a volar. (Neoloteca)

aerolínia
f. Línia aèria. (ésAdir, DNV)

afer
m. Història d’amor, relació, *idil·li. (DNV i, indirectament, ésAdir)
Has tingut algun afer últimament?

aforament
m. Cabuda o capacitat d’un local o recinte. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
L’aforament del Palau Sant Jordi és de 17.000 persones.

after
m. *Afterhours.
Quan tenia vint anys cada diumenge acabava en un after.
adj. Relatiu o pertanyent a un *afterhours.

afterhours
m. Local d’activitat musical que obre quan tanquen les discoteques. (GDLC, ésAdir)
adj. Relatiu o pertanyent a un afterhours.
Un local afterhours, una festa afterhours.

agafar (a algú) per (alguna cosa)
[en construccions interrogatives amb què, s’omet per] *Picar-li, donar-li per aquesta cosa, venir-li ganes de fer-la.
Li va agafar per col·leccionar soldadets de plom.
No sé què li ha agafat, però no para de cantar aquesta cançó.

agraït
és de ben parits ser agraïts Expressió amb la qual es mostra la importància de donar les gràcies.

agulletes
f. pl. Dolor muscular que es té després d’un exercici físic. (DNV)
Ahir vaig estar portant pes i avui tinc agulletes als braços.

ah que…
Expressió que, seguida d’una oració o d’un element equivalent, aposta per la certesa del que es diu.
–Ah que no ets capaç de dir-ho! –Ah que sí!
Ah que encara acabaré primer jo!

ahà!
interj. Expressa assentiment o el fet de descobrir alguna cosa. (DCVB, DCCN, GD62)
–Dius que et van enganxar amb una revista porno? –Ahà!
Ahà!, ja ho tinc!

ai ai ai!
interj. Expressa una situació compromesa. (ésAdir en part)
Ai ai ai, que et caurà tot a terra!

aigua
aigua de València f. Combinat que mescla suc de taronja, cava i sucre o algun licor. (GDLC, DNV)
fer aigües (alguna cosa) Anar malament.
Aquest projecte fa aigües per tot arreu.

aire
a l’aire loc. adv. En directe, en *antena, emetent. (DSFF)
Vigila el que dius, que som a l’aire!
a l’aire (o en l’aire) loc. adv. Insegur, incert, en estudi, pendent, en suspens, sense resoldre. (DSFF i, en part, GD62: en l’aire)
És una proposta que fa temps que està a l’aire, però no es concreta.
Això la pel·lícula ho deixa a l’aire i que cadascú interpreti el que vulgui.
El futur de l’entrenador queda a l’aire.
canvi d’aires m. Canvi de clima, d’ambient.
Fa vuit anys que estic a la mateixa feina i necessito un canvi d’aires.
canviar d’aires Canviar de clima, d’ambient. (GD62, DSFF, GDLC)
gastar (o tenir, o anar amb) aires (d’alguna cosa) Presumir, fer ostentació, tenir pretensions. (DSFF)
Quins aires que gasta el noi!
El senyor té aires de grandesa.
Ara va amb aires de crític.
saltar (o volar) pels aires Fer-se miques com a conseqüència d’una explosió. (ésAdir)
L’edifici va saltar pels aires.

aixinar
1.
v. tr. Fer que alguna cosa (especialment els ulls) sigui semblant als xinesos o a allò que és xinès.
Quan ens llevem, tots aixinem els ulls i anem a pixar.
2. pron. Fer-se (especialment els ulls) semblant als xinesos o a allò que és xinès.
Trobo que se t’han aixinat una mica les faccions.
Amb tants locals xinesos ens estem aixinant tots una mica.

aixinat, -ada
adj. Que s’assembla als xinesos, especialment pels ulls, o a allò que és xinès.
Té uns ulls tan aixinats que sembla que no els obri mai.
El menú d’aquest restaurant és una mica aixinat.

al
Seguit d’infinitiu, expressa temporalitat. (DCVB, ésAdir)
Al sortir de casa, es va posar a ploure.

