Silencis del DIEC

Paraules, significats i expressions que no figuren en el diccionari acadèmic

X

x
adj. Es diu de les produccions o publicacions pornogràfiques i dels llocs on es poden veure. (GD62)
Una pel·li x, una revista x, una sala x.

xampú
m. *Clara, mescla de cervesa amb llimonada o bé amb *graciosa.

xàndal
m. Xandall.
Hi va haver una època en què la gent, els diumenges, no sentia la necessitat imperiosa de posar-se el xàndal. (Quim Monzó, Tot és mentida, 2000)

xapa
fotre la xapa Insistir, donar la llauna.
El teu pare m’ha estat fotent la xapa perquè et vingui a veure.

xapar
v. tr. Tancar.
Xapa el document que estàs fent servir, que l’he d’obrir jo.
Avui el quiosc estava xapat.

xapata
f. Pa de forma aplanada i rectangular amb molta crosta. (GD62, GDLC, Neoloteca, ésAdir, DNV)

xarxa
f. Internet.
Aquestes dades les podeu trobar a la xarxa.
xarxa social Plataforma informàtica que permet la comunicació entre internautes. (ésAdir, DNV)
El Facebook és una de les xarxes socials més usades.

xassis
m. Xassís.
Té tot el xassis del cotxe tunejat.

xavacà, -ana
adj. Bast, ordinari, groller. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC)
Un ambient xavacà, una expressió xavacana, una disfressa xavacana.

xavacanada
f. Acció o dita xavacana. (DCVB, GDLC)
En aquesta obra no diuen més que xavacanades.

xavacaneria
f. Qualitat de xavacà; *xavacanada. (DCVB, GD62, GDLC)
La xavacaneria s’ha apoderat de certes televisions.

xec
xec regal m. [fa el plural xecs regal] *Tiquet regal, val amb un valor de diners determinat per gastar-se en un establiment. (DNV)
M’ha tocat un xec regal de 300 euros per gastar-me en llibres.

xibeca
f. [de la marca comercial Xibeca®] Ampolla de cervesa d’un litre. (GDLC, ésAdir)
Passarem la tarda a la platja amb una nevera plena de xibeques.

xilena
f. En futbol, remat de peu que fa un jugador d’esquena a la porteria saltant amb les dues cames. (DCCN, GD62, DNV)

xinar
v. intr. Copular. (GD62)
Quan vam arribar a la cala, ens vam trobar una parella xinant i els hi vam tallar el rotllo.
ben (o mal) xinat Ben (o mal) fet, ben (o mal) parit. (GDLC indirectament)
Quina aplicació tan ben xinada!
Aquest tram de l’escala és molt mal xinat; no sé quanta gent s’hi ha fotut de cap!

xingar
v. intr. Copular. (DCVB)

xinet, -a
adj. i m. i f. Xinès petit, xinesa petita. (ésAdir)
Els meus cosins han adoptat una xineta molt guapa.

xino, -a
adj. i m. i f. Xinès, xinesa. (DCVB, DCCN)
Com és que els xinos no saben pronunciar la erra?
A sota casa han obert un restaurant xino.
m. 1. [generalment en plural] Es diu de la botiga regentada per xinesos.
Tot el que no sàpigues on anar a buscar, ho trobaràs als xinos.
2. Colador de forma cònica utilitzat per separar la part sòlida de la líquida d’un aliment que s’està cuinant.
3. Petard petit que va tot sol o en forma de traca.
Per Sant Joan comprarem unes capses de xinos i coets.
4. [en plural] Joc del punyet, que consisteix a endevinar les monedes, pedretes, fitxes, etc., que un jugador amaga dins del puny. (ésAdir)
Això ens ho haurem de jugar als xinos.
de xinos loc. adj. Es diu d’una feina o ocupació desagraïda que sol requerir una atenció extrema.
Aplicar aquestes correccions és una feina de xinos.
barri xino Barri en què es concentra la prostitució d’una ciutat. (ésAdir)
La novel·la retrata molt bé el barri xino.
enganyar (o enredar) com a un xino Enganyar algú aprofitant-se de la seva credulitat o ingenuïtat.
Ostres, no sabia res d’aquesta festa sorpresa. M’heu enredat com a un xino!
parlar en xino Dir coses que els altres no volen entendre o de les quals no fan cas.
¿No us he dit mil vegades que quan marxeu tanqueu les finestres?! ¿Que parlo en xino, jo, o què?
treballar com un xino (o com uns xinos, o com a xinos) Treballar molt, amb intensitat.
Hem treballat com uns xinos per tenir-ho tot a punt per la inauguració.

xino-
Sino-, forma prefixada del mot Xina.
La pugna xinotibetana, un restaurant xinojaponès, una actitud xinòfoba.

xip
canviar el xip (o de xip) Canviar de mentalitat. (DSFF en part)
El Barça ha de canviar una mica el xip si vol guanyar alguna cosa.
Fins ara la conversa era distesa, però ara hem de canviar de xip perquè hem de parlar de coses més serioses.
patates xips (o, simplement, xips) Vg. patata.

xiringuito
m. 1. Petit quiosc en una platja, un parc, etc., on es venen begudes, gelats i altre tipus de menjar senzill. (DCCN, GD62, ésAdir)
Quedem al xiringuito de la platja.
2. Negoci.
Han posat un xiringuito de menjars precuinats al costat de casa.
M’he muntat el xiringuito a casa i faig l’horari que vull.

xiripa
f. Sort, casualitat favorable. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Quina xiripa que té: sempre que juga a la loteria rasca algun premi!
Vaig trobar aquesta feina de xiripa.

xirucaire
adj. i m. i f. Relatiu o pertanyent a l’escoltisme o a allò que hi té retirada.
Som un país de tradició xirucaire.
Conservo un llibret de cançons xirucaires de quan era menut.
Tot bon xirucaire sempre troba el moment de tocar la guitarra.

xistorra
f. Embotit fet amb diferents carns de porc i boví, sal, pebre vermell i all, que se sol menjar fregit o a la brasa. (GD62, GDLC, DNV)

xivar
v. tr. i intr. pron. Delatar o bé xerrar, cantar, dir una cosa que calia callar. (DCCN, GD62, ésAdir i, en part, DCVB)
Algú va xivar a la policia on era l’amagatall.
El problema l’ha de resoldre ella. No li xivis la resposta!
No sé qui s’ha xivat, però ho descobriré.

xivatada
f. Acció de *xivar o xivar-se. (DCCN, GD62, ésAdir)
La policia va rebre una xivatada i el van poder detenir in fraganti.

xivatar
v. tr. i intr. pron. *Xivar. (DCCN, GD62, ésAdir)

xivato, -a
m. i f. Delator, -a. (DCVB, DCCN, GD62, ésAdir)
No m’importa qui ho hagi fet. No siguis xivato!

xoca-la!
Expressió amb la qual s’invita algú a picar de mans, sobretot en senyal de felicitació o d’acord. (DSFF en part)
Ho has fet molt bé. Xoca-la!

xocolata
f. Haixix. (GD62, GDLC, ésAdir)
La policia el va enxampar amb uns grams de xocolata.
ser la xocolata del lloro Es diu d’una cosa insignificant en contrast amb una altra de molt més gran o important.
Les úniques mesures d’estalvi que han pres és reduir el material de neteja, que és la xocolata del lloro.
El gust adulterat del menjar és la xocolata del lloro. El que és realment preocupant és l’efecte que tenen sobre el nostre cos totes les porqueries que hi posen.

xof
interj. Expressa el soroll que fa algú o una cosa en caure dins l’aigua. (DCVB)
Es va tirar a la piscina i, xof!, va esquitxar a tothom.
estar xof Estar en baixa forma, deprimit, aixafat.
L’acaba de deixar el nòvio i està una mica xof.
Aquests dies estic xof per la calor.

xona
estar (o quedar) fins a la xona (d’algú o d’alguna cosa) [especialment dit d’una dona] Estar-ne (o quedar-ne) fins al capdamunt.
La meva germana n’està fins a la xona dels nens!
gratar-se la xona [especialment dit d’una dona] Tocar-se la *xona. (DSFF)
passar per la xona [especialment dit d’una dona] Donar la gana.
Ho faré si em passa per la xona!
passar-se (una cosa) per la xona [especialment dit d’una dona] Passar-se-la pel *folre.
El que faci el meu ex m’ho passo per la xona.
rascar-se la xona [especialment dit d’una dona] Tocar-se la *xona.
sortir de la xona [especialment dit d’una dona] Donar la gana.
Penso escriure el que em surti de la xona!
tocar-se la xona [especialment dit d’una dona] Gratar-se la panxa, estar sense fer res.
Aquesta s’ha estat quatre anys tocant-se la xona al Parlament!
toca’t la xona! [també amb les variants toca’t els *collons!, toca’t els *nassos!, toca’t els *ous, toca’t els *pebrots!] Expressió de contrarietat.
Ara resulta que tota la culpa serà meva. Toca’t la xona!

xoriçar
v. tr. Robar.
Vigila que no et xoricin el mòbil!

xoriço, -a
m. i f. Lladre. (ésAdir i, en masculí, DCCN i GD62)
Han enxampat dos xoriços al metro.
Espero que un dia engarjolin tots els xoriços que ens governen!

xòuman
m. i f. [fa el plural xòumans] Persona que es dedica a fer xous o que en si ja és un espectacle. (DCCN, GD62, ésAdir, DNV: showman)
Una obra que aplega els millors xòumans del país.
Va venir amb la seva mare, que és una xòuman!

xulada
f. Cosa *xula.
Pel poc pressupost que hi havia, ens ha quedat una xulada de disfressa.

xulejar
v. intr. Fanfarronejar, *vacil·lar, *fardar.
La majoria de gent comença a fumar per xulejar.
Si vols ser elegant, no vagis xulejant d’aquesta manera.

xuleria
f. Fatxenderia. (ésAdir)
Pots guanyar, però aquesta xuleria sobra.

xulesc, -a
adj. Propi d’una persona *xula, fatxenda.
Quin aire més xulesc que gastes, noi!

xuleta
adj. *Xulesc.
Aquest to xuleta no m’agrada gens!
m. i f. *Xulo, fatxenda.
Aquest jugador és un xuleta acabat.
f. Escrit que es consulta d’amagat en un examen. (DCCN, GD62, ésAdir)
Tota la vida m’he fet xuletes, i només m’han enganxat un cop.

xulo, -a
adj. Bonic, bufó. (ésAdir)
Quines ulleres més xules que portes!
adj. i m. i f. Fatxenda. (ésAdir)
Es passa el dia fent-se el xulo amb les ties. (Macedònia, Flipat)
On va, la xula aquesta, provocant així?
m. Proxeneta. (DCCN, ésAdir)

xulopiscines, xulapiscines
adj. i m. i f. Xulo, fatxenda, fanfarró. (DSFF: ser un xulo piscines)
N’estic fart de xulopiscines com tu!

xupa-xup
m. [de la marca comercial Chupa Chups®] Caramel esfèric amb un bastonet. (DCCN, ésAdir)
Hauries de substituir els cigarros pels xupa-xups, com en Cruyff.

xurra
f. Sort, casualitat favorable. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DNV)
M’han preguntat l’únic tema que m’havia estudiat. Quina xurra que he tingut!

xurro
m. 1. Nyap, bunyol.
Si has de fer xurros així, millor que ho deixis córrer!
Quin xurro de web!
2. *Xurra. (GD62, GDLC, DNV)
com (a) xurros Amb molta facilitat.
Els llibres d’autoajuda es venen com (a) xurros.

xut
m. Dosi d’alguna substància que s’injecta o es pren. (DNV en part)
Estava tan malament que li van haver de fotre un xut de cortisona.
Si no em foto un xut de cafè no em despertaré.

xutar
v. intr. Anar bé, funcionar, filar.
Aquest teclat no xuta.
tr. Injectar, administrar a algú una dosi d’alguna substància.
No saben què té i li van xutant antibiòtic.
Quan el meu fill tenia febre, el xutava amb xarop i cap a la guarderia.
pron. Injectar-se o prendre una dosi d’alguna substància. (en part, DCCN, DUVC, GD62, GDLC, ésAdir i DNV)
M’he xutat el primer calmant que he trobat per casa i he vingut de seguida a l’hospital.
va que xuta Vg. va.

xutxe
f. *Xutxeria.

xutxeria
f. Llaminadura.
He canviat els punts de la fira per quatre xutxeries.

Anuncis
%d bloggers like this: