A

a la que
loc. conj. Així que, tan bon punt. (ésAdir)
A la que la veig em fa un salt el cor.

abdominals
m. pl. 1. Músculs abdominals. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Hauries de reforçar una mica els abdominals.
2. Exercicis gimnàstics per enfortir els músculs abdominals. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Cada dia faig cinquanta abdominals.

abduir
v. tr. Fascinar, captivar. (ésAdir)
El públic ha quedat abduït per la màgia de la cantant.

abstinència
síndrome d’abstinència Vg. síndrome.

abusananos, abusananes
m. i f. Que s’aprofita de criatures o bé de menors o persones dèbils. (GD62, GDLC i ésAdir: abusananos)
Deixa-li guanyar alguna partida al teu fill, que ets un abusananos!

accelerada
f. Acceleració. (en part, DCCN, GD62, GDLC, ésAdir i DNV)
Aquest cotxe fa una accelerada de 0 a 100 en 5 segons.
Les obres de la Sagrada Família han fet una accelerada.

accent
posar l’accent en (alguna cosa) Remarcar-la, destacar-la. (GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Voldria posar l’accent en les coincidències que tenim.

aclarir-se
v. pron. Entendre-s’hi. (DCVB, DUVC, DNV)
Amb tantes tecles no m’aclareixo.
A veure si t’aclareixes d’una vegada: vols anar-hi o no?

acné
m. Acne. (ésAdir)
Aquest nano té un acné molt pronunciat.

acoblar-se
v. pron. Afegir-se, apuntar-se a un grup o a algun pla.
Com que m’han deixat penjat, m’acoblo amb vosaltres.

acollonant
adj. Impressionant. (ésAdir, DNV)
És un viatge acollonant.

acordiònic, -a
adj. 1. Que té la forma d’un acordió.
Un llibre acordiònic, un vagó acordiònic.
2. Que va i ve.
Un moviment acordiònic, unes retencions acordiòniques.

activar-se
v. pron. 1. Fer-se més actiu, més dinàmic, accelerar-se. (DUVC)
L’equip s’ha activat i ha aconseguit remuntar un partit que tenia perdut.
2. Posar-se en funcionament. (DUVC)
Activar-se l’alarma, una bomba, una pantalla.
S’ha activat el servei d’emergències.

actualitat
en l’actualitat loc. adv. Actualment. (DCCN, GDLC, DSFF, ésAdir, DNV)
En l’actualitat la informació arriba més ràpid per les xarxes socials que pels mitjans de comunicació.

acumulat
m. Xifra o quantitat acumulada d’alguna cosa.
Un acumulat de pluja, de turistes, de queixes.
Les matriculacions de vehicles han baixat aquest mes, però l’acumulat de l’any ja supera les 80.000.

ADN
sigla m. 1. Àcid desoxiribonucleic. (GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)
2. Essència d’algú o d’alguna cosa.
Aquest jugador té l’ADN del Barça.
Porto la passió pels castells a l’ADN.

adrenalínic, -a
adj. *Adrenalític, -a.

adrenalític, -a
adj. Amb adrenalina, provocat per l’adrenalina. (ésAdir)
Les sensacions més adrenalítiques de la joventut.

aerofòbia
f. Por a volar. (Neoloteca, ésAdir)

aerolínia
f. Línia aèria. (ésAdir, DNV)

after
m. *Afterhours.
Quan tenia vint anys cada diumenge acabava en un after.
adj. Relatiu o pertanyent a un *afterhours.

afterhours
m. Local d’activitat musical que obre quan tanquen les discoteques. (GDLC, ésAdir)
adj. Relatiu o pertanyent a un afterhours.
Un local afterhours, una festa afterhours.

agraït
és de ben parits ser agraïts Expressió amb la qual es mostra la importància de donar les gràcies.

agulletes
f. pl. Dolor muscular que es té després d’un exercici físic. (ésAdir, DNV)
Ahir vaig estar portant pes i avui tinc agulletes als braços.

ah que…
Expressió que, seguida d’una oració o d’un element equivalent, aposta per la certesa del que es diu.
–Ah que no ets capaç de dir-ho! –Ah que sí!
Ah que encara acabaré primer jo!

ahà!
interj. Expressa assentiment o el fet de descobrir alguna cosa. (DCVB, DCCN, GD62, ésAdir)
–Dius que et van enganxar amb una revista porno? –Ahà!
Ahà!, ja ho tinc!

ai ai ai!
interj. Expressa una situació compromesa. (ésAdir en part)
Ai ai ai, que et caurà tot a terra!

aigua
aigua de mitjó (o de mitjons) f. Cafè dolent.
aigua de València f. Combinat que mescla suc de taronja, cava i sucre o algun licor. (GDLC, DNV)
fer aigües (alguna cosa) Anar malament.
Aquest projecte fa aigües per tot arreu.
gerro (o gerra, galleda) d’aigua freda Dutxa d’aigua freda, efecte descoratjador provocat per un fet o una notícia sobtats. (GD62: tirar una galleda d’aigua freda; DSFF: tirar/rebre una galleda d’aigua freda. El DIEC únicament recull dutxa d’aigua freda).
Aquesta notícia ha suposat un gerro d’aigua freda per les nostres aspiracions.

aiguagim
m. Gimnàstica feta dins de l’aigua. (GDLC, Neoloteca)
Quan estava embarassada em va anar molt bé fer aiguagim.

aire
a l’aire loc. adv. En directe, en *antena, emetent. (DSFF)
Vigila el que dius, que som a l’aire!
a l’aire (o en l’aire) loc. adv. Insegur, incert, en estudi, pendent, en suspens, sense resoldre. (DSFF i, en part, GD62: en l’aire)
És una proposta que fa temps que està a l’aire, però no es concreta.
Això la pel·lícula ho deixa a l’aire i que cadascú interpreti el que vulgui.
El futur de l’entrenador queda a l’aire.
canvi d’aires m. Canvi de clima, d’ambient.
Fa vuit anys que estic a la mateixa feina i necessito un canvi d’aires.
canviar d’aires Canviar de clima, d’ambient. (GD62, DSFF, GDLC)
gastar (o tenir, o anar amb) aires (d’alguna cosa) Presumir, fer ostentació, tenir pretensions. (DSFF)
Quins aires que gasta el noi!
El senyor té aires de grandesa.
Ara va amb aires de crític.
saltar (o volar) pels aires Fer-se miques com a conseqüència d’una explosió. (ésAdir)
L’edifici va saltar pels aires.

aixafaguitarres
adj. i m. i f. Persona que desbarata un pla, un projecte, o bé un tipus d’activitat divertida. (ésAdir i, en part, GDLC // DNV: xafaguitarres)
Noi, sempre trobes pegues a tot: ets una mica aixafaguitarres!
No vull que en Joan vingui al nostre cotxe: és un aixafaguitarres i ens donarà el viatge!

aixinar
1. v. tr. Fer que alguna cosa (especialment els ulls) sigui semblant als xinesos o a allò que és xinès. (ésAdir)
Quan ens llevem, tots aixinem els ulls i anem a pixar.
2. pron. Fer-se (especialment els ulls) semblant als xinesos o a allò que és xinès.
Trobo que se t’han aixinat una mica les faccions.
Amb tants locals xinesos ens estem aixinant tots una mica.

aixinat, -ada
adj. Que s’assembla als xinesos, especialment pels ulls, o a allò que és xinès. (ésAdir)
Té uns ulls tan aixinats que sembla que no els obri mai.
El menú d’aquest restaurant és una mica aixinat.

al
Seguit d’infinitiu, expressa temporalitat. (DCVB, ésAdir)
Al sortir de casa, es va posar a ploure.

alçada
f. Altitud, altura.
Vam dormir a 2.000 metres d’alçada.
Els avions supersònics volen a una gran alçada.
a aquestes alçades (de) loc. adv. o prep. A hores d’ara, en aquest punt. (DSFF)
Fa anys que es dedica a l’espectacle i a aquestes alçades encara no té cap nom artístic.
A aquestes alçades de(l) partit s’ha de mantenir la calma.
a aquestes alçades de la pel·lícula A aquestes alçades.
Que els militars utilitzin en el propi benefici els avenços dels investigadors, a aquestes alçades de la pel·lícula, no és res de nou. (Joaquim M. Puyal, Aicnàlubma, 2011)
a l’alçada de loc. prep. A l’altura de. (DCCN, GD62, DSFF)
Hi ha hagut un accident a l’alçada de Cambrils.
El president anterior no va estar a l’alçada de les circumstàncies.
de l’alçada d’un campanar loc. adj. Molt gros, sonat. (DSFF // DCVB, DCCN, GD62 i GDLC: fer-ne a/de l’alçada d’un campanar)
Una pífia de l’alçada d’un campanar.
De tonteries, n’han arribat a dir de l’alçada d’un campanar!

aleró
f. Aixella. (ésAdir)
Com li suen els alerons!

àlfil
Alfil.
Jo li he matat els dos àlfils i ell a mi els dos cavalls.

ali-up
m. En bàsquet, acció d’atac en què un jugador llança la pilota a prop del cèrcol perquè un company salti, l’agafi a l’aire i encistelli, generalment esmaixant. (ésAdir: alley-oop)

àlien
adj. i m. i f. Alienígena. (ésAdir)
Aquesta pel·lícula és d’una invasió àlien.
Vestit així sembles un àlien.

al·lucinar
v. intr. Estar o quedar sorprès, perplex. (DUVC, GD62)
Vaig al·lucinar amb la resposta que li va donar.
…que al·lucines! Es diu d’una cosa fora del que és habitual, que sorprèn.
Fa uns dibuixos que al·lucines!

al·lucinat, -ada
adj. Molt sorprès.
Va fer una actuació que va deixar a tothom al·lucinat.
m. i f. Que creu coses imaginàries, irreals, il·lusòries, impossibles. (DNV)
Ets un al·lucinat de la vida.

alma mater
f. Locució llatina que significa ‘mare benefactora’ utilitzada per referir-se a una persona que és l’ànima d’un grup, un negoci, una entitat, etc. (GD62, ésAdir, DNV i, en part, GDLC)
La Judit era l’alma mater de l’associació, i quan es va morir, de mica en mica es va anar desfent.

alt
passar per alt (una cosa) Oblidar-la. (DCVB, DSFF)
Ho sento, però m’havia passat per alt que havíem quedat avui.

altell
m. Sostremort, entresolat, dalts (d’un armari). (DCCN, ésAdir)

altura
mal d’altura m. Mal de muntanya. (GD62, GDLC, DSFF, DNV)

alzheimer
m. Malaltia neurodegenerativa caracteritzada sobretot per la pèrdua de memòria. (DNV: alzhèimer)

amargura
portar (o fer anar) pel camí de l’amargura Portar molts disgustos. (DSFF i ésAdir: portar pel camí de l’amargura)
Aquest nen els fa anar pel camí de l’amargura.

amariconat, -ada
adj. [despectivament] Efeminat. (ésAdir)
Té una veu una mica amariconada.

àmbar
adj. De color entre el carbassa i el groc.
A molts països els semàfors, abans de posar-se verds, es posen àmbars.

ambient
m. 1. Conjunt de locals destinats als homosexuals, bisexuals i transsexuals.
Aquest parell sempre es mouen per l’ambient.
2. Relatiu o pertanyent a aquests locals. (DNV en part)
Els bars d’ambient estan de moda.

amic
amic invisible
m. 1. Intercanvi de regals que es fa entre un grup de persones, generalment amb un sorteig previ en què a cadascú li toca el destinatari del regal, que no ha de saber de qui prové. (DSFF: l’amic invisible)
Per Nadal solem fer l’amic invisible.
2. Persona que fa el regal de l’amic invisible.
L’any passat el meu amic invisible va ser en Marc.
3. Persona que rep el regal de l’amic invisible.
M’he de pensar què li regalo al meu amic invisible.
4. Regal que toca en l’amic invisible.
¿Quan obrim l’amic invisible: abans o després de dinar?
fals amic
m. Paraula d’una llengua que s’assembla formalment a la d’una altra llengua i que té un significat diferent tot i que sovint s’utilitza erròniament com a equivalent. (ésAdir, indirectament)
El mot llibreria és un fals amic de l’anglès library, que vol dir biblioteca.

amo
ser l’amo [sovint reforçat amb l’adjectiu *puto; s’aplica sobretot a homes] Ser el millor en alguna cosa. (GD62)
Aquest pivot és l’amo dels rebots.
Sempre que surt, acaba lligant amb les més guapes. És el puto amo!

ampa
f. [sigla lexicalitzada d’associació de mares i pares d’alumnes] Col·lectiu de pares d’una escola que col·laboren en l’organització de diferents activitats del centre.
El servei de menjador de l’escola l’organitza l’ampa.
Aquesta activitat l’ha tirada endavant la coordinadora d’ampes de la ciutat.

ample
de ca l’ample loc. adj. Considerable. (GD62, DSFF)
Un refredat, un merder, una feinada de ca l’ample.
quedar-se tan ample, -a Quedar-se molt satisfet amb el que s’ha fet o s’ha dit. (DSFF)
Com poden estafar-te d’aquesta manera i quedar-se tan amples?
L’Antònia li ha dit el nom del porc i s’ha quedat tan ampla.

anada de l’olla
[també, en comptes de l’olla, amb les variants la *closca, la *flapa, la *pilota, la *cassola, la *castanya, la *perola] Al·lucinació, *paranoia, bogeria, *tonteria, pixada fora de test.
Un llibre ple d’anades de l’olla.
La decoració del local és una anada de l’olla.

anar
anar a menys Empitjorar, decaure. (GD62, DSFF, GDLC, ésAdir // DIEC2: empitjorar econòmicament)
Aquest restaurant ha anat a menys.
anar a més Millorar, progressar. (DCCN, GD62, DSFF, ésAdir, DNV // DIEC2: millorar econòmicament)
Els últims anys la ciència ha anat a més.
anar a millor Millorar, progressar. (ésAdir)
El joc de l’equip va a millor.
anar a pitjor Empitjorar, empobrir-se, decaure. (ésAdir)
La situació del país ha anat a pitjor els últims anys.
anar a totes Anar algú al màxim de les seves possibilitats, al límit. (DCCN, DSFF, GDLC, ésAdir)
Perdut per perdut, millor que anem a totes, a veure si aconseguim alguna cosa.
anar amb 1. Adir-se.
Aquesta actitud no va amb nosaltres.
2. [sol portar un pronom feble de complement indirecte] *Venir amb.
No li vagis amb històries rares.
anar de Exercir de, presumir de. (ésAdir)
Noi, em sembla que vas una mica de sobrat.
Tu de què vas, de salvador del món?
anar de (o sobre) Tractar de. (ésAdir)
La cançó va de sexe i drogues.
La pel·lícula va sobre la vida d’un traficant.
anar per Anar dirigit (unes paraules, una dedicatòria).
Que va per mi, això que dius?
Aquest premi va per vosaltres.
anar-li (a algú) alguna cosa [sobretot amb temps de present i passat] Tirar-li, atreure-li, agradar-li.
Et van les jovenetes o les madures?
Quan era jove no li anava gaire la marxa.
ja va! Vg. va.
va i… Vg. va.

anar-se’n (de) l’olla
[també, en comptes de l’olla, amb les variants la *closca, la *flapa, la *pilota, la *cassola, la *castanya, la *perola; el pronom en és obligatori en tots els casos] Al·lucinar, estar boig, descontrolar-se, pixar fora de test.
Al teu nòvio se li’n va l’olla: com se li acut fugir d’un control de la policia?
Ja sabeu que en aquest programa de tant en tant ens en anem de l’olla, o sigui que no patiu!

ànec
anar com un ànec (o com els ànecs) Tenir diarrea. (GDLC: anar com els ànecs)
tancar els ànecs Anar-se’n a dormir.
Me’n vaig a tancar els ànecs, que estic molt cansada.
És hora de tancar els ànecs.

anell
no caure-li els anells (a algú) Fer alguna cosa que podria considerar-se humiliant, especialment una feina que no es correspon amb la qualificació que es té. (GDLC)
Encara que té dues carreres, no li cauen els anells per treballar en un súper.

àngel
cantar-hi els àngels Ser molt bo un menjar. (DCVB, DCCN, GD62, DNV)
El propietari ha menjat una magnífica escudella i una carn d’olla que hi canten els àngels. (Josep Pla, Viatge a Catalunya, 1934)
tenir àngel
Tenir inspiració, tenir estrella.
quan fa poemes en prosa no és que tingui àngel, és que té una munió d’àngels —i de dimonis— que l’inspiren (Enric Casasses, Marramaus, 2023)

annus horribilis
m. Locució llatina que significa ‘any horrible’. (ésAdir)
Ha estat uun annus horribilis per al tenista mallorquí.

anorèxic, -a
adj. Anorèctic. (DCCN, ésAdir, DNV)
Una noia anorèxica.

anotar
v. tr. i intr. Encistellar o bé *marcar. (ésAdir i, com a intransitiu, DCCN, GD62 i DNV)
Ha anotat cinc triples en el tercer quart.
El jugador no ha aconseguit anotar en el seu debut amb l’equip.

anou
f. Nou. (DCVB, GDLC, ésAdir, DNV)
–No esteu ocupat? –Sí, menjant ametlles i anous. (Josep M. Benet i Jornet, Marc i Jofre, o els alquimistes de la fortuna, 1970)

antena
en antena loc. adv. 1. En directe a la ràdio. (DSFF)
Ara mateix estàs sortint en antena, o sigui que vigila el que dius!
2. En la programació d’una ràdio o una televisió. (DCCN, GD62, DNV)
Aquest programa està en antena des de fa deu anys.
parar l’antena (o les antenes) Prestar atenció.
Tu para l’antena, a veure si sents alguna cosa interessant.
per antena loc. adv. Per la ràdio.
Han passat les seves declaracions per antena.

antigripal
adj. Que combat la grip. (ésAdir, DNV i, implícitament, Neoloteca)
Una vacuna antigripal, un tractament antigripal.
m. Medicament antigripal. (ésAdir, DNV)
He anat a la farmàcia i m’han donat un antigripal.

antro
m. Antre. (ésAdir)
Ens han allotjat en un antro de mala mort.

any
als x anys En el moment en què es tenen x anys.
Als cinc anys ja conduïa motos.
Jo em penso jubilar als seixanta anys.

apa
apa que no! Exclamació que denota admiració, sorpresa, o bé serveix per reforçar el que s’acaba de dir.
Li ha tocat un viatge a Austràlia. Apa que no!
Quina mariscada que ens vam ventilar. Apa que no!
Un poble és un pou de xafarderies. Apa que no!
apa que no…! [pot anar reforçat amb ni *res] Serveix per reforçar el que s’afirma a continuació.
Apa que no m’ha costat fer aquest treball!
Apa que no és fantasma ni res, el tio!

apagafocs
m. i f. Persona que ha de resoldre sobre la marxa un conflicte, una controvèrsia. (ésAdir)
Sempre ha de sortir el mateix jugador a fer d’apagafocs del vestidor.

apalancar-se
v. pron. 1. Quedar-se inactiu. (ésAdir, DNV)
Ahir em vaig apalancar a casa i no vaig fer res.
2. *Penjar-se, *arrepenjar-se, no fer una cosa o bé endarrerir-se en la seva execució.
Els de la impremta s’estan apalancant amb els dossiers.

apalancat, -ada
adj. i m. i f. Inactiu, mandrós.
Tinc una germana una mica apalancada, però segur que ens ajudarà.
Els teus amics són uns apalancats: sempre els has de treure de casa!

aparcacotxes
m. i f. Persona que, en hotels, restaurants i altres establiments públics, aparca el cotxe dels clients i els el torna quan se’n van. (ésAdir, DNV)
Els caps de setmana faig d’aparcacotxes per guanyar uns calerons.

aplatanat, -ada
adj. Aixafat, sense esma. (DCCN, GD62, ésAdir)
L’encostipat m’ha deixat aplatanada.

apreci
m. Estima, afecte. (DCVB, DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
Guardem aquesta carta amb moltíssim apreci i agraïment.

àrbit
m. i f. Àrbitre. (ésAdir)

arbitratge
m. Acció i efecte d’arbitrar. (GDLC, DNV i, en part, GD62)
En segons quines categories, l’arbitratge és un esport de risc.
Els jugadors s’han queixat de l’arbitratge.

arc de triomf
passar-se (una cosa) per l’arc de triomf Passar-se-la pel *folre.
Les normes que no li interessen se les passa per l’arc de triomf.

àrea
f. En futbol i altres esports, zona marcada al voltant de la porteria en què les faltes que hi cometen els defensors són castigades amb penal. (DCCN, DNV)

armari
ser un armari Estar cepat.
La monitora de gimnàs és un armari.
sortir de l’armari 1. Fer pública l’homosexualitat. (DSFF, ésAdir)
A veure quan surt de l’armari, aquell.
2. Per extensió, fer pública una cosa que s’amagava sense haver-n’hi necessitat.
Si els independentistes no surten de l’armari, no arribarem mai a ser sobirans.

arrambada
f. Acció o efecte *d’arrambar o arrambar-se. (GD62, GDLC)
Si necessites amistat o una bona arrambada, ja saps on trobar-me.

arrambar(-se)
v. intr. i pron. Acostar-se eròticament a algú fins a tocar-lo. (GD62 i GDLC // DCCN: arrambar-se // DUVC: arrambar)
Vigila amb aquesta, que és de les que arramben.
L’hauries de veure, com s’arramba amb les noies a la discoteca!

arrepenjar
v tr. Repenjar. (DCVB, DUVC)
Deixa’m arrepenjar el peu al tamboret.
pron. 1. Repenjar-se. (DCCN, GD62, ésAdir)
No us arrepengeu en aquesta porta, que està feta malbé.
2. *Penjar-se, *apalancar-se, no fer una cosa o bé endarrerir-se en la seva execució.
Va, fes-ho ràpid i no t’hi arrepengis!

arròs
arròs a la cubana Plat d’arròs bullit amb salsa de tomàquet, ou ferrat i sovint plàtan fregit.
arròs del senyoret Arròs de peix i marisc pelat i sense espines. (DNV)
covar-se-li l’arròs (a algú) 1. No ser a temps de fer alguna cosa.
Si el govern no actua ràpidament se li covarà l’arròs.
2. Es diu especialment d’una dona (o una parella) a qui se li acaba l’edat fèrtil i no ha tingut fills.
La meva germana ja en fa 40 i aviat se li començarà a covar l’arròs.

assignatura pendent
loc. nom. Qüestió o situació que encara no s’ha resolt.
El vot electrònic és una de les assignatures pendents del segle XXI.

assistència
f. En bàsquet i altres esports, passada a un jugador del mateix equip perquè anoti o marqui. (GDLC, DNV)
Ha estat el millor jugador del partit amb 20 punts i 8 assistències.

atac-i-gol
m. [fa el plural atac-i-gols] 1. Variant del futbol que consisteix en dos equips que ataquen a una mateixa porteria amb un sol porter. (ésAdir)
Som cinc. Podem fer un atac-i-gol.
2. Atac constant d’un equip a la porteria contrària. (DCCN, GD62, ésAdir)
La primera part ha estat un atac-i-gol constant a la porteria de l’Espanyol.

atenir-se a les conseqüències
Carregar, admetre les conseqüències.
Si no em fas cas, atén-te a les conseqüències!

atontar
1. v. tr. Fer tornar *tonto. (DCVB)
Aquests programes atonten la gent.
2. pron. Tornar-se *tonto.
De vegades ens atontem amb les coses més absurdes.

atontat, -ada
adj. i m. i f. Atordit, encantat, *tonto, distret, endormiscat, estabornit, despistat, *empanat. (ésAdir)
Què et passa? Et veig una mica atontada.
Avui he coincidit a l’ascensor amb l’atontat del sobreàtic.

au
interj. Expressa dolor.
Au, quin mal!

àudio
m. Arxiu de so. (Neoloteca, ésAdir, DNV)
Ara t’envio un àudio per whatsapp.
Transcriure 5 minuts d’àudio d’una conferència suposa una hora de feina aproximadament.

aureola
f. Aurèola. (DCVB, DCCN)

autèntic, -a
adj. [generalment reforçat amb algun element que n’incrementa el valor] Que té alguna característica original o peculiar que el fa interessant als ulls dels altres.
Un disc molt autèntic, una foto molt autèntica.
És una ciutat superautèntica i plena d’atractius.
Quins pares més autèntics que tens!

autoajuda
f. Mètode que segueix una persona per millorar algun aspecte de la seva personalitat. (ésAdir)

autobombo
m. Elogi excessiu que algú fa de si mateix. (GD62, GDLC, ésAdir, DNV)
Hem penjat un vídeo a Youtube per fer-nos una mica d’autobombo.

autobuser, -a
m. i f. Conductor d’autobús.

autocaravana
f. Vehicle condicionat per poder-hi viure. (GDLC, Neoloteca, DNV)

autodefinit
m. Passatemps semblant als mots encreuats amb la particularitat que les definicions són a l’interior mateix de les caselles de la quadrícula. (ésAdir, DNV)

autofoto
f. Foto que es fa un mateix.

autogol
m. Gol fet en pròpia porteria. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, Neoloteca, DNV)

autopassada
f. Passada que es fa un jugador a ell mateix driblant un o més contraris. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, Neoloteca, DNV)

autorentat
m. Establiment on es renta el cotxe amb mitjans automàtics. (ésAdir)

avançat
per avançat loc. adv. Anticipadament, per endavant. (DCCN, GD62, ésAdir)
Això ho hem de pagar per avançat.

avantatge
llei de l’avantatge En alguns esports, criteri pel qual *l’àrbit deixa seguir jugant l’equip que ha rebut una falta perquè considera que la continuació de la jugada pot ser més beneficiosa per a aquest equip que no pas aturar el joc. (GD62, GDLC, Neoloteca, DNV)

aventura
f. Relació amorosa o sexual efímera. (DNV // DSFF: tenir una aventura)
La Glòria té una aventura amb el seu cap.
L’Enric va viure una aventura amb una becària.

average
m. Gol average o bàsquet average.
L’equip té l’average a favor.
bàsquet average Diferència entre els punts fets i rebuts per un equip al llarg d’una competició (average general) o bé en els enfrontaments directes amb un altre equip al llarg d’una competició (average particular). (DCCN, GD62, GDLC i ésAdir: basket-average)
El bàsquet average (o l’average general) de l’equip és negatiu: ha rebut més punts dels que ha fet.
gol average Diferència entre els gols fets i rebuts per un equip al llarg d’una competició (average general) o bé en els enfrontaments directes amb un altre equip al llarg d’una competició (average particular). (DCCN, GD62, GDLC i ésAdir: goal-average)
El gol average (o l’average particular) entre Barça i Madrid afavoreix els blaugranes: 3 a 0 al Camp Nou i 2 a 1 al Bernabéu.

avistament
m. Acció i efecte d’avistar. (ésAdir)

avistar
v. tr. [utilitzat sobretot en contextos mariners, d’observació i d’ufologia] Veure des de lluny. (ésAdir i, en part, DCVB)
Des de la coberta del vaixell ja s’avista Menorca.
Aquest cap de setmana anirem a avistar ocells.
M’he apuntat a una quedada per anar a avistar ovnis.

avortar
v. tr. Fer fracassar, interrompre. (DCCN, ésAdir, DNV)
Els dos defenses han avortat l’atac de l’equip rival.
La policia ha avortat l’atemptat que preparava un grup radical.

avui
a dia d’avui loc. adv. A hores d’ara, en aquests moments, actualment. (ésAdir)
A dia d’avui tenim quinze mil usuaris registrats.
Ha comès no sé quants fraus, i a dia d’avui encara no l’han jutjat.
és per avui Expressió que si li diu a algú perquè vagi més ràpid en el que fa.
Va, no t’encantis, que és per avui!