alçada
f. Altitud, altura.
Vam dormir a 2.000 metres d’alçada.
Els avions supersònics volen a una gran alçada.
a aquestes alçades (de) loc. adv. o prep. A hores d’ara, en aquest punt. (DSFF)
Fa anys que es dedica a l’espectacle i a aquestes alçades encara no té cap nom artístic.
A aquestes alçades de(l) partit s’ha de mantenir la calma.
a aquestes alçades de la pel·lícula A aquestes alçades.
Que els militars utilitzin en el propi benefici els avenços dels investigadors, a aquestes alçades de la pel·lícula, no és res de nou. (Joaquim M. Puyal, Aicnàlubma, 2011)
a l’alçada de loc. prep. A l’altura de. (DCCN, GD62, DSFF)
Hi ha hagut un accident a l’alçada de Cambrils.
El president anterior no va estar a l’alçada de les circumstàncies.
de l’alçada d’un campanar loc. adj. Molt gros, sonat. (DSFF; DCVB, DCCN, GD62 i GDLC: fer-ne a/de l’alçada d’un campanar)
Una pífia de l’alçada d’un campanar.
De tonteries, n’han arribat a dir de l’alçada d’un campanar!

aleró
f. Aixella. (ésAdir)
Com li suen els alerons!

ali-up
m. En bàsquet, acció d’atac en què un jugador llança la pilota a prop del cèrcol perquè un company salti, l’agafi a l’aire i encistelli, generalment esmaixant. (ésAdir: alley-oop)

àlien
adj. i m. i f. Alienígena. (ésAdir)
Aquesta pel·lícula és d’una invasió àlien.
Vestit així sembles un àlien.

al·lucinar
v. intr. Estar o quedar sorprès, perplex. (DUVC, GD62)
Vaig al·lucinar amb la resposta que li va donar.
…que al·lucines! Es diu d’una cosa fora del que és habitual, que sorprèn.
Fa uns dibuixos que al·lucines!

al·lucinat, -ada
adj. Molt sorprès.
Va fer una actuació que va deixar a tothom al·lucinat.
m. i f. Que creu coses imaginàries, irreals, il·lusòries, impossibles. (DNV)
Ets un al·lucinat de la vida.

alma mater
f. Locució llatina que significa ‘mare benefactora’ utilitzada per referir-se a una persona que és l’ànima d’un grup, un negoci, una entitat, etc. (GD62, ésAdir, DNV i, en part, GDLC)
La Judit era l’alma mater de l’associació, i quan es va morir, de mica en mica es va anar desfent.

alt
passar per alt (una cosa) Oblidar-la. (DCVB, DSFF)
Ho sento, però m’havia passat per alt que havíem quedat avui.

altell
m. Sostremort, entresolat, dalts (d’un armari). (DCCN, ésAdir)

alzheimer
m. Malaltia neurodegenerativa caracteritzada sobretot per la pèrdua de memòria. (DNV: alzhèimer)

amargura
portar (o fer anar) pel camí de l’amargura Portar molts disgustos. (DSFF: portar pel camí de l’amargura)
Aquest nen els fa anar pel camí de l’amargura.

amariconat, -ada
adj. [despectivament] Efeminat. (ésAdir)
Té una veu una mica amariconada.

àmbar
adj. De color entre el carbassa i el groc.
A molts països els semàfors, abans de posar-se verds, es posen àmbars.

ambient
m. 1. Conjunt de locals destinats als homosexuals, bisexuals i transsexuals.
Aquest parell sempre es mouen per l’ambient.
2. Relatiu o pertanyent a aquests locals. (DNV en part)
Els bars d’ambient estan de moda.

amic invisible
m. 1. Intercanvi de regals que es fa entre un grup de persones, generalment amb un sorteig previ en què a cadascú li toca el destinatari del regal, que no ha de saber de qui prové. (DSFF: l’amic invisible)
Per Nadal solem fer l’amic invisible.
2. Persona que fa el regal de l’amic invisible.
L’any passat el meu amic invisible va ser en Marc.
3. Persona que rep el regal de l’amic invisible.
M’he de pensar què li regalo al meu amic invisible.
4. Regal que toca en l’amic invisible.
¿Quan obrim l’amic invisible: abans o després de dinar?

amo
ser l’amo [sovint reforçat amb l’adjectiu *puto; s’aplica sobretot a homes] Ser el millor en alguna cosa. (GD62)
Aquest pivot és l’amo dels rebots.
Sempre que surt, acaba lligant amb les més guapes. És el puto amo!

ample
de ca l’ample loc. adj. Considerable. (GD62, DSFF)
Un refredat, un merder, una feinada de ca l’ample.

anada de l’olla
[també, en comptes de l’olla, amb les variants la *closca, la *flapa, la *pilota, la *cassola, la *castanya, la *perola] Al·lucinació, *paranoia, bogeria, *tonteria, pixada fora de test.
Un llibre ple d’anades de l’olla.
La decoració del local és una anada de l’olla.

anar
anar a menys 1. Empitjorar, empobrir-se, decaure. (GD62, DSFF, GDLC, ésAdir)
Aquest restaurant ha anat a menys.
Amb la crisi tothom ha anat a menys i ja no es viatja tant.
2. Decréixer, disminuir. (DSFF, ésAdir i, implícitament, GD62 i GDLC)
La pluja anirà a menys a les pròximes hores.
anar a més 1. Millorar, progressar. (DCCN, GD62, DSFF, ésAdir, DNV)
Els últims anys la ciència ha anat a més.
2. Créixer, augmentar. (ésAdir)
El mal de cap em va a més.
anar a millor Millorar, progressar.
El joc de l’equip va a millor.
anar a pitjor Empitjorar, empobrir-se, decaure.
La situació del país ha anat a pitjor els últims anys.
anar a totes Anar algú al màxim de les seves possibilitats, al límit. (DCCN, DSFF, GDLC, ésAdir)
Perdut per perdut, millor que anem a totes, a veure si aconseguim alguna cosa.
anar amb 1. Adir-se.
Aquesta actitud no va amb nosaltres.
2. [sol portar un pronom feble de complement indirecte] *Venir amb.
No li vagis amb històries rares.
anar de Exercir de, presumir de. (ésAdir)
Noi, em sembla que vas una mica de sobrat.
Tu de què vas, de salvador del món?
anar de (o sobre) Tractar de. (ésAdir)
La cançó va de sexe i drogues.
La pel·lícula va sobre la vida d’un traficant.
anar per Anar dirigit (unes paraules, una dedicatòria).
Que va per mi, això que dius?
Aquest premi va per vosaltres.
anar-li (a algú) alguna cosa [sobretot amb temps de present i passat] Tirar-li, atreure-li, agradar-li.
Et van les jovenetes o les madures?
Quan era jove no li anava gaire la marxa.
ja va! Vg. va.
va i… Vg. va.

anar-se’n (de) l’olla
[també, en comptes de l’olla, amb les variants la *closca, la *flapa, la *pilota, la *cassola, la *castanya, la *perola; el pronom en és obligatori en tots els casos] Al·lucinar, estar boig, descontrolar-se, pixar fora de test.
Al teu nòvio se li’n va l’olla: com se li acut fugir d’un control de la policia?
Ja sabeu que en aquest programa de tant en tant ens en anem de l’olla, o sigui que no patiu!

ànec
anar com un ànec (o com els ànecs) Tenir diarrea. (GDLC: anar com els ànecs)
tancar els ànecs Anar-se’n a dormir.
Me’n vaig a tancar els ànecs, que estic molt cansada.
És hora de tancar els ànecs.

anell
no caure-li els anells (a algú) Fer alguna cosa que podria considerar-se humiliant, especialment una feina que no es correspon amb la qualificació que es té. (GDLC)
Encara que té dues carreres, no li cauen els anells per treballar en un súper.

annus horribilis
m. Locució llatina que significa ‘any horrible’. (ésAdir)
Ha estat uun annus horribilis per al tenista mallorquí.

anorèxic, -a
adj. Anorèctic. (DCCN, ésAdir, DNV)
Una noia anorèxica.

anotar
v. tr. i intr. Encistellar o bé *marcar. (ésAdir i, com a transitiu, DCCN, GD62 i DNV)
Ha anotat cinc triples en el tercer quart.
El jugador no ha aconseguit anotar en el seu debut amb l’equip.

anou
f. Nou. (DCVB, GDLC, DNV)
–No esteu ocupat? –Sí, menjant ametlles i anous. (Josep M. Benet i Jornet, Marc i Jofre, o els alquimistes de la fortuna, 1970)

antena
en antena loc. adv. 1. En directe a la ràdio. (DSFF)
Ara mateix estàs sortint en antena, o sigui que vigila el que dius!
2. En la programació d’una ràdio o una televisió. (DCCN, GD62, DNV)
Aquest programa està en antena des de fa deu anys.
parar l’antena (o les antenes) Prestar atenció.
Tu para l’antena, a veure si sents alguna cosa interessant.
per antena loc. adv. Per la ràdio.
Han passat les seves declaracions per antena.

antro
m. Antre.
Ens han allotjat en un antro de mala mort.

any
als x anys En el moment en què es tenen x anys.
Als cinc anys ja conduïa motos.
Jo em penso jubilar als seixanta anys.

apa
apa que no! Exclamació que denota admiració, sorpresa, o bé serveix per reforçar el que s’acaba de dir.
Li ha tocat un viatge a Austràlia. Apa que no!
Quina mariscada que ens vam ventilar. Apa que no!
Un poble és un pou de xafarderies. Apa que no!
apa que no…! [pot anar reforçat amb ni *res] Serveix per reforçar el que s’afirma a continuació.
Apa que no m’ha costat fer aquest treball!
Apa que no és fantasma ni res, el tio!

apalancar-se
v. pron. 1. Quedar-se inactiu. (DNV)
Ahir em vaig apalancar a casa i no vaig fer res.
2. *Penjar-se, *arrepenjar-se, no fer una cosa o bé endarrerir-se en la seva execució.
Els de la impremta s’estan apalancant amb els dossiers.

apalancat, -ada
adj. i m. i f. Inactiu, mandrós.
Tinc una germana una mica apalancada, però segur que ens ajudarà.
Els teus amics són uns apalancats: sempre els has de treure de casa!

aparcacotxes
m. i f. Persona que, en hotels, restaurants i altres establiments públics, aparca el cotxe dels clients i els el torna quan se’n van. (DNV)
Els caps de setmana faig d’aparcacotxes per guanyar uns calerons.

aplatanat, -ada
adj. Aixafat, sense esma. (DCCN, GD62)
L’encostipat m’ha deixat aplatanada.

apreci
m. Estima, afecte. (DCVB, DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Guardem aquesta carta amb moltíssim apreci i agraïment.

aprofitar per
v. intr. Aprofitar l’ocasió per. (DCCN, ésAdir)
Davant d’aquesta discussió, m’agradaria aprofitar per dir-hi la meva.
Si te’n vas, aprofitaré per fregar una mica el pis.

apuntar-se
v. pron. Afegir-se, *acoblar-se a un grup o a algun pla. (DUVC, GD62, DNV)
Em sembla que m’apuntaré a sopar.

ara
per ara loc. adv. Ara per ara, de moment. (DCVB, GD62; al DIEC hi ha dos exemples amb aquesta estructura: Jo em reservo de dir-ho per ara, s.v. reservar, i Em va presentar la seva parella: no pensen casar-se per ara, s.v. parella)

àrbit
m. i f. Àrbitre.

arc de triomf
passar-se (una cosa) per l’arc de triomf Passar-se-la pel *folre.
Les normes que no li interessen se les passa per l’arc de triomf.

àrea
f. En futbol i altres esports, zona marcada al voltant de la porteria en què les faltes que hi cometen els defensors són castigades amb penal. (DCCN, DNV)

armari
ser un armari Estar cepat.
La monitora de gimnàs és un armari.
sortir de l’armari 1. Fer pública l’homosexualitat. (DSFF)
A veure quan surt de l’armari, aquell.
2. Per extensió, fer pública una cosa que s’amagava sense haver-n’hi necessitat.
Si els independentistes no surten de l’armari, no arribarem mai a ser sobirans.

arrambada
f. Acció o efecte *d’arrambar o arrambar-se. (GD62, GDLC)
Si necessites amistat o una bona arrambada, ja saps on trobar-me.

arrambar(-se)
v. intr. i pron. Acostar-se eròticament a algú fins a tocar-lo. (GD62 i GDLC; DCCN: arrambar-se)
Vigila amb aquesta, que és de les que arramben.
L’hauries de veure, com s’arramba amb les noies a la discoteca!

arrepenjar
v tr. Repenjar. (DCVB, DUVC)
Deixa’m arrepenjar el peu al tamboret.
pron. 1. Repenjar-se. (DCCN, GD62, ésAdir)
No us arrepengeu en aquesta porta, que està feta malbé.
2. *Penjar-se, *apalancar-se, no fer una cosa o bé endarrerir-se en la seva execució.
Va, fes-ho ràpid i no t’hi arrepengis!

