S

sac
a prendre pel sac loc. adv. 1. Molt lluny.
Aquesta gent tenen les oficines a prendre pel sac.
2. A la merda. (DSFF: engegar a prendre pel sac, vés-te’n a prendre pel sac)
Tant que m’ha costar d’arribar fins aquí, i en un moment ho has engegat tot a prendre pel sac.
La teva idea se n’ha anat a prendre pel sac.
Vés-te’n a prendre pel sac i no m’emprenyis més!
M’has estat prenent el pèl i ara em demanes un favor? Au, a prendre pel sac!
a sac loc. adv. Sense miraments, sense contemplacions, sense moderació, de manera brusca, amb empenta (ésAdir i, en part, DSFF)
Si vols aconseguir fer-lo fora, hauràs d’anar a sac perquè és un cabronàs!
Em va començar a intimidar a sac.
Canya a sac amb la millor música!
Comencem la temporada a sac.
donar pel sac 1. Sodomitzar. (GDLC)
Diu que la sodomitzava, o sigui que la donava pel sac.
2. Molestar, perjudicar. (GD62, GDLC, DSFF)
Aquest nen sempre està donant pel sac!
Si anem amb el lliri a la mà ens donaran pel sac.
tenir al sac Haver aconseguit, del tot o gairebé del tot, algú o alguna cosa. (DSFF i, en part, DCCN i GD62)
Aquella noia de la barra t’acaba de somriure. Em sembla que ja la tens al sac.
Amb el treball que he fet, aquesta assignatura ja la tinc al sac.

safata
posar (una cosa) amb safata [també amb altres verbs, sobretot deixar i servir] Donar moltes facilitats per aconseguir una cosa. (DSFF en part // DIEC2: portar amb safata)
No he pogut reprimir el comentari, però és que tu m’ho has deixat amb safata.

saga
f. Sèrie de pel·lícules que comparteixen el nom i el personatge o personatges principals.
La saga de “La guerra de les galàxies”, d’Indiana Jones, de l’agent 007, etc.

salt
salt endavant m. Salt cap al futur en una narració. (DCCN, GD62 i, en part, Neoloteca)
Aquí la pel·lícula fa un salt endavant i ens situa al cap de deu anys.
salt enrere (o endarrere) m. Salt cap al passat en una narració. (GD62: salt enrere // el DIEC2 restringeix salt enrere a una narració “cinematogràfica, radiofònica o televisiva”)
En aquest capítol l’escriptor fa un salt endarrere i ens explica els orígens del protagonista.

saltar
v. intr. 1. Sortir, caure.
El jugador ha saltat de la convocatòria.
2. Sorgir o aparèixer de sobte.
Ha saltat la notícia: el president ha dimitit!
3. Dir o respondre sobtadament. (DCVB, DUVC, DCCN, GD62)
“Impugnarem la votació”, va saltar el públic.
4. Reaccionar iradament. (DUVC i, en part, DNV)
Si li treus aquest tema, salta de seguida.
5. Posar-se en funcionament un dispositiu. (DNV)
Si li dónes un copet al cotxe, saltarà l’alarma.
6. En esports, sortir els jugadors al terreny de joc.
Els jugadors de tots dos equips salten a la pista per fer l’escalfament.
7. Perdre el càrrec o la feina. (DUVC)
L’entrenador ha saltat pels mals resultats.
pron. 1. Ometre, passar per alt. (DCCN, DUVC, DNV)
Saltar-se una pàgina, una línia, un capítol, etc.
2. Infringir. (DCCN, DUVC i, indirectament, DNV)
Saltar-se un semàfor, una regla, les normes, etc.
estar a la que salta 1. Estar atent per reaccionar ràpidament, per aprofitar qualsevol ocasió. (DCVB, GD62, DSFF, GDLC)
No facis cap falta d’ortografia, perquè aquest profe està a la que salta.
2. Estar molt irritable o tenir disposició a irritar-se fàcilment. (DSFF)
Amb les garrotades que cauen per tot arreu, tothom està a la que salta.
fer saltar (algú) Despatxar-lo.
L’han fet saltar per l’escàndol de corrupció.
saltar pels aires Vg. aire.

salut
interj. 1. Expressió que es diu a algú quan esternuda, jesús. (DNV)
–Atxim! –Salut!
2. Expressió que es diu en fer un brindis.
a la salut de (algú) Fórmula amb què es brinda. (DCVB, GD62 i GDLC; DIEC2 i DSFF: beure a la salut d’algú)
A la salut de l’avi, que avui fa vuitanta anys!
Si no puc venir, brindeu a la meva salut.
salut i força al canut! Vg. canut.

sang
fer-se mala sang [pot incorporar el pronom hi o en] Preocupar-se molt, inquietar-se, irritar-se. (DCCN, GD62 i DNV // DCVB i GDLC: fer mala sang)
No ha sortit com volíem, és cert. Però no et (o t’hi o te’n) facis mala sang: ja ho tornarem a intentar.

sant hilari
m. Acció de beure’s d’un sol cop tot el contingut d’un got o d’un altre recipient en un brindis.
Va, acabem-nos l’última copa fent un sant hilari!

sardina
com a sardines loc. adv. Com sardines, molt estrets, pel fet d’haver-hi un nombre excessiu de persones en un espai molt limitat. (DNV / DIEC2: com sardines)

saxo
m. Saxofon. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)
Em vull apuntar a classes de saxo.
m. i f. Saxofonista. (GD62. GDLC, DNV)
El saxo d’aquesta peça és Woody Allen.

seca
f. Xut molt fort.
Un gol de falta d’una seca impressionant.

secallona
f. Fuet estret.
He comprat unes secallones individuals per picar.

segada
f. En futbol, entrada dura a un jugador, per sota, amb la cama o les cames. (GD62, GDLC, Neoloteca)
L’única manera de parar aquest jugador és a base de segades.

segar
v. tr. Fer una *segada. (GD62)
Si se t’escapa un jugador sol cap a la porteria l’has de segar.

segon
amb segones loc. adv. Amb segones *intencions. (GDLC, DSFF)
Has d’anar amb compte perquè sempre parla amb segones.

segur
adv. 1. Amb seguretat. (DCVB, ésAdir, DNV)
Ho saps segur, que et convaliden les assignatures?
2. Probablement. (ésAdir)
Segur que s’han entretingut pel camí i arribaran de seguida.
sobre segur loc. adv. Sense riscos (DSFF: anar sobre segur)
Si vols jugar amb els calés, juga sobre segur.
Els canvis els hem de fer sobre segur.

segurata
m. i f. Vigilant de seguretat. (DCCN, GD62, ésAdir)
Vaig estar dos anys de segurata en una discoteca.

semat, -ada
adj. i m. i f. Passat de voltes.
Un capítol semat, una pregunta semada, uns moviments molt semats.
Com pots dir-li que serà la mare dels teus fills sense conèixer-la de res? Ets un semat!

semblar
v. intr. [en oracions interrogatives o condicionals] Semblar bé.
Et sembla que ho fem així?
Ja m’encarrego jo d’aquesta qüestió, si et sembla.

sembrat, -ada
estar sembrat Estar *fi, enginyós, agut, inspirat.
Cada vegada que obre la boca la clava. Està sembrat, el nano, avui!

sensepapers
m. i f. Immigrant que no té la documentació regularitzada. (ésAdir)
No agafaran cap sensepapers per fer la collita de l’oliva.
En aquest casalot hi malviuen una trentena de sensepapers.

sensesostre
m. i f. Persona sense llar que viu al carrer en situació de marginació. (Neoloteca i ésAdir: invariable // GDLC: sense sostre)
En aquest caixer hi viu una sensesostre des de fa un parell de mesos.
Aquesta nit hi ha hagut una baralla de sensesostres a sota casa.

sentenciar
v. tr. o intr. Deixar decidit el resultat d’un partit, d’una eliminatòria, abans d’acabar-se. (en part, DCCN, DUVC, GD62, ésAdir, DNV)
El Barça ha sentenciat l’eliminatòria en el partit d’anada.
L’equip no ha aconseguit sentenciar fins a l’últim minut.
tr.  Afirmar, assegurar. (DUVC // DCCN, GD62 i DNV: intransitiu)
Ha sentenciat que guanyarà les eleccions.

seqüela
f. Obra literària o audiovisual amb un argument que és la continuació dels fets d’una altra obra ja existent. (Neoloteca, ésAdir)
La seqüela d’”Ocean’s eleven” no es podia dir d’altra manera que “Ocean’s twelve”.

ser
a no ser que loc. conj. Tret que, llevat que.
Ho farem com jo dic, a no ser que tinguis una proposta més bona.
no ser-hi tot Estar mancat d’enteniment, estar mentalment pertorbat. (DCVB, DSFF, GD62, GDLC, DSFF)
Aquesta noia fa unes coses que em sembla que no hi és tota.
ser o no ser Expressió que indica la possibilitat de progressar o d’estancar-se en una cosa que s’emprèn.
En el partit d’avui l’equip es juga el ser o no ser en la competició.
Amb aquestes eleccions ens juguem el ser o no ser del país dins d’Europa.

sergent, -a
m. i f. [per al femení sovint s’empra la forma masculina] Persona autoritària, amb caràcter, malcarada.
El seu pare és un sergent i no li deixa fer mai res.
No li vulguis discutir res a sa mare. Està feta una sergenta (o un sergent).

serrell
m. Qüestió pendent de resoldre, generalment de poca importància. (GD62, ésAdir, DNV)
L’acord és quasi total a falta d’algun serrell.

servei
m. [dit sovint en plural] Lavabo (en referència a la cambra). (GDLC, DNV)
Vaig un moment al servei.
Els serveis són al fons a mà dreta.

seu
els seus [també els *meus, els *teus, els *nostres, els *vostres] Les persones pròximes a algú per parentiu, amistat, ideologia, etc. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, DSFF, DNV)
Que cadascú aguanti el plor dels seus.
Es pensen que guanyaran els seus, però em sembla que s’enduran un desengany.

sex appeal
m. Atractiu físic i sexual d’una persona. (ésAdir // DCCN, GD62, GDLC i DNV: sex-appeal, amb guionet)
Tot el sex appeal que puguis tenir se’n va a la merda si no portes els calçotets adequats.

sex shop
m. Botiga on es venen productes eròtics, pornogràfics i per a les relacions sexuals. (sex-shop, amb guionet, a DCCN, GD62, GDLC, ésAdir i DNV)
No sé a quants sex-shops he hagut d’anar per trobar aquestes boles xineses!

sex symbol
m. i f. Persona que és considerada un model d’atractiu sexual. (ésAdir // DCCN, GD62 i DNV: sex-symbol, amb guionet)
Marilyn Monroe va ser una sex symbol del cine en blanc i negre.

sexe
m. Exercici de l’activitat sexual. (GDLC, GD62)
A qui no li agrada el sexe?
Aquesta nit m’he quedat sense sexe.
fer (o haver-hi, practicar, tenir) sexe Mantenir relacions sexuals.
L’han enxampat fent sexe amb la seva amant en un parc públic.
Què, hi va haver sexe a la festa de l’altre dia?
Per tenir sexe segur, utilitza el condó.
sexe anal Pràctica sexual amb penetració anal.
El sexe anal enganxa molt. Ep, això és el que diuen, eh?
sexe oral Pràctica sexual amb estimulació bucal dels genitals.
Ara que la teva dona ha parit, potser us haureu d’esperar a cardar, però una mica de sexe oral sempre va bé.

sexi
adj. Que té un atractiu seductor, sensual, o que el ressalta. (ésAdir // DCCN, GD62, GDLC i DNV: sexy)
Un cambrer sexi, una infermera sexi.
Un look sexi, unes faldilles sexis, una veu sexi.

sí
donar-se el sí Casar-se.
Després de donar-se el sí ho van celebrar al millor hotel de Los Angeles.
sí o sí *Peti qui peti, amb tota seguretat. (ésAdir)
Pren la decisió que hagis de prendre. Estarem sí o sí al teu costat.
Sortirà bé sí o sí, ja ho veuràs!

sifon
m. [pronunciat amb o oberta] Sifó.
No hi ha res com un bon vermut amb sifon i unes olivetes.

signe
llengua de signes Llengua de modalitat gestual amb què es comuniquen les persones sordes.
La llengua de signes catalana (LSC) és diferent de l’espanyola (LSE).

síndrome
síndrome d’abstinència f. Conjunt d’alteracions que es produeixen en una persona quan deixa de consumir de manera habitual una droga a la qual tenia dependència. (GD62, GDLC, DNV i, indirectament, ésAdir)
síndrome d’Estocolm f. Síndrome en què la persona o persones segrestades s’identifiquen amb els segrestadors i acaben acceptant i justificant les seves raons. (DNV)

sisplau
Si us plau. (DCCN, GD62, ésAdir)
Indica, sisplau, la quantitat d’entrades que vols.
A cada programa ens hem d’empassar sisplau per força una hora d’anuncis.

sispli
[usat especialment en contextos de marcada confiança] *Sisplau.
Algú em pot ajudar a fer això, sispli?

ska
m. Estil musical originari de Jamaica que combina els temps ràpids i els ritmes del jazz o el swing amb elements del blues i la música llatina. (Neoloteca, ésAdir, DNV)
adj. Relatiu o pertanyent a l’ska.

skate (o skateboard)
m. Monopatí; patinatge amb monopatí. (ésAdir // GDLC: skateboard)

skin
m. i f. *Cap rapat. (ésAdir, DNV)
Últimament corren pel barri uns skins que no m’agraden gens.
adj. Relatiu o pertanyent als caps rapats.
Uns joves d’estètica skin han provocat aldarulls amb la policia.

skinhead
adj. i m. i f. *Skin. (DCCN, GD62, GDLC i ésAdir com a nom)

SMS
sigla m. 1. Servei de missatges curts. (GDLC, Neoloteca)
2. Missatge de text que s’envia i es rep des del mòbil a través del servei de missatges curts. (GDLC)
Si voleu optar a les entrades, ens heu d’enviar un SMS amb el vostre pronòstic.

snow (o snowboard)
m. Surf de neu. (GDLC i ésAdir: snowboard)
Un cop hagis provat l’snow, deixaràs els esquís de banda.

sobrat, -ada
adj. [generalment amb els verbs anar i estar i pot dur un complement al darrere introduït per de] Referit sobretot a una quantitat, que en té més que suficient. (DCCN, GD62 i ésAdir // DSFF: anar sobrat)
Arribaré fins al final perquè estic sobrat d’energia.
L’equip ha aconseguit una victòria sobradíssima.
adj. i m. i f. Confiat, cregut. (ésAdir // DSFF: anar sobrat)
Es pensaven que guanyarien sense baixar de l’autocar i al final han perdut. No poden anar tan sobrats!
Però què diu, la sobrada aquesta? Es pensa que perquè és coneguda pot anar fotent a parir a tot quisqui?!

sobre
ficar-se (o anar-se’n) al sobre Ficar-se (o anar-se’n) al llit.
Avui em ficaré al sobre aviat.

sobrebot
m. Moment en què la pilota bota a terra i comença a enlairar-se. (ésAdir implícitament; GDLC: de sobrebot; Neoloteca: xut de sobrebot)
Un xut de sobrebot, al sobrebot.
Si aprofites el sobrebot xutaràs més fort.

sobredimensionar
v. tr. 1. Exagerar la importància d’una cosa. (GD62, ésAdir, DNV)
Em sembla que estem sobredimensionant el problema: la relació no és tan conflictiva com sembla.
2. Donar dimensions excessives a una cosa. (DNV)
Un dels problemes d’aquest país és que s’han sobredimensionat els càrrecs públics.

sociata
adj. i m. i f. Socialista. (DCCN, GD62)
Si no manen els sociates manaran els populars. És trist però és així.

sogre
com (si fossis, fos…) a cal sogre loc. adv. Amb tota confiança, sense compliments. (DCVB, GD62, GDLC, DSFF: com a cal sogre)
Ja veuràs com aquí t’hi acabaràs movent com a cal sogre.
Tu no t’estressis, com si fossis a cal sogre.

software
m. Programari. (DCCN, GD62, GDLC, DNV)

sol
sol de justícia m. Sol molt fort. (DCVB, GD62, DSFF, GDLC)
Els atletes corrien sota un sol de justícia.

solapar-se
v. pron. Coincidir dues o més coses superposant-se plenament o parcialment. (en part, DCCN, GD62, ésAdir i DNV)
Han posposat la conferència perquè se solapava amb un partit del Barça.
No podré assistir als dos congressos perquè se solapen: es fan tots dos la primera setmana d’octubre.

solera
f. Tradició, prestigi. (DCCN, ésAdir, DNV)
Una botiga, un bar, un club, una veu amb solera.

solitari
en solitari loc. adj. Tot sol, sense la companyia de ningú. (DCCN, ésAdir, DNV i, en part, DCVB)
El cantant ha actuat en solitari en el festival.
L’equip se situa líder en solitari a la tercera jornada de lliga.

solteró, -ona
adj. i m. i f. [usat pejorativament] Persona que per l’edat que té es considera que hauria d’estar aparellada i no ho està. (DCVB, ésAdir)
Si tingués calers no s’hauria quedat solteró.
Les veïnes de dalt són unes solterones que no paren de ficar el nas per tot arreu.

somni
somni humit m. Somni eròtic, especialment aquell en què es vessa semen o líquid vaginal. Per extensió, es diu de tot allò que provoca un gran plaer.
Avui he tingut un somni humit amb la germana d’en Martí.
Que el Madrid baixés a segona seria un somni humit per tots els culers.

sonàmbul, -a
adj. i m. i f. Somnàmbul, -a.

sonar
sonar a 1. Sonar com, sonar igual que.
Vols que la teva música soni a glòria?
2. Semblar, fer cara de, fer (o tenir) pinta de.
Això que dius sona a excusa.
Segurament als més jovenets us sona a xinès, això.
sonar la flauta Vg. flauta.
tocar el que no sona (o allò que no sona) Tocar els collons. (DSFF: tocar allò que no sona)
Noi, para de tocar el que no sona o al final em sentiràs!

sonotone
m. [de la marca comercial Sonotone^®] Audiòfon. (ésAdir)
Si estàs sord, compra’t un sonotone!

sopa
com una sopa loc. adj. 1. Molt refredat. (GD62, GDLC, DSFF)
Estic com una sopa: em sembla que demà no aniré a treballar.
2. Molt borratxo. (DCVB, GDLC, DSFF)
No el deixeu conduir, que va com una sopa.
3. Molt marejat. (GD62, DSFF)
He sortit de la muntanya russa marejat com una sopa.
descobrir la sopa d’all Pensar-se haver descobert o inventat una cosa que ja sap tothom. (GDLC, DSFF)
Ha descobert la sopa d’all, aquest: diu que en català la a no porta mai accent tancat.
sopa de lletres f. Passatemps en què s’han de trobar paraules amagades en una quadrícula plena de lletres. (DCCN, GD62, DSFF, ésAdir, DNV)
A l’estiu em dedico a fer sopes de lletres.
ser (o parlar) sopes Ser (o parlar) papissot. (DSFF)
Aquest presentador parla una mica sopes, fixa-t’hi!
trobar-se (algú o alguna cosa) fins a la sopa Trobar-s’ho a tot arreu. (DSFF en part)
Trobem publicitat d’aquesta fins a la sopa.

sopar
v. tr. Menjar per sopar. (ésAdir, DNV i, en part, DCVB // DIEC2: verb intransitiu)
Ahir vam sopar espaguetis.

sordera
f. Sordesa. (DCVB, DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)

sornegueria
f. Sorna.
Com que sempre diu les coses amb sornegueria, no sé mai si parla de debò o no.

sorpresa
adj. [en aposició] Indica que una acció es fa de manera inesperada o que un objecte conté o va acompanyat d’alguna cosa inesperada. (GD62)
Un atac sorpresa, una festa sorpresa, un convidat sorpresa.
per sorpresa loc. adv. De sorpresa, d’una manera inesperada. (ésAdir)
Aquesta vegada no m’agafes per sorpresa!
L’han elegit president per sorpresa.

sort
fer sort Tenir sort, encertar-la.
He fet sort amb la dona que tinc; té més paciència que un sant!
per sort loc. adv. Sortosament. (DCCN, GD62)
Se n’ha anat la llum, però per sort ja me n’anava a dormir.

sortir
v. intr. 1. Anar de *festa. (DUVC en part)
Primer hem quedat per sopar i després sortirem.
2. Festejar. (DUVC, DNV)
Li vaig demanar per sortir, però em va dir que no.
Surt amb una noia des de fa uns quants mesos, i ja s’està plantejant anar a viure amb ella.
sortir al pas Vg. pas.

SOS
sigla m. Petició urgent d’auxili. (DCCN, GD62, GDLC i, en minúscula, DNV)
L’aeroport ha rebut un SOS d’un avió que s’acabava d’enlairar.

sostens
m. pl. Sostenidors. (ésAdir)
–No porta res a sota. –Ni sostens ni calces? –Res, la bacona. (Josep Maria Benet i Jornet, Quan la ràdio parlava de Franco, 1980)

sotana
f. *Túnel, dríbling en què es fa passar la pilota entre les cames d’un contrari. (ésAdir)
Va fer una sotana a l’últim defensa, va encarar el porter i va marcar.

souvenir
m. Objecte que serveix de record de la visita a algun lloc. (DCCN, ésAdir, DNV)
La Sagrada Família està envoltada de botigues de souvenirs.

spa
m. 1. Establiment que ofereix tractaments terapèutics o de relaxació amb l’aigua com a base principal.
2. Zona d’un establiment en què es fan aquests tractaments.
L’spa del gimnàs, un hotel amb spa.

speaker
m. i f. Locutor de ràdio o televisió o en actes públics. (ésAdir i, en part, GDLC)
L’speaker del Camp Nou anuncia tots els canvis durant el partit.

stage
m. Estada d’un equip esportiu en un lloc diferent de l’habitual per concentrar-se i entrenar-se, sobretot a la pretemporada. (DCCN, GD62, ésAdir)
L’equip de bàsquet farà un stage de 6 dies a Andorra.

stand-by
m. Situació d’espera en què una cosa està preparada per posar-se en marxa. (ésAdir)
Els pressupostos per l’any que ve estan en stand-by.

suar
suar-la (alguna cosa, a algú) [amb pronom de datiu: me, te, li…] Ser-li indiferent, portar-l’hi *fluixa, *bufar-l’hi, *pelar-l’hi. (DSFF)
El meu fill està en aquella edat que l’hi sua tot.
suar tinta Vg. tinta.

suat, -ada
adj. Gens original, gastat. (DCCN, GD62)
Un acudit, un truc molt suats; una comparació, una broma molt suades.
El recurs d’“Estudies o treballes?” és molt suat.

sublevació
f. Revolta. (DCVB, DCCN, ésAdir, DNV)
Si no ens escolten, l’últim recurs serà la sublevació.

sublevar
v. tr. i pron. Revoltar. (DCVB, ésAdir, DNV i, com a transitiu, DCCN)
Em subleva que et deixis dir aquestes coses!
Es va sublevar contra els seus pares perquè el tenien esclavitzat.

subliminal
adj. Subliminar.
No et pots imaginar les dades que ens arriben al cervell amb la publicitat subliminal!

subtitulació
f. Acció i efecte de subtitular. (ésAdir en part)
La subtitulació d’aquesta pel·lícula és bastant deficient.

sudoku
m. Passatemps en què s’ha de completar amb números de l’1 al 9 una quadrícula, generalment de 81 cel·les i 9 subquadrícules, sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o subquadrícula. (GDLC, Neoloteca, ésAdir)

suec, -a
fer-se el suec Fer-se el despistat, el desentès. (DSFF // DCVB: fer el suec)
No et facis la sueca, que saps molt bé de què et parlo.

suggerent
adj. Suggeridor. (DCVB, DCCN, ésAdir, DNV)
Una proposta culinària molt suggerent.

sugus
m. [de la marca comercial Sugus^®] Caramel quadrat tou que, en mastegar-lo, s’enganxa entre les dents.

sumo
m. Esport de lluita japonès consistent a empènyer o arrossegar l’adversari fora d’un cercle marcat a terra. (GD62, GDLC, ésAdir)

súper
m. Supermercat. (DCCN, GD62, GDLC, ésAdir, DNV)

super-
*Mega-, prefix que significa ‘molt’ si acompanya un adjectiu o un adverbi i ‘molt gran, molt bo, excepcional’ si acompanya un nom. (GD62 en part)
Un programa superdivertit, una competició superemocionant, un partit superigualat.
Queda súper a prop; viu superintensament.
Uns superedificis, un supercamió, una superfesta.

supermega-
Prefix que reforça *super– o *mega-.
Un tren supermegaràpid, un regal supermegaguai.
Es lleva supermegatard, canta supermegabé.
Un supermegacasament, una supermegalimusina.

supervendes
adj. i m. i f. Que és un èxit de vendes. (ésAdir i, en part, DNV // Neoloteca: medicament supervendes)
Un disc supervendes, un joc supervendes, un llibre supervendes.
És un dels supervendes més potents dels últims temps.

supí
adj. [molt utilitzat en femení] Màxim. (DIEC, DCVB, GD62, GDLC i DSFF: aplicat únicament a ignorància)
Estupidesa supina, arrogància supina.
en grau supí loc. adv. Elevat al màxim exponent.
Això és la ridiculesa en grau supí.

surfejar
v. intr. Fer surf. (Neoloteca, ésAdir)
Sempre està pendent del vent per si pot anar a surfejar.
Què t’agrada més, esquiar o surfejar?

surfer, -a
adj. i m. i f. Aficionat al surf.
Si sou molt surfers, aquesta proposta us interessa.
És fàcil trobar surfers a la Costa Brava.
adj. Relatiu al surf.
Una botiga surfera.

suro
cap de suro Cap de trons, capsigrany, curt de gambals. (GD62, DSFF, DNV)
Però que no ho veus, cap de suro, que si camines per la muntanya amb xancletes et fotràs de cap?!