arròs
covar-se-li l’arròs (a algú) 1. No ser a temps de fer alguna cosa.
Si el govern no actua ràpidament se li covarà l’arròs.
2. Es diu especialment d’una dona (o una parella) a qui se li acaba l’edat fèrtil i no ha tingut fills.
La meva germana ja en fa 40 i aviat se li començarà a covar l’arròs.

assistència
f. En bàsquet i altres esports, passada a un jugador del mateix equip perquè anoti o marqui. (GDLC, DNV)
Ha estat el millor jugador del partit amb 20 punts i 8 assistències.

atac-i-gol
m. [fa el plural atac-i-gols] 1. Variant del futbol que consisteix en dos equips que ataquen a una mateixa porteria amb un sol porter. (ésAdir)
Som cinc. Podem fer un atac-i-gol.
2. Atac constant d’un equip a la porteria contrària. (DCCN, GD62, ésAdir)
La primera part ha estat un atac-i-gol constant a la porteria de l’Espanyol.

atenir-se a les conseqüències
Carregar, admetre les conseqüències.
Si no em fas cas, atén-te a les conseqüències!

atontar
1.
v. tr. Fer tornar *tonto. (DCVB)
Aquests programes atonten la gent.
2. pron. Tornar-se *tonto.
De vegades ens atontem amb les coses més absurdes.

atontat, -ada
adj. i m. i f. Atordit, encantat, *tonto, distret, endormiscat, estabornit, despistat, *empanat. (ésAdir)
Què et passa? Et veig una mica atontada.
Avui he coincidit a l’ascensor amb l’atontat del sobreàtic.

au
interj. Expressa dolor.
Au, quin mal!

aureola
f. Aurèola. (DCVB, DCCN)

autoajuda
f. Mètode que segueix una persona per millorar algun aspecte de la seva personalitat. (ésAdir)

autobombo
m. Elogi excessiu que algú fa de si mateix. (GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Hem penjat un vídeo a Youtube per fer-nos una mica d’autobombo.

autobuser, -a
m. i f. Conductor d’autobús.

autocaravana
f. Vehicle condicionat per poder-hi viure. (GDLC, Neoloteca, DNV)

autodefinit
m. Passatemps semblant als mots encreuats amb la particularitat que les definicions són a l’interior mateix de les caselles de la quadrícula. (ésAdir, DNV)

autofoto
f. Foto que es fa un mateix.

autogol
m. Gol fet en pròpia porteria. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, Neoloteca, DNV)

autopassada
f. Passada que es fa un jugador a ell mateix driblant un o més contraris. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, Neoloteca, DNV)

autorentat
m. Establiment on es renta el cotxe amb mitjans automàtics.

avall
i avall! [es pot reforçar amb que fa baixada] I ja està! (GDLC, DSFF: avall, que fa baixada!)
Quan em feien fer una redacció de les vacances, escrivia quatre línies del primer que em passava pel cap, i avall, que fa baixada!
No agafis tanta roba d’abric; un jerseiet i avall!

avançat
per avançat loc. adv. Anticipadament, per endavant. (DCCN, GD62)
Això ho hem de pagar per avançat.

average
m. Gol average o bàsquet average.
L’equip té l’average a favor.
bàsquet average Diferència entre els punts fets i rebuts per un equip al llarg d’una competició (average general) o bé en els enfrontaments directes amb un altre equip al llarg d’una competició (average particular). (DCCN, GD62, GDLC i ésAdir: basket-average)
El bàsquet average (o l’average general) de l’equip és negatiu: ha rebut més punts dels que ha fet.
gol average Diferència entre els gols fets i rebuts per un equip al llarg d’una competició (average general) o bé en els enfrontaments directes amb un altre equip al llarg d’una competició (average particular). (DCCN, GD62, GDLC i ésAdir: goal-average)
El gol average (o l’average particular) entre Barça i Madrid afavoreix els blaugranes: 3 a 0 al Camp Nou i 2 a 1 al Bernabéu.

avui
a dia d’avui loc. adv. 1. En el dia que som, a hores d’ara, en aquests moments.
A dia d’avui tenim quinze mil usuaris registrats.
Ha comès no sé quants fraus, i a dia d’avui encara no l’han jutjat.
2. Avui dia, actualment.
A dia d’avui ens costaria molt trobar algú de vint anys que no tingui mòbil.
és per avui Expressió que si li diu a algú perquè vagi més ràpid en el que fa.
Va, no t’encantis, que és per avui!

%d bloggers like this: